DRET, CIUTADANIA I TREBALL SOCIAL. BLOC 2, Apuntes de Derecho

¡Descarga DRET, CIUTADANIA I TREBALL SOCIAL. BLOC 2 y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity! Els drets de personalitat Drets que afecten l’esfera personal de l’individu No es regulen al codi civil espanyol, tampoc al codi civil de Catalunya Es troben regulats a altres normes: tractats internacionals, constitució, lleis especials Tractats internacionals La declaració universal dels drets humans (1948) La carta internacional dels drets humans  Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics  Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals  Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats  Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea Valor de la declaració universal dels drets humans Primer catàleg de DDHH formulat en un fòrum internacional No inclou mecanismes de garantia Document d’impacte moral, polític i jurídics Internament: en el si de l’ONU Externament: projecció de normatives: convenis i tractats, normes nacionals. Pacte internacional dels drets civils i polítics Els estats es comprometen:  A respectar i garantir a totes les persones els drets reconeguts en el pacte  A adoptar mesures adients per dictar disposicions legislatives o altre tipus per fer efectius els drets reconeguts i no garantits en normes anteriors  Garantir  Tota persona a qui s’hagin violat els drets o llibertats reconeguts podrà interposar un recurs efectiu si qui comet la violació actua en exercici de funcions oficials  Autoritat competent (judicial, administrativa o legislativa) decidirà sobre els drets que la persona que interposi el recurs i desenvoluparà les possibilitats de recurs judicial  Les autoritats compliran la decisió que estimi el recurs Drets reconeguts: pacte internacional dels drets civils i polítics Igualtat, dret a la vida, prohibició de tortures i esclavatge, llibertat i seguretat personal, tractament dels presos, lliure circulació, igualtat davant la llei, personalitat jurídica i privacitat, llibertat de pensament d’associació i reunió, drets de família i drets d’infància. Conveni europeu per la protecció dels drets humans i les llibertats públiques Respecte als drets humans, dret a la vida, prohibició de tortures, esclavatge i treball forçat llibertat i seguretat personal, judici equitable, cap pena sense llei, respecte a la vida privada i familiar, llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió, llibertat d’associació i de reunió, matrimoni i prohibició de discriminació. Carta europea dels drets fonamentals Proclamada pel parlament europeu, consell de la UE i la comissió europea: 2000 Havia de formar part de la Constitució europea S’estructura en 6 blocs: dignitat, llibertat, igualtat, solidaritat, ciutadania, justícia. S’aplica quan la vulneració prové d’institucions europees (UE) i quan la vulneració prové d’estat membre que aplica únicament legislació europea Constitució espanyola Procediments per garantir drets de personalitat, drets fonamentals Dret a la vida, integritat física, no discriminació, intimitat, expressió, reunió, associació, secret de la correspondència, religiosa, inviolabilitat del domicili. Protecció dels drets: codi penal Classificació dels drets de personalitat Esfera física de les persones: dret a la vida, a la integritat física, sobre el cadàver Esfera moral: dret a la llibertat, honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, rectificació, nom, morals d’autor. Estat civil Concepte: apareix ala CCE i a la Llei de Registre civil No es defineix. Tradicionalment es configuren a partir de l’estat social, religió, sexe, filiació o matrimoni (preàmbul llei registre civil). Principi bàsic: tota persona rep un mateix tractament o protecció, però l’estat civil és la qualitat de la persona que determina la seva posició davant el dret: circumstancies, esdeveniments, condicions que poden modificar la situació d’una persona concreta davant el dret. Característiques:  És una matèria d’ordre públic  És: inalienable (no es pot comprar ni vendre), irrenunciable ( no pots renunciar al teu estat civil), imprescriptible, intransigible (no es pot negociar), inembargable (ningú t’ho pot prendre) , oposable erga omnes (vàlid davant de qualsevol persona), personalíssim: viuen i moren amb la persona (però té importants efectes en l’àmbit patrimonial, ex: els fills).  Normes de regulació: normes imperatives, modificació judicial: caràcter de cosa jutjada. Supòsits d’Estat civil Per raó de vinculació d’una persona amb un determinat ordenament jurídic (status civitatis)  Nacionalitat: condició de nacional, estranger o apàtrida  Veïnatge civil: determina aplicació de la llei comú o legislacions especials o forals Per la vinculació d’una persona amb una determinada família (status família)  Terminis residencia (legal, continuada i immediatament anterior a la petició): 10 anys norma general, 5 anys condició de refugiat, 2 anys nacionals de països iberoamericans, Andorra, filipines, guinea equatorial, Portugal i sefardites  Per possessió d’estat  Possessió i utilització continuada  De bona fe  Basada en un títol inscrit al registre civil  Durant 10 anys Pèrdua de la nacionalitat No intervé la voluntat de l’interessat  Període de 3 anys utilitzant exclusivament la nacionalitat que havien manifestat renunciar a l’adquirir l’espanyola  Servei voluntari a un estat estranger mitjançant les armes o exercint un càrrec polític contra la prohibició expressa del govern  Pèrdua de nacionalitat per adquirir-ne una altre  Emancipats + residencia habitual a l’estranger + adquisició voluntària novia nacionalitat o us exclusió de nacionalitat estrangera adquirida abans de l’emancipació  Termini de referencia: 3 anys Recuperació de la nacionalitat Requisits: resident legal a espanya, excepció emigrants i fills d’emigrants Declaració davant registre civil de la voluntat de recuperació Inscripció de la recuperació al registre civil Doble nacionalitat Situació on persona no renuncia a la nacionalitat d’origen quan adquireix l’espanyola Tipus  No buscada per l’individu. Estat concedeix nacionalitat a persona que CCE considera espanyol.  Buscada per l’individu.  Espanya pot signar tractes internacionals amb països iberoamericans o països em especial vinculació  Directament, sense tractat, es reconeix doble nacionalitat a: països iberoamericans, Andorra, filipines, guinea equatorial i Portugal.  Sense tractat: estrangers que adquireixen nacionalitat espanyola i mantenen nacionalitat d’origen depenen de la llei del país d’origen.  Es preveu que s’utilitzi sol una de les dues: la del país de residencia Apatrídia Persona que no es reconeguda per cap país com a ciutadà. Implica mínima protecció: legal, internacional, accés a serveis basics. Motius: normatives per adquisició de la nacionalitat restrictives  Exclusió de determinats grups ètnics  Exclusió de les dones com transmissores de ciutadania: pares desconeguts o desapareguts  Grans desplaçaments de població per conflictes  Dissolució d’estats anteriors  Països que no concedeixen nacionalitat a fills nacionals si no visiten el país d’origen (brasil) Veïnatge civil Concepte: Vincle jurídic d’una persona amb un dels diferents drets civils que coexisteixen a espanya CCE: determina el veïnatge civil comú que implica la subjecció al dret civil general o a un dret civil foral Veïnatge civil vs veïnatge administratiu (empadronament) Dins una mateixa CCAA poden coexistir diversos drets forals Adquisició: Per naixement  Veïnatge dels progenitors  Si progenitors tenen veïnatge civil diferent en el moment de naixement o adopció: opció a escollir entre els dos veïnatges  Privació o suspensió de la pàtria potestat o canvi de veïnatge dels progenitors no modifica veïnatge civil dels fills Canvi de veïnatge: Canvi automàtic  Adquisició del veïnatge del territori on es resideix continuadament durant 10 anys  Automàtic però es pot demanar que no s’apliqui: declaració al registre civil de mantenir l’original Canvi intervenint la voluntat de la persona interessada  Des dels 14 anys i fins 1 any després de l’emancipació: opció d’escollir veïnatge de lloc de naixement  Cònjuge no separat  Declaració voluntària davant registre civil: 2 anys de residencia continuada Adquisició per estrangers que adquireixen nacionalitat Opcions  Lloc residencia  Lloc naixement  Darrer veïnatge de qualsevol dels