Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

El poema de gilgamesh, Apuntes de Historia del Arte

Asignatura: Art de les Civilitzacions Antigues, Profesor: JACOBO VIDAL, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 25/10/2015

patatafru
patatafru 🇪🇸

4.5

(19)

5 documentos

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El poema de gilgamesh y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! EL POEMA DE GILGAMESH Alguns fragments del primer text literàri conservat de la història Tauleta I, 29-32 Superior a todos los demás reyes en su estatura, valeroso vástago de Uruk, toto salvaje que arrasa. Marchando en cabeza fue la vanguardia, yendo en la retaguardia, sus compañeros en él podían confiar. Tauleta I, 101-106 La diosa Aruru se lavó las manos, cogió una pizca de arcilla, la arrojó a la estepa. En la estepa creó a Enkidú, el héroe, vástago del silencio, unido con fuerza por Ninurta. Todo su cuerpo está cubierto de pelo como el dios de los animales, lleva larga cabellera como la de una mujer: el cabello de su cabeza crece espeso como la cebada, no conoce a ninguna persona, ni siquiera un país. Cubierto de pelo como el dios de los animales Tauleta I, 188-191; 201-208; Shamhat dejó caer el paño anudado a sus caderas, descubrió su sexo y él tomó sus encantos. No retrocedió, aceptó su fragancia: Extendió sus vestidos y yació sobre ella. [...] Enkidú estaba debilitado, no podía correr como antes, pero ahora tenía razón y amplios conocimientos. Volvió y se sentó a los pies de la ramera, contempló a la ramera, observó sus rasgos. Después escuchó con atención las palabras de la ramera, [mientras Shamhat] le hablaba a él, a Enidu: <<Eres hermoso, Enkidu, eres igual que un dios. ¿Por qué con las bestias andas errante por la estepa? Vén, te llevaré a Uruk la Cercada al templo sagrado, la morada de Anu y de Ishtar, Donde Gilgamesh es perfecto en su fuerza, como un toro salvaje dominando sobre los hombres>> Así le habló y su palabra encontró el favor, sabía por instinto que buscaría un amigo. Tauleta II 100-111 <<En el bosque de los cedros, [donde Humbamba habita], vayamos a asustarle en su guarida>> Enkidu abrió la boca, diciendo a Gilgamesh: Tauleta VI, 96-100 <<Si no me das el Toro Celeste, destrozaré las puertas del Mundo Inferior, hasta llegar a su morada, al mundo inferior concederé manumisión, haré subir a los muertos para que consuman a los vivos, haré que haya más muertos que vivos>> Tauleta VI, 123 / 175 La tercera vez que bufó se abrió una fosa, y Enkidu cayó en ella hasta la cintura. Enkidu salió de un salto y agarró al Toro por los cuernos. En su rostro el Toro escupió babas con el mechón de su rabo... .... Enkidu dió la vuelta deprisa para ponerse detrás del Toro, le agarró por el [grueso] de su rabo. [Puso] sus pies en la parte trasera de su [pata] [...] Entonces Gilgamesh como un carnicero, valiente y diestro, entre la unión de sus cuernos y el punto de sacrificio [hundió] su cuchillo. Después de dar muerte al Toro Celeste, llevaron su corazón arriba y lo depositaron ante Shamash. Dando un paso atrás se postraron en presencia del dios sol, luego los dos juntos se sentaron. Ishtar subió a la muralla de Uruk la Cercada, brincando y pateando el suelo gimió llena de aflicción: <<!Ay! Gilgamesh, que se había burlado de mí, ha matado al Toro Celeste ... Se lavaron las manos en el río Éufrates, se cogieron de la mano y regresaron. Mientras cabalgaban por las calles de Uruk, la gente se congregaba para mirarlos. ¿<<Quién es el más hermoso entre los hombres? ¿Quién el más glorioso de los varones?>> <<!Gilgamesh es el más hermoso entre los hombres! !Gilgamesh el más glorioso de los varones!