Els Feixismes Els feixismes van sorgir a l’ època d’ entreguerres per la incap, Apuntes de Historia Contemporánea

¡Descarga Els Feixismes Els feixismes van sorgir a l’ època d’ entreguerres per la incap y más Apuntes en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity! Els Feixismes Els feixismes van sorgir a l’ època d’ entreguerres per la incapacitat de la democracia de superar la crisi i la inestabilitat política, económica i social del moment. Es va presentar com una nova alternativa a la democracia o govern parlamentari, que posaria soluciò als problemes i totalment oposat al comunisme de la URRS. La por al comunisme va fer que la massa votès a règims autoritaris. En aquest context s’ ha de dir que molts països europeus no tenien cap tradiciò democrática, a Alemanya la democracia parlamentària no va arribar fins 1919 com a producte de la derrota en la guerra. Les tensions econòmiques, moltes de les quals eren conseqüència de la Gran Depressiò van contribuir al col.lapse de les noves institucions representatives. El terme feixisme provè de la paraula italiana “ fascio” que vol dir uniò. Algunes deficinicions més comunes del terme són las de violent, brutal i dictatorial. El terme feixisme no s’ utilitza perquè sigui el més convencional, sinò perquè va ser a Italia ón es van reproduir aquestes característiques i que van ser influents ideològicament. El feixisme defensava un Estat totalitari en el qual les drets humans eren molt reduïts. Per a molts la democracia havia trencat la unitat nacional i la soluciò per mantenir la unitat social era donar suport a règim autoritaris, que tenein com a objectiu principal la unitat nacional. El comunisme, tot i les seves diferencies tambè se l’ hauria de considerar un règim feixista per les seves característiques dictatorials, violentes i repressives. Segons Ernst Nolte el feixisme es compón de sis punts: Antimarxisme, antiliberalisme, anticonservadorisme, el principi de caudillatge, un exércit del partit i l’ objectiu del totalitarisme. Com a ideologia i objectius pretén crear un Estat nacionalista autoritari, no basat únicament en principis ni models tradicionals. Organitzaciò d’ una nova estructura econòmica nacional integrada, regulada i pluriclassita, anomenada nacional cooporativa nacionalsocialista o nacionalsinsicalista. L’ objectiu de l’ Imperi o d’ un canvi radical en la relaciò de la naciò amb altres potències. Defensa específica d’ un credo idealista i voluntarista, que normalement implicava una tentativa de realitzar una nova de cultura secular, moderna i autodeterminada. Estil i organitzaciò Importància l’ estructura estètica dels mítings, símbols i la coreografia política amb insistència en els aspectes romàntics i místics Tentativa de movilitzaciò de les masses, amb militaritzaciò de les relacions i l’ estil polítics com el d’ una milicia de masses del partit Evacuaciò positiva i ús de la violència, o disposiciò a l’ ús d’ aquesta Insistència en el principi masculí, al mateix que es defensava la visiò orgánica de la societat. Exaltaciò de la juventut sobre les altres fases de la vida, ja que representa la força. Forma de govern personal, autoritàri i carismàtic, tant si és electiu com no. La tesi freqüent entre els entre els autors marxistes és que l’ objectiu dels moviments feixistes era impedir canvis econòmics en les relacionas de classe, però cap Estat feixista va crear una nou sistema econòmic. El que si que tenien en comú els moviments feixistes era l’ objectiu d’ una estructura i una relaciò funcionals noves dels sistemes socials i econòmic en les quals s’ eliminava l’ autonomia i es crea una nova relaciò de producciò. Es diu que la ideología feixista és oposada a les idees de la Il.lustraciò, quan de fet són producte directe d’ aquestes idees. Per a Benedetto Croce el feixisme era un parènteisis a la història d’ Italia. Veu l’ arribada del feixisme com un moment de bogeria per part de les masses col.lectives. A Europa les esquerres van quedar aplastades i el poder es disputava entre la dreta, els conservadors o els autoritaris. A Italia i Alemania la dreta radical va pujar al poder a través d’ eleccions i d’ un procés parlamentari. El seu instrument va ser el partit que li proporcionava una legitimitat i un poder en una època de sufragi universal. De tots els assalts per part de la dreta contra el liberalisme parlamentari, el nacionalsocialista va ser el més extrem i més intrasigent, si els parlaments ja no constituïen la seu de la legitimitat, tampoc ho eren l’ Esglèsia ni la Monarquia. El III Reich pretenia canviar la sovietat, en canvi el feixisme a Italia va permetre les bases tradicionals de l’ autoritat i van coexistir amb elles. Va permetre la permanencia del rey i de l’ Esglèsia. El feixisme va ser una idelogia, una visiò del món i una cultura que defensava la tradiciò per conservar la regeneraciò nacional mitjançant l’ imperialsime i l’Estat totalitari i pretenia nacionalitzar a les masses a partir d’ actes col.lectius, com manifestacions patriòtiques, símbols, monuments, banderes himnes, cultes als màrtirs i celebracions de festes nacionals. Tant el feixisme com el comunisme han estat interpretats com a religions civils que rebutjaven el liberalisme i s’ alimentaven de les mateixes explicacions. Segons alguns historiadors el feixisme i el comunisme són bessons totalitaris que tenen en comù l ‘antiliberalisme. Segons Sternhell feixisme i comunisme tenen un concepciò oposada de l’ home i de la societat. Per el comunisme la revoluciò era econòmica i social, en canvi per el feixisme era cultural, psicológica, moral i política, però no per trencar amb el capitalisme. És important la presencia de la violencia, el militarisme i l’ imperialisme en el feixisme. El feixisme ha quedat reduït a partit únic, dictador absolut, ideología d’ Estat, monopoli dels mitjans de comunicaciò i dels intruments de coerció, terror i economia planificada. Per Nolte el feixisme és un moviment contra la revoluciò , és una revoluciò contra la revoluciò, per tant seria una copia del bolxevisme però a la inversa. Per a Courtois tant el nazisme com el comunisme són règims totalitaris violents que fan els seus pròpis genocidis. Tot i que dictadura i feixisme estàn relacionats, la dictadura era un antic recurs que s’ utilitzava en casos d’ emergència i que es creia que en determinats moments era la millor forma de govern. El totalitarisme no era només una teoria de govern, era una teoria de la vida i de la naturalessa humana. Pretenia ser, no un recurs, sinò una forma de pertànyer a la societat i de la civilitzaciò, i es justificava en l’ emergència. Els moviments feixistes van representar l’ expressiò més extremada del nacionalisme modern, però no eren sinònims de tots els grups nacionalistes autoritaris. S’ ha de distinguir entre els moviments feixistes i la la dreta autoriatària no feixista. A principis del segle XX va sorgir un nou grup de noves forces de dretes i conservadores autoritàries en la política europea que rebutjava el conservadorisme moderat del segle XIX i la reacciò al vell sistema i propuganava un sistema autoritari més modern i diferent de la revoluciò d’ esquerres com del radicalisme feixista. A la vegada les noves forces de la dreta es poden dividir-se en dreta radical o dreta autoritaria més conservadora. Els nous grups autoritaris de dretes lluitaven en gran mesura contra les mateixes coses a les que s’ oposaven els feixistes en especial el liberalisme i el marxisme i propuganven els mateixos objectius. Inclús es van produir aliances entre feixistes i la dreta autoritaria, per aquest motiu se l’ ha identificat amb feixisme. La dreta autoritaria conservadora a la década de 1930 va adoptar part de les apariències i els aspectes externs del feixisme.