Reflexiones sobre la cultura: Kierkegaard, Nietzsche, Foucault y más - Prof. Torralba, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Reflexiones sobre la cultura: Kierkegaard, Nietzsche, Foucault y más - Prof. Torralba y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! ÍNDEX T1. Noció de cultura .....................................................................................p .1 • Manifestacions de la cultura ............................................................p.2 T2. Univers multicultural .............................................................................. .p.5 • Condicions del diàleg .......................................................................p.7 T3. Diagnòstic de la cultura contemporània .............................................p.8 • Expressions de la cultura contemporània .......................................p.10 T4. Imatges de la persona ...........................................................................p.13 • Descripció de l’arquetip ....................................................................p.15 • Dimensió estructural ...........................................................................p.17 T5. Imatge de la naturalesa en la cultura contemporània ......................p.19 • Imatge de la naturalesa en la cultura postmoderna ....................p.21 T6. Idea d’història de la cultura contemporània .......................................p.24 • Concepció postmoderna de la història ..........................................p.26 T7. Imatge de déu de la cultura contemporània ......................................p.28 • La qüestió de Déu de la cultura contemporània ...........................p.29 T8. Transformació dels valors en la cultura contemporània ....................p.31 • Valors emergents / decliu ..................................................................p.34 T9. L’univers tecnològic ................................................................................p .36 l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 • Pensant sobre tecnologia .................................................................p.38 T10. Creences en la cultura .........................................................................p.41 • Debats ........................................................................ .........................p.43 l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 3. Productives Escultura Llibre CONCEPTE F 0 E 0 CLÀSSIC CONCEPTE F 0 E 0 CÀNON MANIFESTACIONS DE LA CULTURA 1. INTANGIBLES Allò que no es veu, toca, percep... Les manifestacions més espirituals d’una cultura. Inclou: • Creences F 0 E 0 No es veuen, es veuen els rituals només, però es creu en alguna cosa (ex: reencarnació). • Valors F 0 E 0 Llibertat, igualtat... Conèixer una cultura és conèixer els valors d’aquesta. Però els valors no es veuen tampoc. • Teoremes F 0 E 0 No es veuen, però hi són. Lleis, teoremes matemàtics... Aquests teoremes són vàlids a qualsevol lloc del món, tenen perspectiva universal. 2. PRÀCTIQUES Conductes, costums, hàbits. Són la manera com la gent viu. Col·lectius en un determinat lloc. Inclou: • Costums F 0 E 0 Festes populars, aquestes es veuen. Donen singularitat a un poble. • Danses F 0 E 0 Cada dansa diu com és aquell poble. • Salutació F 0 E 0 Com es saluden i s’acomiaden. Indumentària, formes de menjar... tot són pràctiques pròpies d’una cultura. 3. EXPRESSIONS PRODUCTIVES (Objectes) Objectes que fa l’home en aquella determinada regió del món. Allò que generen a partir de la naturalesa. (Llibres, escultures, brodats, instruments...) Relacions entre les 3 manifestacions: • Relació 3 -1 F 0 E 0 L’objecte expressa creences, valors del creador. Només es pot conèixer i entendre el nivell 3 si s’ha entès lo intangible (nivell 1). D’aquesta manera s’entendrà per què es va fer aquell objecte. Ex: Kandinsky, Gaudí, Munich. • Relació 2 -1 F 0 E 0 Les pràctiques són expressió del nivell 1. S’ha d’entendre per què unes cultures vesteixen de determinada manera, la gastronomia... Per entendre per què es realitzen alguns actes (pràctiques), cal entendre primer les creences, els valors... l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 • Relació 2 -3 F 0 E 0 ntre les pràctiques i objectes també hi ha una relació. S’entén el per què un objecte ha estat fet per una pràctica. Ex: per què s’ha fet un got? F 0 E 0 pràctica F 0 E 0 per veure Les pràctiques generen la necessitat de fer alguns objectes (indumentària, estris per menjar, instruments...) CONCEPTE CLÀSSIC Només alguns objectes de la història els considerem clàssic. Per què? • La majoria de coses que es fan, s’obliden (poesia, llibres...) • Hi ha persones (o obres) que el seu temps ningú les coneixia, però ara són clàssics. Com discernir un clàssic del que no ho és? • H. G. Gapamer F 0 E 0 És aquell que supera la proba del temps (Plató, Guijote...) Després de mort és llegit, estudiat, i segueix sent significatiu en totes èpoques. El missatge ha de traspassar el temps i el lloc, temes que passen a tota època i cultura. • Aquell que traspassa qüestions de modes, que està més enllà de la publicitat, no en necessita. “Les modes passen, els clàssics s’aguanten” La dificultat és pedagògica; - Com seduir a l’estudiant per què es fascini amb un clàssic? - Que entenguin que aquests clàssics tenen un valor. CONCEPTE CÀNON És aquell conjunt de criteris que en una època i en un lloc serveixen per distingir l’obra bella de l’obra lletja. El model és el que compleix el cànon F 0 E 0 David de Miquel Àngel. En cada època hi ha un cànon diferent i el bon escultor / pintor, és el que ho compleix. Al llarg de la història: Apareix cànon (canonització) Disminueix cànon (descanonització) Apareix nou cànon Com apareix i desapareix un cànon? No hi ha una teoria explicable, però hi ha cicles, alguns cànons que retornen amb algunes modificacions. Tendim a la imitació per la moda, i imposició d’unes tendències educatives, cànons marcats per institucions, per un geni que fascina als altres... Tot això genera noves modes, cànons actuals. La particularitat de la nostra cultura actual és que no hi ha uns cànons establerts (què és una bona novel·la / escultura / roba...?) l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Però això també té un element negatiu F 0 E 0 dat del caos. Hi ha moltíssima dispersió, cap obeeix a cap cànon establert. Quan no hi ha un cànon, apareix la subjectivitat, cada persona opinarà per sí mateixa si una cosa és bona o no. Educativament F 0 E 0 no tenim uns criteris objectius. Si no hi ha cànon, què ensenyem? F 0 E 0 subjectivitat dels alumnes. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Tema 2 final COM F 0 E 0 paraula, Ll. No verbal, Ll. icònic 1. Prejudicis QUI F 0 E 0 família, escola, mitjans de comunicació ALLIBERAR F 0 E 0 viatges / formació (M. Augé) CONDICIONS DEL DIÀLEG 2. Pors F 0 E 0 Coneixement 3. Ressentiments F 0 E 0 Alliberament 4. Saturació F 0 E 0 Condicions socials CONDICIONS DEL DIÀLEG INTERCULTURAL que pot aportar l’escola: 1. PREJUDICIS F 0 E 0 com alliberar-nos: 1r: Saber COM i de quina manera es transmeten 2n: Saber QUI 3r: Mecanismes d’ALLIBERACIÓ Tot infant en néixer és lliure de prejudicis però és un recipient que es va omplint. • Com F 0 E 0 3 vehicles de transmissió de prejudicis (sexistes, racials, econòmics...) • La paraula: frases fetes, locucions adverbials, expressions • Ll. No verbal: gestos, silenci • Ll. Icònic: imatges, publicitat cinema, tv... • Qui F 0 E 0 No hi ha un únic agent de transmissió de prejudicis • Institució familiar: Pot ser de manera inconscient • L’escola i els llibres de text. Ex: El gegant del pi • Mitjans de comunicació de masses: prejudicis estètics... • Alliberació F 0 E 0 com ens alliberem (Marc Auge F 0 E 0 l viatge) • El viatge és bàsic en tot procés formatiu: • Una cosa és desplaçar-se físicament • El viatge és una confrontació amb una realitat nova (llengua, religió) Abandonar coneguts per summergir-se en una realitat nova. Inclou un xoc, una certa inquietud / dolència. No és un itinerari calculat F 0 E 0 hi ha incertesa, inesperat, un es deixa impactar per lo nou. Un viatge de veritat trenca els prejudicis. El viatge requereix temps i interrelació / convivència amb els altres. Per formar una persona s’ha de potenciar el viatge. • La formació F 0 E 0 a més ignorància, més crrença en els prejudicis. A més formació, menys prejudicis perquè posa a proba allò que t’han dit. (persones independents, crítiques, lliures: formades) l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 2. PORS / FÒBIES Sentiment humà universal. Com més estimes/ vincles, més por hi ha. Hi ha pors: • Irracionals, sense justificació F 0 E 0 ex: Agorafobi: es supera amb coneixement perquè permet controlar i preveure el que vindrà (llamp i tro). • Racionals, amb coneixement F 0 E 0 mirant allò que et vincula amb l’altre. 3. RESSENTIMENT (històric) Com alliberar-se: • Fan que entre identitats culturals hi hagi rancor. • És difícil perquè és emocional. • El ressentiment no és voluntari. Per alliberar-se s’ha de fer voluntàriament. • És cosa de cor: reconèixer les coses mal fetes. Fer un primer pas per sol·licitar el perdó. El que ha estat ofès, si no supera el seu amor propi (humiltat), serà incapaç de superar el ressentiment (ha de ser flexible). Francesc Torralba F 0 E 0 l perdó 4. SATURACIÓ Depèn també de les institucions i d’una qüestió social i econòmica, genera animadversió (rebuig) envers al que arriba. Per tant F 0 E 0 s’alimenten els prejudicis. Com millorar-ho: • Distribució equitativa dels que arriben per evitar guetos. • Invertir en els llocs d’origen perquè no hagin de marxar. • Crear riquesa • Educar els sentits d’hospitalitat F 0 E 0 una oportunitat de créixer (gastronòmicament, culturalment...) T3. DIAGNÒSTIC DE LA CULTURA CONTEMPORÀNIA Problemes Elaboració del Diagnòstic Distància crítica Perspectives d’anàlisi Delimitació de l’espai Delimitació del temps: 1900/1918/1945 /1968 Tendències 1. Era de la buidor 2. Imperi de l’efímer Expressions (pluralitat) 3. Capvespre del deure 4. Hipermodernitat l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 PROBLEMES per fer l’ELABORACIÓ DEL DIAGNÒSTIC • Falta de distància crítica F 0 E 0 Necessària distància que has de posar entre tu i un objecte per poder-lo conèixer. Podem parlar d’altres cultures (el renaixement, el barroc...) perquè tenim distància històrica i hem vist els resultats. Qualsevol diagnòstic sobre el contemporani és provisional. • Perspectives del diagnòstic F 0 E 0 Cada persona té una perspectiva diferent. Només tindrem un diagnòstic complet si es sumen perspectives. Amb una sola s’aconsegueix un anàlisi precari, s’han de sumar encara que siguin contradictòries. • Delimitació de l’espai F 0 E 0 S’ha de delimitar el territori i no generalitzar. S’ha d’analitzar diferent cada territori i cada cultura. Nosaltres estructurem la cultura Occidental i no es pot comparar ni analitzar per igual amb altres cultures. • Delimitació del temps F 0 E 0 Per estudiar una època hem de veure els elements comuns per delimitar les dades sobre el coneixement i el final. Hi ha diverses opinions: • 1900: Canvi de segle, innovació, modernisme, començament de la industrialització. Això seria allunyar massa el començament i hi ha moltes diferències a l’actualitat. • 1918: Final de la 1ª GM i és una cultura pessimista i desil·lusionada. Això seria allunyar massa el començament pel tipus de vida. • 1945: 2ª Guerra Mundial • 1968: Maig Parisenc: revelació dels estudiants francesos per un món més digne. Cultura Hippie, cultures d’alliberament i crítiques amb l’autoritat, la burgesia, el capitalisme... Per situar el començament de la cultura contemporània ens situem a partir d’aquesta data. • Dues tendències: • Apocalíptica: són aquells que fan un anàlisi molt pessimista i decadent de la cultura contemporània. Tendeixen a veure el que falta. • Apologètica: són aquells que fan un anàlisi molt optimista. Subratllen allò que té la cultura contemporània de bo. Un bo diagnòstic ha d’analitzar les dues però no creure fermament en cap d’elles. Per superar-les hem de mirar quines expressions fem servir per definir aquesta cultura. EXPRESSIONS per definir la cultura contemporània: 1. ERA DE BUIDOR Gils Lipovetsky, 1986 F 0 E 0 La era del vacio l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 • Sòlid F 0 E 0 consistència, permanència, no canvia, no s’adapta als entorns, roman en el temps. Ell diu que tot allò que havia estat sòlid, s’ha liquat. Ex: • La família s’ha liquat • La pàtria: ara no ho donaríem tot per ella • Els vincles: abans la gent es casava i estaven tota la vida junts • Líquid F 0 E 0 fluïdesa, canvi, adaptavilitat, transformació. Contrari de rigidesa. Ser una mica líquid té virtuts, ell diu que tot ha esdevingut líquid en la nostra societat. Especialment els vincles. Sentim nostàlgia del sòlid però necessitem una seguretat ferma. Tots voldríem més solidesa però no ens podem comprometre. La longevitat dels vincles cada vegada és més curta. • Gasós F 0 E 0 ningú el veu, imperceptible, indefinit. SOCIETAT – XARXA Sociòleg Manuel Castells Vivim en una societat on mai com ara hi havia hagut intercomunicació més enllà de la territorialitat, molt separats. Xarxes de tota mena, associacions... La xarxa permet F 0 E 0 canviar coses (és positiu). És una comunitat transnacional que permet fer coses en comú i compartir idees. Per a l’escola té molt d’interès aquesta societat en xarxa. El mestre era la font del saber amb uns llibres concrets. Però ara el saber no passa només per ell, passa