DRETS HUMANS Semestre SET 2017 – GEN 2018 Unitat 2: MÓDULS 2,3 Prova d’avaluació continua – PAC 2, Ejercicios de Derechos Humanos

¡Descarga DRETS HUMANS Semestre SET 2017 – GEN 2018 Unitat 2: MÓDULS 2,3 Prova d’avaluació continua – PAC 2 y más Ejercicios en PDF de Derechos Humanos solo en Docsity! DRETS HUMANS Semestre SET 2017 – GEN 2018 Unitat 2: MÓDULS 2,3 Prova d’avaluació continua – PAC 2 NOM I COGNOMS: PAC 2. – LA GARANTIA DELS DRETS HUMANS EN EL DRET INTERN I INTERNACIONAL • Presentació, objectius i competències • Enunciats • Materials • Criteris d’avaluació • Format d’entrega • Data d’entrega DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 2 Presentació, Objectius i Competències Presentació de la prova Formalment, la segona PAC del curs “Drets humans” s’estructura en 3 parts. PART I: TEST. En la primera part es formulen 10 afirmacions relacionades amb matèries estudiades a la Unitat 2. L’ estudiant haurà de contestar si són vertaderes o falses, justificant la resposta. PART II. CAS PRÀCTIC La Part II consisteix en un exercici sobre drets humans vinculat a jurisprudència. Hi ha 4 casos sobre la garantia dels drets fonamentals, vinculats cadascun d’ells amb una sentència sobre drets fonamentals del Tribunal Constitucional. Imaginem que som els advocats d’aquests casos i s’han de respondre a les preguntes vinculades que ens ajudin a comprendre aspectes rellevants a l’hora de presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per a la protecció de drets fonamentals o davant d’un mecanisme internacional de Nacions Unides de garantia de drets humans després d’esgotar els recursos interns. PART III. EXERCICI TEÒRIC PRÀCTIC La tercera part consisteix en un exercici teòric-pràctic organitzat en dos blocs temàtics de preguntes sobre el sistema de protecció universal dels drets a Nacions Unides. El primer bloc està vinculat amb la protecció del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics realitzada pel Comitè de Drets Humans, a partir d’un Dictamen d’aquest Comitè. El segon bloc està vinculat amb els mecanismes extraconvencionals de Nacions Unides: els procediments especials i el Consell de Drets Humans. Objectius La PAC 1 té com a objectiu valorar si l’estudiant ha assimilat el contingut i els conceptes bàsics d’aquesta Unitat, així com la seva capacitat de relacionar els coneixements adquirits. Competències que es treballen en aquesta PAC: Competències específiques: 1. Identificació i comprensió del funcionament i límits de les institucions i actors més rellevants en matèria de drets humans. 2. Capacitació per al disseny i desenvolupament d'una investigació en matèria de drets humans d'acord amb les diferents regles del coneixement científic, jurídic o polític. 3. Capacitació per a la realització de diagnòstics sobre la realitat social a nivell local, nacional o internacional respecte la situació dels drets humans i la democràcia. Competències transversals: 1.Capacitat per buscar, seleccionar, i estructurar informació; DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 5 en l'article 55.1 de la CE, com la llibertat de circulació, d'expressió i d’informació, la inviolabilitat del domicili, el secret de les comunicacions o el drets de reunió i manifestació. Aquestes mesures de suspensió hauran de ser justificades, expresses i proporcionals, i requereixen un progressiu control per part del Congrés dels Diputats. 5. El Consell de Drets Humans de l’ONU substitueix des de 2006 a l’antiga Comissió de Drets Humans ( VERTADER). A partir de les propostes de Kofi Annan, aleshores Secretari General de Nacions Unides, es va crear el Consell de Drets Humans, mitjançant la resolució 60/251, de 15 de març del 2006. El Consell substitueix a l’antiga Comissió de Drets Humans, però va ser creat com un òrgan subsidiari de l’Assemblea General, format per 47 estats. 6. Els tractats de drets humans, ratificats per Espanya, i la Declaració de Drets Humans són un criteri d’interpretació dels drets i llibertats fonamentals de la Constitució, segons l’ art. 10.2 de la Constitució Espanyola ) (VERTADER) L’article 10.2 de la Constitució estableix: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”, en conseqüència són un criteri d’interpretació dels drets i llibertats fonamentals de la Constitució. 