Biología de los Seres Vivos: Niveles de Organización y Biomoléculas, Apuntes de Biología

¡Descarga Biología de los Seres Vivos: Niveles de Organización y Biomoléculas y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity! TEMA 1: ELS ÉSSERS VIUS LA BIOLOGIA I ELS ÉSSERS VIUS Biologia (bios, ‘vida’; logos, ‘estudi’): ciència que estudia la vida. La vida és el conjunt de tres qualitats que només presenten uns determinats éssers: capacitat de nodrir- se, de relacionar-se i de reproduir-se. (funcions vitals). Morfologia: estudi dels éssers vius a nivell estructural. Fisiologia: estudi dels éssers vius a nivell funcional. CARACTERÍSTIQUES D’UN ÉSSER VIU: Unicel·lular o pluricel·lular. Deuen la seva estructura a la informació biològica continguda en l’ADN. (format per cèl·lules) Complexitat: necessitem interactuar amb moltes molècules externes i regular el seu funcionament intern (reaccions i transformacions de matèria i energia: metabolisme). Duen a terme les funcions de nutrició (capacitat per captar matèria i energia de l’exterior i utilitzar-la), relació (capacitat per captar estímuls i emetre respostes) i reproducció (capacitat per originar nous individus). NIVELLS D’ORGANITZACIÓ La matèria s’organitza en nivell d’organització de diferents graus de complexitat. Cada nivell té propietats que no tenen els nivell inferiors. NIVELLS ABIÒTICS:  Nivell subatòmic : protons, neutrons i electrons (partícules més petites de la matèria)  Nivell atòmic : àtoms  Nivell molecular : molècules (àtoms units per enllaços químics). Les que formen part dels éssers vius s’anomenen biomolècules. o Subnivell macromolecular: unió de moltes molècules orgàniques petites (monòmer)-> polímers (ex. glucogen) o Subnivell de complex supramolecular: unió de macromolècules (ex. glicoproteïna) o Subnivell d’orgànul cel·lular: unió de complexos supramoleculars (ex. ribosoma). No duen a terme les funcions vitals, per tant no es consideren éssers vius. ENLLAÇ QUÍMIC Unió d’àtoms, molècules o ions. Tipus:  ENLLAÇ IÒNIC: un dels àtoms capta electrons de l’altre (anió), el que perd (catió).  ENLLAÇ COVALENT: dos àtoms comparteixen electrons.  ENLLAÇOS INTERMOLECULARS: enllaços entre molècules. Molt febles degut a l’atracció elèctrica entre les càrregues de diferent signe. NIVELLS BIÒTICS:  Nivell cel·lular: Format per cèl·lules (procariotes o eucariotes). És l’estructura més senzilla possible de matèria viva autònoma. (membrana, citoplasma i material genètic) o Procariotes : no nucli diferenciat i material genètic dispers per pel citoplasma. o Eucariotes : nucli diferenciat.  Subnivell de colònies cel·lulars . Agrupacions de cèl·lules en el que cada cèl·lula realitza les funcions vitals de manera individual. (independent)  Nivell pluricel·lular: Comprèn estructures que estan constituïdes per més d’una cèl·lula. o Subnivell de tal·lus: estructura pluricel·lular, totes les cèl·lules són iguals entre si i poden dur a terme les tres funcions vitals. (també independent) o Subnivell de teixit: conjunts de cèl·lules especialitzades per fer la mateixa activitat. o Subnivell d’ òrgan: unitats estructurals i funcionals que fan actes concrets que poden estar formats per diferents teixits. o Subnivell de sistema: conjunts d’òrgans semblants que fan actes diferents o Subnivell d’ aparell : conjunt d’òrgans diferents amb actes coordinats per dur a terme una funció. ELS NIVELLS DE POBLACIÓ I D’ECOSISTEMA: Població: conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en una mateixa zona i en un mateix temps. Ecosistema: conjunt de poblacions de diferents espècies que viuen interrelacionades (biocenosi) i interaccionen amb les condicions fisicoquímiques del lloc on viuen (biòtop). Biosfera: conjunt d’ecosistemes de tota la Terra. Encara que hi ha gent que consideren la biosfera com un sol ecosistema (nivell més complex d’organització dels éssers vius). ELS ELEMENTS I LES MOLÈCULES DELS ÉSSERS VIUS Bioelements: elements químics que componen la matèria viva.  BIOELEMENTS PRIMARIS: indispensables per formar els diferents tipus de biomolècules orgàniques, glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Hidrogen (H) i oxigen (O) molt abundants perquè formen l’aigua. Nitrogen (N) forma 71% de l’atmosfera. Sofre (S), fòsfor (P) i carboni (C) menys abundants perquè són capaços de formar enllaços químics estables, però, poden trencar-se fàcilment. Emmagatzemen i alliberen energia, una qualitat important per fer les funcions dels éssers vius.  