Diversitat, interculturalitat i educació inclusiva, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Diversitat, interculturalitat i educació inclusiva y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! MÒDUL: APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT ASSIGNATURA: DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I EDUCACIÓ INCLUSIVA EIX TEMÀTIC I. INTRODUCCIÓ I CLARIFICIACIÓ CONCEPTUAL DEL NOU PARADIGMA DE L’E.E. INTRODUCCIÓ I CLARIFICACIÓ - Actituds socials durant de les persones amb discapacitat al llarg de la història: • Eliminació/Infanticidi/Rebuig 1. Molt freqüent fins l’Edat Mitjana -> l’Església va entrar i va dir que no podíem eliminar éssers, condemna l’infanticidi. 2. A les societats antigues era freqüent l’infanticidi s’observaven anormalitats en els infants acabats de néixer - > grecs i egipcis. 3. Vers persones amb discapacitat -> fora del nostre context social (MORT). 4. Encara és present, però, reduïdament -> miosíntesi (els eliminen abans de néixer); xinesos (només 1 o 2 criatures) Ex: dona amb 23 agulles dins. • Separació/Segregació/Aïllament/Confinament 1. Al segle XIX la societat pren consciència de la necessitat d’atendre a les persones amb trastorns en el seu desenvolupament, però aïllant-los de la societat. Són considerats un perill. 2. Montjuic i el Tibidabo -> centre per gent amb discapacitat (ALLUNYATS). -> excuses: respiren millor, hi ha arbres, envoltats de natura... 3. Encara és present però van desapareixent les simplement per sords, cecs... • Acceptació/Normalització/Integració/Inclusió 1. A principis del segle XX s’inicia l’escolarització obligatòria. lejandro Ramos Baz 2. Els infants són classificats segons un diagnòstic i reben una educació diferents -> són etiquetats. 3. Mitjans de segle, es creen moltes escoles per a sords, cecs, amb retard mental... però segregats dels centres ordinaris. 4. 1959 -> Dinamarca incorpora a la seva legislació el concepte de NORMALITZACIÓ (Bank-Mikkelsen – mobilitat reduïda). Canvi de mentalitat a Europa i Amèrica del Nord -> Bank va reivindicar que tots els països tinguessin aquestes lleis. Tot ciutadà ha de tenir la mateixa educació, no per ser discapacitat has de canviar de llei (Final II Guerra Mundial -> portà mutilacions, discapacitats...). 5. Any 2010 -> continuem pensant això, que les lleis per discapacitats són creades per discapacitats o familiars. - Etapes en l’atenció educativa a les persones amb trastorns en el seu desenvolupament: • ETAPA INICAL -> segle XIX. 1. La societat comença a adonar-se d’això, a tenir sensibilitat per l’atenció educativa. 2. Finals de segle -> s’estronca per les Guerres Mundials, civils... 3. S’inicia però s’atura fins a un remuntatge de postguerra). (Com tots sabem, si una cosa afecta a una minoria, el Govern ho deixa per final). • ETAPA BENÈFICA I ASSISTENCIAL -> 1900 - 1950. 1. L’atenció educativa predomina en un caire benèfic i assistencial. 2. Reben beneficis de col·lectes i recol·lectes. 3. La gran finalitat era que els nens estiguessin coberts de les necessitats bàsiques (higiene, nutrició, sanitat...). • ETAPA MÈDICO-TERAPÈUTICA -> 1960 - 1980. 1. Predomina el model clínic: diagnòstic, classificació i necessitat d’especialitats. 2. S’inicia la preocupació per les persones amb trastorns en el seu desenvolupament, però oferint una atenció especial i diferencial per a ells. 3. Creació de centres educatius separats dels ordinaris. 4. Responsabilitat dels serveis socials i de salut. 5. Fase descriptiva i molt necessària per arribar a la següent. lejandro Ramos Baz 1. Desavantatge social que experimenta una persona com a conseqüència de les deficiències i les discapacitats, la qual cosa limita o impedeix l’acompliment d’un rol que és normal en funció de la seva edat, sexe i altres factors culturals. Això vol dir que dues persones amb la mateixa discapacitat poden tenir o no minusvalidesa segons que trobin o no barreres per inserir-se en el seu medi social amb normalitat. Les minusvalideses representen trastorns o problemes a nivell de la inserció en la societat. • Deficiència -> qualsevol pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció anatòmica, fisiològica o psicològica. Les deficiències