DOSSIER 1 INTRODUCCIÓ A L'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL, Monografías, Ensayos de Antropología Social

¡Descarga DOSSIER 1 INTRODUCCIÓ A L'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL y más Monografías, Ensayos en PDF de Antropología Social solo en Docsity! ELS DEBATS SOBRE EL CONCEPTE ANTROPOLÒGIC DE CULTURA DOSSIER 1 Irene García Montes Facultat de Geografia i Història INTRODUCCIÓ A L’ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL Professor: Andreu Viola i Recasens Quadrimestre tardor 2022/2023 Universitat de Barcelona 1 En el nostre dia a dia escoltem o fem ús sovint del terme “cultura”, ja sigui quan parlem d’un arrelament popular a un lloc en concret, com podria ser el Ball de Gitanes als pobles del Vallès, o per a definir un context social, sent exemple l’explicació generada per un individu per definir el comportament d’un altre que sigui nouvingut en la seva societat, sovint amb connotacions xenòfobes de rere fons; però en contextos més polititzats també és usat per definir el comportament d’una classe social. Així doncs, en el context social o “a peu de carrer”, aquest concepte és usat per definir accions, maneres d’actuar, de pensar i també tradicions de les diferents “cultures” presents en una societat multicultural com en la que es troba la nostra zona geogràfica. Tot i l’ús generalitzat del concepte, s’ha de considerar la realitat del rerefons d’aquest, el concepte cultura neix del concepte civilització, una manera de dividir les societats que primer varen desenvolupar-se dins del marc capitalista de les que no. Això no obstant, resulta necessari per poder comprendre la societat tenir consciència de com es defineix el concepte que és usat o emprat per a la definició de les diverses societats coexistents. En l’antropologia, aquest concepte no és tractat com ho és fora del món acadèmic, no tot és cultura, però, què és exactament la cultura? La cultura és un concepte fonamental en l’antropologia, que ha dut als antropòlegs a prendre la seva definició com a centre de debat i discussió durant anys. No únicament ha pres la intenció de definir el concepte, sinó que el debat ha anat més enllà, presentant com a objecte de debat i crítica la utilitat i validesa del concepte de cultura. El debat sobre el concepte de cultura no es presenta únicament en l’antropologia, sinó que es troba present en altres ciències o disciplines com ara la història, la sociologia i la psicologia. Per a totes elles, el concepte esmentat duu a reflexionar sobre la seva utilitat i limitacions, però també sobre la complexitat i la diversitat de les societats humanes, i sense fer oblit de la relació que pot tenir o té amb diversos processos de caràcter polític, històric i socials al llarg de la història de la humanitat. En el llarg de la història observem una llarga llista d’antropòlegs i antropòlogues que han tractat sobre el tema en qüestió, en aquesta ocasió, el present assaig és centrar-se en sis articles concrets, presents a la bibliografia, que ofereixen perspectives i reflexions variades al voltant del concepte de cultura dins en el context antropològic del terme. Des de Abu-Lughod en debat amb Brumann, on la primera antropòloga qüestiona la validesa del concepte de la cultura arran el seu ús excessiu, juntament amb la idea d’una cultura fixa i 4 com a una relació establerta per a comprendre la importància d’ambdues en les societats humanes. El tercer article tractat, “L’impacte del concepte de cultura en el concepte de l’home” de Clifford Geertz presenta la cultura o, més ben dit, la naturalesa de la cultura, i la funció d’aquesta en la comprensió de la humanitat o la condició humana. Geertz, considera la cultura com un sistema de significats compartits, així com coneixement, valors i/o similars, per una societat o grup de persones, que compta amb la capacitat de transmetre’s entre generacions i d’afectar, influir o definir la manera en què les persones pensen, actuen i senten les persones d’aquesta societat o grup. Marcant, doncs, la cultura com a eina limitant i definidora de la identitat i actuació dels individus que engloba, deixant en certa manera a part la seva pròpia capacitat d’identitat. L’autor no considera que la cultura per se sigui un agent “natural”, biològic o innat, sinó que es tracta d’un factor adquirit i après esdevingut de la socialització dins d’una societat. És a dir, presenta la cultura com quelcom aliè als comportaments instintius o automàtics dels éssers vius i traslladant la seva definició a un seguit de significats simbòlics lligats i transmesos arran del llenguatge i altres agents que són atribuïts a la realitat. Aquest concepte de cultura presentat com a manera de veure i viure una realitat concreta, segons l’autor, resulta fonamental per a la comprensió de la condició humana, deslligant-se de l’instint i la necessitat per a centrar-se en la capacitat d’interpretar l’entorn per a poder donar-li sentit i comprendre’l des d’una perspectiva col·lectiva. Però no únicament col·lectiva, sinó que entenent el punt col·lectiu com a singular i el punt singular com a col·lectiu, considerant la cultura coma factor imprescindible per a comprendre com els individus es comporten dins d’un grup i societat, Així doncs, presentant la cultura com a eina per entendre les relacions interpersonals i la manera de pensar dels individus comportant a com i per què construeixen el món – fent referència al seu món o realitat específica – des del coneixement propi, però també compartit. Geertz deixa clar un factor clau per a l’antropologia pel que respecta a la cultura, i és que aquesta disciplina no pot ni deu limitar-se a l’observació d’un grup i prendre’ls com a evidència absoluta, és a dir, com a veritat absoluta, de la cultura en qüestió. L’antropologia ha de ser capaç de comptar amb l’anàlisi de la interpretació dels comportaments i els significats simbòlics que un grup o societat té o percep dins d’una cultura concreta, això implica, doncs, prendre importància de les experiències i perspectives individuals dels individus presents dins del grup o societat. Sense menystenir, ans al contrari, context històric, polític i social del grup o societat. 5 Es podria considerar que el coneixement compartit que es presenta dins de les societats i com aquest és percebut pels individus, resulta una eina clau per entendre el context en què aquesta societat s’ha construït i establert. O dit d’altra manera, l’autor considera que no es pot concebre ni entendre una cultura sense l’anàlisi de la repercussió i percepció del coneixement o cultura compartida dels individus que la comparteixen i transmeten. L’article escrit per Gilberto Giménez Montiel, “Cultura, identitat i processos d’individualització”, com el seu mateix nom indica presenta el concepte de cultura dins del procés de creació de la identitat i la individualització dins de les societats contemporànies, fent ús de la visió antropològica per a la presentació d’identitat com a procés social i divers que construeix les relacions i/o vincles interpersonals en contextos culturals específics. Giménez Montiel, així com ho feia Abu-Lughod, considera que la cultura no és un agent estàtic o immòbil, sinó que es troba en constant evolució, com ho fan les diverses societats i grups on viu. Així doncs, considera que la cultura o, més ben dit, les diverses cultures que coexisteixen influeixen en com els individus es relacionen amb el món i amb altres individus, és a dir, com actuen i conviuen en societat. Segons l’autor, es podria dir que el concepte de cultura resulta un element fonamental en la formació de la identitat. Centrant la narrativa pel que fa als processos d’individualització, l’article analitza aquests amb la seva relació pel que fa a la cultura, referint-se a la individualització com a tendència creixent dins de les societats contemporànies a emfatitzar en l’autonomia i la independència de l’individu. Parlant des del punt de vista personal, es podria considerar que aquesta perspectiva és molt relativa, donat que sí que és cert que els individus comptem amb la possibilitat d’allunyar-nos en certa mesura de la cultura del territori o societat en qüestió, per altra banda, ens trobem en una realitat capitalista que ataca la sobirania de les cultures i el pensament crític dels individus. Així doncs, ara encara parlant des de l’opinió personal, aquesta suposada independència no és possible en un context social cada cop més globalitzat i marcat pels interessos del capital, és a dir, sota les directrius de les elits. Llavors, aquesta suposada independència no és quelcom que puguem decidir lliurement, no almenys des de la classe treballadora, resultant un discurs individualista d’unes elits pretenen marcar, decidir i definir les nostres vides i comportaments. Més enllà de l’opinió personal que no compta d’importància en aquest assaig, l’autor presenta un factor dins d’aquests processos d’individualització, i és que, la tendència de la suposada major autonomia i independència no implica una completa separació de l’individu del seu entorn cultural, sinó una nova manera de construir la identitat en relació amb la cultura. 6 El concepte de globalització esmentat és també un factor tractat per l’article, més concretament l’efecte d’aquesta en els processos d’identitat i cultura. Considera o analitza que la globalització ha dut a les cultures a una àmplia interconnexió entre elles, és a dir, generant una multiculturalitat que permet donar a conèixer als individus l’existència de diferents maneres de forma de vida i expressions culturals. Tanmateix, també transmet el perill de la globalització que s’avançava com a possibilitat dins del sistema socioeconòmic predominant i, és que la globalització pot significar o pot dur a la pèrdua de la diversitat cultural. Això implica que lluny de generar-se una veritable multiculturalitat on diverses cultures convisquin sense trepitjar-se, aquestes entrin en un procés d’homogeneïtzació. Com a concepte general d’aquest article es pot deduir que la cultura, la identitat i els processos d’individualització, en les societats modernes, estan interconnectades i són ja una realitat present, no ha de per què implicar connotacions negatives, però compten amb els seus perills i limitacions, així i tot, si es construeixen aquestes des d’una perspectiva ideal sobre el paper, resulten una manera d’avançar col·lectivament cap a una visió més amplia de la nostra realitat més pròxima. El cinquè article a tractar, “Genealogia del concepte de cultura en l’antropologia” de Hernández Ramírez, és centrat en l’anàlisi històrica i crític del concepte de cultura dins de l’antropologia, aquest pretén explorar com es desenvolupa al llarg del temps el concepte esmentat, però també com s’ha trobat influenciat per teories i enfocaments que l’han perseguit. El recorregut del concepte de cultura en destaquen diversos fets, però un de principal és com aquest ha estat ús en el corrent més evolucionista de la disciplina de l’antropologia i de com la influència del difusionisme – “teoria segons la qual la cultura s’originà en una o en molt poques geogràfiques del món i s’estengué radialment a altres”1 – va dur a la comprensió de cultura com a un fet o fenomen de caràcter universal, és a dir, homogeni, estàtic i generalitzat. Així doncs, es presenta que no varà ser fins a l’arribada de la concepció de l’antropologia cultural estatunidenca quan s’introdueix la concepció de cultura des d’una perspectiva completament oposada. L’escola estatunidenca liderada per Boas, presentava, doncs, una concepció centrada en l’heterogeneïtzació de la cultura, destaca per ser un fet dinàmic i canviant, que evoluciona, viu i es transforma durant els anys i entre les societats. Aquesta diversitat en la projecció del 1 (s. f.). “Definició de difusionisme, significat de difusionisme en català”. a Diccionari Invers des la Llengua Catalana. 9 diferències i tensions internes. I no només això, sinó que emplaça als antropòlegs a deixar de banda el context de cultura com a explicació totalitzadora i comptar amb la importància del rerefons històric i polític d’aquest concepte com a documentació de les cultures, però també de la importància cabdal dels processos socials i les relacions de poder ja esmentades. En canvi, Brumann, contraposant-se a la perspectiva i visió d’Abu-Lughod, considera i defensa la pertinença i l’èxit del concepte de cultura, destacat per la capacitat d’integrar diverses i diferents àrees d’estudi i anàlisi. És a dir, defensa que el concepte de cultura, des d’una perspectiva on s’estableix que aquesta no és fixa ni homogènia i que es troba en constant evolució – tal com mencionava Abu-Lughod – ha permès a l’antropologia desenvolupar una comprensió exhaustiva i profunda de les diferències culturals, així com la diversitat cultural, i les complexitats de les societats. Es podria considerar que aquest autor es deslliga del concepte de cultura per se, i li dona importància en la forma en què ha estat utilitzada dins de la disciplina. La resta d’autors ens presenten diferents escenaris, Geertz presenta com el concepte de cultura ha influenciat la comprensió de la naturalesa humana, mentre que Giménez Montiel se centra en la construcció de la identitat individual i col·lectiva, anant un pas més enllà de Geerts, és a dir, entenent la cultura com a factor indiscutible dins de la naturalesa humana, però com aquesta es troba convivint dins de la realitat contemporània. Pel que fa a Geertz, presenta una reflexió sobre la relació entre la cultura i l’ésser humà, on el primer concepte esdevé una forma fonamental de construir significat per a la comprensió del món i de la naturalesa humana. Argumentant que la cultura com a concepte és allò que fa possible o estableix la relació que permet als éssers humans li dona significat i sentit a les nostres vides, és a dir, Geertz considera que sense la cultura no existiria quelcom que pogués considerar- se humà. Més enllà de la comprensió, el concepte de cultura ha permès un apropament complet i exhaust, així com precís, de l’ésser humà com a ésser social i simbòlic, havent estat influenciat pel sistema simbòlic que implica la cultura, donant forma a l’experiència humana. Aquest fet implica comprendre les diferents formes en què els éssers humans interaccionen entre ells, però també amb el seu entorn i la percepció rebuda. Així doncs, la cultura esdevé una eina cabdal i fonamental per la disciplina de l’antropologia, que permet estudiar i analitzar diversitat de dimensions i complexitats de les societats humanes i les seves diferències culturals. Per altra banda, Giménez Montiel enfronta el concepte de cultura des d’una perspectiva més contemporània, fent èmfasi en la relació entre cultura i identitat, sense menystenir com la cultura és modelada per processos d’individualització en la societat contemporània. Fent 10 referència, com els dos primers autors, que la cultura és un procés dinàmic i en constant canvi que ha de ser estudiat amb relació a altres processos socials i polítics, tal com deia Abu-Lughod. Sempre des de la visió que si la cultura es construeix implica que les identitats culturals – construïdes – són construccions socials i no pas fixades per una suposada naturalesa i, per tant, si la cultura no és homogènia, les construccions socials tampoc ho seran. L’autor considera i destaca la vital importància de la cultura com a factor cabdal