Economia i societat de 1898 a 1931., Apuntes de Historia de España

¡Descarga Economia i societat de 1898 a 1931. y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity! Economia i societat de 1898 a 1931 Evolució de l' economia i la societat a Espanya. Demografia 1900 a 1930: Canvi de tendeéncies: la població absoluta augmenta, igual que a Europa. -El nombre d”habitants a Espanya augmenta ys . -Creixement a causa de la disminució de la taxa de mortalitat i el manteniment d'una taxa de natalitat alta. -Hi ha un procés de concentració urbana. Fort descens de la població dedicada a l'agricultura. -Descens de la població dedicada al sector primari, pero (menys Catalunya i País Basc) Espanya continuava sent un país predominantment agrazi. -Creix l'esperanga de vida (1900: 348 anys/1930: 50 anys) degut a la desaparició d'epidemies, alimentació més abundant i regular, introducció de millores sanitaries 1 higiéniques. -Catalunya: les taxes de mortalitat i natalitat es redueixen alhora. És terra de rebuda d'immigrants procedents de la resta d'Espanya. -Macrocefalia a Barcelona: en 30 anys dobla la població (1.000.565 habitants). La segona ciutat catalana era Sabadell, amb 45.607 habitants. Moviments migratoris -Continua un fenomen iniciat el segle XIX: 1"emigració de la població del camp als nuclis urbans. -Totes les capitals de provincia van guanyar habitants, sobretot Madrid. -Principals focus d'atracció: Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla, i els centres miners de Huelva i Cordova. La població gallega tenien com a principal destinació América. Evolució i problemes del camp Entre 1898 ¡i 1930, Espanya va continuar sent un país agrícola. Quasi el 80% d'exportacions eren de productes de camp. -Transformació d”una economia de subsistencia a una economia de mercat. -Menys persones treballen al camp, pero hi ha un augment de la superfície cultivada i de la productivitat. -Reducció de la práctica del guaret, introducció de millores técniques, augment de regadius, ús d'adobs químics, diversificació de la producció,... suposen una millora de la situació del camp espanyol. -Moltes terres pertanyen a terratinents, el que suposa la lentitud dels avengos en 1”agricultura. Estructura de la propietat: -Modalitats de la propietat de terra: latifundi (predonminant en grans zones Andalucía occidental), mini-fundi (predominant a Galicia, i en algunes zones del nord ), i propietat mitjana, (habitual a la resta de la Península). amb arrendaments a llarg o curt termini. -Arrendaments a llarg termini: més beneficiosos pel treballador, zones de major productivitat agrícola: vall de 1"Ebre, hortes del País Valencia, Múrcia. -L'Oligarquia de terratinents i els propietaris de finques d”extensió mitjana, constituien una de les bases del poder de 1”Estat i tenien representants a les Corts grácies als Partits Dinastics. -La xarxa caciquista controlava els vots de les extenses circumscripcions agrícoles. -Els camperols no tenein propietats, podien ser: arrendataris, parcers, o jornalers (majoritaris ales zones latifundistes, viuen en condicions miserables i van ser el principal focus de les revoltes contra propietazis). -Catalunya: predomini de la propietat mitjana, de 1"emfiteusi i dels contractes d”arrendament. Entre els cultivadors de la vinya, era freqiúient el contracte de rabassa morta. Tensions socials al camp: -Clima d'agitació social, especialment al camp Andalús. -La concentració de la propietat de la terra en poques mans (latifundis), el elevat nombre de jornalers, els dubtes entre els camperols per la gestió de les terres,... van ser factors del descontentament. -Els camperols andalusos reivinidicaven una reforma agrária que comportés el repartiment de la terra. -L origen del conflicte van ser les precáries condicions de vida dels jornalers, la resistencia dels propietaris a fer reformes i 1osilació dels preus dels productes del camp del mercat. -La demanda de millores salarials sovint es manifestava en formes revolucionaries: vagues durant temps de collita, crema de pallers, marxes de la fam, barricades,...L”Estat responia utilitzant la Guardia Civil, declarant 1Estat de Guerra, i fent intervenir l'exércit. -Entre 1917 1 1920 els conflictes van ser especialment violents. La Revolució Rusa també va impactar en els jornalers, que constituía un somni emancipador i va ajudar a enredar els ánims. -A Catalunya, la tensió social al camp va ser notable entre els rabassaires i els propietari de terres que cultivaven. La primera crisi va succeir el 1891, quan els ceps van morir a causa de la fil-loxera. La situació va provocar la reacció dels pagesos, organitzant la Unió de Rabassaires el 1891. -Fins al 1917, el camp a Catalunya va viure un periode pacific. Entre 1917-1922 va tornar la violencia. El 1922 es va fundar la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya. T'evolució del moviment obrer -Situació: concentració de la indústria i del moviment obrer en quatre árees principals: Madrid (construcció i transports), País Basc (indústria pesant), Astúries (mineria) i Barcelona (textil, electricitat, metalúrgia). En aquestes árees i en el camp andalús, el clima d'agitació 1 conflivitat social va ser més visible. Condicions de vida: -Families obreres viuen en condicions d'estricta susbisténcia: habtatges petits 1 compartits,.. -Barcelona: procés de desintegració social a causa del creixement accelerat. Generació d'un sentiment d”odi contra les classes riques. Part Antiga: immigrants Example: burgesia Pobles annexionats: menestrals Zones industrials: classe proletaria -Condicions laborals precáries: jornades de 10-12 hores, sense festius, higiene innexistent, sense contractes laborals ni mesures de seguretat laboral, sous molt baixos, etc. -Estudis limitats: poques escoles, entre les privades i les públiques = la classe obrera no pot sortir de la seva condició per mitja d'estudi. -Xifres d'analfabetisme molt elevades. -La precarietat, generalment, portava als obrers a malgastar el seu temps a la taverna ia la passivitat. Alguns sectors consicents, van anar actuant sobre la classe traballadora, motivant-la cap a la mobilització (per mitja de premsa, mitings, vagues, etc.) -La premsa dirigida a la classe obrera (La Publicidad, El diluvio, La Huelga General, El productor, etc.) tenien en comú lanticlericalisme i 1'atac als rics. -A les Cases del Poble, creades per iniciativa del Partit Radical, als ateneus, als locals socials 1a altres associacions els obrers amb neguit trobaven el seu espai. Les ideologies i els sindicats 1900-1930: el moviment obrer espanyol continuava dividit en dos corrents ideologics: -Socialista, representat per la UGT -Anarquista, representat per la CNT A més de sindicats, el partit obrer es veia representat per un important partit polític: el PSOE. El 1910 va arribar a tenir representació parlamentária i nombrosos regidors municipals. A És a Astúries, Pais Basc, Madrid, i Alacant, on el PSOE tenia més influencia. El 1921, va sorgir el Partido Comunista de España (PCE), a partir de la Federació de les Juventuds Socialistes del PSOE, i es va adherir a la Tercera Internacional (una associació internacional de treballadors, fundada a Moscou el 1919, que pretenia ser el mitja organització de tots els partits comunistes), el PSOE no s'hi va adherir. Un sector del PSOE, molestat per la negativa a 1adherició a la Tercera Internacional, va escindir del partit i va fundar el PCOE (Partido Comunista Obrero Español), que més tard va funcionar-se amb el PCE. La Unió Comarcal d'Arts i Oficis de les comarques téxtils del Baix Ter, van ser el nucli més actiu del moviment obrer. D'aquesta assosiació va sorgir la idea de refer 1'antiga Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, desapareguda el 1886. -El 1900, va fundar-se la Federación de Sociedades Obreras de la Regió Espanyola. -El 1904, els antics militants d'aquesta federació funden a Catalunya la Solidaritat Obrera. Aquesta unió de proletariat catalá va ser el mucli d”on va sogir el 1911, sindicat Confederació Nacional del Treball, anarcosocialista. -Clandestinament, el 1927, es va crear a Valencia la Federació Anarquista Ibérica (FAD, amb la finalitat de potenciar 1”anarquisme i vetllar per 1”apoliticisme sindical, evitant els pactes i les aliances del sindicat amb els partits republicans. Entre 1898-1930 la tensió social va ser constant. Les reivindiacions obreres es van calalitzar mitjangant vagues i manifestacions. -Eren freqiients els aldarulls al carrer i la construcció de barricades. La resposta habitual dels poders públics era detenir els dirigents obrer, tancar els diaris vinculats al movment obrer, suprimir les organitzacions obreres, clausurar els seus locals i utilitzar la forga pública (Guardia Civil). Si la Guardia Civil es veia desbordada, es declarava 1 estat de guerra i aleshores intervenia 1”excercit. -Les vagues i manifestacions desencadenaven una resposta repressiva i generaven molts cops ferits i morts. Els detinguts en els alderulls eren jutjats 1 sovint condemnats (el 1909 no existia el dret de vaga, era un delicte). -Locaut: dret d'una empresa a tancar-la temporalment com a mesura de pressió per a respondre a les reivinficacions obreres. Tevolució del moviment obrer, sobretot a Catalunya pot dividir-se en: -1898 al 1917: les prioritats se centraven en obtenir reivindicacions de caracter laboral. Es va aconseguir 1”augment del sou, la prohibició del treball nocturn de les dones, el dret de vaga, i la jornada laboral de 10h en el textil (dill-diss). -1917 al 1931: es busca capgriar 1'ordre social, seguint el model de la Revolució Soviética. El moviment obrer confiava en la funcionalitat de la vaga per a aconseguir els seus objectius. -Un dels períodes de més conflictivitat a Barcelona va ser entre 1919 i 1923. El 1919 va iniciar-se la vaga de La Cnadenca per motius laborals, es va estendre per solidaritat per a altres fabriques. Al fnal, el 3 d'abril de s"anunciava al govern de Madrid la jornada laboral de 8 hores. *Censura Roja: impedir la publicació als diaris de qualsevol noticia o opinió desfavorable als vaguistes Els poder públics catalans, personalitzats per Joaquim Milans del Bosch, no van acceptar els acords assolits 1 les lleis de govern, i van respondre amb la fundació dels Sindicats Lliures, el 1919. Els Sindicats Lluires eren responsables de nombrosos atemptats, als que els grups més joves 1 radicals de la CNT van reaccionar amb acció armada. Així va generar-se un espiral de violéncia que va causar molts morts. Amb el general Severiano Martinez com a governador civil, l?acció dels Sindicats Lliures va intensificar-se. Es va aplicar la llei de fuges, que permetia a la policia disparar contra els detinguts que intentessin fugir. Sovint s'enganyava al presoner amb la intenció de matar-lo. Entre els assassinats del bandol obrer destaquen: -Francesc Layret: diputat 1 advocat republica. Defensor dels sindicalistes detinguts. -Salvador Segui: “el noi de sucre”, dirigent de la CNT, havia encapgalat la vaga de la Canadenca -Burguesía industrial espantada. La patronal catalana es va desvincular del sistema polític de la Restauració i preconitzava la necessitat d'una dictadura. Factors que, mitjancant de la repressió violenta de llibertats, van possibilitar la disminució de la tensió i la violencia social: -Cop d'estat Primo de Rivera -Context económic favorable -Retrocés moviment revolucionari a Europa -Persecució desencadenada contra la CNT i els comunistes