representen trastorns a nivell orgànic. • NEGATIU -> avalua la persona sense tenir en compte l’entorn. - Classificació Internacional de Deficiències, Activitats i Participació - CIF (OMS 2001): • Context social -> escola, ciutat, barri... Personalitat, família, estat d’ànim... • Funcions corporals -> són les funcions fisiològiques del sistema corporal (Inclou les funcions psicològiques). • Estructures corporals -> són les parts anatòmiques del cos: òrgans, extremitats i els seus components. • Deficiències -> són problemes en les funcions o estructures corporals. Una desviació significativa o una pèrdua. • Activitat -> és la realització d’una tasca o acció per part d’una persona. • Participació -> és l’acte d’involucrar-se en una situació vital. • Limitació en l’activitat -> són dificultats que una persona pot tenir en la realització/execució d’una activitat. • Restriccions en la participació -> són problemes que una persona pot experimentar al involucrar-se en situacions vitals. lejandro Ramos Baz • Factors ambientals -> formen l’ambient físic, social i actitudinal en el que les persones viuen. Els factors ambientals estan organitzats a la classificació contemplant dos nivells diferents: 1. Individual -> context/entorn immediat de la persona, inclou espais com la llar, el lloc de treball o l’escola. 2. Social -> estructures socials formals i informals... existents a la comunitat i a la cultura que tenen un efecte en les persones. * Els factors ambientals interactuen amb els components d’Estructures i Funcions Culturals i Activitats i Participació. • Capacitat -> descriu l’aptitud d’una persona per realitzar una feina o acció. • Discapacitat -> està definida com el resultat d’una complexa relació entre la condició de salut d’una persona i els seus factors personal, i els factors externs que representen les circumstàncies en les que viu la persona. 1. Un entorn amb barreres o sense suports, restringirà l’execució i realització de la persona; en canvi, entorns amb ajudes poden augmentar-la. LLIBRE/DOCUMENTAL (LA DISCAPACITAT) - La discapacitat forma part de la naturalesa humana. • Les capacitats es perden quan vas creixent, es converteixen en DISCAPACITATS. - La discapacitat és una circumstància de la persona. • Moltes vegades veiem primer la discapacitat que a la persona. • Tots aprenem a un ritme segons les nostres capacitats. - La discapacitat pot ser temporal. • Ajuda a la rehabilitació, les tecnologies, la ciència... • Són importants les activitats que proporcionen autonomia. - La discapacitat depèn, en gran mesura, del mitjà en el qual la persona es desenvolupa. • Si el nen té un medi desenvolupat, que l’ajuda, podrà avançar molt més. - La discapacitat està acondicionada per l’acceptació social. • És la societat que posa les barreres. - La discapacitat no significa una minoria d’edat permanent. lejandro Ramos Baz • No han de ser tractades com menors, ells també tenen la seva opinió, les seves pròpies decisions. - Les discapacitats són classificables, les persones no. • Perquè segueixen sent persones! Tenen una discapacitat però no són totalment discapacitats. • Una societat més humana serà la que ens permeti viure sense barreres. - S’han de ressaltar les varietats, no les diferències. • Una persona amb discapacitat, també pot aconseguir treball. - La discapacitat és un terme genèric que s’ha de revisar. • Tothom té limitacions. ACTITUDS SOCIALS I PROFESSIONALS VERS LES PERSONES AMB DISCAPACITAT - Introducció i clarificació conceptual del nou paradigma de l’educació especial: • Informe Warnock (1978) -> els canvis organitzatius i els recursos addicionals no són suficients per si mateixos per assolir els nostres fins (la integració escolar). Han d’anar acompanyats de canvis en les actituds. Tampoc és suficient que aquests canvis d’actituds es limitin a persones dedicades a l’educació especial, sinó que són necessaris en l’opinió pública en general. - ENQUESTA -> Vas aprendre alguna cosa sobre les persones amb discapacitat a l’escola? (OCTUBRE 2003): • 66% -> no recordo. • 17% -> si, a classe hi havia un company amb discapacitat. • 12% -> si, en una assignatura es va tractar el tema. • 5% -> NO. - Concepte d’actitud: • Postura