progenitors  Cònjuge En adquisicions per carta de naturalesa  Es possible optar  El decret hauria d’incloure-ho Recuperació nacionalitat espanyola  Recuperació veïnatge civil que es tenia Domicili, residencia i parador Dret requereix identificar un lloc per localitzar una persona (domicili) Domicili persones físiques: lloc residencia habitual, domicili legal=domicili real Excepció: domicili diplomàtics que viuen a l’estranger Diversos domicilis? – es possible Domicili electiu: llei enjudiciament civil permet determinar un domicili diferent per a notificacions Altres domicilis possibles: padró municipal, el que consta en el registre, lloc on es desenvolupi activitat professional Residencia: lloc de permanència accidental o transitòria Parador: lloc on es troba ocasionalment una persona 3. INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA FAMÍLIA LA FAMÍLIA Concepte contemporani família: vincles conjugals, relació de parentiu Fins 1981: fills il·legítims = extramatrimonials. No formaven part de la família dels progenitors. Cap concepte legal defineix que es la família DRET DE FAMÍLIA Conjunt de regles d’intermediació i organització familiar de caràcter estructural. Inclou:  regulació del matrimoni i possibles situacions de crisi  relacions existents entre pares i fills  institucions tutelars que substitueixen la pàtria potestat Antecedents de l’actual dret de família: Reminiscències del codi civil 1889 fins 1983  caràcter patriarcal de la família  submissió de la dona a l’autoritat del marit  discriminació de fills legítims i il·legítims PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DEL DRET DE LA FAMILIA Igualtat absoluta entre home i dona respecte al matrimoni L’aconfessionalitat suposa la recuperació del poder civil de la regulació del matrimoni: possibilitat de regular el divorci. Igualtat dels fills i filles, matrimonials i extramatrimonials: deures dels progenitors Regulació de la investigació de la paternitat per determinar la filiació LEGISLACIÓ FORAL Codi civil de Catalunya, llibre segon – títol iii: la família FORMES DE MATRIMONI Ordinària: expedient matrimonial i celebració Matrimoni en perill de mort: no requereix expedient previ, autoritzat per: jutge o alcalde, oficial o cap superior militar o capità comandament d’una nau. Matrimoni secret: autoritzat pel ministeri de justícia, inscripció al registre civil central en llibre especial. Matrimoni per poders: quan un dels dos el dia del casament no hi és. Un dels contraents manifesta el consentiment per mitja d’un apoderat, l’altre contraent ha d’estar present. CCE reconeix efectes civils de matrimonis celebrats de forma religiosa segons estableix en els acords de cooperació entre estat i confessions religioses. Religions acordades: Catòlica, te el seu propi expedient matrimonial Evangèlica, jueva, cal expedient matrimonial previ Islàmica, no requereix expedient previ però es comproven requisits. RÈGIMS ECONÒMICS DEL MATRIMONI Conjunt de regles que regulen les relacions patrimonials entre els conjugues i repartició dels bens adquirits durant el matrimoni. Els cònjuges poden escollir el seu regim econòmic- matrimonial. Règims economico-matrimonials Règims de separació:  sistema de separació absoluta: cada cònjuge conserva el seus bens: gaudir, administració i lliure disposició.  son propis: dels q era propietari abans matrimoni, després matrimoni en títol individual, us personal i vinculats directament amb exercici de la seva activitat  bens comuns: bens mobles de valor ordinari d’us familiar, adquirits per la parella, quan es dubta de la titularitat es reparteixen Extinció i liquidació: drets El dret d’uns dels cònjuges a compensació econòmica per raó de treball. Aquesta compensació es determina: - dedicació majoritàriament tasques de casa -funció durada i activitat -no les ha compaginat amb una altra activitat Règims de comunitat: cadascú te els seus patrimonis però hi ha comunitat de guanys per els bens adquirits i rendiment d’aquests bens durant el matrimoni. Bens de guanys: directes: procedeixen de l’esforç comú ambdós o un dels dos, indirectes: activitat dels cònjuges (també bens privatius), accessió: millores en bens de guanys, per voluntat