BIOELEMENTS SECUNDARIS: dissolts en el medi intern: sodi (Na), potassi (K), clor (Cl) i magnesi (Mg). Formen estructures esquelètiques: calci (Ca) i silici (Si). o Bioelements secundaris que formen part de les biomolècules orgàniques, però proporció molt petita, com el ferro (Fe) a l’hemoglobina. Quan un bioelement no arriba a 1% de la matèria viva: oligoelement. LES BIOMOLÈCULES: Molècules que formen els éssers vius. Constituïdes pels bioelements. SCHWANN i SCHLEIDEN: paral·lelisme entre teixits animals i vegetals. Metabolisme a la cèl·lula. VIRCHOW: tota cèl·lula ve d’una altra cèl·lula (divisió cel·lular) RAMÓN I CAJAL: la neurona és una cèl·lula. LINN MARGULIS: explicà l’origen de la cèl·lula eucariota (teoria endosimbiótica). ELS ORGÀNULS CITOPLASMÀTICS DE LES CÈL·LULES EUCARIOTES:  Ribosomes: estructures globulars constituïdes per dues subunitats. Estan constituïts principalment per proteïnes i RNA ribosòmic. Poden estar dispersos o adherits a la superfície del reticle endoplasmàtic rugós. o Funció : sintetitzar les proteïnes.  Reticle endoplasmàtic rugós: conjunt de sàculs aplanats, interconnectats, bàsicament disposats al voltant del nucli, que a la superfície externa tenen ribosomes adherits. o Funció: d'emmagatzemar i transportar les proteïnes que sintetitzen els seus ribosomes.  Reticle endoplasmàtic llis: conjunt de túbuls que s'allarguen per tot el citoplasma. No té ribosomes. o Funció : sintetitzar lípids, emmagatzemar-los a l'interior i transportar-los, igual que fa amb les proteïnes procedents del reticle rugós, per tota la cèl·lula.  Aparell de Golgi: conjunt de sacs aplanats superposats que originen vesícules que transporten substàncies a l'interior. Rep i emmagatzema substàncies procedents del reticle endoplasmàtic i a l'interior s'hi sintetitzen glúcids. Posteriorment, allibera totes aquestes substàncies a l'exterior mitjançant les vesícules de secreció.  Lisosomes: estructures globulars delimitades per una membrana, que contenen enzims digestius. Quan els lisosomes s'uneixen a un vacúol que conté matèria orgànica, aboquen els seus enzims i així en provoquen la digestió.  Vacúols: estructures globulars delimitades per una membrana, que poden contenir aigua, nutrients, substàncies de rebuig, etc.  Centrosoma: regió densa del citoplasma a partir de la qual es formen els microtúbuls, que constitueixen les fibres del fus acromàtic, els cilis i els flagels i el citosquelet. Per aquest motiu, també rep el nom de centre organitzador dels microtúbuls (COM). En les cèl·lules animals, el centrosoma conté dos cilindres perpendiculars entre si anomenats centríols.  Mitocondris: orgànuls allargats constituïts per una doble membrana o Funció: dur a terme la respiració cel·lular, gràcies a la qual s'obté energia a partir de la matèria orgànica i l'oxigen.  Cloroplasts: orgànuls allargats constituïts per una doble membrana amb tilacoides, que tenen com a funció fer la fotosíntesi. Gràcies a aquesta, a partir de CO2, H2O i llum es fabrica matèria orgànica. SE) Meios! Duplicació MESSI DNA e a ) 2n Tetrades situades 3 pa a la placa equatorial Entrecreuament de cromátides que $ produeix recombinació. , / Benética Els cromosomes se separen. fi Jofe Les cromátides continuen be pa , Juntes. n n Céblules files de la melosil A Joa / V Célules files de la melosi / Y Se eS 1. Lamitosi és una cariocinesi. 1. La melosi inclou dues cariocinesis i dues citocinesis. 2. Lamitosi dóna lloc a dues célHules amb el mateix nombre | 2. La meiosi dióna lloc a quatre célules amb la meitat de cromosomes de cromosomes que la cel+lula mare. quela lr a dE 3. Durant la profase no hi ha sinapsi ni encreuament a baca cir dd 16. tromátides. peral sores E ARAN DENOS DE Mea rEcpmDeOS Ser 4. Durant l'anafase Ino se separen les cromatides germanes, sinó que 4, Durant l'anafase se separen les cromátides germanes. 'migren juntes cap a un dels dos pols. 5. Sino hi ha mutació, els cromosomes de les cél-lules filles 5. Aproximadament la meitat dels cromosomes de les cél-lules filles són són idéntics als de la cél-lula mare. el producte de la recombinació genética entre cromátides de cromosomes homólegs. 6. La melosi tan sols es déna en les cél-lules mare dels gámetes i de les meióspores. 4. Lamitosi es dóna generalment en les célvules mare de les cébules somátiques.