Dualisme epistemològic, Exámenes de Historia de la Filosofía

¡Descarga Dualisme epistemològic y más Exámenes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity! Dualisme epistemològic Vaig a parlar sobre el dualisme epistemològic. Però què és el dualisme epistemològic? En aquesta redacció vaig a parlar sobre: primer de tot el context històric, després de la doxa i el episteme i els seus diferents graus, diferencia entre dianoia i noesis. També ho relacionaré amb el dualisme ontològic i tot amb lo que es troba relacionat amb aquest dualisme;finalment faré la interpretació del mite de la caverna i l’ànima atrapada. I per últim diré la meua conclusió. El context històric és quan es va debilitar el poder de la aristocracia i diferents formes de govern com la monarquía o la oligarquía, des de finals del segle VI a.C, la democràcia va ser fundada per Clístenes. Aquesta forma d'organització política de l’Estat, on tot el poble podía participar en l’Assamblea, com aquesta no podía estar sempre reunida, hi havia un Consell o Bulé format per 500 membres. Atenes està dividit en 10 districtes s’elegía per sorteig 50 membres. Apart hi existia un Consell executiu format per magistrats, que feien la funció de govern. En el segle V a.C, baix la direcció de Pericles (493 a.C- 429 a.C), en l'últim quart de segle hi havien convulsions polítiques i descomposició interna deguda a la incompetència dels dirigents i les lluites internes pel poder entre el bàndol Democràtic i el bàndol Oligàrquic en aquesta època també van tindre lloc les guerres del Peloponès que van enfrontar Atenes i Esparta que van acabar amb la derrota d'Atenes en el 404 a.C. Després d'aquest enfrontament Esparta va abolir en Atenes la democràcia i va imposar un govern format per 30 membres que s'anomena “El Gobierno de los Treinta Tiranos”. En el 403 a.C Trasibul, el líder del bàndol democràtic va organitzar una revolta Popular que va derrotar els 30 tiranos. L’intelectualisme moral de Sócrates , que és pot sintetitzar amb l’afirmació que “la virtut consisteix en el coneixement” i aquesta teoria té tres principis que son: la virtut és coneixement, el vici és ignorància i ningú obra mal sabent-ho. La teoria del filòsof rei és segons Plató, ha de ser el que governe l'Estat. Plató planteja la necessitat que l'Estat siga governat pel Rei-Filòsof que és el que pot conèixer la idea del Bé i de la justícia i practicar-lo, ja que és el que està qualificat per a governar. La doxa 'tracta d'un coneixement fenomènic i, en conseqüència, segons ell, enganyós. La doxa comprendria dos graus: eikasia per referir-se a la forma humana de fer front a les aparences. És la incapacitat de percebre si una percepció és una imatge d'una altra cosa. Per tant, impedeix percebre que un son o memòria o un reflex en un mirall no és realitat com a tal i pistis, és a dir, imaginació i fe o creença. Plató contraposa la doxa a l'episteme, de vegades aquesta última es tradueix com a coneixement científic però, segons Plató, l'episteme només té desenvolupament al món de les idees (coneixement intel·lectual) i no al món sensible (coneixement sensible). Mentre que l’episteme significa coneixement en tant "coneixement justificat com a veritat". Segons Heraclit la realitat està en permanent situació de canvi. Tot canvia, res permaneix. Plató accepta tot açò, però referit a les realitats físiques, materials i sensibles, no a les Idees o realitats intel·ligibles. El mite del Demiürg és un mite de Plató que diu que en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del cosmos i autor de l'univers sensible. Des de Plató ha sigut comú en la filosofía grega usar dianoia per a significar el pensament discursiu, el pensar que procedeix per raonament, a diferència de la noesis, entesa com a pensament intuïtiu, és a dir, com a captació intel·lectual immediata d'una realitat (intel·ligible). La dialèctica platònica fa referència al mètode usat per Plató en els seus diàlegs per a exposar les seues idees. Aquest té el seu origen a partir dels mètodes i el pensament d'autors com Parmènides i Sòcrates. Així, del primer rescata la seua manera de convèncer, que pot evidenciar-se en la successió dels seus arguments sobre l'ésser. Per a Parmènides, la qual cosa és, és, i el que no és, no és. Així, si alguna cosa canvia, passa a ser una altra cosa, perquè només es pot ser el que s'és. Aquest constitueix un dels primers arguments dialèctics de la història de la filosofia occidental. Plató és un pensador dualista. El seu dualisme es manifesta principalment en les tres esferes esmentades: ontològica (la realitat està estructurada en dos nivells), epistemològica (el coneixement humà és de dues naturaleses). El món intel·ligible és el món de les idees, que només pot ser conegut per la raó, per oposició al món sensible que és conegut a través dels sentits, mentre que El món material o sensible és només una representació del món immutable de les idees. Una d'elles ha sigut la Teoria de les idees o Teoria de les formes del famós filòsof grec Plató, que postula una dualitat en la realitat separada entre el Món sensible i Món intel·ligible. La Teoria de les idees és un dels conceptes més ben aconseguits de tota la filosofia platònica. En el mite de la caverna és un diàleg escrit per Plató, en el qual el seu mestre Sòcrates i el seu germà *Glaucón parlen sobre com afecta el coneixement i l'educació filosòfica a la societat i els individus. En aquest diàleg, Sòcrates demana a *Glaucón que imagine a un grup de presoners que es troben encadenats des de la seua infància darrere d'un mur, dins d'una caverna. Allí, un foc il·lumina a l'altre costat del mur, i els presoners veuen les ombres projectades per objectes que es troben sobre aquest mur, els quals són manipulats per altres persones que passen per darrere. Sòcrates diu a Glaucón que els presoners creuen que allò que observen és el món real, sense adonar-se que són només les aparences de les ombres d'aqueixos objectes. Més endavant, un dels presoners aconsegueix alliberar-se de les seues cadenes i comença a ascendir. Aquest observa la llum del foc més enllà del mur, la resplendor del qual li encega i quasi li fa tornar a la foscor. A poc a poc, l'home alliberat s'acostuma a la llum del foc i, amb una certa dificultat, decideix avançar. Sòcrates proposa que aquest és un primer pas en l'adquisició de