El sexenni democràtic i la societat i els moviments socials del s.XIX, Resúmenes de Historia de España

¡Descarga El sexenni democràtic i la societat i els moviments socials del s.XIX y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity! T4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC Van ser uns anys de modernització econòmica i política basats en el liberalisme. 1. LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL (1868 – 1870) LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ La crisi econòmica i política que hi havia va provocar una situació política inestable. • Crisi financera deguda a les inversions ferroviàries (un cop construïda la xarxa de ferrocarril es va veure que no produïa gaires beneficis) això provoca que les accions ferroviàries en borsa recaiguin i això va provocar un seguit de deutes públics. • Crisi industrial va ser provocada per l’encariment del cotó per la guerra de Secessió dels Estats Units, que havia interromput les exportacions de cotó. Això va provocar que moltes indústries tèxtils tanquessin, augmentés l’atur i que el nivell de vida de les classes treballadores baixés encara més. • Crisi de subsistències va ser provocada per un seguit de males collites – falta de blat, augment del preu del blat (un 100% a Madrid entre 1866 i 1968). Totes aquestes crisis van portar a que 1868 la gent del poble comencés a oposar-se en contra del govern isabelí. El Partit moderat només va reaccionar reprimint les protetes, tancant les corts i governant per decret. En aquest any degut al descontentament de la població es van produir diversos motins i revoltes com la GLORIOSA que va suposar la fi de la monarquia d’Isabel II i l’inici de sis anys d’inestabilitat política. LA REVOLUCIÓ GLORIOSA Al setembre del 1868 l’esquadra de Cadis comandada pel brigadier Topete va començar la revolta amb el suport del general Prim, el dia següent s’hi va afegir el general Serrano i es va imposar el lema de “Visca Espanya amb Honor” que denunciava la corrupció de la monarquia i demanava participació popular per tal de defensar la llibertat i l’anunciava un nou govern provisional i la convocatòria de les Corts per sufragi universal. Les tropes del govern formen exercit a Madrid però son derrotades a la Batalla d’Alcolea. MOVIMENT REVOLUCIONARI I LES JUNTES Hi va haver un extens aixecament popular a les ciutats, amb una forta presència dels progressistes, demòcrates i dels republicans. Es van formar les juntes revolucionaries (que es van constituir en poders autònoms) que van destruir les autoritats, van impulsar la milícia nacional i van incorporar les demandes populars al seu programa. Es demanava abolir impostos de consums, abolir la pena de mort, rebaixar aranzels, suprimir les quintes, l’educació gratuïta, el dret a treballar, l’aplicació plena dels drets i les llibertats i el SUFRAGI UNIVERSAL. Els dirigents progressistes i unionistes, Prim i Serrano, veien amb preocupació aquestes peticions i l’extensa participació popular a les ciutats. EL GOVERN PROVISIONAL I LES PRIMERES REFORMES Amb l’acord de la Junta de Madrid es va nomenar un govern provisional encapçalat per Prim. El nou executiu, sense demòcrates ni republicans, va dissoldre les juntes, va frenar el procés revolucionari i va estabilitzar la situació amb la prioritat de restablir l’ordre. L’objectiu del govern provisional era que la iniciativa política passés a les noves institucions. Per legitimar la nova situació es van convocar eleccions amb sufragi universal masculí per més grans de 25 anys, que van ser celebrades 1869. Van participar 4 milions d’espanyols. El 1868 es van convocar als ajuntaments i diputacions (van guanyar els republicans), i el 1869 les eleccions a Corts (va guanyar una coalició de progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics). LA CONSTITUCIÓ DEL 1869 Les corts es van reunir el febrer del 1869 per redactar una constitució, que va ser aprovada amb l’abstenció dels carlins i d’alguns republicans. S’hi proposava un extens règim de drets i de llibertats (llibertat de reunió, manifestació, sufragi universal masculí i la llibertat d’ensenyament). Establia la sobirania nacional i unes Corts formades per un Congrés i un Senat. Atribuïa als ajuntaments i a les diputacions la gestió dels interessos dels pobles. Definir la forma de l’estat va generar més debat; s’hi va acabar imposant la monarquia, que es tractava d’una monarquia parlamentaria que deia que l’execució de les lleis corresponia solament a les corts i el monarca no tenia el dret a vet. Un cop proclamada la Constitució es va anomenar al general Prim com a cap de govern. L’AUGE DEL REPUBLICANISME El republicanisme estava dividit en dues grans tendències: • Els unitaris