expressa Bens privatius: directes: bens o drets que pertanyin a un dels dos al moment d’iniciar-se la comunitat, per subrogació: durant comunitat a canvi de bens privatius, per accessió: millores en bens privatius, personalíssims: indemnitzacions, inherents a la persona, roba i objectes personals de poc valor Obligacions: sosteniment família, adquisició i gaudir dels bens comuns, despeses administració dels bens o empresa, donacions amb acord comú, obligacions extracontractual (no estan vinculades amb algun contracte però s’han de pagar). Administració: cada cònjuge ha d’informar a altre de la situació del patrimoni de guanys, administració conjunta. RELACIONS CONJUGALS I PATRIMONIALS Principi d’igualtat conjugal: els cònjuges son iguals en drets i deures a tots els efectes Deures conjugals  Atenció interès familiar  Respecte a altre cònjuge: no interferir en decisions personals, atenció, cortesia, diferencia  Ajuda i socors mutu  Deure de convivència  Fidelitat  Coresponsabilitat domestica RELACIONS CONJUGALS Domicili conjugal: es fixa de comú acord Honors: igualtat successió de títols nobiliaris Nacionalitat i veïnatge: matrimoni no modifica nacionalitat ni veïnatge dels cònjuges RELACIONS PATRIMONIALS Despeses familiars  Necessàries per al manteniment de la família  Gestió conjunta Contribució despeses familiars i responsabilitat  Contribució segons pactin  Fonts: recursos de activitat pròpia o de bens  Treball domèstic es una forma de contribució  Tots els membres que convisquin han de contribuir Habitatge familiar: independentment del regim econòmic – matrimonial Negocis jurídics entre cònjuges: poden transmetre bens i drets per qualsevol títol DRETS VIDUALS FAMILIARS Dret al parament de l’habitatge  Propietat de la roba, mobiliari i estris del parament de l’habitatge conjugal  No s’inclouen en el cabdal hereditari  S’exclouen: bens de valor extraordinari, mobles de procedència familiar si cònjuge premort ha disposat al titular Any de viduïtat: quan el cònjuge supervivent no es usufructuari universal. Te dret a usar l’habitatge conjugal i a ser alimentat amb càrrec al patrimoni Compravenda amb pacte de supervivència: be conjunt, quan un dels cònjuges mori l’altre passa a ser titular únic CRISIS MATRIMONIALIS NUL·LITAT Màxima ineficàcia de la relació matrimonial. Invalidesa del vincle matrimonial des del mateix moment de celebració. Eficàcia retroactiva. Causes: celebració sense consentiment matrimonial, entre persones que no poden contraure matrimoni, sense testimoni o intervenció autoritat, matrimoni contret per coacció. Acció de nul·litat: la pot demanar: cònjuges, ministeri fiscal, persona amb interès directe SEPARACIÓ Suspensió de la vida en comú de la parella La separació pot ser: de fet o legal (sentencia judicial obligatòria si ha fills menors) Requisit únic: hagin transcorregut 3 mesos des de matrimoni, excepció: risc vida, integritat física o moral, llibertat Tipus: mutu acord a traves lletrat administració de justícia o contenciosa on es presenta demanda DIVORCI Dissolució del matrimoni El divorci s’ha de decretar judicialment si hi ha fills menors Efectes: passen a ser ex-cònjuges i desapareixen deures conjugals, extinció drets successoris, dissolució comunitat de guanys MESURES DEFINITIVES Conveni regulador si hi ha fills: pla de parantalitat, aliments que els han de prestar, regim de relacions personals En general: prestació compensatòria a un dels cònjuges, atribució o distribució de l’ús de habitatge familiar, liquidació del regim econòmic matrimonial i bens en comunitat LES CRISIS FAMILIARS I ELS SEUS EFECTES Conferencia mundial sobre la dona (Beijing 1995) Qualsevol acte violent per raó de sexe que resulta o podria resultar en dany físic, sexual o psicològic o en el sofriment de la dona, incloent amenaces de realitzar aquests actes, la coacció o la privació arbitraria de llibertat, produint-se aquests a la vida publica o privada. Segons Beijing, tipus de violència: 1. Àmbit de la família o unitat domestica 2. Crims perpetrats en nom de l’honor 3. Violència que es produeix dins de la comunitat general 4. Violència perpetrada o tolerada per l’estat o els seus oficials 5. Violació dels drets humans de les dones en circumstancies de conflicte armat  Filiació de progenitors amb parentiu en línia recta o germans. Determinada la filiació d’un dels progenitors.  