drets humans i marcs legals, Esquemas y mapas conceptuales de Derechos Humanos

¡Descarga drets humans i marcs legals y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Derechos Humanos solo en Docsity! Mariona González Morán NIUB: 20858880 Data d’entrega: 2/05/2024 Guia de lectura Rodó-Zárate, M. (2021). Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions. Manresa: Tigre de Paper. (Capítols 1, 2 i 3: pp. 17 a 167) 1. Com, quan i per què sorgeix el concepte d’interseccionalitat? El concepte interseccionalitat, sorgeix a finals dels anys vuitanta i durant els noranta, principalment iniciat per la feina de dones feministes nord-americanes com Kimberlé Crenshaw i Patricia Hill Collins. Elles buscaven entendre com es configurava l'opressió (en el cas de les dones negres), així reconeixent la interrelació entre el racisme i el patriarcat i com això arribava a afectar en la quotidianitat de les dones negres. Aquesta, es desenvolupa inicialment en l'àmbit dels estudis jurídics gràcies a Kimberlé Crenshaw, però ràpidament s'expandeix a altres disciplines de les ciències socials i altres àmbits d'intervenció. Sorgeix de la necessitat d'entendre les complexes interaccions entre les diferents formes d'opressió com el racisme, el patriarcat, les classes socials... i com aquestes formes poden acabar repercutint en les experiències de cada persona a la societat. En resum, la interseccionalitat sorgeix com a resposta de la necessitat de comprendre la interrelació entre diferents formes d'opressió i com aquestes interactuen en la vida quotidiana de les persones. 2. A partir de la lectura del text, com definiries el concepte d’interseccionalitat? Des de la meva perspectiva, i després de la lectura del text definiria el concepte interseccionalitat com a fonamental per entendre la complexitat de les experiències d'opressió i privilegi en la nostra societat. Es tracta de tenir una vista analítica que reconegui que les persones experimenten l'opressió de manera interconnectada i que aquestes experiències són diferents per una varietat de factors, com el gènere, la raça, la classe social, l'orientació sexual... Mariona González Morán NIUB: 20858880 Data d’entrega: 2/05/2024 Per tant, per mi la interseccionalitat és un enfocament teòric i metodològic que reconeix les identitats i els variants sistemes d'opressió que interactuen simultàniament en la vida de les persones. Aquesta ens convida a examinar com les diferents formes de discriminació estan entrellaçades i es reforcen entre si i perpetuen la marginació i l'opressió. La interseccionalitat ens incita a mirar més enllà de les categories tradicionals d'anàlisi com el gènere i la raça i a considerar com aquestes categories se sobreposen i s'entrellacen amb altres dimensions de la identitat. També ens incita a analitzar que l'opressió no és homogènia ni es pot entendre de forma aïllada, sinó que estan immerses per una xarxa molt complexa de factors socials, culturals, polítics i econòmics. Per tant, ens ofereix una eina molt poderosa per poder veure la complexitat de les desigualtats socials i per avançar cap a un món més just i inclusiu. 3. Quines metàfores s’han utilitzat per conceptualitzar la idea d’interseccionalitat? Què ens aporten i quins problemes tenen? Hi ha alguna metàfora que resulti més apropiada que les altres per tractar el tema de la interseccionalitat? Quina i per què? S'han utilitzat per a la contextualització de la interseccionalitat perquè ens permeten visualitzar i comprendre millor conceptes abstractes i complexos. A continuació, presentaré una taula il·lustrativa on explicaré que ens aporta cada anècdota, quins problemes tenen. Anécdota Què ens aporta? Quins problemes tenen? Intersecció de tràfic (Kimberlé Crenshaw) Ens ajuda a descriure com les discriminacions poden convergir i afectar-se mútuament. Representa visualment com múltiples eixos d'opressió poden confluir i afectar a una persona. Pot reforçar la idea de separabilitat entre les categories, on es suggereix que els eixos d'opressió són independents i només es creuen en certs punts. Per tant, crec que no reflecteix adequadament la naturalesa interconnectada de les experiències d'opressió. Mariona González Morán NIUB: 20858880 Data d’entrega: 2/05/2024 la classe social. El classicisme, l'aporofòbia (rebuig al pobre) són formes de discriminacions basades en la classe. - Diversitat funcional: Discriminació cap a persones amb discapacitat coneguda com a capacitisme, relacionat amb el concepte de normalitat corporal i sensorial i com la societat valora a les persones per la seva capacitat per ser productives. - Edat: L'edatisme és la discriminació basada en l'edat, pot manifestar-se com a la gerontofòbia o discriminació cap a la joventut i a la infància. - Altres eixos: Com bé s'explica al capítol, on podem incloure l'estat de salut, cànons estètics, identitat nacional, idioma, religió, maternitat/paternitat i altres factors que poden contribuir a la discriminació. L'autora suggereix que en compte de plantejar quins eixos hem d'afegir a un anàlisi interseccional, seria més útil considerar quins hem d'excloure, reconeixent que l'exclusió de certs eixos és una simplificació i no una negació de la seva importància. Aquest plantejament té sentit per què; - Realitat