7. El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals tenen un mecanisme convencional de protecció: el Comitè de Drets Humans i el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals que emeten decisions vinculants per als estats com una sentència ( FALS) Es considera que els comitès són òrgans quasi-judicials o quasi-contenciosos. Si la queixa és admissible, estudiaran el fons de la qüestió plantejada. Un cop conclòs el procediment, el comitè adoptarà un dictamen (la seva opinió sobre l’assumpte, que té forma de sentència) en el qual indicarà si hi ha hagut o no violació del tractat i determinarà les conseqüències jurídiques d’aquesta violació, dictant les mesures de reparació que consideri oportunes. No obstant això, el mecanisme pateix d’un important inconvenient: els comitès no tenen vies per exigir a l’Estat que compleixi amb el que es decideix. Aleshores no són decisions vinculants per als estats com una sentència, tot i que els dictàmens tenen molta rellevància des del punt de vista polític. 8. Els Procediments Especials de Nacions Unides poden realitzar crides urgents i cartes d’al·legació dirigides als estats, però no poden emetre decisions vinculants (VERTADER) Els Procediments Especials de Nacions Unides es creen en àrees temàtiques de drets humans (mandats temàtics) o per examinar la situació a països (mandats geogràfics). Estan vinculats al Consell de Drets Humans. Un particular pot presentar una comunicació davant d’aquests Procediments Especials del Consell de Drets Humans sobre un estat, i no cal acceptació prèvia, perquè no són un òrgan de control d’un tractat en concret i no emeten un dictamen, ni judici, ni decisió vinculant. Els Relators, Experts Independents i Grups de treball del Consell de Drets Humans actuen a través d’informes anuals a l’Assemblea General de Nacions Unides i al Consell de Drets Humans, realitzen visites a països, sempre amb el consentiment previ de l’estat en qüestió, i a partir de les comunicacions rebudes emeten DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 6 crides urgents i cartes d’al·legacions dirigides als estats, per requerir informació i establir un diàleg constructiu sobre els casos dels quals reben comunicacions dels particulars per vulneracions de drets humans, la seva actuació es basa en promoure el respecte dels drets humans. 9. Els Procediments Especials de Nacions Unides han sigut creats en base al fonament de la Carta de Nacions Unides i no han sigut creats directament pels Estats a través de Tractats (VERTADER). Els procediments Especials formen part dels mecanismes extraconvencionals: són tots aquells mecanismes de protecció dels drets humans que no han estat creats en virtut de tractats internacionals, sinó mitjançant resolucions adoptades pels òrgans de l’ONU amb competència en la matèria. En l’àmbit de l’ONU, també reben el nom de mecanismes basats en la Carta (Charter-based mechanisms), ja que el fonament últim de la seva creació és la pròpia Carta de les Nacions Unides.Aleshores, es tracta de mecanismes de protecció dels drets humans que no han estat creats directament pels estats a través de tractats internacionals, sinó pels òrgans de l’ONU responsables de la promoció i protecció dels drets humans. 10. Les queixes de particulars poden presentar-se davant els mecanismes convencionals o comitès, però és un mecanisme de caràcter facultatiu que requereix la prèvia acceptació de la competència del comitè pels estats (VERTADER). Les queixes interestatals són generalment facultatives, fet que significa que els estats poden o no acceptar la competència del comitè per conèixer les queixes que es presentin contra ells. En conseqüència, o bé el tractat preveu que els estats facin una declaració acceptant que el comitè tingui aquesta competència, o bé el mecanisme es recull en un protocol facultatiu (com passa en el cas del PIDESC i de la CDC), que els estats poden o no ratificar. L’excepció la constitueix la Convenció per l’eliminació de totes les formes de discriminació racial : l’article 11 permet utilitzar aquest mecanisme sense necessitat que hi hagi intervingut una declaració d’acceptació de la competència. DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 7 PARTE II – CAS PRÀCTIC La garantia dels drets fonamentals A continuació teniu 4 resums de casos, vinculats cadascun d’ells amb una sentència del Tribunal Constitucional que aborda problemàtiques contemporànies de drets fonamentals. Es recomana buscar i llegir la Sentència de referència de cada