Reconeixement del ja mort: efecte sol amb consentiment de descendents Filiació per adopció Es constitueix per resolució judicial motivada Requisits: plena capacitat d’obrar, ser major de 25 anys, tenir mínim 14 anys mes que la persona adoptada. Es pot adoptar a : menors d’edat desemparats en situació d’acolliment preadoptiu, fills del cònjuge o persona amb qui l’adoptat conviu en parella estable, orfes que son parents de l’adoptat, persones tutelades per qui vol adoptar, major d’edat. Filiació per adopció: procés d’idoneïtat Previ al procés jurídic d’adopció: procés de formació i valoració. Inclou: sessions informatives i formatives, entrevistes individuals (professional del T.S., professional de la psicologia), entrevista al domicili. S’elabora informe psicosocial: ICIF: institucions col·laboradores d’integració familiar Costos: a Catalunya: ICAA, adopció internacional: famílies. Filiació per adopció: criteris per idoneïtat Circumstancies personals:  Equilibri personal, estabilitat en la relació de parella, salut física i psíquica, flexibilitat d’actitud i adaptabilitat, motivació per exercir funcions parentals Circumstancies familiars i socials  Entorn relacional favorable i adequat Circumstancies socioeconòmiques  Situació econòmica i habitatge en condicions adequades Aptitud educadora i expectatives en relació a l’infant Adopció internacional Cada estat te mesures per permetre que el nen romangui en la cura de la seva família d’origen. Tramitació acompanyament i seguiment post adoptiu: ECAI, entitat col·laboradora de l’adopció internacional PROTECCIÓ D’INFANTS Conceptes bàsics Situació de risc: situació en què el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstancia personal, social o familiar, sempre que per a la protecció de l’infant o l’adolescent no calgui la separació del nucli familiar. Desemparament: es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements basics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar. Maltractament: el maltractament infantil es pot definir com qualsevol acció no accidental que comporta un abús (emocional, físic o sexual) o be una desatenció (emocional o física) cap a un infant o jove menor de divuit anys, que és realitzada pel seu progenitor o el seu cuidador principal, per una altra persona o institució, i amenaça del bon desenvolupament de l’infant. Aportacions de la llei 14/2010 Configuració del sistema d’atenció: sistema descentralitzat de protecció fonamentat en la distinció entre desemparament i situació de risc. Generalitat competència desemparament, ens local competència de les situacions de risc social. Concepte factor de risc: determinades condicions socials mesurables mitjançant indicadors que prèvia demostració científica s’ha demostrar que participen en les situacions de necessitat social. Concepte indicador: aquella informació qualitativa o quantitativa que ens permet un coneixement. Com i a qui es notifica Situacions lleus o de negligència que no requereixin actuació immediata: notificació als serveis socials basics municipals que activaran el circuit, traspàs de la informació per escrit. Situacions on hi ha sospita fonamentada de maltractament o abús greu: el professional que detecta ha de – notificar per escrit a la DGAIA i a al fiscalia de menors, traspàs d’informació i les gestions acordades per la xarxa local, elaboració d’informe breu amb dades bàsiques del menor, indicadors de risc que produeixen la sospita i actuacions realitzades Situacions on tenim la certesa de maltractament o abús greu: es portarà al menor a l’hospital de referencia que notificarà la situació a DGAIA i Fiscalia de Menors i formalitzarà la denuncia davant el Jutjat de Guardia. Traspàs d’informació i gestions que s’acordin a nivell de la xarxa municipal Declaració de desemparament Resolució administrativa que fa la direcció general d’atenció a la infància i l’adolescència DGAIA motivada per l’informe d’un equip tècnic competent. Comporta l’assumpció immediata de les funcions tutelars sobre l’infant o