defensaven la república unitària i tenien posicions més aviat més conservadores des del punt de vista polític i social. • Els federals defensaven una república federal constituïda a partir d’un pacte lliure entre municipis i regions, i també defensava l’ampliació dels drets democràtics i la intervenció de l’estat en defensa de les classes populars. Dins del federalisme també s’hi distingien els moderats i els intransigents. • Els moderats controlaven la direcció del partit i eren partidaris del respecte a la legalitat. • Els intransigents donaven suport a la insurrecció popular com a mètode per proclamar la república federal. LES REFORMES ECONÒMIQUES El 1869 el ministre Figuerola va ser una reforma aranzelària que va reduir la protecció als productes nacionals i es va obrir l’economia espanyola a l’exterior. Això va provocar l’oposició dels industrials cotoners catalans i dels productors de cereals. També es va intentar una reforma fiscal i es va unificar la moneda, la pesseta. Paral·lelament es va dur a terme la desamortització del subsòl amb l’objectiu de reduir el deute i de tornar els préstecs. La Llei de mines del 1871 va posar a la venda o va donar en concessió els jaciments de mineria metàl·lica a diferents companyies, provocant un esclat de la producció minera. LES DIFICULTATS DE LA REGÈNCIA (1869 – 1870) • El nou executiu va tenir l’oposició dels carlins (que defensaven la monarquia tradicional i el catolicisme) i dels moderats (defensaven el retorn de la monarquia borbònica). • Va haver de fer front a l’oposició d’un sector dels republicans contraris a la implantació de la monarquia que va impulsar un seguit d’aixecaments per implantar la república federal. • La frustració de les aspiracions populars de millores socials va derivar en una conflictivitat social molt intensa. La pagesia pretenia un repartiment de la terra, mentre que a les ciutats s’hi produïen conflictes i revoltes contra els consums, les quintes i la pujada dels preus. El moviment obrer es va anar radicalitzant. 2. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1871 – 1873) UNA NOVA MONARQUIA La constitució del 1869 definia la monarquia com a forma d’estat, cosa que significava començar un procés per buscar un rei. El general Prim va ser l’encarregat de gestionar una tria, que finalment va recaure en Amadeu de Savoia, un home amb una concepció democràtica de la monarquia i que pertanyia a la dinastia que havia unificat Itàlia. El nou rei va ser proposat a les corts, el novembre del 1870. Va obtenir 191 vots dels 311 diputats, bàsicament de progressistes i unionistes, un suport molt reduït. Amadeu va arribar a Espanya tres dies després de l’assassinat del general Prim, generant un sentiment de soledat. Des del començament del seu mandat es van manifestar les dificultats de la nova monarquia, l’aristocràcia isabelina no va acceptar el nou rei i va apostar per restaurar el Borbó. Finalment, els carlins van considerar Amadeu il·legítim i van passar de l’oposició política a la lluita armada (1872). UNA INSTITUCIONALITZACIÓ FRÀGIL I INESTABLE • Classes dirigents: formades per l’antiga aristocràcia, les altes jerarquies del clero... Les classes que posseïen la riquesa urbana, industrial o la agrària que els proporcionaven les propietats. • Classes populars: Integrades pels que només posseïen allò que obtenien amb el treball manual. Entre aquests dos grups s’hi va anar desenvolupant una classe mitjana. Les classes eren grups, als quals es pertany no pas per naixença sinó en funció de les diferencies que el mateix sistema capitalista estableix. UN NOU TIPUS DE CONFLICTE SOCIAL Les dures condicions de treball de la classe treballadors van portar a nous moviments socials. Reclamaven un augment i una millora del salari i laborals (deien que el capitalisme era un sistema social injust). Degut a aquestes conseqüències les classes socials “no privilegiades” van començar a reclamar els seus drets organitzant una sèrie de revoltes (revoltes de classes), aquestes revoltes van fer aparèixer noves ideologies (socialisme, anarquisme, democràcia). 2. ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS UNA NOVA ELIT PRIVILEGIADA Estava formada per l’antiga noblesa i la burgesia, totes dues tenien el poder econòmic, a més de la implantació d’un règim liberal de caràcter censatari, amb el dret de vot restringit a les classes riques, els va atorgar durant decennis el monopoli del poder polític. L’ALTA BURGESIA Estava formada per els grans propietaris agraris i per l’alta burgesia vinculada al món dels negocis. A partir del govern de Mendizaval van començar a despertar un esperit emprenedor i aprofiten en la situació que es troben per invertir en terres. El centre de negocis, i de poder d’aquestes classes es trobava a Madrid (però provenien sobretot del nord i d’Andalusia). La riquesa i els negocis d’aquesta alta burgesia, d’aquesta oligarquia econòmica depenien en gran part de les relacions socials que mantenien el poder polític. Una excepció es la burgesia industrial que era bàsicament catalana i basca que aquesta dirigia industries als territoris respectius. LA BURGESIA CATALANA La burgesia catalana, en el sentit modern de grup social que posseeix capitals, fàbriques o negocis, que té assalariats i que viu dels beneficis de les seves empreses. Encara que la Guerra del Francès i les dificultats de la pèrdua del comerç americà els va afeblir, constituïen un poderós grup econòmic, concentrat bàsicament a Barcelona. Entre aquest grup hi havia antigues famílies de negocis mercantils, industrials del cotó i del ferro, propietaris de finques urbanes dedicats a l’especulació immobiliària. Un altre grup específic de la burgesia estava constituït pels propietaris agrícoles, molts dels quals provenien de l’aristocràcia rural. EL PES DE LA BURGESIA INDUSTRIAL A Catalunya, el pes de la burgesia industrial va ser considerable i determinant. Es concentraven bàsicament a Barcelona, el Maresme i a la zona d’Igualada. Van impulsar la creació d’empreses, la formació tècnica i la innovació de la tecnologia. Molt aviat es van agrupar en la defensa dels seus interessos i van formar la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó. A les primeres dècades del segle XIX, bona part d’aquesta burgesia va donar suport al liberalisme. El creixement d’un moviment obrer cada cop més organitzat i reivindicatiu va portar aquest grup cap a posicions socials més conservadores. 3. LES CLASSES MITJANES LES CLASSES MITJANES URBANES Formen la franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats, constituïen el 15%. Aquest grup formava un conglomerat que agrupava mitjans propietaris de terres, comerciants, petits fabricants.. La menor capacitat econòmica els va obligar a una forma de vida més privada i domèstica. • A Catalunya els menestrals constituïren una mena de petita burgesia, força nombrosa, formada per artesans i comerciants propietaris dels seus negocis que van basar la seva prosperitat en el treball i l’estalvi. ELS PAGESOS PROPIETARIS A Catalunya la reforma agrària liberal va oferir la possibilitat de pagar i convertir-se en propietari de les terres que treballava. Però les terres d’aquests pagesos eren de dimensions relativament reduïdes. Aquest grup social era de caràcter conservador i tenia por de les idees igualitàries. 4. LES CLASSES POPULARS ARTESANS I TREBALLADORS DE SERVEIS Els privilegis gremials van desaparèixer a la dècada del 1830. El creixement urbà i la nova estructura de l’Estat liberal van comportar la concentració a les ciutats d’una sèrie de treballadors de serveis (aquest conjunt de treballadors es trobava al límit entre les classes mitjanes i les classes populars). Entre les classes més humils, hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic, seguides dels mossos de comerç i dels petits venedors autònoms. A la última posició social hi havia gent sense feina o malalta. EL PROLATERIAT INDUSTRIAL • Les noves fabriques utilitzaven una ma d’obra assalariada, que es va anar escampant per els nuclis industrials. • Els amos eren els propietaris de les fàbriques, les màquines, les matèries primeres i els productes que s’elaboraven, i per treballar contractaven obrers. • A mitjans del segle XIX el nombre d’obrers encara era molt reduït i la majoria treballaven a la industria tèxtil catalana. LA PAGESIA La dissolució del règim senyorial i les desamortitzacions no van alterar de manera substancial l’estructura de la propietat de la terra (Castella la Manxa i Andalusia, i Extremadura) i els antics senyors van continuar conservant les seves possessions. En tot cas, al conjunt d’Espanya, i malgrat que la reforma agrària liberal va permetre que agricultors benestants o burgesos urbans compressin propietats, el fet és que la terra es va concentrar novament en poques mans. Entre els pagesos, és difícil fer la distinció entre el petit propietari (quantitat petita de terra), l’arrendatari (sotmès a la nova situació de llibertat de mercat, el criat que treballava en una explotació) o el jornaler (sense terres). EL PROBLEMA JORNALER Un dels problemes socials més greus al segle XIX va ser la formació d’un grup extens de pagesos sense terra o amb parcel·les més petites, van romandre al camp com a jornalers en unes condicions de vida molt dures i amb uns salaris molt baixos. A Catalunya les situacions eren semblants a les de la resta d’Espanya i això va suposar que sorgís un ampli grup de pagesos sense terra.