cas perquè us pot servir per a tenir i entendre el marc jurídic previ. Segons l’art. 10.2 de la Constitució Espanyola, les normes internacionals de Drets Humans són també un criteri d’interpretació dels drets i llibertats fonamentals de la Constitució. A l’actualitat, trobem processos de garantia dels drets fonamentals a diferents nivells, intern i internacional. L’exercici consisteix en imaginar que sou advocats/des de les persones demandants en aquests casos i heu de preparar aquests casos. Les preguntes que es plantegen per a cada cas ajuden a comprendre els mecanismes de garantia dels drets fonamentals i com utilitzar-los davant del Tribunal Constitucional, si heu de presentar un recurs d’empara, i també davant un mecanisme de garantia de Nacions Unides, una vegada esgotats els recursos interns. Com estratègia processal, s’aconsella que sempre cal al·legar davant els tribunals ordinaris els drets fonamentals reconeguts a la Constitució i en els Tractats quan es presenta un cas, fins i tot, a primera instància, per evitar que després sigui declarat inadmissible el recurs d’empara. CAS 1. SENTÈNCIA 69/2007 En 1971, la recurrent Sra. M. contreu matrimoni amb el seu marit amb el ritual propi de la comunitat gitana. Després de la defunció del seu marit, l’any 2001, ella sol·licita tenir dret a una pensió de viudetat, i al·lega estar inscrita a la cartilla de la Seguretat Social com a esposa. Tanmateix, no se la reconeix com a vídua pels tribunals, atès que no es reconeix el matrimoni gitano, com a matrimoni legalment celebrat. Pregunta 1. Quins drets fonamentals al·legaria la Sra. M. que s’han vulnerat per a presentar el seu recurs d’empara? La sra. M. a.legaria el dret a la igualtat i la prohibició de discriminació per motius de raça, diem a l’actualitat millor per motius ètnics,i condició personal i social (art. 14 Constitució Espanyola). Podríem afegir també per motiu de sexe. El dret a la igualtat establert a l’article 14 permet fonamentar el seu recurs d’empara. Recordem que només es pot presentar en virtut dels articles 14 a 29 i 30.2. de la CE. Però aquest dret es posa en relació amb els altres drets de la Constitució, i no cal que siguin només del 14 al 29. Dins de la fonamentació, en el cas original es va al.legar que havia estat discriminada respecte a l’article 9.2: “2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social”, i respecte a l’article 39.1 CE: “Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la família”. Aquesta mateixa construcció ha comportat que sigui contrari a la igualtat fer distincions entre fills nascuts fora del matrimoni. El dret a la igualtat no s’al.lega en abstracte sinó en relació a un altre dret constitucional. DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 10 de la llei s’han de respectar uns drets inherents a tota persona que deriven de la dignitat humana. Llegeix el següent fragment de la sentència i contesta les dues preguntes vinculades: “Aquesta configuració pot prescindir de prendre en consideració, com a data rellevant per a modular l’exercici del dret, la nacionalitat o ciutadania del titular, produint-se així una completa igualtat entre espanyols i estrangers, com la que efectivament es dóna respecte d’aquells drets que pertanyen a la persona com a tal i no com ciutadà, o, si es defuig d’aquesta terminologia, certament equívoca, d’aquells que són imprescindibles per a la garantia de la dignitat humana que, d’acord a l’art. 10.1 de la nostra Constitució, constitueix fonament de l’ordre polític espanyol. Drets tals como el dret a la vida, a la integritat física i moral, a la intimidat, la llibertat ideològica, etc., corresponen als estrangers pel propi mandat constitucional, i no resulta possible un tractament desigual respecto a ells en relació als espanyols”. Pregunta 1. El dret a la vida, a la integritat física i moral, a la intimitat i a la llibertat ideològica són drets que deriven de la dignitat humana, segons aquesta sentència del Tribunal Constitucional i els arts. 10, 13 i 14 de la Constitució, són drets que també tenen tots els estrangers, al marge de la seva situació regular o irregular? Es tracta aleshores de drets amb una titularitat que podria considerar-se universal, al ser derivats de la dignitat humana? Una de les característiques que han aportat els drets humans i, a nivell constitucional, els drets fonamentals, després de la segona guerra