Papel de Estados Unidos en Sociedad de Naciones y Naciones Unidas, Ejercicios de Historia de Relaciones Internacionales

¡Descarga Papel de Estados Unidos en Sociedad de Naciones y Naciones Unidas y más Ejercicios en PDF de Historia de Relaciones Internacionales solo en Docsity! 20.404 – HISTÒRIA DE LES RELACIONS INTERNACIONALS Semestre setembre 2022 – gener 2023 Unitat 3 Prova d’Avaluació Contínua (PAC) - PAC 3 NOM: Cristina Vallverdú Pagès. Grau Relacions Internacionals. PAC–3. El segle XX. Des de la Conferència de Pau de París (1919) fins al final de la Guerra Freda (1989) Enunciats Exercici 1. Prenent com a punt de partida les tres lectures obligatòries de la unitat, contesta breument les preguntes següents: a) Quin va ser el paper dels Estats Units durant el període d'entreguerres? En acabar la Primera Guerra Mundial els Estats Units esdevenia la primera potència econòmica mundial gràcies a una elevada producció que es va obrir als mercats internacionals i que li va permetre augmentar les reserves d'or mentre la resta de països europeus havien d'afrontar els préstecs de guerra provinents dels Estats Units. Eren temps de bonança i consumisme, emparat per crèdits personals i augment de salaris. Això es va reflectir en una eufòria borsària que va augmentar el valor de les accions i les exportacions. Portats per l'eufòria, la producció va créixer més que la demanda i els preus van començar a decaure. L'acumulació d’estocs va portar a la fallida. La bossa va començar a trontollar quan els inversors es van adonar que el valor de les accions era superior al real, la qual cosa va portar a un pànic generalitzat per vendre esdevenint en el fatídic Crack Borsari del 291. Els anys posteriors es va viure una profunda crisi que es va contagiar a la resta del món en retirar els Estats Units els capitals i les inversions d'Europa. b) Quines semblances i diferències podem identificar entre la política exterior del president Wilson i la del president Franklin Delano Roosevelt? Wilson va presidir entre el 1913-1921 durant l’escenari de la Primera Guerra Mundial i F.D Roosevelt entre el 1933-1945 durant la Segona Guerra Mundial. Davant l’escena dessolada que va deixar la 1ª G.M, Wilson s’esforçà en impulsar la seva proposta de Catorze punts on expressa la necessitat de crear una organització. Wilson, home idealista i convençut de les bonances de la cooperació internacional, projectaria un ordre internacional basat en la alliberació del mercat, detenir la carrera armamentista i proclamar la autodeterminació dels pobles. Amb aquestes directrius, Wilson establiria el que serien les bases del liberalisme internacional2. Els catorze punts impulsarien la creació de la Societat de Nacions tot i que els Estats Units no hi formarien part. Per altre banda, F.D Roosevelt va haver de fer front a la Gran Depressió que va tenir un efecte dominó a la resta de països d’Europa i que va precedir l’esclat de la Segona Guerra Mundial. 1 GARZA, Francisco Javier Rodríguez; SANDOVAL, Santiago Ávila. La literatura económica en el periodo de entreguerras. Análisis Económico, 2002, vol. 17, no 35, p. 269-283. https://www.redalyc.org/pdf/413/41303510.pdf 2 DE LA SELVA, MAURICIO. Investigación Económica 26, no. 103/104 (1966): 288–90. http://www.jstor.org/stable/42778501. HISTÒRIA DE LES RELACIONS INTERNACIONALS PAC 3 Roosevelt, al igual que el seu antecessor Wilson, estava convençut que la guerra no constituïa un mitjà legítim de resolució de conflictes i que es feia necessària la construcció d’una institució formal que mantingués l’ordre i promogués la cooperació entre estats. Així va néixer l’Organització de les Nacions Unides que a diferència de la seva antecessora sí que hi formaven part les principals potències. Així doncs, tan Wilson com F.D Roosevelt enfocarien les seves polítiques exteriors