per internet, en mil llibres, això fa la fesomia de l’escola molt més rica. Els alumnes també fan xarxa, la informació passa pes moltes entrades. El professor es pot sentir desautoritzat, ja que els alumnes poden trobar informacions que ell mateix no sap. SOCIETAT DIGITAL Filòsof de la comunicació: Negroponte F 0 E 0 Societat digital Cada vegada estem més temps a internet, fem moltes coses a través de l’ordinador. Cada vegada som ciutadans més digitals, pantallització. És un canvi molt gran de les societats més immediates de l’escola. Molts processos canvien radicalment. SOCIETAT TECNOCRÀTICA J. Ellvl El poder el té la tècnica. Cada cop més tecnodependents, necessitem la tecnologia. Això ens fa més esclaus, si un dia no funciona alguna cosa.. malament! l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Això també genera discriminacions, els que hi entenen i els que no. Tornem a la lentitud: qui no és ràpid entenent les coses que es fan a través de la tecnologia, no tira endavant ràpidament F 0 E 0 Cal alfabetització tecnològica. SOCIETAT MULTIÈTNICA Giovanni Sartori F 0 E 0 Sociedad multiédnica Vivim en una societat caracteritzada pel prefix multi F 0 E 0 la diversitat. Passem de societats semblants a societats molt diverses, plurals. Exercici: Processos humans que requereixen necessariament lentitud: Educació Amor Escoltar Passejar Llenguatge Construcció Confiança Curar ferides Cuinar Autoconeixement Embaràs Investigació T4. IMATGES DE LA PERSONA IMATGES DE LA PERSONA Arquetip: model 1. Iconolatria Mímesi: imitació ARQUETIPS 2. Estilització Asceni: Sacrifici 3. Indumentària 4. Cos-bricolatge ARQUETIP F 0 E 0 model ideal En tota època sempre hi ha uns models masculins i femenins F 0 E 0 l’ideal Aquests models són l’arquetip. El lloc on es dóna a conèixer aquests models és en l’art. Conèixer la cultura contemporània vol dir conèixer-los. Els models es presenten sobretot en mitjans de comunicació de massa. Figures que tothom vol imitar. Aquesta presentació d’arquetips té molta influència sobre les persones. L’arquetip té una imatge externa i interna, és també un model de vida que els altres volen imitar. Descriure un arquetip consisteix en mirar. Si l’arquetip és malalt, a mesura que la gent l’imiti, caurà malalta, si és bo no hi ha cap problema. MÍMESI F 0 E 0 imitació En tota època hi ha processos d’imitació dels models. Intentar copiar, un procés de seguiment del model. Dins d’aquesta imitació hi ha graus. Som més influència té el model, menys espai hi ha per la llibertat personal (vestir, menjar, pentinar-se...). Això explica les modes. ASCENI F 0 E 0 sacrifici Tota imitació necessita un sacrifici, esforç. Algú s’esforça per aconseguir una fita. El model mai s’aconsegueix fàcilment. ________________________ l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Això funciona en totes les cultures, però en cada una el model és diferent. Aquest model té aspectes positius i negatius i cal saber què implica. ARQUETIP masculí + femení: 1. ICONOLÀTRIA F 0 E 0 culte a la imatge Cuiden molt la seva aparença, també per ocultar els símptomes d’envelliment (ex: cremes anti – edat). L’arquetip és algú obsessionat amb la imatge, això representa un oblit a l’interior F 0 E 0 homes i dones buits. En el model actual hi ha un culte a la joventut, la història voldria parar-se a la joventut F 0 E 0 intolerància a la vellesa. Es mitifica l’edat jove com l’edat ideal, però la saviesa i l’experiència no s’hi donen. Aquesta lluita contra el temps porta molta baixa autoestima, ja que no es pot vèncer el temps. 2. ESTILITZACIÓ El model cada vegada és més prim, es caracteritza més per l’esveltesa i estilització. Això genera molts sacrificis. Comparant amb els models dels anys 60, 80 i 2000, es veu molt tot el procés de canvi. Imitant aquest model tothom emmalalteix, per això hi ha tantes clíniques d’anorexia saturades. • Feminització del cos femení F 0 E 0 el cos modèlic masculí té cada vegada més aspectes femenins. (ex: la depilació). • Masculinització del cos femení F 0 E 0 el cos femení s’ha estirat, són pals sense corbes ni volums. • Les nines F 0 E 0 representen els arquetips: • Nancis F 0 E 0 corpolents • Barbies F 0 E 0 la meitat • Nina espagueti F 0 E 0 pals L’arquetip actual no és proporcional. 3. INDUMENTÀRIA Té 4 funcions: • Resolució de necessitats primàries F 0 E 0 el fred, protecció del sol. Sempre obeeix a una necessitat, per la fragilitat humana. És una expressió de debilitat. • Gerarquització social i econòmica F 0 E 0 signe visible de la ubicació d’algú en la piràmide social. D’aquí sorgeix: • La gent que té molt i vesteix sempre igual (ex: pagesos) • La gent que no té res perquè s’ho gasten en vestuari Això suposa moltes discriminacions: qui pot vestir i tenir, demostrarà el seu poder. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 • Angoixa per l’èxit F 0 E 0 l’home cada vegada desitja més èxit i no perdre’l. Es busca èxit sense esforç. Aquest èxit és molt efímer i produeix angoixa de perdre’l. 4. La por F 0 E 0 És un fenòmen universal, però canviem segons l’edat i les generacions. Com més vincles, més por tens. Avui dia hi ha tres tipus de por: • Por del terrorisme global F 0 E 0 Qualsevol pot ser atacat. • Por a la fallida dels sistemes tecnològics F 0 E 0 Cada cop som més tecnodependents. • Por a que els vincles es trenauin F 0 E 0 por a la fragilitat dels vincles i el compromís. DIMENSIÓ SOCIAL de l’home postmodern Hi ha més relacions ara que en altres temps, però es posa en dubte la qualitat d’aquestes. També podem tenir relacions amb persones d’altres territoris (desterritorialització de relacions) i això ajuda a tenir més cultura, més tolerància, més coneixement, més riquesa... INDIFERÈNCIA F 0 E 0 Vers als altres (a les grans ciutats no coneixes a ningú). Als pobles en canvi, no hi ha tanta indiferència perquè la gent es coneix, però hi ha etiquetatge. A la indiferència apareix el sentiment de soledat, cadascú va a la seva. HIPERCOMPETITIVITAT F 0 E 0 Vivim en un temps de lluita pel reconeixement i per no perdre’l. A l’educació hem d’educar amb un equilibri entre la competitivitat i la felicitat, i cohesió. SOCIETAT D’ÈXIT F 0 E 0 Reconeixement material, econòmic i reconeixement públic. RELACIONS VIRTUALS F 0 E 0 Hem ampliat el ventall de relacions i això ens permet crear comunicats amb objectius comuns. En l’educació ho hem d’aprofitar per ampliar-nos. Tema 4 final DIMENCIÓ ESTRUCTURAL Home contemporani 1. Pluralitat emergent 2. Valors postmaterialistes 3. Fascinació per orient 4. Desvinculació institucional 5. Espiritualitat laica emergent DIMENSIÓ ESTRUCTURAL de l’home contemporani 1. PLURALITAT EMERGENT l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Ens trobem en contextos en què està naixent una gran pluralitat religiosa i espiritual. Les