l’adolescent per part de la DGAIA Implica la suspensió de la potestat o de la tutela ordinària i dels drets que se’n deriven. La DGAIA pot delegar la guarda del menor que ha tutelat a un centre o un familiar. LA INCAPACITACIÓ I LES INSTITUCIONS TUTELARS Concepte: la incapacitació es un procés per a la protecció de persones que degut a la seva salut tenen afectada la capacitat per governar-se per si mateixa. Suposa una modificació en la capacitat d’obrar. Nomes pot ser declarada per sentencia judicial, es pot declarar per les causes que estableix la llei com: malalties o situacions de discapacitat de caràcter físic o psíquic, persistents en el temps (permanents) i que impedeixin l’autogovern. Els menors d’edat podran ser incapacitats si concorre causa d’incapacitat i es preveu que la situació persistirà després de la majoria d’edat. L’exercici de les funcions de protecció s’ha d’exercir en interès a la persona assistida, segons la seva personalitat i s’orienten a la cura de la seva persona, a l’administració o defensa dels seus bens o interessos patrimonials i a l’exercici dels seus drets. L’exercici de funcions de protecció és un deure i te caràcter personalíssim. Sol es poden delegar poders per actes concrets. Les funcions de protecció s’exerceixen de manera gratuïta. Obligacions generals: escoltar a la persona assistida, informar a la persona assistida. Mesures de control: l’autoritat judicial pot establir mesures per controlar el funcionament de la institució de protecció, i pot requerir la intervenció d’especialistes. LA TUTELA Subjectes sotmesos a tutela Menors no emancipats que no estiguin sota potestat parental Incapacitats, quan la sentencia ho estableixi Menors en situació de desemparament Com es constitueix la tutela?  Testament o codicil  Escriptura publica  Resolució judicial Previsió per pèrdua sobrevinguda de capacitat No és necessària la institució de la tutela en persones majors d’edat que hagin anomenat un apoderat mitjançant una escriptura publica El poderant pot establir les circumstancies en les que l’apoderat ha d’actuar Qui pot demanar la declaració d’incapacitat Si la persona és major d’edat: cònjuge, pares, fills, germans Si la persona és menor d’edat: pares o tutors Si la persona no té familiars directes: ministeri fiscal Aptitud per a exercir càrrecs tutelars Capacitat d’obrar plena Sense: estar complint pena privativa de llibertat, estar en situació declarada de concurs i no rehabilitat, haver estat condemnats per qualsevol delicte, observar una conducta que perjudiqui la formació de la persona tutelada, tenir enemistat amb la persona o conflicte d’interessos. Obligacions: cura de la persona i els seus béns, comptes anuals de la tutela, informació detallada sobre canvis en la persona CURATELA Institució jurídica de protecció dels interessos de persones amb capacitat limitada d’obrar per alguna circumstancia. L’àmbit d’aplicació és molt més restringit. No té representació legal, sol completa la capacitat de la persona. Conveni especial de prestació d’assistència sanitària: estrangers majors de 18 no assegurats ni beneficiaris. Conveni personal, requisits: residencia d’un any, empadronament, no tenir accés a un sistema públic de protecció. Cost: menor 65: 157 al mes, major 65: 60 al mes. Dret: Ajudes habitatge i prestacions socials Ajudes habitatge: segons estableixin les lleis, estrangers residents de llarga durada tenen igualtat de condicions que els espanyols Seguretat social i serveis socials: estrangers residents – dret a serveis i prestacions generals bàsiques i especifiques. Estrangers amb discapacitat i menors 18 – dret a tractament, serveis i cura. Residents llarga durada – ajuts en mateixes condicions. Dret: Contribució en impostos, Intimitat Subjecció als mateixos impostos que els espanyols Dret a la intimitat familiar. Dret a reagrupar els familiars que la llei estableix. Dret: Àmbit justícia Dret a tutela judicial efectiva, a recurs contra actes administratius, a assistència jurídica gratuïta. Amb mateixa condició que els espanyols. DOCUMENTS IDENTIFICATIUS Passaport Emès pel país d’origen, acredita identitat de la persona, mitjançant segell entrada: acredita situació estància. Cèdula