mundial és la fonamentació de la titularitat dels drets en base a la dignitat humana.LA dignitat humana és un fonament del sistema jurídic i ordre polític espanyol segons l’article 10.1 de la Constitució. La dignitat deriva de la condició humana i això comporta que tota persona, sigui espanyol o estranger haurà de tenir uns drets que deriven de la seva condició com a tal. Aleshores aquests drets són de titularitat universal, són drets com el dret a la vida, la integritat física i moral, la intimitat o la llibertat ideològica. Tanmateix, segons el Capítol I del Títol I de la Constitució hi ha altres drets on hi poden haver requisits per als estrangers, com el dret al treball (art.35 CE) i altres que cal tenir la nacionalitat espanyola, com el dret de sufragi (art. 23), amb l’excepció dels ciutadans europeus a les eleccions locals o a les eleccions al Parlament Europeu. Pregunta 2. Imagina que vols presentar un cas similar davant del Comitè de Drets Humans, en quins articles del Pacte Internacionals de Drets Civils i Polítics es trobarien regulats aquests drets que deriven de la dignitat humana? I si fos davant del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ¿quins altres drets del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals podríem al·legar? ¿Podríem acudir a algun procediment especial de Nacions Unides? En el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics trobaríem que quasi tots els drets que especifica derivarien de la dignitat humana i serien universals, tot i que s’admetrien en alguns casos restriccions com en els drets de participació política, el vot i participació en assumptes públics i el dret d’associació també podria tenir alguna restricció. En aquest cas trobaríem el dret a la no discriminació (art.2) i si volem fer referència concretament als que diu el Tribunal Constitucional com a exemple serien el dret a la vida (art.6), el dret a la integritat física (art.10 DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 11 i 7), i el dret a la intimitat (art. 17) i la llibertat ideològica (art. 18), art. 26, la igualtat davant la llei del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En el cas del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals podríem al.legar els següents drets del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals: Art. 2 Prohibició de discriminació, art. 6 dret al treball, art. 7 dret a una remuneració equitativa, art. 9 dret a la seguretat social, art. 11 dret a un nivell de vida adequat. Com a procediment especial de Nacions Unides trobaríem el Relator Especial sobre drets dels migrants: http://www.ohchr.org/SP/Issues/Migrants/SRMigrants/Pages/SRMigrantsIndex.aspx CAS 3. SENTÈNCIA TC 3/2007 La demandant, la Sra R. treballava com a caixera-dependenta a l’empresa Alcampo, amb una jornada de treball en torns rotatius de matí i tarda, de dilluns a dissabte, de 10 a 16 hores i de 16 a 22:15 hores. Al febrer de l’any 2003 va sol·licitar una reducció de la seva jornada de treball, per guarda legal d’un fill menor de sis anys, a l’empara del que disposava l’antic art. 37.5 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (actual art. 37.6 LET), per fer un horari reduït de tarda, de 16:00 a 21:15 hores, de dilluns a dimecres. Però l’empresa li va comunicar per carta la seva negativa a la reducció sol·licitada, assenyalant que l’horari reduït a aplicar s’havia de desenvolupar en torns rotatius de matí i tarda i de dilluns a dissabte. Després de recórrer als tribunals ordinaris va presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional. Llegiu el següent fragment de la sentència del TC que va concedir l’ empara a la Sra. R. imagineu que sou el seu advocat/da, al contestar a les preguntes vinculades. “La jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sobre la discriminació indirecta per raó de sexo ha sigut acollida per la doctrina del Tribunal Constitucional. La STC 240/1999, de 20 de desembre (FJ 6), recorda i resumeix aquesta doctrina, senyalant que “aquest Tribunal ha tingut ocasió de reiterar en vàries resolucions que l’específica prohibició de discriminació per raó de sexe consagrada a l’ art. 14 CE, que conté un dret i un mandat antidiscriminatori (STC 41/1999), comprèn no només la discriminació directa, és a dir, el tractament jurídic diferenciat i desfavorable d’una persona per raó del seu sexe, sinó també la indirecta, això