>> Tauleta VIII, 14-23 Que te lloren el oso, la hiena, la pantera, el onza, el ciervo y el chacal, el león, el toro salvaje, el gamo, la cabra montés, todas las bestias de la estepa Que te llore el sagrado río Uly, por cuyas riberas anduvimos con todo nuestro vigor. Que te llore el puro Éufrates, cuya agua vertimos de los odres como libación. Que te lloren los jóvenes de Uruk la Cercada, que fueron testigos de nuestra lid cuando dimos muerte al Toro Celeste. Tauleta VIII, 55-66 <<Ahora, ¿qué sueño de ti se ha apoderado? Has perdido el conocimiento, no me oyes>> Pero él no levantó la cabeza. Palpó su corazón, pero ya no latía como a una novia, cubrió el rostro de su amigo, como un águila dio vueltas a su alrededor. Como una leona privada de sus cachorros, caminaba de un lado a otro, de acá para allá. Sus cabellos ensortijados se mesaba, esparciendo mechones, se arrancó sus hermosos ropajes, como algo impuro los arrojaba. Con las primeras luces trémulas del alba luminosa, Gilgamesh promulgó un edicto para el país: Tauleta X, 305 <<Nadie ve a la Muerte, nadie ve el rostro de la Muerte, nadie oye la voz de la Muerte, Muerte tan despiadada que siega a los hombres. Siempre construimos nuestras casa, LA LLISTA REIAL SUMÈRIA «Quan la reialesa va baixar del cel, es va quedar la reialesa a Èridu. A Èridu, el rei va ser Alulim: va regnar 28.800 anys. Alalgar va regnar 36.000 anys. Dos reis que regnaren allà 64.800 anys. Èridu es va arruïnar. La seva reialesa es va dur a Bad-Tibira. A Bad-Tibira va regnar Enmeluanna 43.200 anys. Enmengalanna va regnar 28.800 anys. Dumuzi, el Pastor, va regnar 36.000 anys. Tres reis van regnar allà 108.000 anys. Bad-Tibira es va arruïnar. La seva reialesa es va dur a Larak [= a l’E de Kis]. A Larak va regnar Ensipazianna 28.800 anys [...]. Després que el Diluvi va arrasar aquella regió, quan el regne va baixar dels cels, el regne va restar a Kis. A Kis, Ga[...]ur[?] va ser rei i va regnar durant 1.200 anys. [El van succeir 20 reis de Kis, els regnats dels quals van tenir diversa durada; i tot seguit:] Enmebaragisi, aquell que es va endur les armes del país d’Elam com a despulles, va ser rei i va regnar 900 anys. Agga [o Aka], fill d’Enmebaragisi, va regnar 625 anys. 23 reis van regnar durant 24.510 anys, 3 mesos i 3 dies i mig. Kis va ser arrasada per les armes. El seu regne va passar a Eanna [= Uruk]. A Uruk, Mes-kiag-gaser, fill d’Utu [= déu del Sol], va ser en [= senyor] i rei, i va regnar 324 anys. Mes-kiag-gaser es va allunyar per mar i va sortir d’ell per anar a les muntanyes. Enmerkar, fill de Mes-kiag-gaser, rei d’Uruk, aquell que va construir Uruk, va ser rei i va regnar 420 anys. El diví Lugalbanda, pastor, va regnar 1.200 anys. El diví Dumuzi, pescador –la seva ciutat era Ku’ara– va regnar 100 anys. El diví Gilgames –el seu pare era el dimoni lillû– en de Kullab [= Uruk], va regnar 126 anys. Urnungal, fill del diví Gilgames, va regnar 30 anys. Utu-kalamma, fill d’Urnungal, va regnar 15 anys. Laba[...]ir va regnar 9 anys. En-nun-dara-Anna va regnar 8 anys. Mes-he, ferrer, va regnar 36 anys. Melam-Anna va regnar 6 anys. Lugal-ki-tun[?] va regnar 36 anys. 12 reis van regnar durant 2.310 anys. Uruk va ser arrasada per les armes. El seu regne va passar a Ur. A Ur, Mes-Anne-pada va ser rei i va regnar 80 anys.» Bibliografia - La epopeya de Gilgamesh. Versión de Andrew George. Presentación de José Luís Sampedro. Barcelona, Random House Mondadori, 2004. - Prichard, James B. La sabiduría del Antiguo Oriente. Antología de textos e ilustraciones. Barcelona. Ediciones Garriga, 1966.
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved