Diversitat, interculturalitat i educació social PAC 2 (NOTA B), Ejercicios de Sociología de la Educación

¡Descarga Diversitat, interculturalitat i educació social PAC 2 (NOTA B) y más Ejercicios en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity! PAC 2: Explorem els supòsits culturals Carla Márquez Pascual 03/11/2022 _____________________________________________________________ PART INDIVIDUAL Pregunta 1 Àmbit morfològic Les vestimentes, les aliances o el viatge en el cas del matrimoni que més s’apropa a la cultura occidental. Si ens centrem en el matrimoni concertat està les cartes de presentació, l’edat, la professió i compartir religió, gustos, horòscops, entre altres. Àmbit estructural En aquesta part trobaríem els valors i la part institucional del matrimoni, és a dir, els acords entre famílies, les cartes nupcials, el certificat matrimonial i totes les lleis matrimonials que existeixen. Àmbit mític En aquest àmbit hi ha el fet de creure que un cop et cases comences a crear la teva pròpia unitat familiar. També el fet de creure en l’amor vertader amb la persona amb la qual et cases, o acceptar el marit que la família escull per la dona. Pregunta 2.1 Après La societat, encara en l’actualitat, transmet al grup d’infants la idea que si dues persones estan enamorades i volen formar una família han de casar-se. Adaptatiu En l’actualitat, trobem diverses variacions adaptades al matrimoni. Per un costat, aquest pot ser heterosexual o homosexual. D’altra, moltes parelles tenen fills/es abans de prendre la decisió de 1 contraure matrimoni. Integrat Actualment, encara es pensa en bona part de la societat que el matrimoni és l’inici d’una nova institució familiar. Transmès per símbols El matrimoni utilitza mètodes simbòlics com les arres, les aliances (anells), la vestimenta dels nuvis (ella el vestit blanc i vel, i ell l'esmòquing) o el viatge de nuvis per a constar la unió entre les dues persones. Significat de realitat Trobem el certificat matrimonial i totes les lleis que recolzen el matrimoni. També trobem tota la part econòmica que aquest comporta. Compartida diferencialment Com he comentat anteriorment, amb l’aliança matrimonial no es demostra l’amor entre dues persones ni la creació d’una unitat familiar, ja que, actualment, trobem un ventall ben ampli dins de la societat ( parella de fet, monoparentalitat…). Pregunta 2.2 Après Els pares, tiets i/o avis de la núvia cerquen un home que pugui aportar un bon dot a la família per poder casar-se amb ella. Elles ho accepten perquè és un bé per a elles i per a la seva família. Adaptatiu En la India cada cop és més comú que la noia pugui reunir-se amb l’home escollit per la seva família per decidir si vol casar-se amb ell o no. En cas de fer-ho, es denomina “matrimoni arreglat per un mateix” o “matrimoni arreglats per amor”. Integrat Tota família que cerqui un matrimoni concertat compte amb el dot, és a dir, el pagament que rep la família de la núvia per part de la família del seu futur espòs per poder contraure matrimoni amb ella. Transmès per símbols En el cas d’algunes regions de la India, la núvia ha de ser més jove que l’espòs, han de compartir els mateixos horòscops i la mateixa 2 BIBLIOGRAFIA Alberich González, N. [Neus] (2022). Culturitzant l'educació social [en línia]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) https://campus.uoc.edu/annotation/848536ac72043b9be34e3b80f6703f26/893934/PID_00289 619/PID_00289619.html BBC News Mundo. (2019, 13, setembre). Encontré a mi esposa tras mirar 300 hojas de vida y conocer a varias candidatas: cómo es una fastuosa boda arreglada en India. https://www.bbc.com/mundo/noticias-49569990 Bretones, E. [Eva] (2000). L'antropologia i l'estudi de la variabilitat de les cultures humanes [en línia]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Cohen-Émérique, M. [Margalit] (1993). El acercamiento cultural en el proceso de ayuda. (Sevilla Acoge, trad.) Santé mentale, XVIII, 71-92. González, C. [Cristina]. (2017, 11 de maig). La compleja cuestión de los matrimonios por el rito gitano. Nora Project. Recuperat el 23 d’octubre de 2022. https://noraproject.wordpress.com/2016/05/23/la-compleja-cuestion-de-los-matrimonios-por- el-rito-gitano/ Matrimonio concertado > Información, Biografia, Archivo, Historia (s.d). WIKIDAT. Recuperat el 17 d’octubre de 2022 https://es.wikidat.com/info/matrimonio-concertado ¿Pueden ser modernos los matrimonios concertados? (2021, 26 de desembre). [Video]. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=cHX2K8hFUkU Tok.wiki. (s.d). Matrimonio concertado en el subcontinente indio. Contenido y Historia. Recuperat el 24 d’octubre de 2022 https://hmong.es/wiki/Arranged_marriage_in_the_Indian_subcontinent 5 DEBAT Pregunta 1: Intervenció (29/10/2022 a les 11:18 a.m): Bon dia companys i companyes, Fins ara estic d'acord en molts conceptes que esteu aportant, però ara em toca realitzar la meva aportació. És ben clar que tota cultura té zones sensibles, és a dir, "una cultura se caracteriza no solamente por lo que valora, sino también por lo que rechaza" (Cohen-Émerique, El aercamiento Intercultural en el proceso de ayuda, 1993, pp.3). Per tant, és ben clar que des de la cultura europea, les mares "occidentals" estàn constantment rebutjant la cultura asiàtica sense tenir en compte el per què les mares "asiàtiques" segueixen aquest tipus de comportament, dieta, tradicions, etc. Les mares "asiàtiques" es veuen constantment assenyalades pels seus comportaments culturals i tradicionals. Això és al fet que, les mares "occidentals" estan constantment jutjant, estereotipant i perdent l'interès sobre el "perquè" les mares "asiàtiques" accepten certs comportaments que en el món europeu no estan molt ben vistos, per tant, podem dir que tot s'inicia amb les imatges-guia. Actualment, les mares "occidentals" creixen amb la influència d'una cultura molt social i participativa. Són dones lliures d'elecció en el seu matrimoni, lliures d'expressar allò que pensen i estan sotmeses a unes condicions d'igualtat amb els homes occidentals. També, poden ser mares solteres sense que ningú les jutgi i, estudien i treballen lliurement per formar-se i mantenir-se soles. Tots aquests aspectes europeus provoquen una representació negativa cap a les mares "asiàtiques" pel fet de ser dones que passen temps a casa duen a terme les feines domèstiques, tenen cura a temps complet dels seus fills i filles, molts cops el seu matrimoni és per conveniència i tenen poca xarxa social. Ara bé, si ens posem en la pell de les mares "asiàtiques" podem observar que elles també tenen imatges-guia sobre les dones d'occident, ja que són dones que beuen alcohol, que fumen i que, en molts casos, no estan casades ni tenen fills. 6 Per tant, podem veure que en tots dos casos les reaccions són negatives a conseqüència d'una sèrie de supòsits com per exemple el fet de veure la cultura occidental com la predominant sobre les altres cultures. Tot això, crea desconeixement i rebuig cap a les altres cultures, creant barreres culturals, socials i, fins i tot, lingüístiques que no permeten que es comparteixin conceptes culturals que poden complementar a altres cultures i que ajudin a entendre la manera de viure que tenim tots. Si ens basem en l'exemple sobre la cultura occidental, si aquesta no jutges tant l'estil de vida de les mares "asiàtiques" potser aquestes dones s'aproparien més a la cultura occidental per tal d'aprendre sobre ella i, alhora, transmetre certs aspectes de la cultura asiàtica que puguin complementar-se. És primordial tenir un respecte a les diferències socioculturals. Què en penseu? Seguim debatent! Resposta a l’aportació de la Javiera Elisa Olivares Bayer (30/10/2022 a les 11:17 a.m): Bon dia Javiera, Estic totalment d'acord amb tu quan exposes l'exemple del vel en les mares "asiàtiques". El fet de dir que donar per suposat que aquestes porten vel perquè viuen sota les ordres del marit suposa un augment de violència racial i, a l'hora, de violència de gènere, ja que s’està exposant que aquesta dona no té cap tipus de llibertat en el seu matrimoni quan no és així. La mare "asiàtica" du vel, es queda a casa i té cura dels seus fills i filles i del seu marit perquè és amb el que ha crescut culturalment. Per tant, el fet d'estigmatitzar aquestes dones, provoca que no vulguin participar en les activitats de les mares "occidentals" ja que, estan incòmodes i no es senten a gust compartint espai amb totes les dones que assenyalen els seus costums constantment. Una abraçada, 7 Un exemple és la festa de disfresses que realitza l'escola pública per Carnestoltes, trobem tot el col·lectiu d'infants "occidentals" que vénen disfressats de la temàtica i es veu a simple vista (cor, cúpido...). Tot seguit, observem els infants d'altres cultures com l'asiàtica que, uns vénen disfressats amb la roba típica del seu lloc d'origen i, altres directament vesteixen de carrer. Per tant, trobem un xoc cultural en aquest sentit, ja que les famílies "occidentals" poden veure estrany que les famílies "asiàtiques" optin per vestir als seus fills i les seves filles amb les millors robes festives que tenen o amb la roba del dia a dia, sense tenir en compte el perquè. També, es pot donar la situació a la inversa: que les famílies "asiàtiques" no acabin d'entendre ni de veure correctament la vestimenta dels infants de les mares "occidentals". Tot això acaba derivant a conseqüència de la falta d'informació que hi ha entre les dues cultures. D'altra banda, tenim la conversa de Whatsapp de les famílies. Estic d'acord amb el que diu el company Mariano quan es refereix a "tomarse tiempo", ja que tal com esmenta Cohen-Émérique (1993:7) "[...] siempre quedará una parte de malentendidos, de aproximación de sentido que habrá que admitir como una parte del otro". Si durant aquesta conversa de whatsapp les mares i els pares haguessin pres temps per pensar en què contestar sense ofendre a cap altra persona del grup, pot ser la conversa no hauria derivat a tal malentès. No sé si m'he desviat molt del tema, però... que