El proceso de convertirse en persona (libro), Apuntes de Psicología

¡Descarga El proceso de convertirse en persona (libro) y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! EL PROCESO DE CONVERTIRSE EN PERSONA Carl Rogers Societat, Salut i Benestar T1 Elna Busquets i Cases NIUB: 16277343 Índex 1. Introducció ------------------------------------------------------------------------ pàgina 3 2. Resum ------------------------------------------------------------------------------ pàgina 3 3. Comentari crític ------------------------------------------------------------------ pàgina 8 4. Resum del conjunt del treball ------------------------------------------------- pàgina 9 1.INTRODUCCIÓ Posteriorment, a grups de pacients recuperats se’ls hi preguntà què creien que havia possibilitat la seva recuperació, la seva resposta va ser la confiança que sentien cap al seu terapeuta, l’haver-se sentit compresos per ell, el sentiment d’independència al fer coses i prendre decisions i que el terapeuta clarifiqués i opinés el que el pacient deia de manera indirecta. És a dir, els terapeutes experimentats es caracteritzen per la seva capacitat de comprendre el que els client sent, per tenir una receptivitat sensible envers a aquest, per un interès subtil sense caure en un excessiva implicació emocional. Un altre estudi va partir de la hipòtesis de quatre variables que han d’estar presents en el terapeuta perquè es doni un canvi positiu en el client: comprensió empàtica, consideració positiva incondicional, autenticitat (d’acord amb els sentiments i paraules del terapeuta) i per últim, la resposta del terapeuta ha de concordar amb la intensitat afectiva del que el client manifesta. Es van seleccionar deu casos avaluats com a “exitosos” i uns altres deu com “menys exitosos”. Es van fer gravacions de l’inici i el final de les sessions del tractament i es va demanar a tres especialistes (que desconeixien l’objectiu de la investigació) que després d’escoltar quatre cops les diferents gravacions, responguessin d’acord amb el grau d’empatia, el grau de consideració positiva incondicional que el terapeuta demostrava al client, el grau de congruència entre el que el terapeuta sentia i manifestava i el grau de congruència entre les reaccions del terapeuta i les manifestacions emocionals del client. La hipòtesis es va confirmar, trobant una elevada correlació entre les teràpies exitoses i aquestes variables aïllades (excepte l’última). El terapeuta ha de saber ser transparent, conèixer els seus sentiments i actuar d’acord amb ells, això és l’únic que farà possible el poder ajudar als altres. Carl Rogers respon a varies preguntes sobre si es podria fer un terapeuta, argumentant que el principal es poder acceptar l’altre tal com és, entenent que es troba en mig d’un procés de transformació per tal d’aconseguir ser qui és realment, ajudant-lo així a fer reals les potencialitats que ell té amagades. Per poder realitzar relacions d’ajuda , el terapeuta ha de ser capaç d’ampliar i desenvolupar totes les seves potencialitats, per a poder planificar la seva naturalesa personal. EL PROCÉS DE CONVERTIR-SE EN PERSONA El client utilitza la relació establerta amb el terapeuta per explorar, conèixer els diferents aspectes de la seva experiència i reconèixer i enfrontar- se a les contraccions de la seva vida. D’aquesta manera comprèn gran part del seu comportament i se n’adona que molts dels sentiments que experimenta no són reals, sinó que formen part de la màscara que s’havia construït per tal de ser qui desitjava, i no qui és realment. Al llarg de la teràpia tota l’energia que la persona gastava en construir-se la màscara, es veu alliberada, però al mateix temps, la seguretat que li donava aquesta “falsa personalitat” desapareix i li genera una inseguretat que li permetrà avançar cap al seu jo real. Experimenta parts ocultes d’ell mateix, i es va convertint progressivament en qui és realment. Ja no és una màscara acord amb el que li dicten els altres, ara és una persona en procés de ser ella mateixa. La persona que emergeix d’aquest procés és una persona oberta a l’experiència, més conscient dels seus sentiments i actituds a nivell orgànic i de la realitat del món que la rodeja sense distorsionar-la; és capaç de confiar en el seu propi organisme i saber què és el què vol i el què no. Amb el sorgiment d’aquest focus de validació intern, cada cop buscarà menys l’aprovació o desaprovació en els altres dels camins o decisions que pren. Els individus que lluiten per convertir-se en persona, semblen estar més satisfets al descobrir-se una espècie de procés en lloc de