expressiva que correspon a una certa disposició de l’ànim. Actitud hostil, amenaçadora, respectuosa. • Postura o disposició d’una figura. • Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques. • Predisposició apresa culturalment per l’individu segons la qual valora objectes, altres activitats, col·lectivitats, grups i institucions. lejandro Ramos Baz INTEL·LECTUA LS 1141 7914 13756 17289 M. MENTALS 18 819 7373 56238 NO CONSTA 0 16 156 757 - El disseny universal o disseny per a tots com a proposta d’accessibilitat: el disseny universal de l’aprenentatge. • El principi del disseny universal de l’aprenentatge va sorgir del camp de l’arquitectura i del disseny. • Atès l’èmfasi que es dóna als principis del disseny universal a di de “facilitat l’accés” a productes i entorns, sembla lògic en paraules de Wehmeyer (2003),m que les persones que dissenyen polítiques educatives facin servir aquests principi per ajudar l’alumnat a aconseguir l’accés al currículum. • Els investigadors del Center of Applied Special Technology (CAST) són els pioners en el tractament de temes de disseny universal de l’aprenentatge. • The Ceter fon Universal Design de la North Volumbia State University d’EEUU proposa un conjunt de set principis per al disseny universal. Aquests són aplicables a qualsevol disciplina i són els que segueixen: 1. Ús equitatiu -> el disseny ha de ser fàcil d’usar i adequat per a totes les persones independentment de les seves capacitats i habilitats. Proporcionar els mateixos mitjans d’ús a tothom (idèntics si és possible o equivalents) evitant segregar i estigmatitzar a l’usuari. 2. Ús flexible -> el disseny ha de poder adequar-se a un ampli rang de preferències i habilitats individuals. Proporciona diferents possibilitats d’ús. 3. Ús simple i intuïtiu -> el disseny ha de ser fàcil d’entendre independentment de l’experiència, els coneixements, les habilitats o el nivell de concentració de l’usuari. Elimina la complexitat innecessària. 4. Informació perceptible -> comunica eficaçment a l’usuari la informació necessària, independentment de les condicions ambientals o de capacitat sensorial dels usuaris. Informació multisensorial per a que la comunicació sigui realment efectiva: pictograma, verbal, tàctil, etc. lejandro Ramos Baz 5. Tolerància en l’error -> El disseny ha de mimetitzar les accions accidentals o fortuïtes que puguin tenir conseqüències fatals o no desitjades. És a dir, pot ser utilitzat de forma eficient i confortable, amb un mínim nivell d’esforç. 6. Mínim esforç físic -> el disseny ha de ser usat eficaçment i amb un mínim esforç possible. 7. Dimensions apropiades -> les grandàries i espais han de ser apropiats per a l’abast, manipulació i ús per part de l’usuari, independentment de la seva grandària, posició i mobilitat. • La societat pren consciència: 1. Molts ciutadans es troben amb impediments més o menys importants: sensorials, de mobilitat o de comprensió, que els impedeixen gaudir de la natura. 2. I fòrum de la discapacitat als parcs. 3. Guia de serveis ferroviaris. 4. ... • Definició -> Orkwis i McLane (1998) van definir el “disseny universal de l’aprenentatge” (DUA) de la manera següent: El disseny d’activitats i materials per a l’aprenentatge que permeten que els alumnes amb grans diferències en les seves capacitats de visió, oïda, parla, moviment, lectura, redacció, comprensió oral, atenció, organització, interès i memòria, aconsegueixin els objectius de l’aprenentatge. • Wehmeyer -> es fixa en el seu país i sobretot: discapacitat intel·lectual. - Els investigadors del CAST han observat que hi ha quatre àrees bàsiques de les pràctiques educatives que canvien si l’enfocament va dirigit cap al disseny universal de l’aprenentatge (Wehmeyer, 2003): • Aquest treball dóna per fet que els alumnes amb discapacitat s’engloben més aviat en una seqüència de diferències d’aprenentatge que no en la categoria d’alumnes a part. 1. Els alumnes amb discapacitat pertanyen a un grup global, no a un grup diferent. • Per tant, a fi de satisfer les necessitats de tots els alumnes, els materials del currículum haurien de ser variats i incloure recursos digitals i de la xarxa, en lloc de centrar-se només en el llibre de text. lejandro