d’inscripció Es concedeix a la persona estrangera que no pot ser documentada per cap país. Títol de viatge Persones estrangeres que es troben a espanya i tenen necessitat excepcional de sortir del país, no poden proveir-se de passaport propi (apàtrides, indocumentats o refugiats). Document per anar al país especificat i preveu el retorn a espanya. Te vigència màxima i limitacions. Visat Acredita la situació per a la que s’ha concedit. Validesa: des de l’entrada a Espanya fins l’extinció de la vigència. NIE (Núm. Identitat d’estrangers) Per a estrangers que obtinguin un document per romandre a Espanya o qui ho demani estant en situació regular i justifiqui els motius. Concessió: direcció general de policia i de la guàrdia civil TIE (Targeta identitat estrangers) Identifica a estrangers a efectes d’acreditar la seva permanència legal a Espanya. Certificat de registre ciutadà UE Acredita junt amb el passaport o document d’identitat: que és treballador, que disposa de recursos suficients i assegurança de salut o que esta matriculat en un centre educatiu i te recursos suficients. Inclou: nom, nacionalitat, domicili, data registre, NIE. ENTRADA AL TERRITORI ESPANYOL Per llocs habituals (fronteres), no estar subjecte a prohibicions expresses, disposar de passaport o document de viatja, presentar documents que justifiquin l’objecte i les condicions d’estada (bitllet tornada, invitació empresa, matricula centre), acreditar mitjans de vida suficients, no suposar un perill per a la salut ordre i seguretat pública, visat. Prohibició entrada a espanya Persones expulsades, persones retornades, reclamades per causes criminals, els que tinguin prohibit entrar per tractats internacionals. Denegació entrada Implica obligació de retorn al punt d’origen. La resolució ha d’establir: causa concreta de denegació, dret a assistència jurídica i d’intèrpret. Retorn: màxim de 72 hores, ha d’estar a instal·lacions de la frontera, les despeses son a càrrec del transportista. ESTADA Estada o residència Estada: caràcter temporal, màxim 90 dies, inclou estudiants, intercanvi alumnes, practiques no laborals, voluntariat. Residència: vocació de continuïtat. Temps: temporal, entre 90 dies i 5 anys i llarga durada, indefinit. REAGRUPAMENT FAMILIAR Qui pot reagrupar?  Un cònjuge  Persona amb la que es manté relació afectiva  Fills del resident o cònjuge menor de 18 o discapacitat  Representants legalment pel reagrupant, menors i discapacitats  Ascendents en primer grau: estiguin al càrrec, majors de 65. Condicions: titular autorització de llarga durada, disposa mitjans de subsistència, sol·licitud a delegació del govern TARGETA BLAVA UE Concepte i requisits Possibilitat de concedir autorització temporal de residencia i treball a treballadors estrangers altament qualificats. Requisits: ensenyament superior o 5 anys d’experiència professional equivalent. No entrada irregular, sense antecedents penals, abonament de taxa. RESIDÈNCIA DE LLARGA DURADA Autoritza a viure a Espanya de forma indefinida i a treballar en igualtat de condicions que els espanyols. Norma general: mínim 5 anys residencia. Subjectes: persones amb autorització de residencia temporal durant 5 anys continuats. Persones estrangeres residents de llarga durada en un país membre de la UE. Sol·licitud Presentació a oficina d’estrangers. Renovació: presentació a subdelegació del govern, cada 5 anys. Extinció Obtenció de forma fraudulenta, es dicti una ordre d’expulsió, absència del territori de la UE durant 12 mesos, adquisició residencia llarga durada en un altre país de la UE. PROTECCIÓ INTERNACIONAL Conceptes bàsics Concepte, condició de refugiat: tota persona que tingui una por fonamentada a ser perseguida al seu país per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un grup social, de gènere o per orientació sexual. O persona apàtrida (sense nacionalitat) que estant fora del país de residencia habitual no pugui o vulgui retornar a ell pels mateixos motius. Sol·licitud i procediment Llocs fronters, oficines d’asil i refugi, centres d’internament d’estrangers, a l’estranger mitjançant ambaixadors. Procediment: demanar cita prèvia – entrevista – admissió tràmit – autorització residència