societats deixen de ser homogènies, comença a haver-hi una gran diversitat. Ex: El Raval, Barcelona / Osona / Maresme Hi estan emergent cultes, temples... que fins ara eren estranys Guanyem en riquesa, hi ha més oferiment F 0 E 0 Positiu Hi pot haver conflicte, rivalitat entre espirituals religioses diferents F 0 E 0 Negatiu Això està passant, al Cristianisme li costa assumir aquest fet però això obliga a seduir més la gent, acostar-se més al poble perquè aquest se senti més atret cap a la religió. A les aules aquesta pluralitat també es veu. La mentalitat que reben els infants pel que els inculquen a casa. 3. VALORS POSTMATERIALISTES Alguns sociòlegs afirmen que hi ha esgotament del materialisme i que està emergent un postmaterialisme. En els països més desenvolupats s’està donant F 0 E 0 “com més tinc, més feliç sóc” (filosofia que ha entrat en crisi) S’adonen que tenir més no fa ser més feliç. Veuen que necessiten un altre tipus de valors en comptes del materialisme F 0 E 0 Postmaterialisme Ex: el temps / la conversa / la mediació / la música / el passeig... Hi ha una transició entre els materialistes i els postmaterialistes. R. Inglehart ho estudia. Aquesta tendència permet descobrir els valors de les persones, el postmaterialisme la fa més rica en l’ésser. 3. FASCINACIÓ PER L’EXTREM ORIENT Fascinació per com estan entrant les savieses de l’extrem orient a un lloc tant llunyà com Europa. (ioga, budisme, taichí, reiki... ) Per què? 1. Atrau sempre allò nou, diferent, que sorprèn. L’Orient fascina per la seva novetat. El Cristianisme en canvi, és vell, igual que sempre. 2. Les savieses de l’orient són molt obertes, no és una institució rígida, no demana exclusivitat. Pots ser cristià i realitzar ioga... No demana obediència, dogmes... En canvi tot allò rígid i dogmàtic genera anticossos. 3. Aquestes savieses i pràctiques aporten pau interior, interioritat, tranquilitat. Dóna pacificació. 4. Té una presentació molt tolerant i compatible amb la ciència. Fraternitat, unitat, tolerància... Dir coses que no entrin en conflicte amb la ciència F 0 E 0 Això és molt ben rebut a Occident, ofereix pau. 4. DESVINCULACIÓ INSTITUCIONAL l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Hi ha una crisi de la religió tradicional de l’església. Cada vegada hi ha més gent que es desvincula de les institucions F 0 E 0 només s’hi veu gent gran dins, fora estan els joves (Occident Europeu) Per què? 1. L’home postmodernsent com una intol·lerància, no vol comprometre’s amb la vinculació institucional. 2. Hi ha una gran distància en el llenguatge religiós i el llenguatge que utilitzen els joves al món (facebook, sms...) 3. Conflictes de valors. Allò que intenta irradiar la institució i els valors que es respiren a la societat. • No hi ha predicció que prediqui la pobresa, austeritat.... en canvi vivim en un món que no para de consumir. • Fidelitat – valor de la religió F 0 E 0 en el nostre entorn és molt estrany. • Castedat Aquest conflicte de valors fa que hi hagi distància. Exigeix tant que et fa ser un marginat social. La gent perd confiança per la contradicció del missatge, genera crisi de credibilitat. 4. La imatge de la institució com alguna cosa del passat. No és compatible amb les tendències noves, la vinculació amb una institució així no et prepara pel present i pel futur. F 0 E 0 No està actualitzada. 5. ESPIRITUALITAT LAICA EMERGENT Hi ha molta gent que ja no es sent vinculada a la institució, però reivindiquen el cultiu de l’esperit fora de l’església. L’espiritualitat més enllà de les religions F 0 E 0 Laica Sense Déu, amb un altre tipus de valors i experiències. Què vol dir, per què? • És com un refugi, dóna més capacitat per ser un mateix, més llibertat. • Procés d’autoconeixement personal i camí de felicitat, sabràs millor què et convé per ser feliç i sentir-te més unit als altres. • Fraternitat • Llibertat espiritualitat • Felicitat Com es cultiva? F 0 E 0 No té esglésies ni dogmes A través de F 0 E 0 Meditació, silenci, lectura dels textos espirituals, música, pràctiques i tècniques de control. “Espiritualitat a la carta” F 0 E 0 construïda a conveniència amb el que més necessita un mateix, segons les pròpies inclinacions i desitjos. T5. IMATGE DE LA NATURALESA EN LA CULTURA CONTEMPORÀNEA 1. Creació 2. Fraternitat IMATGE MEDIEVAL 3. Jerarquia l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Tema 5 final IMATGE DE LA NATURALESA EN LA CULTURA POSTMODERNA 1. Visió instrumental F 0 E 0 Biotecnologies 2. Neoromanticisme F 0 E 0 Ciutat / Natura 3. Fascinació per l’Orient 4. Ecosensibilitat emergent 5. Ètica de les generacions futures La nostra visió de la naturalesa està canviant respecte el model modern (naturalesa com a font de recursos per poder explotar) i apareix actualment una visió de la naturalesa que d’una banda és molt plural i d’altra és molt contradictòria. 1. VISIÓ INSTRUMENTAL Seguim tenint la visió de la naturalesa com a instrument per explotar pel bé dels homes. Aquesta visió, té una capacitat molt gran de manipular la natura com mai hauríem tingut, donat als avenços tecnològics F 0 E 0 Biotecnologies, que són les tecnologies aplicades a la vida. Són modificacions de la vida per aconseguir que aquesta tingui unes prestacions que no tindria en un estat natural. Es treballa en 3 camps: • Vida vegetal F 0 E 0 s pensa com amortitzar la indústria agroalimentària. Ha creat transgènics (combinar espècies diferents per crear aliments amb qualitat superior, amb resultats d’un ésser biològic). • Món animal F 0 E 0 Pràctiques tecnològiques que tenen com a objectiu modificar els animals per crear espècies diferents com a bé pel consum i producció. • Vida humana F 0 E 0 Podem modificar el nostre cos a través de la tecnologia. 2. NEOROMANTICISME Aquest punt entra en contradicció amb la visió instrumental. El romanticisme és el moment estètic i artístic que es va donar al s.XIX a Europa. Tenia una visió de la naturalesa com un lloc pur (contraposició a la ciutat, on la gent s’embruta). S’entén que la naturalesa és un lloc elevat, per espiritualitzar-se, acostar-se a Deú... Els postmoderns també tenim visió de la naturalesa som un lloc de descans. Veiem la ciutat com un lloc caòtic, insegur, estressant, amb competitivitat... A la naturalesa podem descansar, ser més purs, reflexionar, dialogar... Això dóna pas al Neoromanticisme, que fa que tothom vulgui anar a la natura, però això dóna com a resultat una massificació dels espais naturals (mar i muntanya). Rosseau deia que els nens neixen purs i la ciutat els corromp. En l’educació hi ha molts mestres amb aquesta idea. Nietzche també diu que les ciutats són insegures i la naturalesa és pura. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Actualment sorgeix el Neoruralisme, on els ciutadans marxen a viure a la natura. Aquesta visió és contrària a la visió instrumental, ja que de dilluns a divendres som instruments però els caps de setmana (en el temps de descans) som Neoromàntics. 3. FACINACIÓ PER L’EXTREM ORIENT Hi ha una visió més oriental de la naturalesa, a una concepció sagrada de la naturalesa. Això es veu per raons d’urgència, com ens hem passat amb la natura, volem salvar-la. Hi ha una re- sacralització (imatge medieval). El problema és que aquest procés no és igual per a la vida humana i la vida animal, ja que a vegades es tenen més en compte els animals (re- sacralització selectiva). La visió Oriental o medieval fa sagrats tots els éssers, sense seleccionar-ne cap. Actualment estem agafant la creença de que tots els éssers tenen un principi espiritual, Atman, una espècie de forma espiritual. Anem d’un concepte molt materialista a una visió espiritualista de la natura. A més, també emergeix un nou concepte oriental d’independència, on tot afecta i depèn de tot. Tot està interconnectat i tot té una causa i un efecte. Sobretot hi ha 2 camps on s’aplica això: • Ecologia F 0 E 0 ls problemes ecològics afecten a tot el món. • Economia F 0 E 0 La crisi d’algun lloc del món afavorirà a la resta amb una xarxa de causa – efecte – conseqüència. Ser interdependent vol dir F 0 E 0 tenir cura que tots els éssers facin el que han de fer, per mantenir l’equilibri de la cadena. El Budisme ho expressa amb el Dharma, on cada ésser compleix amb el seu funcionament. Finalment apareix la idea de la compassió amb tots els éssers vius (Buda) que té molta relació amb el Fraternalisme medieval. 4. ECOSENSIBILITAT EMERGENT Està emergint aquesta mentalitat ecologista o també “filosofia verda”. Això neix per raons d’urgència, ja que ens hem passat de la ratlla amb la naturalesa. Això creix des de l’últim terç del s.XX, ja que ens hem adonat que la naturalesa és vulnerable (en llatí vol dir F 0 E 0 que es pot ferir). On es veu reflectida aquesta sensibilitat emergent? • Educació F 0 E 0 LEC i LOE inclouen educació mediambiental. • El Dret F 0 E 0 Inclou delictes ecològics per no respectar la naturalesa. • Institucions i organitzacions governamentals F 0 E 0 Green Peace, orgs petites que intenten preservar el país. • Empreses F 0 E 0 Paper ecològic, responsabilitat social corporativa, coxes ecològics... l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 5. ÈTICA DE LES GENERACIONS FUTURES És aquella ètica que diu que no hi ha prou amb l’ètica tradicional de tenir respecte a l’altre, sinó que s’ha de pensar com viure i conviure amb el món per respectar als que vindran, les generacions futures. F 0 E 0 Quin món deixarem per a ells? El futur depèn del que fem ara nosaltres. Aquesta nova ètica es pregunta quines accions hem de fer per deixar un món digne per les noves generacions: • Com ens hem trobat el món? • Com ens agradaria haver-nos-el trobat? • Com el deixem? T6. IDEA D’HISTÒRIA DE LA CULTURA CONTEMPORÀNIA Era moderna (s. XVI – XX) 1. Soledat de l’home Científic / tecnològic 2. Idea de progrés Moral 3. Educació, motor Social 4. Ciència, motor De progrés 5. Progrés F 0 E 0 domini total de la natura 6. Pensament utòpic Cada època ha intentat respondre cap a on va l’ésser, quin sentit té. Com enteníem la història els homes moderns (s.XVI-XX) 1. SOLEDAT DE L’HOME No hi ha Déu, estem sols al planeta F 0 E 0 Modernitat Això contrasta amb la concepció de l’època Medieval F 0 E 0 Un Déu que intervé en la història. Els medievals entenien que quan passava una calamitat era un càstig de Déu pels mals comportaments, i també la bondat de Déu amb premis (bones collites). Els moderns entenen que Déu no hi és, que si passen coses són per l’atzar, casualitat o perquè l’home les ha produït. 2. IDEA DE PROGRÉS La història és un progrés, un llarg camí de millora. El futur és millor. El modern té una visió optimista de la història (anem a millor, més qualitat de vida, més anys...). No estem al millor moment, però estem millor que fa 100 anys. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Aquesta idea apareix per la incertesa en la que vivim (ex: si seguirem amb la parella, si ens faran fora de la feina, etc...). Aquesta idea ja va aparèixer a l’època final Romana, quan està a punt de caure l’Imperi. Així ocupem molt de temps en activitats involuntàries (com treballar, estudiar...) i valorem molt els petits instants d’evasió on hi ha una explosió de sentits. Tenim moltes maneres d’evasió (drogues, sexe...). Aquesta sacralització té a veure amb la vida buida, on la setmana és escombraries i el cap de setmana i les festes són vida. Sèneca F 0 E 0 “és insensat dir que ja ho faré, perquè no saps si hi seràs.” 3. MENTALITAT “no hi ha futur” El futur es veu fosc, tèrbol, amb moltes pors (econòmica, guerres, mediambiental...). Això explica la baixa natalitat en els països rics. També fomenta l’anterior idea del Carpe Diem. Però això té un problema F 0 E 0 no hi ha planificació, ni projecte de vida perquè només es pensa en viure el present i no el futur. La gent viu en treballs i projectes que donen beneficis immediats (treballs sense estudis). La no planificació porta una vida paralitzada i plana, sense reptes ni superació d’un mateix. Es busca una rendibilitat econòmica dins d’una via ràpida, sense compromís en el temps. 4. DESMEMORIA En el nostre temps s’oblida molt ràpidament el passat, les tradicions, les figures rellevants, fets històrics, menyspreu a les persones grans... Hi ha una actitud de menyspreu al passat i creença que aquest no ens pot ensenyar res. En altres cultures la paraula d’un avi té un valor perquè ha passat per moltes etapes vitals i per experiències diverses. Avui no es valora la seva paraula i es posa al mateix nivell de qualsevol altra persona. Els avis només es fan servir com a mecanisme de substitució d’un mal exercici dels pares, on la conciliació de la vida familiar i laboral no és possible. L’oblit de la memòria porta a una banalització del mal F 0 E 0 es torna a caure a la mateixa trampa perquè s’oblida que hi és. 5. CONCEPCIÓ ORIENTAL DE LA HISTÒRIA Es concep la història com un cercle que dóna voltes sobre si mateix. No hi ha progrés però tampoc hi ha retrocés. Tot es repeteix a la història canviant només l’escenari i els factors. Es basa en el cicle de la naturalesa F 0 E 0 primavera (temps d’amor), hiverns (temps durs), etc. Això és una concepció fatalista, ja que no es pot canviar el futur. 6. IRRACIONALITAT I CAOTITZACIÓ DE LA HISTÒRIA La història és irracional, les coses que passen és per forces irracionals (violència). No hi ha un fil narratiu, sinó que la història és discontinua i no se sap explicar el per què de les coses, per què passen. Aquesta dificultat d’ordenar la història i fer-se una idea del que realment ha passat es dóna perquè hi ha massa informació i molt contraposada. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 7. FI DE LA HISTÒRIA F. Fukuyama El model ideal de societat ja l’hem trobat, el que cal les que tothom hi participi. És la democràcia i el capitalisme liberal. Estats Units és el model i el centre. Això genera gran crítica F 0 E 0 es diu que no és el fi. Que la democràcia que tenim no és ideal i el model Americà genera desigualtats. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 T7. IMATGE DE DÉU DE LA CULTURA CONTEMPORÀNIA 1. Pluralitat 2. Cristicisme Època moderna Eixos bàsics 3. Teisme / Ateime 4. Agnosticisme 5. Panteisme 1. PLURALITAT La pluralitat religiosa està marcada per la confrontació, és a dir, guerra de religions. Aquesta pluralitat de creences s’obre camí amb moltes dificultats, perquè les grans institucions tenen por de perdre el seu poder sobre la consciència de les persones. Així es desenvolupa un procés de persecució cap a les religions minoritàries. Com a element positiu d’aquesta pluralitat, trobem la llibertat de pensament, d’expressió, d’associació... 2. CRITICISME Actitud segons la qual es posen en qüestió aquell conjunt d’afirmacions, idees, costums i tradicions que venen del passat. Ex: La idea de l’home F 0 E 0 es posa en qüestió el que sempre s’ha dit que és. Tota cultura elabora un sistema de normes que es compleixen. El Cristianisme es pregunta per què s’ha de seguir la normativa, manté una actitud crítica als codis tradicionals. Aspectes positius i negatius: • Positiu F 0 E 0 una persona crítica és més difícil de manipular. Separa valuós/ no valuós. • Negatiu F 0 E 0 portat a l’extrem et fa ser una persona desconfiada i vius sense referents. 3. TEISME / ATEISME Teisme F 0 E 0 s dóna sobretot abans del s.XIX. Afirmació de que Déu existeix però que és el principi, arquitecte del món, la causa primera (deshumanització de Déu). No el de la Biblia. Ateisme F 0 E 0 Sobretot al s. XIX. Doctrina filosòfica o espiritual segons la qual Déu no existeix, només és una construcció o imaginació mental. L’home està sol al món. aquesta negació es dóna perquè es considera que Déu és una barrera o obstacle de la llibertat. A més, genera guerres, conflictes... 4. AGNOSTICISME L’agnòstic no té coneixement de la realitat. No afirma ni nega l’existència de Déu. No és irrespectuós, només es queda amb la gran pregunta sense respondre-la. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 També compartien les coses que tenien i no s’amagaven a l’hora de fer certes activitats (l’amor en públic). Per això s’escandalitzaven. Viure austerament. 5. CINISME POSTMODERN La crítica de la razón cínica. Ed. Taurus Cada vegada hi ha més cínic F 0 E 0 polítics, educació... És aquell home que ja no creu en res (nihilista) perquè és un descregut F 0 E 0 res no val la pena ni l’esforç, fa veure que s’ho creu. És un gran falsificador. Cinisme postmodern F 0 E 0 comèdia. És aquell que no creu en l’educació, joves, però és clar, d’alguna cosa ha de viure. El que sembla que es cregui allò que diu i aconsegueix que els altres s’ho creguin és un bon cínic. Per exemple: • El polític F 0 E 0 quan arriben les eleccions es presenta allà on toqui i fa promeses i discursos que enganyen a la gent. Hi ha alguns que se’ls veu el llautó, d’altres sembla que s’arriben a creure tant el que diuen que també s’ho creuen els altres. Fa un text tenint en compte el context. Cinisme postmodern F 0 E 0 culte a mantenir-se en el lloc, el poder. El cinisme genera molta desconfiança, el cínic és un calculador i ho té tot pensat. 5. “EL DÉU INTERIOR”, camí cap al jo profund Recerca interior de Déu. Déu cada vegada és més invisible en la societat però amb els processos d’interiorització es pot buscar a Déu F 0 E 0 es troba a l’interior. Però aquest Déu no forma part de cap religió, és una veu que parla. Cal anar del jo-superficial al jo-profund. Si no es fa quest camí, no es troba a Déu. Processos d’interiorització F 0 E 0 conèixer-se a un mateix. Com que l’exterior és caòtic i incert, es tendeix al refugi interior. Per això tenen molt d’èxit en la nostra societat tècniques d’interiorització com: ioga, zen.. (tècniques orientals). Això no vol dir que sempre es trobi a Déu, però sí el jo-profund. T8. TRANSFORMACIÓ DELS VALORS EN LA CLTURA CONTEMPORÀNIA 1. PROBLEMES F 0 E 0 Diagnòstic Intangibles Generalització Subjectivisme 2. NATURALESA DELS VALORS Horitzons de referència Força motriu Sentit l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 3. TIPUS DE VALORS Individuals / col·lectius Tradicions / innovador Particulars / universals Per conèixer una cultura cal conèixer els valors intangibles d’aquesta. La paraula crisi no és neutre, indica decadència, caiguda... En canvi la transformació és més neutra. 1. PROBLEMES F 0 E 0 DIAGNÒSTIC Un bon diagnòstic té 3 problemes: • Intangibles F 0 E 0 No es toquen ni es veuen. Com podem dir que hi ha més tolerància, més paciència? A l’hora de parlar-ne és difícil, resolem aquesta dificultat estudiant l’estil de vida de la gent (la manera com les persones existeixen). Per la forma de viure de la gent, es veu quins valors hi ha i quins no, són com finestres que deixen entreveure els seus valors. “Digam com vius i et diré quins valors hi ha”. • Generalització F 0 E 0 Moltes vegades es treuen conclusions globals a partir d’un fragment. Això és generalitzar i parlar erròniament. Es resol segmentant F 0 E 0 concretant aquest fragment. • Subjectivisme F 0 E 0 A vegades hi ha les mateixes dades però la persona ho interpreta des de la seva mirada. Es resol sumant les diverses interpretacions del mateix tema. S’han de tenir en compte tots aquests problemes. 2. NATURALESA DELS VALORS Max Scheler F 0 E 0 Ètica material dels valors Què són els valors? Cal precisar-ho perquè si no no sabem de què parlem. Filosofia dels valors : valors i contravalors Nietzche hi introdueix, però Max Scheler ho introdueix clar. Es distingeix entre: • Fet F 0 E 0 Allò que passa en l’espai i el temps. • Esdeveniment F 0 E 0 Un fet excepcional que trenca la rutina del temps, marca un abans i un després. ( un naixement o una mort). Però per algunes persones alguns esdeveniments són fets (ex: avui han nascut molts nens però no ens afecta). • Valor F 0 E 0 És una qualitat que donem a certs fets, actes, objectes... Alguna cosa valuosa superior a la resta. La qualitat la posa un mateix, ja que per algú altre potser no ho és. Scheler dóna 3 definicions: • Horitzó de referència F 0 E 0 No és alguna cosa que es posseeixi, sinó algo al que s’aspira a integrar en el propi ser. No podem parlar dels valors com a propietats, són allò al què aspirem. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 • Força motriu F 0 E 0 També és allò que et mou, que t’empeny a fer unes coses. Entens els moviments d’una persona (cap on va, què fa...) si entens els seus valors. Ex: algú que s’aixeca aviat per anar al gimnàs. Les necessitats també ens mouen F 0 E 0 necessitat de menjar, tenir un pis, estudiar... Quan saps si allò que fas és una necessitat o un valor? Quan fas alguna cosa sense necessitat, perquè vols. • Sentit F 0 E 0 És quelcom que trobem en les activitats. El valor és allò que dóna sentit al temps, allò que per a tu fa que el temps tingui sentit i no sigui estèril. Allò que fa que el temps tingui sentit i sigui valuós. 3. TIPUS DE VALORS S’organitzen de moltes maneres, veurem 3 valors: • Individuals F 0 E 0 Aquells horitzons de referència que té una persona en un moment donat. Són dinàmics, no són els mateixos que teníem als 15 anys (els nostres horitzons canvien amb el temps). • Col·lectius F 0 E 0 Valors de referència d’un determinat fragment de la població. També són dinàmics, ja que canvien les persones que hi ha dins seu. Però no sempre els valors individuals coincideixen amb els col·lectius. • Tradicionals F 0 E 0 Aquells horitzons de referència que heretem del passat. • Innovadors F 0 E 0 Aquells que emergeixen de nou en la societat per un canvi de situació (crisi). Poden ser negatius. • Particulars F 0 E 0 Horitzons de referència que són relatius a un lloc / zona en concret. (ex: valors tibetans). • Universals F 0 E 0 Són aquells valors transversals. Més enllà del temps i les cultures, són presents en tot el món. (Valors transculturals). Piràmide Axiològica + important (de valors) + prescindible l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 instruments pel bé individual, el benefici propi. Això genera frustració per a la persona utilitzada i genera discriminació a aquelles que no semblen tant útils. 5. ECONOMICISME Actualment les decisions que pren una persona busquen el màxim rendiment econòmic amb poc cost de temps i diners. Hi ha una sacralització dels diners. Es pot obtenir ràpidament en el mínim cost? Això fa que ens centrem només en activitats i accions que ens donin rentabilitat. VALORS EN DECLIU 1. PATRIÒTICS El patriotisme és aquell sentiment de sacrificar-se per la pàtria. Això està cada vegada més en decliu. Per què? • No és útil. • La societat és més mòbil, hi ha més corrents migratoris. Abans la gent no es movia de la zona, per això ata tenim moltes possibilitats de desplaçament. 2. RELIGIOSOS Aquells valors que les generacions anteriors havien ocupat llocs tan rellevants han anat decaient. Per què? • No veiem útil resar, anar a missa. • Hi ha molta distància entre els valors de la institució religiosa i la de la societat, i les maneres de viure i actuar no sintonitzen les unes amb les altres. 3. FAMÍLIA TRADICIONAL La família tradicional era pare, mare 5 fills i els avis. Rols de cada membre. Actualment això ha canviat, ja no es tenen tants fills. Ara els rols són diferents i treballen els dos membres. A més, les formes familiars són diverses (separats, fills únics...). 4. SACRIFICI I ESFORÇ Són un conjunt de valors en crisi. Per què? Vivim en una societat que té moltes facilitats i s’ha atrofiat l’actitud d’esforç. Les tecnologies faciliten la forma de viure, de desplegar-se, de buscar... Tot està tan a l’abast que no cal esforç. Les persones que no tenen contextos tan còmodes, tenen molt més sentit de l’esforç. En l’educació hem de fomentar el sacrifici i l’esforç. 5. CIVISME l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Civisme ve del llatí F 0 E 0 xivitas. I de pòlitas F 0 E 0 ciutat. = (Cura de la ciutat). Els actes incívics són aquells que van en contra de la ciutat. Per què? La gent no veu la ciutat com un espai al qual es pertany, consideren que no és casa seva. En el fons l’incivisme és una falta d’arrelament al lloc on vius. T9. L’UNIVERS TECNOLÒGIC JUSTIFICACIÓ: cultura / tècnica 1. Tecnodependència 2. Tecnolàtria ACLARIMENTS CONCEPTUALS 3. Tecnocràcia 4. Tecnofòbia 5. Missotècnia ESSÈNCIA DE LA TECNOLOGIA JUSTIFICCIÓ cultura / tècnica Pes comprendre la cultura contemporània és essencials comprendre i aprofundit en al fenomen tecnològic. Perquè bona part de la cultura d’avui en dia depèn fonamentalment de la tecnologia. En la pràctica educativa tal com es fa avui i com es farà, canvien els mecanismes substancialment com a canvis fonamentals en la manera d’educar. La tecnologia obre moltes possibilitats: producció cultural, educació... Però també hi ha febleses. ACLARIMENTS CONCEPTUALS Tècnica F 0 E 0 És l’eina, l’objecte creat per l’home, Ho creem per resoldre una necessitat, per fer més còmode la vida. Des que l’home és home, és creador d’eines. Tecnologia F 0 E 0 És la ciència dels objectes, per a poder-los fer o arreglar-los. • Sistema de vida. Vivim en un sistema en el qual necessitem uns objectes per a poder viure-hi. És un sistema tecnològic, si aquest falla, no podem fer moltes coses. • Conjunt de valors. Entesa com una mentalitat, valors que es caracteritzen per l’eficàcia i la rapidesa. Vivim en un món en què aquests valors tecnològics valen molt. 1. TECNODEPENDÈNCIA Aquella persona que té una relació de servitud en vers la tècnica, està com fora de sí. Emocionalment depèn d’un objecte per sentir-se bé. No és imprescindible però el necessita. La societat jove, alguns nens, són tecnodependents, més que no pas abans, i pot arribar a ser patològic (context de ciutats riques). 2. TECNOLÀTRIA l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 És l’adoració a la tecnologia, l’adora i la venera. Fins a tal punt que ja no tracta l’objecte com a instrument, sinó que el venera com si fos un fi, una divinitat. L’únic que s’ha de tractar com a fi són les persones. Fetitxisme tecnològic F 0 E 0 Adoració a l’objecte com a divinitat. Que el salva de qualsevol cosa dolenta. 3. TECNOCRÀCIA És el poder de la tecnologia. El poder el té el tecnòleg, no el poble. (ex: TDT; tothom ha de canviar la tv però no ho han decidit ells, sinó el tecnòleg). Quan alguna cosa s’espatlla el tecnòleg és el salvador. Té un llenguatge que no l’entens només sabem que s’ha de parlar. 4. TECNOFÒBIA És la por a la tècnica. Avui en dia algunes persones tenen més dificultats per fer vida, si no estan alfabetitzats tecnològicament tenen por de quedar-se fora. Han de dominar les màquines per fer vida normal (bitllets de tren, gasolineres...). Per fer la cosa més elemental han de dominar el sistema. 5. MISSOTÈCNIA Misso F 0 E 0 odi / tècnia F 0 E 0 tecnologia = odi a la tecnologia Són els que reivindiquen un món natural, sense màquines i artificialitat. Destrucció de la comunitat familiar. El missotècnic és el que creu que això porta a la deshumanització. Defensen el naturalisme, que els infants toquin la natura, surtin a passejar... ESSÈNCIA DE LA TECNOLOGIA José Ortega F 0 E 0 Meditación sobre la técnica Es comença a pensar i reflexionar sobre l’impacte tecnològic veient els pros i els contres. Ortega analitza molt a fons el fenomen tècnic. 