en establir un nou ordre mundial a partir de la cooperació, del consens i del diàleg, i sota el paraigua d’una institució que pogués arbitrar i resoldre els conflictes per tal d’evitar la guerra (2.886). Exercici 2. A partir de la lectura de l’historiador José Luis Neila i dels primers trenta minuts de la presentació del llibre de José Antonio Sánchez Román La Sociedad de Naciones y la reinvención del imperialismo liberal (https://www.youtube.com/watch?v=t_MMqOt_FYU), compara les explicacions dels dos autors sobre la relació entre Societat de Nacions i el fenomen de l’imperialisme, així com sobre el paper dels Estats Units a la història d'aquest organisme multilateral. Dóna exemples concrets de la presentació del llibre i de la lectura obligatòria (identificant-ne els fragments per minuts i les pàgines dels capítols). L’interessantíssim punt de vista que ens proposa Sánchez Román intenta escapar de la tant estesa conceptualització del perquè la Societat de Nacions va fracassar i ens submergeix en la història imperialista del segle XIX per entendre el perquè i com va sorgir la Societat de Nacions. Desmitifica que la societat de nacions no tingués en compte les relacions jeràrquiques, ja que molts dels que van participar en la seva construcció també havien tingut presencia en Imperis colonials 10:34. Així, segons l'autor, l’internacionalisme i l’imperialisme van anar de la ma 12:44. Explica l’autor que ja des de el segle XIX, un fort moviment antiimperialista s’alçava contra les polítiques imperialistes que s’havien tornat egoistes i egocentristes 14:41. Segons l’autor, aquest debat es va mantenir al llarg del segle XX i va estar molt present en la configuració de la Societat de Nacions on van convergir posicions crítiques juntament amb administradors d’Imperis com Frederick Lugard (dirigent colonial britànic) 16:49. Així doncs, aquestes dues posicions buscaven resoldre el repte de crear estats més democràtics políticament i alhora gestionar el desafiament a les autoritats imperials 17:20. D’aquesta manera es com rescaten l’antic liberalisme europeu i li donen una nova forma renovada per tal de donar solucions als problemes globals. Estats Units era en aquell moment la potència més forta tan a nivell econòmic com militar, i la creació de la Societat de Nacions va contribuir sense pensar-ho a l'ascens dels Estats Units com a potència hegemònica. La Societat de Nacions també va fer valuosíssimes contribucions que es veurien reflectides en el futur, canviant el llenguatge imperialista de “civilitzar” per “progrés”, contribuint a la creació de polítiques econòmiques tecnocràtiques (dirigides per experts) així com construint un nou imaginari de societat moderna 19:45 Neila no s’allunya molt de Sánchez Román en quan fa una descripció explícita del panorama en el que es trobava Europa després de la Primera Guerra Mundial, amb Imperis moribunds i sense una perspectiva clara de com enfocar un nou futur. És per això que tot i presentar reticències, els estats del bàndol vencedor van acceptar la proposta de Catorze punts (Pàg.329). Així doncs, els grans Imperis deixarien pas als nous estats nacions, no sense problemes a l’hora de representar la nova situació geogràfica de les fronteres (Pàg.339) així com certa desconfiança en el sistema, doncs es tractava de deixar enrere un sistema d’equilibris basat en els pactes (Pàg.335). S’obria ara una nova dimensió poc explorada. Els Estats Units, tindrien un paper fonamental alhora de trobar consensos, al ser una potència extra europea que gaudia ademés d’una bona posició econòmica i política (Pàg.320). (2.788) Exercici 3. Elabora un comentari reflexiu a partir del fragment següent de l’historiador Mark Mazower sobre les Nacions Unides, tenint en compte el contingut de la lectura de Carlos Sanz Semestre setembre 2022 – gener 2023 2