¡Descarga Evolución del Derecho Internacional: De la Sociedad de Naciones a las Naciones Unidas - Pr y más Resúmenes en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity! DRET INTERNACIONAL PÚBLIC Dr. Bonet 1. Evolució del dret internacional • Societat internacional: és una societat eurocèntrica que neix al S. XVI (1648), quan es signa la pau de Wesfàlia, fet que posa fi a la guerra dels 100 anys. Això, comporta que la organització bàsica d’europa es basi en estats amb la seva pròpia sobirania i que, les dues figures que condicionaven el funcionament del poder del monarca (papa i emperador) perdin poder, de mode que es produeix la consolidació de les monarquies europees. En les societats internacionals, tota norma jurídica necessitava el consentiment dels estats, de manera que cap norma jurídica podia obligar els estats si aquests no ho consentien. En matèria de dret internacional, en aquesta època, es dedica a temes propers a la convivència entre estats, creant conceptes com: el territori, les embaixades... • S. XIX: Els estats europeus colonitzen diferents territoris, pel que es produeix una expansió del sistema capitalista i es comencen a necessitar solucions per diferents assumptes, com el comerç internacional, de manera que sorgeixen les organitzacions internacionals (ex. Unió postal – UPU) • S.XX: Esclata la 1ªGM i finalitza amb el Tractat de Versalles. Dins aquest, s’inclou la creació de la OIT (òrgan intern de treball) i, junt amb aquests, sorgeix per primera vegada la possibilitat de jutjar un alt càrrec (emperador alemany) per violar tractats internacionals. • 1919: per primera vegada a la història, s’intenta jutjar a algú per motiu de vulneració del dret internacional i, al mateix temps, a oficials de l’exèrcit alemany per violar lleis i usos de guerra. Aquest any, es signa el pacte de la societat de nacions, per la qual sorgeix el sistema de mandats cadascun dels territoris de l’imperi otomà i de les colònies alemanyes, és atorgat a una de les potències guanyadores de la 1ª GM, per tal que la societat de nacions pogués portar un exercici de la lliure administració d’aquests territoris. • 1928: per primera vegada en un tractat internacional es parla de la renúncia de l’ús de la força per part dels estats en les relacions internacionals. Tot i així, el gran canvi qualitatiu del DI no es produeix fins després de la 2ª GM: • Es consolida definitivament la idea de la prohibició de l’amenaça i l’ús de la força en les relacions internacionals (amb excepcions – legítima defensa). • Es crea un mecanisme supranacional de seguretat col·lectiva, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides (15 membres – 5 permanents que tenen dret de vet) • S’inicia un procés de descolonització: les colònies dels països europeus començaran a decidir sobre el seu futur polític. Es produeix un canvi qualitatiu a causa de la independència de molts estats d’Àfrica i Àsia. A la vegada, aquests països formaran un grup d’estats per defensar els seus propis interessos, posaran en comú punts per canviar el dret internacional (no té èxit) i qüestionaran diferents principis jurídics. • Humanització del dret internacional: a partir d’ara es té en compte a la persona humana com a titular de drets i d’una dignitat humana (s’elimina la idea de persona = súbdit de l’estat). • Es crea el dret internacional dels drets humans: normes jurídiques que reconeixen i protegeixen els drets de la persona humana. Aquest dret sorgeix a partir de la Declaració Universal de Drets Humans (1948). A més, es creen mecanismes de garantia de protecció dels drets humans. ▲ Es te dret de dur-la a terme davant d’un atac que s’ha produït i davant d’un atac imminent (l’estat pot demostrar que hi ha elements reals que demostren que l’altre estat a punt d’acotar-lo), això no és equivalent a una defensa preventiva. ▲ Que la legitima defensa sigui necessària. Això dependrà del cas. ▲ La proporcionalitat, la resposta ha de ser proporcional a l’atac. ▲ Que els atacs dels estats respectin el dret internacional humanitari (ex. Respectar a la població civil i als combatents). ▲ Quan un estat ataca no cal que demani el permís al Consell General de les Nacions Unides (ho posa a la carta de les nacions unides). ▲ Es pot exercir de manera individual (un estat ataca) i col·lectiva (un estat pot demanar a altres estats per a que l’ajudin a exercir la legitima defensa). Qualsevol membre de l’OTAN que és atacat pot demanar a altres estats que estan a l’OTAN que l’ajudin. • Autorització del consell de seguretat de les Nacions Unides: pot prendre mesures coercitives contra un estat que posen en perill la pau de l’Estat. Una de les funcions és autoritzar l’ús de la força. La ONU no té exercit, per tant, s’utilitza una força multinacional (diferents estats posen en exercit en nom de la ONU). També es pot utilitzar una organització intern en la que els seus membres estiguin disposats a fer el mateix. Un tipus d’operació de Nacions Unides (excepció) és canviar el mandat i convertir-ho a imposar l’ordre públic per a la força. Tot i que, la seva funció és el manteniment de pau, estan pensades per mantenir la pau i la seva funció es defensar-se, no atacar. • La carta de les Nacions Unides, en l’article 107: si un estat enemic de la ONU volia atacar, se’l podia atacar a ell primer. • La Guerra Colonial: és la possibilitat de que un poble sotmès a dominació colonial pogués desencadenar un conflicte armat si la potencia colonial impedia l exercici de la lliure determinació. Ex. Les guerres colonials portugueses. El conflicte armat internacional: els combatents han de ser tractats com a presoners de guerres. En definitiva, un estat o un grup d’estats unilateralment tenen molt poc espai per utilitzar la força armada si no és amb motiu de la legitima defensa, han d’utilitzar altres mètodes: • Responsabilitat de protegir: dins d’un estat son les autoritats estatals les que tenen la obligació de protegir a les persones contra la violació dels seus drets fonamentals, tot i que a vegades son les pròpies autoritzacions les que violen aquests drets. Si l’estat és negligent es exercir aquesta responsabilitat, es transmet a una organització interna perquè prengui les mesures adients. Com s’exerceix aquesta responsabilitat en l’àmbit del CNU? S’exerceix sense enviar el territori físicament, és a dir, només utilitzant bombardejos sobre llocs específics per protegir a la població. ENCARA NO ESTEM AL TEMA 4 Procés de descolonització: les colònies que tinguin sota el seu control hauran de permetre que aquestes decideixin sobre el seu futur. Aquest procés afecta als territoris sotmesos a la administració fiduciària.
