Emociones, Pensamientos y Conducta: Neurociencia y Teorías Psychológicas - Prof. Sastre, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga Emociones, Pensamientos y Conducta: Neurociencia y Teorías Psychológicas - Prof. Sastre y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! LES BRANQUES DE LA PSICOLOGIA BRANCA MATÈRIA CENTRAL D’ESTUDI AFECTIVA COM LES EMOCIONS I ELS PENSAMENTS INFLUEIXEN EN EL PENSAMENT I LA CONDUCTA COGNITIVA LA MENT. PROCESSOS COM: • PERCEPCIÓ • PENSAMENT • LLENGUATGE, etc. FISIOLÒGICA COM EL CERVELL CONTROLA LA MENT I LA CONDUCTA SOCIAL COM ELS FACTORS I PROCES- SOS SOCIALS INFLUEIXEN EN LA CONDUCTA DESENVOLUPAMENT COM LA MENT ES DESENVO- LUPA I CANVIA AMB L’EDAT COMPARATIVA SIMILITUTS ENTRE LA MENT HUMANA I ANIMAL DIFERENCIAL DIFERÈNCIES ENTRE GRUPS HUMANS: GÈNERE, ÈTNIA, CULTURA, etc. PSICOMÈTRICA MESURA DE LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS, HABILITATS COGNITIVES, PERSONALITAT, ETC. PSICOPATOLÒGICA CLASSIFICACIÓ, ANÀLISI I TRACTAMENT DELS DESOR- DRES MENTALS FUNCIONAMENT CEREBRAL (RESUM IDEES FONAMENTALS VÍDEO) • Quan no flueix la sang al cervell es produeix mort neuronal • Quan es destrueix el teixit nerviós altres cèl·lules supleixen les seves funcions. • Àrees del cervell: Llenguatge: Hemisferi esquerre Visió: Regió occipital • Estímuls part esquerra - van a parar a la part dreta del cervell • Estímuls part dreta - van a parar a la part esquerre • Conseqüències: paràlisi cerebral de l’hemisferi esquerre: pèrdua del llenguatge i paràlisi part dreta cos • Existeixen connexions entre neurones (sinapsis). La base de la activitat cerebral consisteix en un procés elèctric i un procés químic, els neurotransmissors que transporten informació • Els estímuls que rep el cervell són capaços de regenerar els circuits neuronals En els nens i les nenes: • El teixit neuronal jove regenera les connexions més ràpidament • Importància de la estimulació física en la infància • Part del cervell sa assumeix les funcions de l’afectat • Tronc encefàlic possible causa de la recuperació. Els exercicis repetitius estimulen el tronc encefàlic • Es constata la facilitat de recuperació de les neurones joves TEORIES PSICOLÒGIQUES QUE PARTEIXEN DELS PROCESSOS COGNITIUS WUNDT en 1879 fundà en Leipzig el primer Laboratori de Psicologia Experimental (Es considera l’inici de la Psicologia científica. Abans era el “tractat de l’ànima”. El 1950 Murphy explica l’origen del dualisme platònic i cartesià) ASSOCIACIONISME Stuart Mill, Th Brown, James Mill (Anglaterra) Explica el tot a partir dels seus elements. La ment està composta per elements bàsics: les sensacions. Quan les percepcions s’associen una porta les altres a la ment. La idea és la còpia de les sensacions. (Wundt dona a l’associacionisme un estatus de ciència) PAVLOV (1849 – 1936) Premi Novel de Fisiologia (1904) L’estímul incondicionat si es presenta amb l’estímul condicionat provoca la resposta. Els Reflexes incondicionats (respostes innates) són insuficients per l’adaptació, per això són necessàries les Respostes condicionades. Aprenentatge: Procés a través del qual l’Organisme humà elabora respostes adaptatives. El comportament dels organismes depèn principalment del medi. Innovació: renúncia a la introspecció. Utilitza un mètode rigorosament experimental (Fisiologia). CONDUCTISME AMERICÀ J. B. WATSON (1878 – 1958) “Behaviorismo” Només la conducta és observable (vàlida per l’estudi) • Parteix del condicionament pavlovià • La conducta depèn del medi (fonamentalment) • L’aprenentatge es basa en associacions. NEOCONDUCTISME Anys 30: abandonament conductisme radical (Watson) Segueix la visió mecanicista de la conducta Segueix l’ambientalisme i el condicionament Segueix l’associacionisme (estímul – resposta) SKINNER Condicionament operant Condicionament amb aprenentatge basat en el concepte de reforç (reforç positiu i reforç negatiu) Ha estat utilitzat en: Educació, teràpia, domesticació d’animals,... Encara avui es segueix usant encara que molts conductistes l’han abandonat i treballen ara en altres línies com la cognitivista. LA ESCOLA DE LA GESTALT (FORMA) “El tot és diferent a la suma de les seves parts” WERTHEIMER Frankfurt (1880 – 1943) Les dades primàries de l’experiència són ESTRUCTURES (gestalten) i no les sensacions. Estudia constants perceptives i figura – fondo El tot determina les parts Una “gestalt” és una configuració que no es redueix a la superposició dels elements que la formen, sinó que posseeix qualitats en tant que totalitat i la modificació d’un únic element pot canviar la gestalt en el seu conjunt KOFFKA Estudia la percepció visual del moviment Escriu “Principis de Psicologia de la Forma” KOHLER Defensa l’aprenentatge per “insight” o comprensió sobtada, aprenentatge que es produeix per reestructuració o combinació nova dels elements presents que adquireixen una significació respecte al problema Estudia ximpanzés a Tenerife (1a G.M.) S’oposa al Conductisme Lleis de l’organització perceptiva Llei de la simplicitat: Els estímuls ambigus es tendeixen a analitzar de la manera més simple. Llei de la simetria: L’espai acotat per límits simètrics es tendeix a percebre com a una figura coherent. Llei de la bona continuació: Els elements es tendeixen a agrupar de manera que el canvi o la discontinuïtat sigui mínima. Llei del destí comú: Si un grup d’elements es mou amb una velocitat uniforme sobre un camp d’elements similars, els que es mouen es tendeixen a percebre com un grup coherent. Llei de proximitat: Els elements o figures que estan més pròxims tendeixen a veure’s com una unitat i a aïllar-se dels altres. Llei de similaritat: Els elements similars es tendeixen a agrupar i a diferenciar-se d’uns altres i això fins i tot pot dominar sobre la proximitat. Amb independència de la distància, les figures semblants tendeixen a ésser vistes conjuntament. Llei de tancament: Els elements es tendeixen a agrupar en figures complertes. Les àrees tancades són més estables. • Els treballs de Carol Gilligan obren una nova perspectiva en la interpretació i anàlisi evolutiu del pensament moral, posant de manifest com en la vida real es presenten conflictes entre la cura cap un mateix i la cura pels demés, orientació moral diferent a l’ètica de la justícia. SEYLA BENHABIB3 DOS CONCEPCIONES DE LAS RELACIONES SELF-ALTRES: 1. EL OTRO GENERALIZADO • Individus Éssers amb els mateixos drets i deures. • Normes D’igualtat formal y reciprocitat (públiques, institucionals) que regulen les relacions • Categories morals Drets i obligacions • Sentiments morals Respecte, deure, mèrit y dignitat 2. L’ALTRE CONCRET • Individus Sers racionals amb una història, identitat y parcel·la afectivo - emocional concretes • Normes Equitat y reciprocitat complementària (privades) Amistat, amor y cura • Categories morals Responsabilitat, vinculació y col·laboració • Sentiments morals Amor, cura, simpatia y solidaritat 3 Benhabib, S. (1987) El otro generalizado y el otro concreto: la controversia kohlberg – Gilligan y la teoria feminista (pàg 119 – 149). En: Teoria feminista y teoria crítica. València 1990: Edit. Alfons el Magnànim ROBERT SELMAN4 • Components que intervenen en una situació de conflicte interpersonal • La concepció d’un mateix i de l’altre: component que evoluciona des d’un nivell de diferenciació dèbil entre el Jo i l’Altre fins a una percepció i una avaluació cada vegada més diferenciada i completa dels pensaments i sentiments tant del Jo com de l’Altre • La percepció i el control del conflicte emocional: Nivell de percepció i control del conflicte emocional intern en el context interpersonal concret. En els majors nivells es produeix una major consciència i comprensió dels estats d’ànim intrapersonals i interpersonals, cosa que comporta un major control alhora d’afrontar la situació • La motivació interpersonal: És l’objectiu interpersonal principal. L’objectiu primer i reflexionat va des de la simple cerca de satisfacció immediata dels desigs fins a la discriminació entre els diferents objectius del Jo i de l’altre i l’intent de cercar la realització de les necessitats tant de Jo com de l’Altre. 4 Selman, Robert L. (1988) Utilitsation de stratégies de négociation interpersonnelle et capacités de comunication: une exploration clinique longitudinale de deux adolescentes perturbées. En: Relations interpersonnelles et développement des savoirs. R. Hinde, Perret – Clermont, Stevenson – Hinde, Delval, Fribourg. TEORIES PSICOLÒGIQUES QUE PARTEIXEN DE LA INTERACCIÓ ENTRE ELS PROCESSOS COGNITIUS I ELS PROCESSOS AFECTIUS MODELS ORGANITZADORS5 Un model organitzador és un sistema organitzat de representacions que l’individu humà construeix a partir de les dades que selecciona d’un fenomen o d’una situació determinada, del significat que atribueix a dites dades i de les implicacions que en fa derivar de tot ell. Característiques dels models organitzadors: A) No tot el que es possible considerar d’una situació o un fenomen observable, és realment considerat pel subjecte. Cada subjecte selecciona només aquelles dades que considera significatives. Així doncs, els elements o les dades que diferents subjectes tenen en compte no són necessàriament els mateixos. Aquelles dades que el subjecte no atorga significat no figuren en el seu model organitzador i actua respecte a elles com si no existissin, encara que siguin conegudes. B) No totes les dades que el subjecte considera estan extretes de la situació observada, ja que hi ha molts elements en la seva representació del fenomen o situació, que són producte d’inferències que realitza per donar un determinat tipus de coherència al conjunt del què ha observat. C) Una mateixa dada pot tenir diferents interpretacions (significats) en funció del conjunt dels demés elements considerats i per tant el significat que se li atribueix pot ser divers. D) En la selecció de dades i en la seva corresponent atribució de significat, intervenen tant factors d’origen cognoscitiu com d’origen emocional. Això explica que en situacions amb una forta càrrega emocional les dades i els seus significats siguin _______________________________________________________________________E PAGE 1 5 Moreno Marimon, M; Sastre, G; Bovet, M;Leal, A. (1998). Conocimiento y cambio. Los modelos organizadores en la construcción del conocimiento. Paidós: Barcelona de naturalesa diferent d’aquelles altres en les que les emocions representen un paper menys important. E) La organització del model està íntimament relacionat amb les dades seleccionades o inferides, amb llur significat i les seves implicacions. La funció consisteix en establir un determinat tipus de relacions entre tots els elements que figuren en el model que permeti donar una coherència a tot el conjunt. Aquesta organització pot ser de caràcter operatori o no ser-ho. L’organització operatòria és un cas particular d’organització, entre altres possibles. F) Segons l’organització que el subjecte imprimeixi a les dades que considera significatives, extraurà del conjunt un tipus o un altre d’implicacions o conseqüències. G) Les implicacions derivades d’un model organitzador estan íntimament relacionades amb les accions (mentals, relacionals o físiques) del subjecte. _______________________________________________________________________E PAGE 1 ANTONIO R. DAMASIO6 Definición de emoción: “Veo la esencia de la emoción como el conjunto de cambios en el estado corporal que son incluidos en multitud de órganos por los terminales de las neuronas, bajo el control de un sistema cerebral dedicado, que está respondiendo al contenido de pensamientos en relación a una entidad o acontecimiento determinados. Muchos de los cambios en el estado del cuerpo (los de color de la piel, postura corporal y expresión facial, por ejemplo) son en realidad perceptibles por parte de un observador externo. (En realidad, la etimología del término sugiere muy bien una dirección externa: emoción significa, literalmente, <<movimiento hacia afuera>>.) Otros cambios en el estado corporal sólo son perceptibles para el propietario del cuerpo en el que tienen lugar. Pero hay más cosas en la emoción que su esencia. En conclusión, la emoción es la combinación de un proceso evaluador mental, simple o complejo, con respuestas disposicionales a dicho proceso, la mayoría dirigidas hacia el cuerpo propiamente dicho, que producen un estado corporal emocional, pero también hacia el mismo cerebro (núcleos neurotransmisores en el tallo cerebral), que producen cambios mentales adicionales. Adviértase que, por el momento, dejo fuera de la emoción la percepción de todos los cambios que constituyen la respuesta emocional. Como el lector pronto descubrirá, reservo el término sentimiento para la experimentación de dichos cambios.” (pág. 135) Definición de sentimiento: “A medida que los cambios corporales tienen lugar, empezamos a darnos cuenta de su existencia y podemos verificar su evolución continua. Percibimos cambios en el estado de nuestro cuerpo y seguimos su despliegue durante unos segundos y minutos. Este proceso de verificación continua, esta experiencia de lo que nuestro cuerpo está haciendo mientras los pensamientos sobre contenidos específicos siguen pasando uno tras otro, es la esencia de lo que yo llamo un sentimiento. Si una emoción es un conjunto de cambios en el estado corporal conectados a determinadas imágenes mentales que han activado un sistema cerebral específico, la esencia de sentir una emoción es la experimentación de tales cambios en yuxtaposición a las imágenes mentales que iniciaron el ciclo. En otras palabras, un sentimiento depende de la yuxtaposición de una imagen del cuerpo junto a una imagen de algo más, como la imagen visual de una cara o la imagen auditiva de una _______________________________________________________________________E PAGE 1 6 Antonio R. Damasio (1996) El Error de Descartes. Crítica: Barcelona