Diversitat, interculturalitat i educació social PAC 4 (Nota B), Ejercicios de Sociología de la Educación

¡Descarga Diversitat, interculturalitat i educació social PAC 4 (Nota B) y más Ejercicios en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity! PAC 4: Aprofundim en les interpretacions i en les experiències professionals del model intercultural. Carla Márquez Pascual 12/12/2022 ____________________________________________________ ACTIVITAT INDIVIDUAL 1. El claustre de l’escola de la Kala, tenint en compte la seva actitud davant del cas, es centra en un model multicultural pel fet que veuen les diferències entre les diverses religions que conviuen en el centre educatiu de forma separada i aïllada. És aquesta la raó per la qual es dóna peu a l’aparició del racisme culturalista, generant “escenaris de segregació i exclusió en nom de la tolerància i el reconeixement a la diferència, en rebutjar qualsevol tipus d’interacció que desdibuixi les diferències en comptes de situar-les en l’epicentre de la coexistència” (Barranco, 2022, pp. 10). De fet, si ens centrem en l’actitud de les “mares occidentals” de l’escola observem que, tot i que intenten realitzar i participar en les diverses activitats socioculturals proposades a l’espai socioeducatiu, assenyalen i jutgen qualsevol mena de valor, creença o actitud cultural diferent de la seva pròpia cultura. Per tant, mostren també una actitud pròpia d’un model multiculturalista perquè, tot i que intenten compartir espai i vivències amb les “mares asiàtiques” no poden evitar veure i classificar les diferències que hi ha entre les dues cultures. I és que Barranco ja ens diu: “Els contactes i les relacions no s’estableixen en un marc asèptic, sinó mediats per un context sociohistòric que estableix, dins 1 d’aquestes relacions, un marc de poder. [...] Perquè la valoració o el menyspreu a la diversitat ve determinat, entre altres factors, per les relacions de poder.” (2022, pp.9) En definitiva, el fet de no entendre, escoltar i respectar les diferències culturals que hi ha entre les “mares asiàtiques” i les “mares occidentals” comporta un distanciament de cultura i, per tant, un ambient multicultural en comptes d’intercultural. 2. L’escola dóna per fet que el Carnestoltes és una celebració universal i no verifica aquest fet. Amb aquesta acció deixa clar que no es té en compte els diferents marcs normatius “en relació amb el treball social i educatiu amb i per la diversitat” (Barranco, 2022, pp.30), tot i que intenta deixar de banda el model autoritari propi de la societat amb l’objectiu de realitzar aquesta dinàmica cercant la igualtat de drets entre les diverses famílies, la intenció no funciona correctament perquè no acaben de respectar i, per tant, de conviure amb les diferències culturals existents entre totes dues cultures (asiàtica i occidental). Per aquest motiu, la circulació d’imatges dels infants pels diferents grups de la plataforma Whatsapp acaba sent un dels motius pels quals torna a visibilitzar-se el xoc entre totes dues cultures a l’escola. En aquest cas, són les “mares occidentals” menyspreen la diversitat cultural i segueixen el model autoritari del grup majoritari, deixant de banda la necessitat d’escoltar a l’altre. Es torna al prejudici per les imatges-guia que les “mares asiàtiques” mostren, ja que no solament critiquen el tema de les fotografies, sinó també la vestimenta que molts dels infants d’aquestes dones asiàtiques van du durant el Carnestoltes. 2 Ha de ser possible el fet de poder crear espais de possibilitats per a tothom i el fet de no respectar les diferències culturals no ajuda en la creació d’aquests. 4. Un cop analitzades les dues situacions viscudes a l’escola de la Kala, es pot observar que ens trobem en un entorn multicultural on, famílies i claustre, no saben conviure amb les diferències culturals que existeixen entre la cultura occidental i la cultura asiàtica, assenyalant i posant en dubte, constantment, cadascuna d’aquestes discordances. Si comencem centrant-nos en la celebració del Carnestoltes veiem la multiculturalitat quan aquesta festivitat es veu com a universal i, per tant, no es dóna cap explicació sobre el valor cultural d’aquesta celebració. D’altra banda, si ens situem en el cas del rumor sobre el “casament concertat” observem un altre cop com la multiculturalitat apareix