Pan de 12.400 a.C. en Jordania: revolución agrícola, Ejercicios de Prehistoria

¡Descarga Pan de 12.400 a.C. en Jordania: revolución agrícola y más Ejercicios en PDF de Prehistoria solo en Docsity! El pa més antic del món Investigadors de la universitat de Copenhaguen, de Cambridge i del University College de Londres, han descobert les restes carbonitzades del pa més antic del món, datat a l’any 12400 a.C. al nord est de Jordania, en un jaciment de la cultura natufiense coneguda com Shubayqa 1, 4000 anys abans del sorgiment del estil de vida agrícola del Neolític. Els ingredients per a la realització d’aquest pa van ser: blat, ordi i civada, tots ells silvestres y també tubercles d’una planta de la familia de la xufa amb la que aportaven sabor al pa. Aquests ingredients es molien amb morters o altres utensilis per moldre els quals estaven molt desenvolupats en aquestes societats; es creava una massa la qual no se sap si la deixaven fermentar o no, y tampoc se’n sap amb quin tipus de líquid es feia la barreja, pero un cop obtinguda aquesta fermentada o no, es cuinava posant-la sobre les brases i tapant-la amb aquestes o sobre una pedra plana precalentada. Els ingredients amb els que es va realitzar aquest pa no se'n sap ben bé d’on procedien, però alguns investigadors tenen la teoria que devien caminar uns quants quilòmetres degut a que en la zona on va ser descobert el pa, no se'n podia trobar aquests, per lo que, malgrat ser societats cada cop més sedentàries amb llocs específics on guardar i emmagatzemar aliments, no els era fàcil trobar aquests components per a la realització d’aquest aliment, és per això que alguns investigadors sostenen que el cuinar aquests aliments tan especials per a la època era degut a la celebració d’algun festeig o per a les elits. Aquests mateixos investigadors van trobar restes en les llars natufienses, fins a 65.000 restes de tubercles, llegums, cereals… fent un total de 90 espècies de plantes diferents, per lo que a més de pa, aquest poblat podría haber consumit altres tipus d’aliments derivats d’aquestes plantes. Aquest descobriment, ha canviat radicalment tot allò que es creia sobre les societats del natufià, l’agricultura i la domesticació. Es creia, que la consumició d’aliments derivats de cereals entre d’altres era degut al sorgiment de la agricultura, i que aquesta va sorgir del sedentarisme en llocs propers a zones amb dipòsits d’aigua com a conseqüència d’un canvi climàtic (teoria de Gordon Childe, entre moltes altres teories). És per això que aquesta revelació, canvia literalment la linea de desenvolupament, i planteja que molt possiblement l’agricultura hagi sigut el resultat, d’un primer contacte de les societats natufienses amb aliments vegetals silvestres; i ademés que el sorgiment d’aquesta s’hagi produit molt abans del que es creu; però per contra les altres restes de pa trobades, s’han localitzat a Turquia i tenen una datació d’uns 9000 anys, 5400 anys després que el pa natufià. Aquest descobriment ens obre un munt de