4 idees: 1. La tecnologia és l’entrada de la necessitat. La tecnologia és com una pròtesi (“ja que tu no hi arribes; necessites tal objecte”). L’home per si sol no arriba a tot, però amb la l’ajuda d’un objecte s’hi pot acostar més o aconseguir-ho. Tècnica F 0 E 0 filla de la necessitat i fruit de la intel·ligència. 2. Una persona intel·ligent és la que anticipa els escenaris. S’ha de saber veure com aconseguir i cobrir les necessitats. Els animals també utilitzen objectes (nius, ruscs..). De manera que l’objecte no és només fruit de l’home. Si només tinguéssim necessitat però no intel·ligència, ens moriríem (tinc fred però no faigs res). Ara, si tenim necessitat i intel·ligència, aconseguim resoldre les necessitats. Quan resolem permanentment la necessitat, atrofiem la intel·ligència. 3. La tecnologia resol necessitats però en provoca de noves. Per una banda resol i d’altra crear altres necessitats. Això suposa que els infants necessitin molt més que fa 50 anys. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Tendim cap a un món on cada vegada tenim aparells més sofisticats però més soledat. Necessitem la presència humana. La tendència anirà desplaçant el factor humà (gasolineres, autobusos...). Per cuidar F 0 E 0 sempre calen persones Per educar F 0 E 0 l’educació requereix persones. EL centre de l’educació és un nexe entre l’educador (disposat a ensenyar) i l’educand (disposat a aprendre). P. SLOTERDIJK F 0 E 0 Normas para el parque humano Encara és viu, molt present en l’era actual. Té un perfil molt poc clàssic, es posa en debats poc filosòfics F 0 E 0 pensador lliure. Idea: L’educació entesa com un procés de civilització i millora dels pobles, per aconseguir més igualtat i fraternitat, és un procés que ha fracassat. Aquells que creien que com més institucions educatives tingués un poble, més civilitzat i més lliure seria, ha fracassat. Ara ens trobem en aquest fet, però no es veuen resultats en aquest procés, perquè hi ha violència, egoisme, consumició de productes escombraries... Si això passés en països que no hi ha educació es diria: “És clar, no han estat educats” Però no és el cas, és un fracàs estrepitós que algú que ha fet tot el seu procés educatiu actuï de mala manera. Els mitjans de comunicació també ha reembrutat encara més. L’educador té la impressió que el món el sobrepassa i que el poder destructiu dels mitjans el supera. Què cal fer doncs, si l’educació ha fracassat? Diu que com que l’educació ha fallat, s’ha de modificar genèticament a les persones del futur, ja que no es pot dominar a la bèstia (humans) s’ha de fer biopolítiques F 0 E 0 polítiques de la vida (dissenyar les persones perquè siguin més aptes per viure en societat). Crítiques de la seva idea: • Com que els mitjans de comunicació embruten a les masses, això deseduca (crítica positiva). • No cal dir que l’educació ha fallat, sinó que no eduquem prou bé, ha fracassat una manera d’educar, no l’educació. No podem anar amb moral de derrota. S’ha aconseguit que hi hagi molts coneixements però menys valors. (crítica negativa). • No existeix el gen de la bondat, encara que estem modificats genèticament (30%), un 70% és la influència de l’entorn. Encara que controlem genèticament les persones, l’entorn és molt més dominant F 0 E 0 cal modificar l’entorn. (crítica negativa). T10. CREENCES EN LA CULTURA l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 JUSTIFICACIÓ ACLARIMENTS L’ENCAIX ENTRE RELIGIÓ I POLÍTICA 1. Creença – saber (Popper) 2. Creença – idea (J-Ortega) 3. Creença – fe 4. Tipus de creença: privada / pública 1. Model teocràtic 2. Model Laïcista 3. Model Laic JUSTIFICACIÓ Conèixer una cultura a fons és conèixer també els valors i les creences. Qui no coneix les creences de la base d’aquella cultura, queda com a ignorant, si no, et quedes amb la superfície de la cultura. ACLARIMENTS 1. CREENÇA – SABER (Popper) Creença F 0 E 0 Un s’adhereix personalment a una idea que no és clara ni evident per tothom. És un acte de voluntat, no es té la garantia total de la certesa. Saber : • Una persona pot dir que sap alguna cosa quan pot contrastar-la, validar-la empíricament (a través dels sentits). Però a vegades els sentits ens enganyen i ens donen sabers falsos. • Una persona sap alguna cosa quan pot demostrar-ho lògicament, matemàticament. • Aquella afirmació que es basa en l’experiència. 2. CREENÇA – IDEA J. Ortega y Gasset F 0 E 0 Ideas y creencias “En las creencias estamos, en cambio las ideas las tenemos” Creença F 0 E 0 Aquell conjunt de fonaments a partir dels quals podem viure, sense validar tots els actes. (ex: si em bec aquesta aigua no moriré). Si no hi ha petits actes de creença no hi ha vida. Però a vegades ens fallen perquè són actes de confiança que poden generar desil·lusió. Idea F 0 E 0 Producte de la ment que enigmàticament apareix. També es coneix una cultura per les idees que ha tingut (Dalí). Les idees es tenen i n’hi ha de falses també, més o menys creatives. 3. CREENÇA – FE l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1 Creença F 0 E 0 Confiar en alguna cosa o en algú, tot i que no sempre pot sortir bé. Fe F 0 E 0 Adhesió personal a un missatge religiós, transcendent. Però no tothom té fe, la creença en canvi, és universal. Creure en el missatge d’un personatge. La fe no es basa en continguts evidents, és un acte lliure, però com es fa la fe d’una manera liberal? 4. TIPUS DE CREENÇA J. Antonio Marina F 0 E 0 ¿Por qué soy cristiano? Creences privades F 0 E 0 Petits actes de confiança que algú fa al llarg de la seva vida quotidiana per desenvolupar la seva existència. Allò que aguanta la teva vida i saps que pots confiar-hi. Són dinàmiques, canvien al llarg se la vida algunes. Exemples: • Els reis (de petits hi creiem, després ens cau el vel) • Seguim creient en la nostra mare Les experiències fan que vagis variant les creences privades. Creences públiques F 0 E 0 Aquelles creences que comparteix un col·lectiu. L’adhesió que no fa una sola persona, la fa un nosaltres. Exemple: • El pacifisme. Creuen que és possible un món amb pau (Gandhi) L’ENCAIX ENTRE RELIGIÓ I POLÍTICA Com ha d’encaixar la fe religiosa en una comunitat política: • Han de cantar nadales els nens a les escoles públiques? • Hi ha d’haver mesquites en una societat democràtica? 1. MODEL TEOCRÀTIC És el que identifica el model polític i el religiós. El que mana políticament és el que mana religiosament F 0 E 0 model uniformitzador (tots han de passar pel mateix model). No accepta diferències entre model polític i religiós, no es permet la diversitat de creences (ex: Islam). El Tibet també és teocràtic F 0 E 0 vulnera la llibertat d’expressió. l Cristianisme i la seva presència en la cultura PAGE 1