i com emergeixen de la nada les imatges guia que comporta la cultura asiàtica. De fet, aquest enrenou es dóna per la desinformació i, sobretot, per la falta d’escolta cap a la família de la Kala. Per tant, per tal que pugui haver-hi un espai de possibilitat dins de l’escola de la Kala és important iniciar el recorregut sabent quina és la funció de l’educador/a social del centre per tal que les accions estiguin en tot moment en unes condicions igualitàries. Cal tenir en compte que el paper del/la professional de l’educació social és rellevant en aquestes situacions, ja que ell/a pot aportar informació, valors, eines i recursos suficients perquè totes dues cultures puguin intervenir en les diverses activitats socioculturals que es realitzin a l’escola i, també, puguin desaparèixer els malentesos provocats per les imatges-guia. És necessari que l’educador/a social tingui en compte en tot 5 moment que es treballa amb persones i no amb cultures per tal de poder assumir el món en el qual es viu actualment i entendre els valors, els sentiments, les conductes socials que hi ha en l’entorn. També, ha de desconfiar de les primeres impressions per tal de poder tenir en compte les dinàmiques colonials existents i d'acceptar la diversitat sense caure en una folklorització de les cultures presents. Solament així es podrà promoure un model intercultural, on les intervencions començaran a ser de caràcter igualitari, amb una interacció positiva entre les “mares occidentals” i les “mares asiàtiques” i els professionals del centre educatiu. De fet, tal com esmenta Rosa Marí Ytarte (2007), el model intercultural “[...] nos permite desechar tanto los modelos basados en una estereotipación racial de las diferencias, como aquellos otros modelos que en nombre de la integración social apuestan por el simple asimilacionismo cultural”. (pp. 49-50) També, cal tenir present la necessitat del fet que l’educador/a social del centre educatiu fomenti en tot moment el benestar de les dimensions educatives, socials i culturals per tal de promoure la participació de tots els col·lectius presents i poder afavorir l’accés als recursos culturals i socials que els envolta. D’altra banda, per aconseguir crear espais de possibilitat dins de la institució educativa és important que hi hagi una transmissió d’informació, creences i valors entre tot el col·lectiu que s’adreci a l’escola. Per exemple, en el cas del malentès del Carnestoltes, una bona pràctica educativa hauria estat donar una explicació en paper, email, etc. en diversos idiomes (català, castellà, anglès) explicant la festa del Carnestoltes, una festa popular en la cultura cristiana, i el valor que aquesta se li dóna. D’aquesta manera, totes les famílies estan assabentades de la festivitat i es pot obrir horitzons cap a la igualtat cultural. 6 En el cas dels rumors sobre el “matrimoni concertat”, la pràctica adequada podria haver començat duent a terme una reunió amb la família de la Kala, en comptes de amb les “mares occidentals”. D’aquesta manera, la família asiàtica s’hauria sentit acompanyada en el procés durant tot el moment i, l’educadora social hauria obtingut informació de primera mà. Tot seguit, l’educadora social es podria haver reunit amb el claustre i les “mares occidentals” per tal d’acabar amb el rumor i, per tant, l'assenyalament i acusament injust cap a la família de la Kala. També, es pot realitzar una xerrada informativa oberta cap a totes les famílies de l’escola i la gent del barri sobre el “casament concertat”, ja que molts cops es confon amb el “matrimoni forçat”. Amb actuacions com els dos exemples anteriors es dóna peu a la interculturalitat i, per tant, al respecte entre cultures perquè, tal com esmenta Cohen-Emerique: “Lo intercultural se desarrolla siempre en un contexto a definir cada vez, ya que la relación entre el profesional y el inmigrante o su familia, entre el profesional y el grupo culturalmente diferente, no se inscribe dentro de un medio aséptico. [...] Se trata siempre en esta interacción no sólo de diferencias culturales, sino también de una relación social donde hay una cultura valorada frente a otra que lo es menos, [...]. O sea, una identidad amenazante frente a una identidad amenazada es lo que engendra una dinámica de identidades con estrategias ofensivas y defensivas por ambos lados.” (1993, pp. 2). 7