¡Descarga els efectes del pas de una societat postindustrial i reestructuració estat benestar y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! - Els efectes del pas a una societat postidustrial i la reestructuració dels Estats del Benestar a) El pas a una societat postindustrial La revolució tecnològica que estem vivint en els darrers temps —l’origen de la qual hem de situar-lo en les estratègies del capital per fer front a la crisi de la dècada de 1970— ha proporcionat els fonaments per a una nova economia, que continua essent capitalista però no industrial. Aquesta profunda transformació de les bases materials de la nostra societat implica i requereix importants canvis socials i, fins i tot, culturals. Un dels més importants té a veure amb els mercats de treball i amb la mateixa ocupació. L’enorme increment de la productivitat fruit de les noves tecnologies va portar a alguns a vaticinar un futur d’atur estructural i a assegurar que ens trobàvem davant la fi del treball, la qual cosa hagués significat la destrucció de la lògica sobre la qual es sostenen les polítiques socials clàssiques. Tanmateix, els estudis empírics han tendit a mostrar que no hi ha una relació sistemàtica entre la difusió de les noves tecnologies i l’evolució dels nivells d’ocupació en el conjunt de l’economia i que aquests depenen en canvi, cal destacar- ho, de decisions polítiques. Si estem assistint a un notable deteriorament de les condicions de vida i treball de les classes treballadores i a un increment de la polarització social i la pobresa, la resposta no està en la tecnologia sinó en la política, en l’enduriment de la lògica capitalista legitimada pel neoliberalisme. Si hi ha arguments sòlids per qüestionar la tesi de la fi del treball, sobre allò que difícilment pot haver-hi dubte és que la manera com s’està gestionant el pas a una societat postindustrial, està transformant la qualitat i la mateixa naturalesa del treball, l’ocupació i l’organització de la producció, amb profunds efectes sobre la societat. Estem assistint a una nova divisió del treball que comporta noves formes i pautes d’inclusió i exclusió, a una creixent pressió flexibilitzadora que provoca l’ individualització del treballador en el procés de treball, i a mercats laborals cada cop més precaritzats i segmentats. En els darrers anys ha emergit un nou escenari dominat per la inestabilitat, en el qual els treballadors esdevenen més vulnerables, les relacions socials es polaritzen i creixen les desigualtats i la pobresa. No és la fi del treball, però si la d’un model de treball lligat al capitalisme del benestar i al fordisme. El treball lucratiu perd la qualitat subjectiva de ser el centre organitzador de l’activitat vital, de la valoració social d’un mateix i dels altres i, àdhuc de les orientacions morals. O si es vol, en uns altres termes, la societat salarial s’està desafiliant: el món del treball deixa de ser l’espai de fixació i control social fonamental i la font essencial de cohesioni solidaritat social. En definitiva, els mercats de treball no són el que eren i per tant, tampoc ho pot ser l’Estat del Benestar. S’imposa la necessitat de reformar les polítiques laborals i d’ocupació i els règims de protecció social i, alhora, de desenvolupar polítiques d’inclusió adequades als nous riscos i eixos de desigualtat.
