Dossier La plaça de Diamant, preguntes PAU, per Júlia Albiach, Apuntes de Valenciano

¡Descarga Dossier La plaça de Diamant, preguntes PAU, per Júlia Albiach y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity! La placa del Diamant, Merce Rodoreda i Gurguí per Júlia Albiach Montaner PREGUN! 3.A (relativa a Panalisi del fragment o de Pobra) 1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes...) en aquest fragment? Tenen relació amb el mare espaciotemporal general de Pobra (época i espais)? Hem d'assenyalar que els referents temporals i espacials en lobra són mínims, i aixó a pesar que la crítica ha destacat unáanimement el paral-lelisme existent entre la vida interior de la protagonista i la vida socials i histórica de la comunitat a la qual pertany. El marc espaciotemporal és Barcelona des de poc abans de la República fins als primers anys de la postguerra. La narradora-protagonista rememora el seu passat des d'un temps no especificat a la novella, pero el transcurs del temps no és sempre regular. Així, en els primers capítols, ens indica detalladament i amb una certa exactitud el temps que transcorre entre un temps i el segient (Natália i Quimet es casen un any després de conéixer-se, la Rita naix un any imig després que l' Antoni, es nomena el dia de Rams, ...). Perd, a poc a poc, la cronologia es torna imprecisa i ambigua. Els mesos comencen a transcórrer de pressa i cap al final, fins i tot, els anys passen amb rapidesa i amb pocs referents per tal que el lector els mesure d'alguna manera. D'altra banda, Pespai tampoc no es delimita d'una forma exhaustiva i concreta, encara que alguns referents ens hi situen. Ningú no dubta, per exemple, que l'acció transcorre a la ciutat de Barcelona. És evident que la história s'inicia a la plaga del Diamant i que hi apareix el barri de Gracia, peró no és una novel-la ciutadana. En cap moment tracta de reflectir ' ambient i la personalitat de Barcelona en una época histórica concreta, i si en certa manera ho fa, com han insinuat alguns crítics, és per la forga i la vitalitat emblemática d'un personatge que esdevé representatiu d'una capa social determinada i d'una condició femenina generalitzada. Probablement aquesta darrera condició, unida a la voluntat de la narradora de no especificar excessivament ni el temps ni lespai de l'acció, han fet de La plaga del Diamant una novel la de significació i abast universal, enriquits, sens dubte, per la seua abundant simbologia. [338] *[“Temps ¡espai”, pag, 45-47, dins el próleg de Josep Antoni Fluixá a La plaga del Diamant, Ed. Bromera/ Club Editor, abril, 1998] 2. Situa aquest fragment en Pargument de Pobra. a. (cap. 1, canvi de nom) Quan estarem ben sols, tots la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits, voste ijo ballarem un vals de punta a la placa del Diamant... volta que volta... Colometa. Mel vaig mirar molt amoinada i li vaig dir que em deia Natalia i quan li vaig dir que em deia Natalia encara riu iva dir que jo només em podia dir un nom: Colometa. [Cap. 1] b. Cap. XII (12): arribada del primer colom e. cap 25 (fora coloms) d. (abans del crit) TI em vaig tornar a girar de cara a la porta i amb la punta del ganivet i amb lletres de diari vaig escriure Colometa, ben ratllat endintre, i, com d'esma, vaig posar-me a caminar i les parets em duien que no els passos, i vaig ficar-me a la placa del Diamant: una capsa buida feta de cases velles amb el cel per tapadora. 