Dimensions temporals i Diagrama de Lexis, Apuntes de Demografía

¡Descarga Dimensions temporals i Diagrama de Lexis y más Apuntes en PDF de Demografía solo en Docsity! La Demografia té una necessitat bàsica: situar les persones i els esdeveniments en el temps. La població està feta del temps (la vida) de les persones, dels habitants. Per tant, el temps és la matèria bàsica que estudia la Demografia. El temps en demografia no és un concepte unidireccional. En l’anàlisi demogràfica, es fan servir diferents dimensions temporals: el temps de calendari o cronològic, l’edat o duració, i la generació o cohort. 1. Temps cronològic o de calendari. El temps cronològic, històric o de calendari situa els esdeveniments demogràfics i les persones en l’escala del temps infinit, comuna a tots els individus. Per definició, tots els individus existents viuen simultàniament el mateix temps històric. Actualment tots nosaltres estem en el mateix any de calendari; ara bé, cadascú de nosaltres té edats diferents perquè hem nascut en moments diferents. El temps cronològic és la variable temporal independent per antonomàsia en l’anàlisi demogràfica (en d’altres disciplines, com ara la història, té més importància com a variable dependent). El que passa en cada moment del temps històric es consideren fets donats que cal integrar en el sistema demogràfic, però que el sistema demogràfic no explica directament. Un punt concret, sense dimensió, dins de la línia contínua del temps històric és anomenat habitualment en Demografia com a instant. Es tracta de l’expressió mínima del temps cronològic. Tots nosaltres vivim simultàniament els mateixos instants, amb edats diferents. Per exemple, els recomptes censals estan referits a un instant concret del temps del calendari: la data de referència del cens. Normalment, considerem com a tal les 0.00 hores d’un dia prefixat. En Demografia és important referir-se a fragments parcials del temps cronològic anomenats períodes, definits com l’interval temporal entre dos instants. Els més usats són l’any i el quinquenni. L’ús del quinquenni té la seva arrel en la successió de recomptes censals i padronals cada 5 anys a Espanya, però també per mantenir la mateixa escala temporal emprada per als grups quinquennals d’edat. Normalment, quan fem una referència no específica a una part del temps cronològic parlem de moment, sigui aquesta referència un instant o un període. 2. L’edat de les persones L’edat de les persones és l’expressió de la seva duració temporal. En efecte, la demografia s’interessa per la duració temporal de les persones, però també per la d’altres elements: del matrimoni, de la residència en un lloc, d’una situació laboral determinada, etc. És a dir, la duració pot ser de persones (específicament, la seva edat) o estats de les persones (p. ex., duració del matrimoni) . Aquí ens centrarem en l’ús més comú i important: l’edat. Totes les duracions es defineixen respecte un esdeveniment origen, que marca la duració 0. En el cas de l’edat, el naixement indica l’edat exacta 0. En definitiva, l’edat és la duració en vida de les persones des del seu naixement fins al punt d’observació. Aquest punt d’observació pot ser el present (l’edat que té una persona) o un moment del passat important (edat al matrimoni, edat en tenir el primer fill, etc.). L’edat té una dimensió biològica, que expressa quan està “durant” una persona (creixement i envelliment de la persona), però també interessen els elements socials: comportaments associats a diferents estadis del cicle de vida. No existeix una única manera de comptar l’edat de les persones. Podem identificar quatre maneres, totes usades en major o menor mesura: - Edat arrodonida al voltant de l’aniversari. Una forma comuna en el passat de mesurar l’edat, quan la data de naixement no tenia tanta importància social i administrativa com ara. Sovint s’arrodonia al voltant d’edats significatives (edats acabades en 0 i 5, edats parells). Aquest fet és anomenat “atracció pel 0, pel 5, o per les edats parells”. Expressions del tipus “té 20 anys”, podia significar tenir 19 o 21 anys d’edat real. - Edat complerta (o complida). És la manera habitual en què la gent compta actualment l’edat. Es tracta del nombre d’anys que s’han viscut sencers des del naixement. Quan diem “avui compleix 20 anys”, és a dir, quan s’arriba a l’aniversari 20, la persona en qüestió ha completat vint anys sencers. Si una persona “té 20 anys”, doncs, ha completat vint anys i està recorrent el vint-i- unè; està situada entre l’aniversari 20 i l’aniversari 21. - Edat en anys iniciats. Aquesta manera de comptar no és pròpia de l’edat, però sí d’altres tipus de duració. Es fa referència a l’any en curs. “Faig segon de carrera” és una manera de comptar la duració de l’estat d’estudiant universitari: la persona està en el seu segon any, encara no ha arribat al seu segon aniversari a la Universitat (si no ha repetit curs). L’any de calendari es mesura segons aquest patró: tot el que passava a l’any 2003 succeïa entre l’aniversari 2002 i 2003 de l’inici de l’era