discapacitat auditiva, Apuntes de Psicología

¡Descarga discapacitat auditiva y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! Discapacitat auditiva És qualsevol alteració produïda tant en l’òrgan de l’audició com en la via auditiva Les persones amb una deficiència auditiva, presenten dificultats especials en: ▲ percebre i comprendre la informació; ▲ en adquirir i aprendre el llenguatge i expressar-lo ▲ en desenvolupar unes habilitats socials La dificultat serà variable segons: • Segons l’heterogènia de la discapacitat (factors personals, socials, causes, ...) • Segons les causes o la etologia poden ser disfuncions: • Neuro-anatòmiques • Genètiques (30-50%); 90% dels nens sords neixen en famílies oïdores (gen recessiu) • Origen desconegut (20-30%) • Adquirides • Segons el tipus de sordesa • Segons el moment Tipus de discapacitat auditiva: 1. Segons la localització de la lesió 2. Grau de pèrdua produïda per la lesió 3. Moment de la vida en que s’ha produït la pèrdua 1 – Segons la localització 1. – Sordesa de conducció o transmissió: • Té lloc a l’orella externa o mitjana • Impedeix l’arribada de les ones sonores a l’oïda interna • Altera la quantitat auditiva • Causada per otitis o traumatismes • Tractament farmacològic o quirúrgic 2. Sordesa neurosensorial o de percepció • Té lloc a l’oïda interna o via auditiva (causes genètiques o infeccions) • Altera la quantitat i la qualitat auditiva • Tractament per implantació coclear o educatiu • Procés de rehabilitació auditiva per aprendre els nous senyals 3. Sordesa mixta • Combinació de les dues anteriors en més o menys grau • Tractament combinat dels dos anteriors 2 – Segons el grau de pèrdua (audiomètrica) Normal 10-20db entre 250-8000HZ Lleugera 20-40db Mitjana 40-70db Greu 70-90db Profunda >90db Cofèmia Pèrdua absoluta o funcional (>100db) Proves auditives: • Audiometries • Revisió otològica general • Potencials evocats (exploració vies nervioses que duen informació al cervell) • Otoemisions acústiques (indica si la persona i sent o no) • Examen logopèdic i del llenguatge 3 – Segons el moment de la vida • Prelocutiva (abans dels tres anys i d’adquirir el llenguatge) • Postlocutiva (després) Desenvolupament en alumnes sords • Travessen les mateixes etapes evolutives que els oients però a un ritme més lent • Els retards intel·lectuals estan originats per limitacions socials i comunicatives • Dificultats en l’adquisició de les operacions formals Sistemes de comunicació en alumnes sords • Pares sords o oïdors • Utilitzar únicament metodologia oralista no ha aconseguit que els alumnes sords tinguin nivells satisfactoris en lectura labial Enfocaments monolingües: • Cued Speech (paraula complementada): Per aprendre lectura labial a partir de senyals complementaries, afavorint la discriminació fonètica i facilitant la lectura labial; no ajuda a l’expressió comunicativa ni dona un mitja alternatiu de comunicació • Comunicació biomodal: Utilització simultània de la parla i dels signes (oral i manual), i encara que no constitueix una llengua en sí és més fàcil d’aprendre per a persones oïdores (Ús de dactilologia, és a dir, lletrejar amb els dits) Adaptacions curriculars • Facilitar la comunicació visual • Adaptacions a nivell de llengua oral, estrangera i música (estimulació virbotàctil) Escolarització Amb l’objectiu d’educar en la integració en el món dels oients i en el dels sords, creant un sistema de comunicació oral i visual per facilitat la interacció social 1. Aules diferents per a sords i oïdors en cada curs (flexibilitat organitzativa, en activitats o no conjuntes) 2. Escola d’integració per a nens sords (es plantegen relacions amb nens sords d’altres escoles) Joc simbòlic • Mitjà d’aprenentatge que ajuda a conèixer-se a si mateix i al món • Desenvolupa actituds físiques i psíquiques • Consciència de les pròpies limitacions • Promoure l’intervcanvi de rols • Reafirmació de la pròpia personalitat desenvolupant capacitat d’autocontrol i autonomia Es tracta d’una tendència a un joc simple i receptiu, menys espontani i creatiu, concreció i falta d’imaginació, manifestacions d’agressivitat i frustració, dependència de l’adult, escàs interès pels objectes, dificultat de comprensió. En correcta cooperació poden canviar positivament. Llenguatge i ús del Braille Desenvolupament del llenguatge: Desviar el cap o abaixar com a pautes d’evitació, perdre contacte visual com a finalització de la interacció, menys manifestació d’emocions facials, i no somriure dels nens cecs de forma espontània. Primeres paraules: corresponen a objectes que coneixen mitjançant els sistemes sensorials que disposen. Tenen problemes amb la generalització i formació de categories, limitacions en repeticions i rutines, i dificultat en la utilització dels deíctics Aspectes psicològics i socials: • Comprensió fragmentada de l’entorn • Mobilitat i desplaçament reduïts • Difícil adquisició del llenguatge • Aprenentatge per imitació coneixement per pràctica directa • Relacions experiencials dependència dels altres, autoestima i seguretat, autoestimulació i aïllament, i comportament no adaptats. Consideracions: • Interacció es el que dona l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge • Els obstacles depenen tant dels recursos a oferir com de la discapacitat del nen • Paper de mestres, família i professionals clau. Estratègies d’habilitació: Necessitat especials encarades en mobilitat i accés a la informació. Mobilitat: • El guia vident • El bastó blanc (protegeix, informa a l’entorn i sobre l’entorn) • Gos PIGALL Accés a la informació • Equips d’alta tecnologia com la lectura directa de documents, la producció i emmagatzemen d’informació (Braille – SpeacK) o adaptacions a l’ordinador (línia de Braille, sintetitzador de veu, impressions en Braille o ampliacions de pantalla) • Ajudes no òptiques (faristols o taules abatibles, llums o filtres) • Ajudes òptiques (Lupes, microscopis, telemicroscopis, lupatelevisió o telescopis) • Braille: • Codi en relleu bastat en sis punts perceptibles al tacte dels dits • Símbols organitzats per una configuració de dues fileres de 3 punts (63 signes i figures diferents, representant les lletres de l’alfabet i simbologia numèrica) • És un codi de transcripció no un idioma • S’aprèn a la mateixa edat que s’aprèn a llegir i escriure • Pares i professionals poden aprendre’n un de reduït • Per escriure es necessita una pauta i un punxó , encara que existeixen maquines com Perkins o Sonobraille i BrailleSpeack • En la seva lectura cal evitar contar i no és lenta, ni segmentada ni seqüencial • Existeix la línia Braille (instrument informàtic que transcodifica la pantalla en punts de Braille) • Existeixen impressores de Braille Context escolar (signes d’alarma) • Tendència a inclinar el cap o a mantenir el cos rígid en llegir o mirar un objecte distant • Girar el cap per utilitzar un sol ull • Arrugar el front al llegir o escriure • Col·locar el cap a prop del llibre • Excés de parpelleig • Tendència a fregar-se, tancar o tapar-se els ulls • Fatiga inusual al acabar períodes de lectura o escriptura • Moure el cap enlloc dels ulls • Dificultats generals de lectura (invertir, confondre ... lletres) • Deixar poca distancia al escriure o incapacitat per seguir una línia recta • Queixes associades als ulls • Rendiment baix associat a un alt esforç CREC de Joan Amades i Departament d’Educació • Avaluació inicial i derivació a l’oftalmòleg • Si el problema és greu, es fa una pauta d0intervenció de l’EAP específic CREC. • El Crec fa nova avaluació per tal de concretar les NEE • En el cas de sordesa - ceguesa es deriva a un centra especialitat • S’afirma la discapacitat i la necessitat d’ajuts • Es genera un PLA d’ ACOLLIDA (aspectes personals, escolars, familiars...) Discapacitat motriu Alteració de l’aparell motor que dificulta o impossibilita la mobilitat funcional d’una o diverses parts del cos, deguda al funcionament deficient de: ▲ Sistema nerviós central ▲ Sistema muscular ▲ Sistema ossi ▲ Interrelació dels tres sistemes ▲ Altres: Amputacions... L’alteració motora pot anar acompanyada de factors associats: • Sensorials (auditius i visuals) • Cognitius (Percepció, memòria i raonament) • Llenguatge i Comunicació (Expressiu i Comprensiu) • Trastorns del Comportament (inadaptació social) • Trastorns afectius (personalitat) Característiques de base i les n.e.e previsibles Les necessitats educatives especials, són molt diverses segons: • Moment d’adquisició • Caracterització de l’evolució • Localització de la deficiència i la seva amplitud i evolució • Característiques de la deficiència i la discapacitat • Condicions de l’entorn • Oportunitats educatives • Estil personal Classificació de la discapacitat motriu Segons: ▲ El moment: Congènita o adquirida ▲ La durada: Temporal o permanent ▲ L’evolució: Degeneratives o progressives o no degeneratives Tipus més freqüents de discapacitat motriu: 1. Paràlisi cerebral 2. Espina bífida c. Atàxia: Trastorn de la coordinació dels músculs que intervenen en un moviment o en una postura Provoquen: • Limitacions en l’acció • Dificultats en la comunicació • Problemes associats ( psicològics, cognitius, sensorials...) • Problemes de passivitat apresa • Conseqüències de caràcter emocional Per tant, necessitat de rehabilitar o compensar amb adaptacions i ajuts tècnics, és a dir, necessitar d’adaptar les estratègies relacionals favorables. Principals necessitats educatives Manipulació (aspectes funcionals) Implicacions evolutives – educatives: Propostes per afavorir el desenvolupament i promoure l’educació i participació social Hàbits d’autonomia personal (vestir-se, alimentació, cura personal...) Implicacions evolutives – educatives: Propostes per afavorir el desenvolupament i promoure l’educació i la participació social Factors psicològics (personals -relacionals, desemparança apresa, acceptació de la discapacitat, adaptació a les situacions...) Implicacions evolutives – educatives: Propostes per afavorir el desenvolupament i promoure l’educació i la participació social Factors psicològics: Funcions superiors ( Percepció, atenció, memòria, temps de reacció...) Implicacions evolutives – educatives: Propostes per afavorir el desenvolupament i promoure l’educació i la participació social Continguts curriculars com: • Grafia: (ortografia, dibuix...) • Lectura i escriptura... • Matemàtiques... • Comunicació i llenguatge... SAAC Conjunt de modalitats comunicatives emprades en contextos de comunicació cara a cara que poden promoure i recolzar l’ús i la comprensió de la parla i, implicar la utilització d’una forma comunicativa diferent al llenguatge oral. • Tenen més possibilitats d’incrementar la motivació per a la interacció i, facilitar el desenvolupament de la comunicació • No existeix un únic ni un millor tipus de tècnica o estratègia basada en els SAAC: Aquestes depenen de les característiques i necessitats dels usuaris i els seus interlocutors • Les ajudes tècniques poden ser més senzilles o més complexes però han de facilitar l0’autonomia personal • En alguns casos més greus es pot utilitzar el joc intensiu o la Comunicació Total Sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació: Ús basat en l’enfocament habilitador: Comprensió de les dificultats comunicatives amb l’oferiment de supòsits a la persona i/o als agents del seu entorn més pròxim Perquè utilitzar els SAAC? • Per basar-se en referències visuals • Pel probable efecte de millora de les competències, d’anticipació i predicció la intencionalitat comunicativa, els processos atencionals, la interacció social i la comprensió de l’entorn • Per el desenvolupament del llenguatge oral i de les funcions més complexes del llenguatge Tipus de SAAC 1. Signes tangibles o tridimensionals (per exemple sistemes d’intercanvi d’objectes) 2. Gestos naturals (signes Manuals 3. Signes gràfics (Basats en la utilització de pictogrames) Entre els signes gràfics també trobem els signes assistits • Suport dels plafons de comunicació • Ajuts tècnics més sofisticats • Recursos informàtics • Instruments per a l’accés a l’ordinador o al ratolí També destaquem els ajuts tècnics: • La resposta motora s’ha d’adaptar a les possibilitats de l’usuari • Els AT han de tenir diferents opcions de sortida • Ser resistents i portàtils Joc intensiu • La utilització d’aquest amb el modelament d’algun signe manual afavoreix el desenvolupament de les habilitats comunicatives • Pràctica important en l’àmbit de la intervenció en la comunicació i llenguatge dels nens amb autisme o amb DI profunda Programes d’intervenció basats en els SAAC: Programa de Comunicació Total: Sistema de comunicació bimodal, molt útil per a l’estimulació de l’evolució de les competències comunicatives de molts nens amb TEA i DI profunda: • Únic requisit per a l’aplicació; intencionalitat per a l’acció • Retirada progressiva dels ajuts Continguts i objectius prioritaris en l’educació • Desplaçament • Manipulació • Control de la postura • Comunicació i llenguatge (prioritari us i contingut) • Habilitats d0autonomia personal *A partir de adaptar l’entorn i els materials • Rehabilitació • Accés alternatiu al currículum escolar • Adaptació dels elements curriculars bàsics (objectius i continguts) •