interrelacionada; els eixos de desigualtat estan interrelacionats i s'influeixen mútuament. Identificar-los per separat és un exercici d'abstracció per facilitar l'anàlisi, però no s'ha de concebre com a una descripció exacta de la realitat. - Context i priorització; el context específic i els objectius de l'anàlisi han de guiar quins eixos són més rellevants en cada situació. No tots els eixos tenen la mateixa importància en tots els casos i la prioritat pot canviar segons el temps i la localització. - Evitar el dogmatisme; plantejar l'exclusió de certs eixos en lloc de la inclusió pot evitar el dogmatisme i la rigidesa a l'hora de fer un anàlisi interseccional. L'exclusió es justifica per necessitats de simplificació, però s'ha de ser amb conscient de les limitacions. Mariona González Morán NIUB: 20858880 Data d’entrega: 2/05/2024 5. Quins són els principals punts de debat acadèmic i polític que hi ha hagut al voltant del concepte de la interseccionalitat? Quines premisses ofereix l’autora per superar aquests debats i arguments? El concepte d'interseccionalitat ha generat debats acadèmics i polítics a causa del seu enfocament per entendre com es creuen els diferents eixos de la desigualtat i de l'opressió. Per tant, a continuació exposem els diferents punts de debat que es plantegen al llibre. - Fragmentació del feminisme: S'argumenta que la interseccionalitat, podria fragmentar el feminisme fent difícil construir llaços de solidaritat perquè s'enfoca massa en les diferències entre les dones, dificultant així la creació d'objectius comuns. - Prioritat d'una opressió sobre les altres: Judith Butler (2007[1990]) critica la cerca d'una condició primària d'opressió, argumentant que insistir en la coherència i unitat de la categoria "dones", nega la multiplicitat d'interseccions culturals, socials i polítiques que les constitueixen. - Essencialisme de gènere: El gènere pot ser considerat de manera essencialista, on el terme "dona" s'utilitza com un terme exhaustiu que englobi tot allò que és una persona, sense considerar altres eixos d'opressió. Per tant, pot portar a invisibilitzar altres dimensions de la desigualtat i concebre el feminisme de forma restrictiva. - Competició per autoritat moral: Existeix la tendència a mesurar l'opressió i a creure que com més formes d'opressió es pateixin, major és l'autoritat moral per poder parlar sobre les injustícies socials. En conseqüència, pot portar a la competició entre grups per establir qui ha patit més. L'autora planteja unes premisses per poder superar aquests debats i arguments, entre els quals es troba la no exhaustivitat del gènere on Butler argumenta que el gènere no és exhaustiu i no pot separar-se del context en el qual es produeix i suggereix que el feminisme ha d'entendre que les identitats són multidimensionals i que el concepte "dona" no comprèn tot el que una persona és. Nira Yuval-Davis proposa el terme de política transversal que es basa en els valors compartits i no en les identitats. Per tant, es suggereix que a partir de les mateixes posicions i empatitzar amb Mariona González Morán NIUB: 20858880 Data d’entrega: 2/05/2024 els altres, es creïn aliances, per poder superar la fragmentació i arribar a construir la solidaritat des d'una perspectiva interseccional. També es recomana que la interseccionalitat, en reconèixer i visibilitzar les diferències pot ser un motor per a la transformació i el canvi. Lorde (2007) destaca que aquestes diferències són forces per al canvi i no motius per a la separació. Finalment, des del feminisme interseccional es recomana que s'han de reconèixer les exclusions i les lluites internes que poden sorgir, sense perdre de vista la centralitat del gènere. S'advoca per incloure diferents eixos de desigualtat per abordar la diversitat d'experiències i opressions. 6. Des del teu punt de vista, què creus que pot aportar el concepte d’interseccionalitat a l’educació social? Quines potencialitats i limitacions té aquest concepte? El concepte d'interseccionalitat pot aportar moltíssim al cap de l'educació social, ja que ens ofereix un anàlisi més complet i comprensiu per entendre experiències de persones en situació de vulnerabilitat o exclusió. Algunes de les potencialitats que veig en l'aplicació de la interseccionalitat a l'educació social són; - Comprensió més completa de les realitats dels usuaris: Permet a les educadores socials a entendre millor les múltiples dimensions de la identitat i les experiències de les persones amb les qui treballen. Per tant, ajuda a abordar de manera més efectiva les necessitats específiques de cada individu, considerant com les diferents formes d'opressió s'entrellacen en la seva vida. - Disseny d'intervencions més inclusives: Al tenir en compte la intersecció de diferents eixos d'opressió, les educadores poden dissenyar programes i activitats més inclusius i sensibles a la diversitat d'experiències - Promoció de l'equitat i la justícia social: La interseccionalitat ens convida a reflexionar sobre les estructures de poder i les desigualtats sistèmiques que afecten diferents grups de persones de manera interconnectada. Per tant, pot motivar a treballar activament per l'equitat i la justícia social. Tot i les grans potencialitats que té, també hem de considerar les seves limitacions;