cristiana. - Edat exacta. Es mesuren els anys sencers viscuts i la fracció de l’any en curs. És un sistema que utilitza l’anàlisi demogràfica quan necessita precisar amb més detall l’edat. Una persona tindria 20 anys si està vivint el seu 20è aniversari. A partir d’aquí tindria, per exemple, 20,5 si han passat 6 mesos des de l’aniversari. En relació amb l’edat hi ha d’altres conceptes que es fan servir en l’anàlisi demogràfica. Parlem de grup d’edat quan englobem diferents edats anuals consecutives per tal de simplificar la classificació per edat dels individus. Així diem que un individu està situat en el grup 20-24 quan té 20 anys d’edat. Les edats anuals individuals reben el nom sovint d’edat simple. Els grups d’edat poden adoptar amplituds o intervals diferents, però la més habitual és l’interval quinquennal. La classificació habitual és 0-4, 5-9, 10-14 ... fins arribar a un grup obert superior 75 i més, o 85 i més o d’altres. Per exemple, el grup 0-4 cobreix les edats complertes 0, 1, 2, 3 i 4, i compren la duració d’edat compresa entre les edats exactes (aniversaris) 0 i 5. Els individus que, en un moment històric donat, tenen la mateixa edat són anomenats coetanis. Els que comparteixen un mateix moment són contemporanis. 3. Generació de naixement Tots els individus nascuts durant un mateix any formen durant tota la seva vida un grup anomenat generació. Els nascuts, per exemple, l’any 2003 pertanyen (i ho faran durant tota la seva vida) a la generació 2003. També podem agrupar generacions i formar un grup de generacions o grup generacional, normalment amb 5 generacions. La generació de l’exemple formaria part del grup 2001-2005. La importància de considerar la generació rau en què els individus viuen els mateixos moments a les mateixes edats. Per a la interpretació dels fets demogràfics és molt interessant: es veuen afectats alhora per les circumstàncies històriques (conjuntures) quan estan en la mateixa fase d’evolució vital (edat), per tant, són un grup a priori molt homogeni en les experiències acumulades i les respostes donades als estímuls exteriors. Altre tret de les generacions que és interessant des del punt de vista demogràfic és el nombre relatiu d’individus que en formen part, sovint producte del nivell de la natalitat en el moment del seu naixement. Parlem, doncs, de generacions plenes, si són generacions molt nombroses, o generacions buides, si hi ha relativament pocs individus. Alguns comportaments demogràfics de les generacions tenen que veure amb el fet de ser plenes o buides. Ho veurem més endavant. Sinònims, a grans trets, del terme generació són cohort o promoció. El primer terme és el més usual al món anglosaxó i a Amèrica Llatina. En la tradició demogràfica francesa i espanyola, s’acostumava a reservar el terme cohort a 5. Elements bàsics del Diagrama de Lexis El Diagrama de Lexis és la generalització del gràfic que representa les línies de vida de la població. És un organitzador temporal de la informació demogràfica i representa les tres dimensions temporals pròpies de la Demografia: l’edat, el temps cronològic i la generació. FIGURA 1: DIAGRAMA DE LEXIS BÀSIC. Font: LIVI-BACCI, M. (1993). Introducción a la demografía. Ariel, Barcelona. Pàg. 62. darrera línies de vida, respectivament, de la generació o grup de generacions representats. Per tant, gràficament, una generació (o una cohort o promoció si l’esdeveniment origen no és el naixement) és un conjunt de línies de vida que han conegut el mateix esdeveniment origen (normalment, naixement) en el mateix any de calendari. Com en els gràfics anteriors., l’eix de les abcises (horitzontal) representa el temps cronològic o de calendari. L’eix de les ordenades (vertical) l’edat de les persones. Cada segment en l’eix horitzontal, d’abcises, representa els naixements del període en qüestió, origen de les generacions o grups de generacions. Les línies verticals successives identifiquen les fronteres temporals entre els períodes (gairebé sempre, anuals o quinquennals). Normalment indiquen una data concreta, les 0.00 hores de l’1 de gener (o les 24.00 hores del 31 de desembre). Les línies horitzontals marquen els aniversaris o fronteres entre les diferents edats. L’eix horitzontal inferior coincideix amb l’aniversari 0 o naixement. En el gràfic podem estudiar les relacions temporals. Detalla un tros del diagrama potencial, el període comprés entre l’1 de gener de 1970 i l’1 de gener de 1975 (període 1970-1974) i l’interval d’edat entre els aniversaris 0 i 5 (el grup d’edat 0-4). Hi són representades les evolucions temporals de diferents generacions nascudes durant el període 1970-74 i abans (1969, 1968,...). Assenyalem algunes de les informacions del diagrama: a) El segment vertical CB reuneix totes les persones vives just en l’instant del canvi entre 1970 i 1971 que han nascut al llarg de 1970 (segment AC): pertanyen a la generació 1970. Demogràficament, diríem que el segment CB identifica la població de 0 anys de vida (edat complerta) a 1 de gener de 1971. Anàlogament, el segment DF indica la població de 