dins de la construcció individual i col·lectiva, sempre en el context que aquesta es troba en constant evolució i canvi en un món globalitzat i connectat. Però va més enllà i posa en dubte la idea que de la cultura hegemònica, posant en punt de mira la necessitat de tenir en consideració les diferències i particularitats culturals en els processos d’anàlisi antropològica. Concloent la comparació amb els darrers dos autors, es presenta Hernández Ramírez analitzant l’evolució del concepte de la cultura en l’antropologia, mentre que Merry agafa, de manera figurada, en el que ha esdevingut aquest concepte per enfocar com el concepte de cultura s’ha vist menyspreat o, millor dit, demonitzat per alguns crítics. Pel que fa al primer autor, Hernández Ramírez, realitza una investigació històrica sobre el desenvolupament del concepte de cultura en l’antropologia, des dels seus inicis, així com orígens, fins al dia d’avui, argumentant que el concepte esmentat s’ha vist influenciat per diversos corrents de pensaments, a la vegada que ha estat objecte de debats i revisions dins de la mateixa disciplina. Així com la cultura es transforma i evoluciona, com alguns autors esmentaven, la seva interpretació també ho ha fet presentant diverses perspectives i enfocaments antropològics en l’anàlisi del concepte de cultura, donant peu a reinterpretacions al llarg del temps del mateix concepte. Així doncs, si el concepte de cultura ha estat usat per a l’explicació de la diversitat humana i per a la comprensió de les diferències o diversitats culturals, resulta evident la relació directa que dona peu a l’evolució de l’anàlisi i la teoria. Seguint el fil, considera que el concepte de cultura no ha arribat a la seva definició final, sinó que la seva evolució serà inevitable, implicant la necessitat de revisió i actualització constant. Per donar fi a aquest seguit de comparacions, comptem amb Merry, on presenta una crítica a l’estancació del concepte, és a dir, l’autora enfoca la seva anàlisi a emplaçar aquells que lluny d’entendre la cultura com ho fa Hernández Ramírez, és a dir, com a un concepte i anàlisis en constant canvi sense ànims de discriminar sinó sota el concepte de concebre altres realitats presents en les societats del món, entenen la cultura des d’una perspectiva antropològica 11 desfasada, centrada en la discriminació i l’opressió dels seus inicis, utilitzant aquests factors, a vegades, sota el nom de la cultura com a justificació legítima. Per combatre aquest estancament del concepte de cultura presentada pels crítics, Merry aborda l’ús del concepte de cultura en el context dels drets humans i com, tal com s’ha mencionat, s’ha usat per justificar les violacions dels drets humans en nom de la preservació de la cultura. Així doncs, reflexiona sobre les implicacions polítiques i ètiques del concepte de la cultura pel que fa a l’antropologia. Més enllà de la realitat exposada, l’autora assenyala que l’antropologia ha estat criticada per una suposada col·laboració en les pràctiques discriminatòries i violadores dels drets humans i clama la necessitat d’una antropologia més crítica, especialment en el concepte de cultura, i compromesa en els drets humans que eviti la demonització, però també la romantització, de les cultures. Fent enfocament en les relacions de poder i les desigualtats presents en els diversos contextos culturals, així com tenir en consideració la complexitat i diversitat de les societats, tal com emplaçava Giménez Montiel en el seu article. Per concloure aquest assaig sobre els debats centrats en el concepte antropològic de cultura es pot considerar que la definició i l’ús del concepte cultura en l’antropologia ha estat objecte de debat i discussió dins de la disciplina durant anys. En els articles tractats presenten diverses perspectives i enfocaments respecte a la utilització del concepte. Abu-Lughod argumenta que el concepte de cultura ha resultat problemàtic a causa de l’ús excessiu i la idea que cultura és sinònim a fenomen fix i homogeni, suggerint que sigui pres en consideració o amb més atenció a la diversitat cultural i a les relacions de poder. En canvi, contrarestant aquesta opinió, Brumann defineix la validesa del concepte de cultura en l’antropologia i considera que aquesta és essencial per la comprensió de la diversitat cultural i de les relacions socials de les societats. Geertz, centra la seva anàlisi en com el concepte de cultura ha influenciat en la comprensió de la naturalesa humana, juntament en com la cultura dona forma per se a l’existència humana i permet analitzar la diversitat de i en aquesta. Mentre que Giménez Montiel, defensa el concepte de cultura és important per entendre la construcció de la identitat individual, però també la col·lectiva, entenent que quan es parla de cultura es parla d’un procés dinàmic en constant canvi. Hernández Ramírez analitza l’evolució del concepte de cultura en l’antropologia i com aquest ha estat usat durant els anys, centrant-se en la importància d’aquest en la disciplina i com es veu en l’obligació deguda al canvi de la revisió i actualització constant. I, en darrer lloc, Merry presenta