és, aquell tractament formalment neutre o no discriminatori del que es deriva, per les diverses condicions fàctiques que es donen entre treballadors d’un i altre sexe, un impacte advers sobre els membres d’un determinat sexe (STC 198/1996, FJ 2; en sentit idèntic, SSTC 145/1991, 286/1994 y 147/1995)”. Pregunta 1. Quins drets fonamentals podria al·legar la demandant en el recurs d’empara? Podríem al.legar el dret a la igualtat i no discriminació per raó de sexe i el dret a la tutel.la judicial efectiva (art. 24.1) per fonamentar el recurs d’empara davant del Tribunal constitucional. Concretament, la senyora M. en la sentència del TC fa l’argumentació següent: “la demandante imputa a la citada Sentencia la vulneración de sus derechos fundamentales a la no discriminación por razón de sexo (art. 14 CE) y a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), al limitar a la trabajadora, por su condición de mujer, el ejercicio de un derecho íntimamente ligado a la efectiva conciliación de la vida familiar y laboral, validando la decisión empresarial de no acceder, en los términos solicitados, a la reducción de jornada para cuidado de un hijo menor de seis años instada por la trabajadora”. DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 12 També podria haver al.legat discriminació (art.14) en relació al dret al treball, però aquí preval mostrar que el problema està en la interpretació restrictiva que s’ha fet a la sentència prèvia sobre el dret a reducció de jornada per motius familiars de l’estatut dels treballadors, per això utilitza el dret a la tutel.la judicial efectiva. L’article 35 que regula el dret del treball no serveix per fonamentar ell sol el recurs d’empara que només es pot presentar en base als drets de l’article 14 al 29 i 30.2.de la Constitució Espanyola. Però el dret a la igualtat és una clàusula transversal que s’aplica respecte al drets del Capítol II de la Constitució, aleshores si es pot demostrar que hi ha una relació entre un d’aquests drets i la igualtat es pot al·legar en el recurs d’empara. Podríem també al.legar en virtut de l’article 10.2 de la Constitució com a criteri d’interpretació d’aquests drets fonamentals, la Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona, i també vinculant-ho, ara que ja haureu estudiat els sistemes regionals, amb el Conveni Europeu de Drets Humans (prohibició de discriminació art. 14, i la Carta de Drets Fonamentals (art.21. igualtat, art. 23 igualtat entre dones i homes també en l’àmbit del treball, concretament l’article 33: Vida familiar y vida profesional 1. Se garantiza la protección de la familia en los planos jurídico, económico y social. 2. Con el fin de poder conciliar vida familiar y vida profesional, toda persona tiene derecho a ser protegida contra cualquier despido por una causa relacionada con la maternidad, así como el derecho a un permiso pagado por maternidad y a un permiso parental con motivo del nacimiento o de la adopción de un niño. Tota la normativa europea entén la igualtat de gènere com un principi mainstreaming, és a dir, transversal a totes les polítiques i dret de la UE. Pregunta 2. El Tribunal Constitucional va concedir l’empara a la sra. R i va entendre que s’estava produint una discriminació de la dona treballadora, atès també la impossibilitat de conciliació de la vida laboral i familiar. Després de llegir l’anterior fragment de la sentència, què al·legaríem davant del Tribunal Constitucional per a fonamentar el recurs d’empara una discriminació directa o indirecta? Hi ha algun Tractat de Drets Humans de Nacions Unides específic sobre els drets de la dona que podríem al·legar? Quins articles al·legaríem? Hi ha algun mecanisme convencional de garantia d’aquest Tractat ? Es tractaria en aquest cas d’una discriminació indirecta perquè al aplicar aquesta rigidesa en l’horari de treball es produiria un perjudici no justificat en el dret a la igualtat de la dona que s’ha de fer càrrec del seu fill menor de 6 anys. Aquest perjudici injustificat que genera una discriminació per raó de sexe, està prohibit pel dret de la Unió Europea i el Tribunal Constitucional considera que en aquest cas no s’ha fet una adequada ponderació del dret a una reducció de jornada per motius laborals, i això ha generat una discriminació indirecta en la demandant, i s’ha vulnerat el seu dret a la igualtat: “La dimensión constitucional de la medida