Economia i Societat, Apuntes de Historia

¡Descarga Economia i Societat y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity! Amartya SEN Las contribuciones de Amartya Sen al estudio sobre la pobreza 1. Anota tres crítiques que fa Amartya Sen a l'economia del benestar clàssica. Una de es critiques que fa A. Sen a ‘economia del benestar clàssica és que funciona segons la lògica de aconseguir el màxim benestar social a diferencia de l’autor que proposa un desenvolupament econòmic basat en les capacitats dels individus incrementant les opcions vitals. L’autor també critica la visió de l’economia clàssica quan es tracte dels individus que se suposa que realitzant accions racionals per maximitza els seus beneficis personal. A. Sen per contra afirma que intervenen elements diferents a part del pensament racional i que no totes es accions individuals van encaminades a maximitzar beneficis. La tercera critica que fa Amartya Sen a l’economia del benestar clàssica fa referencia a les unitats de anàlisis que utilitzar per les seves interpretacions, en concret els de les llars, on el repartiment dels recursos dins la pròpia unitat econòmica influeix, així com elements que també produeixen benestar i no tenen valor monetari, per tant no es quantificant. 2. ¿Es el mateix benestar material que benestar humà? No, el benestar material no comporta un benestar humà, molt objectes no son sinònim de molt benestar, A. Sen associa el benestar a factors no quantificables fora del aspecte material. L’aplicació de polítiques econòmiques i socials tenen un efecte directe sobre el benestar de la societat, aquestes polítiques poden tenir efectes contraris, ja que poden afavorir la macroeconomia però que per altra banda poden ser perjudicials pel benestar humà. 3. ¿Què s’entén per titularitats? Les titularitat segons A. Sen és el sistema que utilitzen les persones per accedir als bens i serveis, la propietat sobre aquest sistema de consum es una titularitat, el dret a escollir que com vens, compres, intercanvies o produeixes aquestes productes i serveis. 4. ¿De quants tipus de titularitats es parla? L’autor parla de dos tipus de titularitats las de producció i les de canvi. Les de producció tracten sobre com un individu produeix bens i serveis. Tenen la titularitat de producció sobre el seu producte. Les titularitats de canvi son aquelles que tracten sobre el control sobre articles basada en l’habilitat per comerciar amb els productes. 5. Què s'entén per capacitats? Les capacitats son tot allò que una persona es capaç de realitzar o de ser, és a dir, capaç de llegir o escriure i per tant dintre de aquesta lògica podria servi per una feina on calguin aquestes capacitats o segons A. Sen com l’adquisició de aquestes capacitats millorar el benestar de la societat sense que la utilitat que sen derivi de elles sigui realment útil. D’aquesta idea se’n deriva que més capacitats és igual a un increment del benestar. 6. Resumeix quatre aplicacions d'aquest concepte. Una primera aplicació del concepte de capacitats seria el nou plantejament en la mediació del problema de la pobresa conseqüència de sistemes de distribució injustos i no per falta de producció. Un increment dels ingressos no implica un increment del benestar segons A. Sen. Epíleg. Per què disposar de molts béns materials no té perquè convertir-se en benestar per les persones? Responeu a partir de la lectura d’aquests dos articles. Disposar de molts bens materials no és sinònim de benestar per les persona per que hi ha molts elements que son productors de benestar per a cada individu concret que no tenen valor monetari i per tant no es poden quantificar, la relació entre més bens igual a més benestar no es una relació perfecte ja que intervenen altres factors com les capacitats individuals. A. Sen afirma que es pot para de desenvolupament quan les persones son capaces de fer més coses i no quan poden comprar mes bens o serveis. Epíleg 2. En quin sentit és aquesta teoria una crítica al PIB? Les teories de A. Sen son una crítica al PIB en el sentit que aquest indicador s’utilitza per mesura el creixement econòmic i el benestar de les nacions i per calcular-lo se sumen tots els bens i serveis produïts en un període de temps determinat, per tant segons Sen el indicador del producte interior brut al no comptabilitzar les capacitats i els drets d’us dels individus és un reflex incomplert de la realitat del creixement i del benestar de la població d’un estat. Una altre critica recurrent al PIB es que no reflexa la distribució de les rendes dins el propi país i per tant no mostra les desigualtats. El PIB tampoc diu res sobre el benefici que aquests bens i serveis donant a les persones i que fan amb ells les persones i com els pot enriquir. El PIB no dona valor al oci, les societats més riques disposen de temps lliure i aquest es dedica el oci per tant es indicador de benestar social. Amartya Sen. Desarrollo y libertad 1. Quin és el canvi en la visió del paper de les dones? El canvi de visió en el paper de les dones es dona en que ara se les considera agents necessaris en igualtat amb els home pel desenvolupament comú. Les dones han deixat de ser receptores passives de la ajuda destinada a millorar el seu benestar i son vistes com agents actius de canvi. 