Ramos Baz • El currículum hauria de ser flexible per encabir-hi les diferències d’aprenentatge. • En conseqüència, les adaptacions que facin els mestres i professors per atendre les diferències d’aprenentatge han d’anar encaminades a tots els alumnes, no només als que tenen alguna discapacitat. - Com aconseguir aquesta flexibilitat? • El principi d’ús flexible planteja que el disseny s’adapti a un ampli ventall de preferències i de capacitats de l’usuari. Això suposa diversificar els estils d’ensenyament-aprenentatge, els materials, les activitats... per atendre a la varietat de capacitats i d’interessos. • El principi d’ús equitatiu proposa que els materials o mètodes siguin útils per a persones amb diferents tipus de necessitats. Aplicat a l’àmbit educatiu, proposa que el currículum, les intervencions i els materials per a l’aprenentatge en dissenyin de manera que els puguin fer servir alumnes amb capacitats diverses. • En qualsevol cas; hi ha maneres de modificar aquestes representacions, des de canviar el cos i la lletra fins a fer servir gràfics i/o resums a fi que puguin accedir al contingut. 1. Com per exemple el logo de lectura fàcil (LF) que utilitza FEPS en la seva publicació VOCES. 2. www.lecturafacil.net/content-manegent: - Pautes per al contingut: • Descriure els esdeveniments en ordre cronològic. • Donar una continuïtat lògica a l’acció. • Relatar accions directes, sense excessius personatges. - Pautes de llenguatge: • Evitar el llenguatge abstracte i simbòlic. • Utilitzar un llenguatge digne, tot evitant les paraules difícils. • Provar el material amb representants dels diferents grups destinataris abans que vagi a la impremta. - Altres aspectes formals: • Utilitzar tipus de lletra GRAN. • Limitar la llargada de les línies i tallar-les d’acord amb el ritme natural de la parla. lejandro Ramos Baz - Vinculació: • Llei suprema -> Constitució. • Lleis -> Orgàniques i Constitucionals -> Mai anti-constitucionals. • Reglaments -> Decrets, ordres del conseller i resolucions, instruccions... EVOLUCIÓ HISTÒRICA I LEGISLATIVA DE L’EDUCACIÓ ESPECIAL (Des de l’any 1970 fins a l’actualitat) - OCDE -> Organització de Cooperació i del Desenvolupament Econòmic. - UNESCO -> Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura. - Evolució: - LGE (Lei General de Educación) -> 1970: • Incorpora la Educació Especial dins del Sistema Educatiu: 1. Contempla les persones amb discapacitat. 2. Ministerio de Educación y Ciencia. 3. Fins aquest moment l’administració no controlava l’educació especial. 4. S’incorpora l’educació especial com un sistema paral·lel al sistema ordinari (sense integració ni inclusió). Educació especial - Són com dos mons diferents -> Educació ordinària 5. Incorporació d’articles, per primera vegada, que parlen sobre persones superdotades. 6. Crea les primeres aules d’educació especial en els centres ordinaris: - Per nens/es amb dificultats d’aprenentatge/conducta (Reforç, treball més específic). 7. Creació de l’organisme que s’encarrega d’Educació Especial: lejandro Ramos Baz - INEE -> Institut Nacional d’Educació Especial en paral·lel a la Constitució Espanyola: 1. Presenta la situació que tenim a Espanya. 2. Diu quatre principis cap a on ha de moure’s el Govern (tenint present l’Educació Especial): - Normalització -> accés per igual. No fer diferències entre persones. - Integració EDUCATIVA -> que l’alumne amb discapacitat pugui accedir a l’escola ordinària. Principi de normalització aplicat a l’escola. - Individualització/Personalització -> cada persona a de rebre una educació individualitzada i personalitzada. - Sectorització -> en els diferents àmbits geogràfics s’han de tenir presents les persones amb discapacitat. 3. Aquests principis encara són presents, ampliats i complementats. 8. Com a pla -> és un document que inspira, dóna directrius perquè la gent ho contempli. No obliga. - C.E. (Constitució Espanyola) -> 1978: • Artícle 27 -> parla d’educació. • Article 29 -> pala d’Educació Especial. Es reconeixen els drets de la persona “disminuïda”. • Per portar-ho a la pràctica s’han de crear lleis orgàniques. - Estatut d’Autonomia (1979): • Article 15. Plena competència en matèria d’ensenyament a la Generalitat de Catalunya. • 1980. Real Decreto 2890/80 disposa el traspàs de serveis i funcions de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ensenyament. - LISMI (Llei Tries) -> 1982: • Parla de tots els àmbits de les persones disminuïdes: 1. Prevenció. 2. Món del treball. 3. Educació -> les persones “minusvàlides” tenen dret a accedir a l’escola ordinària sempre que les seves capacitats s’ho permetin. 4. Creació d’aules hospitalàries. 5. Nacional -> Es publica al BOE. lejandro Ramos Baz - Circular (1981): • Estableix els criteris d’actuació en el camp de l’Educació Especial. • El Departament d’Ensenyament de la Generalitat dóna les seves orientacions en el camp de l’Educació Especial en espera de la publicació de la LISMI. • Els 14 principis són de cabdal importància. - LOGSE (Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu) -> 1990: • Té un procés d’elaboració molt llarg. • S’incorpora la terminologia de les necessitats educatives especials com a nova concepció de l’educació especial. • Antecedents: 1. Informe Warnock, 1978. 2. Circular, 1981. • Molt inspirada en el model anglosaxó. • Lelki d’ordenació general del sistema educatiu, on ens diu que el sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials, temporals o permanents puguin assolir dintre del mateix sistema els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes. • Articles 36 i 37. • Reglaments 1. Decrets de currículum de 1992. 2. Ordre 1994. 3. Decret 1997 (segueix vigent). • lejandro Ramos Baz EIX TEMÀTIC III. ESCOLA INCLUSIVA: ANÀLISI DE LES BARRERES A L’APRENENTATGE I A LA PARTICIPACIÓ MÉS RELLEVANTS I COM FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE TOT L’ALUMNAT DE LA PROPOSTA EDUCATIVA DEL CENTRE. ELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS I LA PROPOSTA EDUCATIVA - Necessitats educatives especials: apareix per primera vegada a l’informe Warnock (1978) al Regne Unit. - La Circular del DEGC (1981) que estableix els centres d’actuació en l’ambit de l’educació especial, ens parla per primera vegada a l’estat espanyol de necessitats pedagògiques especials. - Són tots aquells mitjans -personals, materials, pedagògics...- que no són necessaris per a la majoria d’alumnes per assolir els fins generals de l’educació. - Alumne amb necessitats educatives especials (LOGSE, 1990): • Són tots aquells infants que requereixen durant un període de la seva escolarització o al llarg de la mateixa, determinats suports i atencions educatives específiques i/o addicionals que els mateixos companys de la seva edat. • L’origen de les necessitats educatives especials: 1. Història educativa i escolar dels alumnes (nouvinguts, repetidors sistemàtics, nens amb dificultats d’aprenentatge...). 2. Sobredotació. 3. Condicions personals de discapacitat (LOE, els anomena alumnes amb necessitats educatives especials). - Implicacions d’aquest concepte: • És normalitzador, no pejoratiu. • Reclama nous recursos educatius per a l’escola. • Es centra en els aprenentatges i no en els subjectes. lejandro Ramos Baz • Responsabilitza a l’escola no als infants. - 2006, LOE, Llei Orgànica d’Educació, 2/2006 (BOE, número 106, 4-05-06): • Alumnes amb necessitats educatives de suport educatiu: 1. Per presentar necessitats educatives especials. 2. Per haver-se incorporat tar al sistema educatiu. 3. Per altres capacitats intel·lectuals. 4. Per qualsevol altra circumstància personal o familiar que suposi una necessitat des d’un punt de vista educatiu. - Actualment: • Prescindir de la terminologia educativa especial (Ballar, 1999 entre d’altres) i substituir pel terme “barreres de l’aprenentatge i a la participació”. 1. Echeita, G (2006). Les polítiques educatives envers l’alumne amb necessitats educatives especials. Entre la complaença i la necessitat d’un canvi radical de perspectiva. Suports, vol. 10 núm. 1, pp. 15-11. - Barreres a l’aprenentatge: • Les barreres a l’aprenentatge i a la participació apareixen a través d’una interacció entre els estudiants i el context en què es mouen; la gent, les polítiques, les institucions, les cultures i les circumstàncies socials i econòmiques que afecten les seves vides (Booth i Aiscow, 2000, p18-20). • Remoure les barreres que hi ha en el nostre sistema educatiu: lleis i normes, formació inicial i permanent del professorat, organització i funcionament dels centres, serveis de suport i assessorament. - Resposta educativa: • Revistant currículum. • Organització d’escola i aula. • Metodologia. • Material. • Recursos personals. • ... - Currículum escolar i adaptacions: lejandro Ramos Baz • La necessitat d’adaptar el currículum escolar i el grau d’adaptació han d’estar fonamentats en la identificació de les competències de l’alumne/a en relació amb els continguts que es treballen a l’aula i el seu grup classe. • El currículum que segueixen els alumnes amb necessitats educatives especials ha de ser una adaptació del currículum de les diferents etapes educatives, amb les concrecions, modificacions, prioritats..., que calguin a fi d’assolir: 1. Independència personal dels alumnes. 2. Disseny d’activitats educatives ajustades a l’edat. 3. Partint sempre del currículum (de menús a més específiques). - Adaptacions curriculars del curs on participa l’infant: • 1: Currículum ordinari amb mitjans específics per accedir-hi. • 2: Currículum ordinari amb alguna modificació. • 3: Currículum ordinari amb modificacions específiques i significatives. • 4: Currículum diferenciar de l’ordinari i amb addicions. • 5: Currículum molt diferenciat o especial. * 1, 2, 3 -> escola ordinària. *4, 5 -> amb l’educació inclusiva si va pot estar a l’escola ordinària amb aula USE. - Serveis educatius: • Antecedents 1977. Serveis d’Orientació Escolar i Vocacional (SOEV). • Origen -> Pla Nacional d’Educació Especial (1978) i Circular del DEGC (1981). • Des de l’any 1982 el DEGC ha potenciat i dut a terme accions de suport a l’activitat del docent del professorat mitjançant la creació de programes i serveis educatius que s’han construït com a nuclis de: 1. Dinamització pedagògica. 2. Suport i orientació pedagògica. 3. Recerca de les noves metodologies. • Contribuint a la millora de la tasca professional dels docents. • La integració definitiva dels serveis a una única xarxa pública s’inicia amb l’article 20.5 1983. Fins aleshores uns serveis depenien dels Ajuntaments, d’altres del DEGC. lejandro Ramos Baz 1. Negació de la discapacitat, de la realitat... 2. Ira, enuig... reaccions que poden causar sentiment de culpabilitat. 3. Negociació. 4. Depressió. 5. Acceptació. • Cadascú fa un procés diferent i on intervenen variables com: unió de la parella abans de la notícia, primer fill o en tenen d’altres, suport de la família i amics, congènit o adquirit, degeneratiu o no, tipus de discapacitat... - Família: • Situacions que poden generar un procés de DOL: 1. La pèrdua de l’infant que esperaven. 2. Un futur diferent del que s’havien plantejat com a família. 3. La dificultat de realització personal com a pare o mare. 4. La reducció del cercle de relacions socials, l’aïllament. 5. La renúncia a una realització professional plena. 6. La decisió d’internar el fill/a. 7. La possibilitat de mort. - Intervenció: reflexions: • El nen amb discapacitat és en primer lloc un nen: 1. Atenció amb la sobrecàrrega d’intervencions d’especialistes..., el nen ha de poder jugar, tenir temps per a ell i no estar sempre programat amb activitats reeducatives. 2. Atenció amb el rol que atribuïm als pares o ells s’atribueixen (pares amb rols rehabilitadors). 3. Escoltem el que ens diuen els nens/es. 4. Les nostres intervencions no poden ser confoses: “d’un deixar fer a una exigència” -> calen normes, paràmetres clars per part de tots... • Objectiu: crear la pròpia identitat. • Condicions que l’afavoreixen: 1. Acceptació per part dels pares de les capacitats i limitacions del seu fill/a. 2. Ajudar als infants amb discapacitat que assoleixen la seva pròpia identitat: ajuda a la felicitat. lejandro Ramos Baz 3. La pròpia identitat comporta conèixer la seva discapacitat: Qui, com s’aborda? - L’altre germà/ana: • Sentiments: 1. Abandó per part dels pares: gran dedicació a l’altre germà. 2. Gelosia i enveja. 3. Culpa per tenir el que no té el seu germà. 4. Vergonya. • Rols que la família pot atribuir al germà: 2. Molta responsabilitat. 3. Eximir-lo absolutament. 4. Resulta difícil no caure en conductes extremes. lejandro Ramos Baz