en penseu? Resposta a Susanna Macià Garrigós (02/11/2022 a les 20:04 p.m.) : Hola Susanna i companys/es! Gràcies per compartir les vostres experiències, en el meu cas treballo en una bressol municipal al barri del Raval de Barcelona i més del 80% dels alumnes són del Marroc, el Pakistan, etc. Són infants que segueixen una dieta halal i tinc famílies barcelonines que ens demanen explicació del perquè aquests infants mengen diferent dels altres criticant la dieta que ha de dur a terme un infant menor de 3 anys. M'he trobat en situacions on mares "occidentals" han criticat la conducta de les mares "orientals" dins de l'aula i davant d'elles mateixes esmentant comentaris discriminatoris com "da igual, no entiende porque su marido no le deja aprender a hablar español". Nosaltres, les educadores i la direcció de l'escola, 10 sempre defensem la diversitat cultural i ens passem els dies intercanviant idees amb les mares "occidentals" sobre les formes que tenen aquestes mares a l'hora de dirigir-se a les mares "orientals". Un cop més apareixen les imatges-guia que provocant aquest distanciament entre costums, cultures i dones. El fet de jutjar sense tenir uns conceptes o coneixements bàsics de la cultura "desconeguda" ajuda en l'augment de racisme cultural. Per aquest motiu trobo tan important la utilització de límits quan hi veiem un clar cas de bullying o de discriminació racial. En el cas de l'escola, trobo essencial la figura dels educadors i les educadores socials dins d'aquesta institució educativa, per tal de realitzar un bon acompanyament a totes les famílies estrangeres i, també, de poder donar eines informatives a les famílies "occidentals" amb l'objectiu de crear vincles entre elles i xarxes socials. Un exemple pot ser el projecte que vam començar a realitzar l'any passat a la meva escola bressol: el cafè de famílies. Es tracta d'una reunió de mares i pares de l'escola, on l'assistència és totalment voluntària dos dies a la setmana. Els dimarts és pels homes i els dijous per les dones, i es realitza durant els matins. En aquesta reunió assisteix l'educadora social del centre educatiu i la direcció de l'escola i, bàsicament, es tracta de compartir una estona, prenent cafè i intercanviant opinions i mètodes de criança. La finalitat d'aquesta és que es creí xarxa social entre les mares i que es trenquin les barreres culturals que, per desgràcia, existeixen. I per aquest motiu els separem per sexes, per tal que es sentin més còmodes parlant a l'hora de la seva vida com a pare o mare. Pregunta 4: Intervenció (29/10/2022 a les 16:54 p.m.): Bona tarda a tothom! Responent a l'última pregunta: Penseu que els diferents perfils i orígens de les famílies poden estar influint en les seves pràctiques en el temps d'oci? La meva resposta és que sí. Les nostres experiències, trajectòries, el nostre entorn més proper, la cultura, els valors, etc. no sempre influeix positivament en nosaltres i ens allunya del concepte d'interculturalitat. 11 Tal com heu esmentat alguns/es de vosaltres, en el cas del grup social "occidental" sempre està realitzant activitats obertes a la participació de tothom i, per tant, també a les persones "asiàtiques". El problema està en el xoc cultural que hi ha en el nostre entorn que no ajuda al fet que aquest col·lectiu o grup social i participi en les activitats proposades. Els prejudicis i les etiquetes són molts cops la conseqüència del fet que el col·lectiu de famílies "asiàtiques" no decideixin dur a terme les activitats suggerides per les famílies "occidentals" durant el temps d'oci, per tant, això provoca un distanciament entre les dues cultures. És primordial "el respeto a la persona, a su visión del mundo, su sistema de valores y sus necesidades. Una escucha comprensiva, un clima de aceptación y de confianza [...]" (Cohen-Émerique, 1993:1) per tal d'arribar a obtenir un clima intercultural. Per tant, és important que hi hagi una aproximació entre totes dues per tal de deixar de banda els prejudicis i començar a donar peu a la informació i la coneixença. Ha d'haver-hi una acceptació i un aprenentatge mutu per poder participar i gaudir conjuntament del temps d'oci proposat. De fet, agafo la cita de Cohen-Émérique quan ens diu "apropiarse la cultura del otro [...] exige una actitud de apertura, un esfuerzo personal de curiosidad" (1993:6). Espero que us ajudi a reflexionar la meva aportació i seguim en contacte per continuar debatent! Resposta a Javiera Elisa Olivares Bayer (02/11/2022 a les 20:15 p.m.): Hola Javiera, Responent a la teva intervenció, estic d'acord amb tot això que esmentes. Actualment, hi ha un xoc cultural molt gran en la societat que afecta al fet que les persones de diferents cultures no puguin compartir espai i oci sempre. Els prejudicissón la conseqüència del fet que moltes mares "asiàtiques" no vulguin realitzar activitats proposades per les mares "occidentals", ja que saben que en més d'un cop poden ser assenyalades pel fet de no seguir les pautes o els costums de la gran majoria. 12