contemplada en los apartados 5 y 6 del art. 37 LET y, en general, la de todas aquellas medidas tendentes a facilitar la compatibilidad de la vida laboral y familiar de los trabajadores, tanto desde la perspectiva del derecho a la no discriminación por razón de sexo (art. 14 CE) de las mujeres trabajadoras DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 15 origen nacional o étnico cuando las conductas puedan incitar a la violencia o al odio contra tal grupo o un miembro del mismo. També podria al.legar la Convenció contra totes les formes de discriminació racial i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, com a criteri d’interpretació, concretament, l’article 20.2 Pregunta 2. Per a poder tenir la legitimació necessària per a presentar un recurs d’empara s’ha de tenir un “interès legítim”. Després de llegir l’anterior fragment de la sentència del Tribunal Constitucional, explica perquè tenia legitimació la sra. V per a presentar el recurs d’empara, malgrat que les declaracions dirigides contra el poble jueu no estiguessin dirigides específicament contra ella, de forma personal. Explica també la referència a la prohibició de l’art. 20.2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i què diu aquest article. Un grup o col.lectiu, com en aquest cas el poble jueu, no té personalitat jurídica, és a dir no està registrat com una empresa, una associació, un banc, un partit polític... Tanmateix seria contrari a la igualtat que es pogués incitar a l’odi contra els seus membres i que no poguessin tenir cap legitimació per presentar un recurs. Hi ha una vulneració individual del dret a l’honor, perquè com a dret de la personalitat, l’individu es veu denigrat per una de les seves característiques individuals, en aquest cas la pertinença a un grup ètnic o religiós. Això fa que el TC ha entès que cal tenir un interès legítim que permet presentar un recurs d’empara, quan hi ha un àmbit jurídic que pot veure’s afectat per la vulneració d’un dret fonamental, encara que aquesta vulneració no estigui dirigida directament contra aquesta persona. L’article 20.2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics és una prohibició de la propaganda de guerra i de l’apologia de l’odi dirigida als estats, per tal que adoptin lleis que ho prohibeixin: 1. Toda propaganda en favor de la guerra estará prohibida por la ley. 2. Toda apología del odio nacional, racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida por la ley. En conseqüència, és un criteri d’interpretació de la llibertat d’expressió de l’article 20 de la Constitució Espanyola i una obligació que també afecta als poders públics, al legislador, que ha d’adoptar lleis en aquest sentit i com a conseqüència al poder judicial, que les haurà d’aplicar, i també als individus, atès que l’apologia de l’odi segons l’art. 20 del PIDCP és un límit de la llibertat d’expressió, que s’ha de regular per llei. DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 16 PART III - EXERCICI TEÒRIC-PRÀCTIC PRIMER BLOC: MECANISMES CONVENCIONALS DE DRETS HUMANS Llegiu el Dictamen del Comité de Drets Humans en el cas Rosalind Williams Lecraft c. España, de 27 de juliol de 2009. (Nota aquest Dictamen no es troba disponible a la web oficial de Nacions Unides traduït, per aquest motiu aportem aquest enllaç no oficial) https://www.opensocietyfoundations.org/sites/default/files/decision-sp_20090812.pdf 1) La Sra. Rosalind Williams al·lega que va ser víctima d’una discriminació directa o indirecta? La Sra. Rosalind Williams va al·legar ser víctima d’una discriminació directa per motius racials, prohibida per l’article 2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, en relació amb l’article 12 sobre dret a la llibertat de circulació i l’article 26 d’igualtat davant la llei. Va al·legar discriminació directa perquè davant d’una situació comparable, se la discrimina de forma injustificada per un motiu racial, ja que va ser tractada de forma menys favorable injustificadament que altres ciutadans espanyols en una situació comparable, només per la seva pertinença a un grup racial no associat directament amb la nacionalitat espanyola. 