veure’s com un producte acabat. La persona està sempre en costant canvi, i no és un bloc de material sòlid. FILOSOFIA DE LES PERSONES Quina és la meta, el propòsit de la meva vida? En primer lloc, els clients se n’adonen de com es deixaven afectar per un jo que no era seu, d’aquesta manera comencen a poder definir el que ells no són i a expressar el temor a ser ells mateixos plenament. Ser un mateix en lloc d’una màscara causa temor, és per això que els pacients per tal de no tenir por passen per diversos camins: El camí de l’autodirecció és un camí dur pel qual es comença a avançar amb temor i recel, ja que implica fer-nos càrrec de les conseqüències de les nostres accions i aprendre d’elles. El camí ser en procés, és un camí amb tendència a assumir que no és un canvi, sinó una mutació. Descobrir que no som els mateixos que ahir, ens porta a deixar d’esforçar-nos per establir conclusions definitives; d’aquesta manera la persona passa a apreciar-se a ella mateixa com un procés fluid. El camí de ser, consisteix en assumir la pròpia complexitat i les pròpies contradiccions, s’ha d’acceptar aquesta complexitat en permanent canvi sense amagar res a un mateix i als altres. El camí de l’obertura a la pròpia experiència consisteix en la tendència a viure una relació oberta, amigable i propera a la pròpia experiència. No és un camí fàcil, obrir-se a sentiments que no s’havien experimentat abans en plenitud farà que afrontem aquests amb menys por. El camí de l’acceptació dels altres està lligat a l’anterior, apareix l’obertura i l’acceptació dels altres tal i com són, sense racionalitzar si es podria ser d’una altra manera. En el camí de la confiança en un mateix, la persona s’acomiada del que no és. Només procura ser el que és, amb totes les inseguretats i dolors que això implica. Escolta el seu interior. Ser el que un és no implica ser dolent, agressiu, descontrolat i destructiu, sinó que implica descobrir el que un realment vol, poder experimentar tots tipus de sensacions, sentiments o emocions sense por. Quan la persona viu els seus sentiments d’una manera íntima i els accepta en tota la seva complexitat , es realitza l’harmonia i no el descontrol. Des del meu punt de vista, la solució que l’autor troba, trenca amb el tòpic del terapeuta o metge que cura al pacient, on el que destaca més és el que pateix el client, i no el com es sent aquest. Rogers busca un terapeuta que sàpiga comprendre el pacient, que pugui ser el mirall de l’altre i actuar com un conseller. El protagonisme segueix recaient en el pacient i no en el terapeuta, d’aquesta manera el client no es situa en segon pla i disposa de més llibertat a l’hora decidir. A més, la relació que s’estableix entre tots dos no només beneficia al pacient, sinó que el terapeuta també en treu profit; emprenen una recerca d’ells mateixos que els porta a desenvolupar un diàleg emocional, intens i imprescindible. La visó humanista que té Rogers de l’ésser humà el porta a destacar la importància de l’home pel que fa la seva personalitat; critica la manera en que ens deixem endur per les opinions dels altres, i de com aquestes ens fan construir màscares que no ens pertanyen, fent amagar així el nostre jo verdader. Es difícil acceptar que els altres no siguin com nosaltres o que pensin i sentin d’una manera diferent a la nostra, però precisament són aquestes diferències entre individus les que en donen experiència i en ensenyen a ser més tolerants per tal de poder convertir-nos en persona. 4.RESUM DEL CONJUNT DEL TREBALL El procés de convertir-se en persona és un procés lent i constant. No consisteix en assolir un objectiu final o una meta, sinó que es tracta de no perdre els valors i les potencialitats que s’han anat assolint. La relació entre el client i el terapeuta s’ha de dur a terme en base a tres processos: el primer és l’autenticitat, seguidament el de l’acceptació i estima cap a l’individu i finalment el procés de comprensió cap al client. Després d’aquests passos, i per una correcta relació d’ajuda, ha d’existir una motivació perquè la persona iniciï un procés de canvi per avançar cap a la seva pròpia maduresa. Aquest canvi l’ha de fer per ella mateixa, i no dependre del terapeuta. Els resultats que pretén obtenir Rogers amb aquesta teràpia consisteixen en un adequada reestructuració de la personalitat i, sobretot, que això es doni en un nivell conscient i amb una correcte integració social, perquè s’adquireixi un estat satisfactori. El que intenta promoure el terapeuta en l’altre es el desenvolupament, la maduració i la capacitat d’enfrontar-se a la vida d’una manera més eficaç.