1 al mig d'aquella tapadora hi vagi veure volar unes ombres petites i totes les cases es van comengar a gronxar com sitot ho haguessin ficat a dintre d'aigua i algú fes bellugar Vaigua a poc a poc i les parets de les cases es van estirar amunt i es van comencar a decantar les unes contra les altres i el forat de la tapadora sanava estrenyent i comengava a fer un embut. fragment : resposta Aquest fragment precedeix a un punt d'inflexió en largument de la novel-la La placa del Diamant i se situa, estructuralment, en els darrers capítols de desenllac: Natália, en una nit d'insomni, es dirigeix a lespai on tot va comengar, on va conéixer Quimet i ell li va canviar el Antoni L'adroguer de les veces; segon marit de Colometa, va tornar de la guerra “inútil del mig” (cap XXXIX). Colometa el descriu al capítol XX. És bondadós, respecta, estima i protegeix Colometa: representa un punt d'inflexió en la vida de Colometa ja que li ofereix feina i menjar quan ella planeja el suicidi (cap XXXVI). Finalment li proposa matrimoni i no trenca les promeses una vegada casats (cap. XLI); mostra gratitud i felicitat (cap. XLIT); figura paterna per als fills que pateix per la por de perdre-la (cap.XLIX). Tampoc evoluciona al llarg de Tobra. [95] 4. Quina temática propia de Pobra es veu en aquest fragment? Quines altres temaátiques són característiques d'aquesta obra? a. La maduració i presa de consciencia de la protagonista “ la história d'una supervivencia relatada pel personatge supervivent que narra el seu particular viatge als inferns i la seva sortida, al darrer capítol” (Campillo). b. La soledat i el pas del temps. c. Llamor: L'amor passional i l'amor romántic que deriven en un infern: “Va ser aleshores, me n'he recordat i me'n recordaré sempre, que em va fer un petó i així que va comengar a fer-me el petó vaig veure Nostre Senyor a dalt de tot a casa seva, ficat a dins d'un núvol inflat, voltat d'una sanefa de color de mandarina, que se li anava descolorint d'una banda” (cap ID) Contrasta amb amor de maduresa: * I li vaig comencar a passa la má a poc a poc pel ventre perqué era el meu esguerradet i amb el cap contra la seva esquena vaig pensar que no volia que se'm morís” (cap. XLIX). d. Relacions afectives humanes quasi sempre insatisfactóries, en qué la dona s'emporta la pitjor part de les relacions de parella: monotonia, tedi, relació desequilibrada, violencia, humiliació... e. La dona marginada. f Importancia de la primera relació amorosa dels protagonistes, especialment en les dones. Aquesta relació marcará la seua vida il'evolució posterior de la trama. g. Laguerra. h. La soledat, la incomunicació humana i l' angoixa existencial. La metamorfosi en narracions miticosimboliques. Els esdeveniments externs tradueixen Tevolució del món intern dels personatges. j. Liesperanca. Malgrat la desesperació vital de les heroines rodoredianes, quasi sempre queda al final una porta oberta a lesperanga que configura un final obert de l argument. [255] 5. Descriu les característiques de la veu narrativa en La placa del Diamant. Relaciona-les amb el que pugues trobar en aquest fragment. L'estil i la veu narrativa de La plaga del Diamant són els trets més importants i els que més la individualitzen com a novel-la. 1 és que la historia gira al voltant de la vida de la protagonista- narradora i, en conseqiiéncia, la versemblanca de la seua forma de parlar adquireix una importáncia essencial. Quant a la técnica narrativa, s'ha parlat sovint de l'ús del monoleg interior com un dels trets estilístics més notables. Peró, no obstant aixo, Carme Arnau va introduir un nou concepte més escaient: el de lescriptura parlada, que pressuposa un destinatari. Natália conta la seua vida a algú i el lector hi nota la seua presencia. A més, lautora en aquesta obra no reprodueix una parla concreta d'una época o d'un barri determinat sinó que imita la llengua popular mitjangant recursos estilístics i sense caure mai ni en els vulgarismes ni en els barbarismes per molt usuals que siguen al carrer. El to col-loquial s'aconsegueix per lús de frases curtes, així com pel predomini de les juxtaposicions i de les frases coordinades. També la tendencia quasi abusiva cap al polisíndeton accentua encara més l'aparent oralitat; repetició que també s'hi dona amb el pronom relatiu que. Uns altres recursos clarament detectables són la repetició de paraules, Tús de frases fetes, les citacions en estil directe i en estil indirecte, etc., que tenen el mateix objectiu: buscar un llenguatge ágil i semblant al que susa oralment. Pero, no obstant aixo, Rodoreda no renuncia tampoc a la poesia, iles metáfores hi apareixen sovint. [257] *[“Lestil”, pág, 50-53, dins el próleg de Josep Antoni Fluixá a La plaga del Diamant, Ed. Bromera/ Club Editor, abril, 1998] 6. Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció del símbols en La placa del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de Pobra. ELS COLOMS Mercé Rodoreda crea a La plaga del Diamant un univers de ficció poblat de símbols. D'entre tots, 1'hi ha un que actua com autentic leitmotiv de Pobra: es tracta dels coloms. Segons Carme Arnau, “L'evolució i els canvis que experimenten aquests ocells és un desdoblament simbólic de la vida de la protagonista. Significativament, la seva protagonista es diu Colometa, petit colom, mentre viu amb en Quimet que és el criador de coloms;, uns coloms arrauxats, causants de neguit i de feina, que són el símbol de la seua vida amb el primer marit”. Els coloms entren a formar part de la novel-la quan comencen els problemes vitals de la protagonista i també quan s'inicien els grans problemes socials i histórics. Hi són introduits per Quimet i progressivament envaeixen el pis tot imposant la seva voluntat (primer ocupen el terrat i, més endavant, altres estances de la casa). Per tant, representen també la supeditació de Natália-Colometa als capricis de Quimet. Per aixó mateix, la determinació i lacte d'acabar amb els coloms és també un clar exponent de la voluntat de Natália de rebel-lar-se contra una vida familiar angoixant. Natália acaba amb els coloms a poc a poc: sacseja els ous per matar les cries i no deixa aquestes trenqun la closca. Precisament resulta molt significatiu que la desaparició de Púltim colom coincidisca amb la mort de Quimet. En la darrera part de la novel-la, pero, la seua significació canvia notable en convertir-se en un element fonamental del record de la protagonista, que tendeix a embellir el passat ia reviure'l com un somni. De fet, Natália esdevé, per a les dones del parc on va a passejar, la senyora dels coloms, grácies a la historia irreal que els conta. caragol que conté en la distáncia el so del mar i que simbolitza l'harmonia i l'estabilitat que la protagonista viu quan torna a ser la senyora Natália. [90] LES CINTES Els llacos que la mare de Quimet colloca per tota la casa i els que la protagonista fa en empaquetar els pastissos, per exemple, tenen, per a Carme Arnau, la funció de simbolitzar el carácter purament decoratiu assignat a les dones. [42] EL QUADRE DE LES LLAGOSTES El quadre de les llagostes que hi ha penjat a la casa de la senyora Enriqueta representa, segons una analisi freudiana, el sexe que mata la dona i, en conseqiiéncia, el domini del mascle sobre aquesta. [36] LA FUSTA La fusta té referents bíblics. No oblidem que Quimet és fuster com sant Josep i que Natalia és comparada amb la mare de Déu pel seu marit. [27] .Conclusió general a tots els símbols: L'encert i la grandesa de la novel-la deriven, sobretot, de la doble possibilitat de lectura que ofereix: la que ix d'una história de ficció amb connotacions realistes i la que s'enfila per la poeticitat del text a partir de la xarxa simbólica que planteja. *["4.4. Els símbols”, pág. 47-50, dins el próleg de Josep Antoni Fluixá a La plaga del Diamant, Ed. Bromera/ Club Editor, abril, 1998] [Guia Proa] 7. En quin (sub)génere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques básiques d'aquest (sub)génere, model o corrent. Mercé Rodoreda (i altres escriptors, com Miquel Llor, Carles Soldevila o Lloreng Villalonga) va practicar una literatura que sovint s'ha qualificat de psicológica. Per novella psicológica se sol entendre l'intent de reflectir el món interior dels personatges, els seus pensaments, vida interior, maduració i evolució, sentiments, carácter, ideologia, visió del món, escala de valors... Els narradors es valen de diversos recursos per aconseguir-ho. Un dels més característics és la narració en primera persona i lanomenat monoleg interior, en estil indirecte lliure. L'argument, doncs, cedeix el pas davant l análisi dels personatges. [92] PREGUNTA 3.B (relativa a la contextualització) * A. Respecte al context histórici literari propi de Pobra ia la ubicació d'aquesta en la trajectoria de Pautor o de Pautora. 8. En quin context históric i cultural se situa Pescriptura d'aquesta obra? Mercé Rodoreda publica La plaga del Diamant en 1962. En aquesta época el régim franquista comenga a relaxar la censura literária sobre el contingut de les obres i també sobre les llengúes de l'estat. Aixó permet, entre altres, la creació d'una mínima infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) que anirá ampliant-se al llarg dels anys 60 i 70. Pel que fa a la narrativa, els tres grans corrents de la postguerra són la novel-la psicológica (a la qual s'adscriu aquesta novel-la), el realisme objectivista i la literatura fantástica, l' humor i la ironia. D'altra banda, La plaga del Diamant correspon a letapa de maduresa de l'autora, que viu exiliada a Suissa. L'obra va obtenir un exit fulminant i suposa la consagració de Rodoreda com una de les grans figures literáries catalanes del segle XX. Altres novel-les d'aquesta etapa són Vint-i-dos contes, El carrer de les camelies i Jardí vora el mar. [155] 9. Situa aquesta obra en la trajectoria de Pautor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de Petapa o bloc (o diferéncies respecte a altres etapes o blocs). La placa del Diamant s'inscriu dins de letapa de maduresa de Mercé Rodoreda, on trobem les obres escrites durant lexili Aquestes se centren en heroines que, des de la maduresa, recorden el seu passat i manifesten la inexorable certesa d'haver perdut la joventut. La literatura de Rodoreda esdevé cada vegada més simbolica i més mítica que les obres de T anterior etapa, de joventut, escrites abans de la guerra, com Aloma. I en letapa segúent, de vellesa, amb Mirall trencat, s'observa un canvi en lestructura narrativa de les obres: els protagonistes -tant masculins com femenins- arriben a la vellesa i moren, cloent així la seua trajectoria vital. [106] 10.Quines característiques generals presenta el genere narratiu en el context d'escriptura de Pobra? Durant la postguerra, a mesura que el régim franquista va anar permetent la publicació en catalá, els nostres editors es veieren obligats a reconstruir des de zero el circuit literari i van confiar aleshores en la narrativa, concretament en la novel-la, el genere de major nombre de lectors. La narrativa de Pexili reflectia la traumática experiéncia de la guerra i pretenia donar testimoni dels esdeveniments viscuts o reflexionar, a partir de lexperiéncia límit patida, sobre la condició humana. A més, hi trobem principalment lestímul del Realisme Compromés, peró també hi són presents les influéncies del Realisme vuitcentista, la narrativa psicológica, la influencia de lExistencialisme, la novel-la católica, la inspiració surrealista i la narrativa de génere, concretament la novel-la policíaca. [122] 11.Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de Pobra (dins del genere)? (mínim dos autors o autores). Aporta algunes dades sobre Pescriptura (títols destacats i/o característiques básiques) d'aquests altres autors o autores. Uns altres autors que destaquen en la narrativa de postguerra són Pere Calders, Llorenc Villalonga o Manuel de Pedrolo. Pere Calders és el contista més important de la literatura catalana. Amb l'ús de la parodia revisa, i rebenta des de dins, els topics heretats de la literatura fantástica. Cróniques de la veritat oculta (1955) és una de les seues obres més importants.