2. En quines variables influeix la recuperació de drets per part de les dones dins de les famílies? El fet de treballar fora de casa i d’obtenir un sou propi independent reforça la seva posició social dins la pròpia família i la societat en general. La dona contribueix al benestar de la família i la seva independència afavoreix la millorar del seu benestar. La dona surt de l’àmbit familiar i es dona a veure en societat. L’educació també és una variable que les ajuda a la seva emancipació ja que tenen una millor formació i un nivell cultual més elevat. La introducció generalitzada al mercat laboral i un increment de la educació la converteix en una agent més de la societat de consum i dona més poder adquisitiu a la família. 3. En quines coses pot afectar l'increment de les capacitats de les dones? En la reducció de la mortalitat infantil. En l’inici de debats sobre la introducció de polítiques de natalitat. Una millora distribució dels recursos i de com s’administren dins de la família tenint en compte les necessitats de cadascun dels seus membres. 4. ¿Com afecta el benestar general l'increment de l'educació en les dones? Les dones tendeixen a tenir menys fills per pròpia voluntat fet que fa disminuir la mortalitat infantil i el creixement demogràfic a escala global. L’accés a estudis superiors allarga el període formatiu de les dones i al entrar activament en el mercat laboral s’enredereix l’edat de el primer fill i quan treballen no tenen tants temps per estar a casa cuidant dels nens. 5. ¿Quina relació hi ha entre saber llegir i escriure i la reducció de la taxa de fecunditat? Les dones van adquirien nous drets llargament reivindicats però a la vegada unes responsabilitats. Aquestes responsabilitats derivades de les capacitats apreses fan que no disposi de tan temps per la llar i els infants i això repercuteix en l’índex de natalitat que es veu reduït, això fa que dins la societat siguin més visibles i són agents dins la vida política. 6. Amartya Sen afirma "De hecho el aumento de poder de las mujeres es uno de los aspectos fundamentales en el proceso de desarrollo de muchos países del mundo moderno". Comenta aquesta frase des de la perspectiva del desenvolupament de les capacitats de les dones. L’augment de l’alfabetització entre la població femenina comporta que elles tinguin més pes dins la societat i dins la pròpia llar familiar i 14. Per Amartya Sen, quina seria la via per reduir l'explosió demogràfica del Tercer Món? A. Sen creu que la millor mesura coactives seria una bona educació infatil femenina i un augment de la consideració que es té de les dones a la societat. Hi ha d’haver relació entre la igualtat de sexes i la llibertat de les dones i les responsabilitats individuals de cada membre de la família. És molt important que les dones joves tinguin la possibilitat de accedir a un paper més important en el desenvolupament de les societats. 15. Comenta la frase "La solución al problema demográfico no exige menos libertad, sino "más". Les dones amb una educació alta s’emanciparan de l’estructura patriarcal, han de ser capaces per elles mateixes de planificar les seves famílies nombre de membres. I això no s’aconsegueix mitjançant mesures coactives, sinó amb un alliberament de les seves capacitats que conduirà a la seva major lliberta i progres social. Epíleg. Quines capacitats creu que s’ha desenvolupar segons aquesta lectura? Per què tindria efectes positius sobre el desenvolupament? Segons les idees del economista A. Sen les capacitats que s’han de desenvolupar son variables segons l’individu però el fet de poder aprendre aquestes capacitats i la progressiva assimilació d’aquestes afavoreix el desenvolupament, donat que el benestar te molts aspectes no quantificables monetàriament i que per contra afavoreixen el benestar dels individus i de la societat, la possibilitat de que les persones puguin aconseguir èxits a traves de les capacitats és en si mateix un indicador de benestar i progres.