2) Segons els fonaments 7 a 8 del Dictamen del Comitè de Drets Humans, quins drets van ser vulnerats? S’entén que va ser vulnerat el dret a la igualtat davant la llei i prohibició de discriminació (art. 26) perquè la demandant no va poder presentar un recurs efectiu per aquesta vulneració (art. 2.3) 3) Segons el fonament 9 del Dictamen del Comitè de Drets Humans, quines són les mesures que haurà d’adoptar Espanya? Se li haurà de permetre presentar un recurs efectiu, així com adoptar mesures per tal d’evitar la repetició d’aquestes discriminacions per part dels funcionaris públics i també hauran de demanar perdó de forma pública a la demandant. SEGON BLOC: MECANISMES EXTRACONVENCIONALS DE DRETS HUMANS Pregunta 1. Segons el mòdul 3, explica en què consisteixen les crides urgents i les cartes d’al·legació que efectuen els procediments especials de Nacions Unides. Se sol distingir entre crides urgents, en referència a les accions que es fan servir per comunicar informació a l’Estat en els casos en què les presumptes violacions requereixin mesures peremptòries per comportar pèrdues de vides humanes, situacions que posin en perill la vida o un dany imminent o continu de molta gravetat per a les víctimes, per tal d’evitar que es cometin o se segueixin cometent demanant a l’Estat que vetlli perquè no passi, i cartes d’al·legació, que impliquen el trasllat d’informació a l’Estat sobre denúncies que no necessiten la intervenció immediata del titular del mandat —generalment per tractar-se de violacions presumptament ja comeses o de legislació que pot afavorir la comissió d’aquestes violacions—, i pretenen obtenir un aclariment de l’Estat sobre si les denúncies estan fundades i informació sobre les mesures que adopti al respecte, en particular en matèria de reparació. DRETS HUMANS Prova d'avaluació continua 2 17 No es tracta en cap cas d’una actuació judicial o vinculant per part dels procediments especials de Nacions Unides. Pregunta 2. L’any 2017, Espanya ha estat escollida recentment membre del Consell de Drets Humans. L’Examen Periòdic Universal és un mecanisme extraconvencional de caràcter cooperatiu davant del Consell de Drets Humans al que s’han de sotmetre tots els estats membres de l’ONU. Indica segons el mòdul 3 i la consulta de la web del Consell de Drets humans, i si vols ampliar informació, mitjançant la Resolució 5/1 de construcció institucional del Consell de Drets Humans, quina normativa s’examina com a base de l’EPU, i també què es té en compte per a dur a terme llevar l’EPU (quins documents). Per dur a terme l’examen, el Consell té en compte la informació preparada per l’Estat examinat (que pot presentar oralment o en un resum escrit d’un màxim de vint pàgines), una breu compilació preparada per l’oficina de l’ACNUDH que conté la informació recollida en els informes dels òrgans de tractats, els procediments especials, incloses les observacions i comentaris de l’Estat examinat, i altres documents oficials pertinents de l’ONU, i la informació creïble i fidedigna que aportin altres interlocutors pertinents (en particular, ONG). Segons l’article 15.1 de l’Examen Periòdic Universal la documentació que es tindrà en compte per a dur a terme l’EPU és la següent: El examen se basaría en los siguientes documentos: a) La información preparada por el Estado examinado, que podrá consistir en un informe nacional, sobre la base de las directrices generales que adopte el Consejo en su sexto período de sesiones (primer período de sesiones del segundo ciclo) y cualquier otra información que considere pertinente el Estado examinado, que podrá presentarse verbalmente o por escrito. La exposición por escrito que resuma la información no deberá exceder de 20 páginas, a fin de garantizar la igualdad de trato a todos los Estados y evitar la sobrecarga del mecanismo. Se alienta a los Estados a que preparen la información mediante un amplio proceso de consulta a nivel nacional con todos los actores interesados pertinentes. b) Además, una compilación preparada por la Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos de la información contenida en los informes de los órganos de tratados, los procedimientos especiales, incluidas las observaciones y comentarios del Estado examinado, y otros documentos oficiales pertinentes de las Naciones Unidas, que no excederá de diez páginas. c) La información creíble y fidedigna adicional que proporcionen otros interlocutores pertinentes al examen periódico universal, que también deba considerar el Consejo en el examen. La Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos preparará un resumen de dicha información que no excederá de diez páginas.