0 i 1 anys d’edat a 1 de gener de 1972. b) Els individus de la generació 1970 compleixen 1 any d’edat quan les seves línies de vida travessen el segment BE. Aquest segment forma part de la línia horitzontal de l’aniversari 1. I quan arriben al segment DG compleixen 2 anys d’edat. Mentre que recorren l’espai del diagrama entre els dos segments anteriors, els individus de la generació 1970 tenen 1 any d’edat. c) Els individus de la generació 1970 que, eventualment, han mort (o han emigrat, o han experimentat un altre fenomen demogràfic o parademogràfic), és a dir, han desaparegut d’observació abans d’arribar a l’aniversari 1 han vist les seves línies interrompudes en algun punt dins de l’àrea ABCE. Simplificant, podem dir que les defuncions de menors d’1 any de la generació 1970 estan representades per aquesta àrea. d) L’àrea en forma de quadrat CBEF indicaria, de la seva banda, les defuncions de menors d’1 any esdevingudes durant l’any 1971 (generalitzat, podria representar qualsevol tipus d’events demogràfics experimentats per aquests individus, aquí parlem de mortalitat). Aquests defuncions corresponen a dues generacions, la de 1970 i la de 1971. Sabries dir quines defuncions representariem en l’àrea (rombe) CBDE?1. e) El triangle ABC mostraria les defuncions de menors d’1 any de la generació 1970 produïdes durant el mateix any 1970. f) I el CBE les defuncions de menors d’1 any de la generació 1970 produïdes l’any següent, el 1971. Si us fixeu, amb el triangle incorporem les tres dimensions temporals: edat, moment i generació. Amb el quadrat i el rombe només dues. La posició d’una informació demogràfica en el diagrama ve donada pel coneixement de, com a mínim, dues de les tres dimensions temporals. A continuació ho veurem amb més detall. 6. Representació de la informació demogràfica Els segments verticals i horitzontals en un Diagrama de Lexis sempre fan referència a individus, bé situats a una data concreta (segment vertical) o bé en un aniversari determinat (segment horitzontal). Les àrees com veurem ara després representen en el diagrama la suma dels esdeveniments ocorreguts en determinades unitats temporals (mínim 2). 1 Efectivament, les defuncions de la generació 1970 esdevingudes durant l’any 1971 Els segments verticals assenyalen els individus presents en una data concreta, detallant la seva edat. És a dir, representen (els recomptes de) les (sub)poblacions per edat en un instant definit (el volum de la subpoblació). La població a una edat determinada reuneix tots els individus que a una data concreta estan entre dos edats exactes immediates, és a dir, tenen la mateixa edat complerta. Hi representariem l’estructura per edat extreta d’un determinat cens o padró, per exemple. Els segments horitzontals mostren els individus que arriben als successius aniversaris: indiquen els supervivents a les diferents edats exactes. Fixeu-vos bé que els supervivents d’una generació a una edat exacta no es poden trobar en una data concreta, és a dir, no es poden obtenir de cap recompte censal o padronal. Els individus d’una mateixa generació anual arriben a un aniversari gradualment al llarg del període d’un any. Els situem immediatament al damunt de la línia de l’aniversari 0 (per això, també els podem anomenar supervivents a l’edat 0). Les xifres a dins dels triangles indiquen defuncions (considerem aquí el fenomen mortalitat). Per exemple, les 221 defuncions situades al triangle inferior del període 1994 correspon a: 221 = Defuncions d’individus de 0 anys d’edat (menors d’1 any exactes), esdevingudes durant l’any 1994, corresponents a la generació 1994. Fixeu-vos que defuncions de menors d’1 any durant 1994 també són les 50 defuncions del triangle superior. Però, aquestes corresponen a la generació anterior, 1993. Si no hi haguessin migracions les persones de la generació 1994 que arribarien amb vida a l’1 de gener de 1995 serien 54.203 (54.424 - 221). Aquesta és la població de 0 anys en la data esmentada. La generació 1994 ha tingut 39 defuncions durant 1995 amb 0 anys (individus que han mort sense complir 1 any de vida però ho han fet un any de calendari després del de naixement) i 11 havent complit l’any d’edat. Si continuem sense migracions, es podem calcular els supervivents que compleixen 1 any d’edat (supervivents a l’edat 1 exacta): 54.203 – 39 = 54.164. Combinant informacions de naixements (dimensió inicial d’una generació) i de defuncions de diferents anys de calendari detallades per edat i generació de les persones mortes, podem reconstruir l’evolució vital d’una generació (en diagonal) en absència de migracions. Si tenim dades acurades de migracions, cosa difícil, s’hi podrien afegir. O bé, estudiar què passava a tots els individus que van viure un determinat període (en vertical). O fins i tot, veure l’evolució al llarg del temps de calendari del comportament dels individus quan arribaven a una edat concreta (en horitzontal). Hem avançat una mica més: a part dels segments també es representa informació en àrees. En elles poden anar dades referents a esdeveniments