Els fluxos migratoris i la mobilitat, Apuntes de Geografía

¡Descarga Els fluxos migratoris i la mobilitat y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! UNITAT 7 – ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT 1. LA MIGRACIONS Les migracions són desplaçaments de la població dins d’una mateixa regió o país o bé entre països. · Les migracions poden ser involuntàries o voluntàries. · Les persones que es desplacen del seu lloc de naixement o residència cap a un altre indret són emigrants, respecte al lloc de sortida, i immigrants, respecte al lloc d’arribada. · La dinàmica de la població no depèn només del creixement vegetatiu, sinó també del saldo migratori: si és positiu, la població augmenta i si és negatiu i la població disminueix. · Immigració neta saldo migratori positiu · Emigració neta saldo migratori negatiu · Cal distingir les migracions dels moviments pendulars, dels pelegrinatges i del turisme. · Els moviments de capital comporten la creació o la destrucció de llocs de treball i, fa que la població es desplaci. · La globalització econòmica, també incentiva els moviments de població. · Els conflictes violents interns en alguns països continuen generant moviments de població a escala mundial. CLASSIFICACIÓ DE LES MIGRACIONS Segons les fronteres polítiques Internes/Externes Segons la durada temporal Temporals/Cícliques/Definitives Segons la legislació Legals/Il·legals 1. CAUSES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS Impulsen l’emigració Incentiven la immigració Causes físiques Desastres naturals (tsunamis, terratrèmols, desertització) Territoris secs Territoris altres muntanyes Clima Causes demogràfiques i econòmiques Manca de feina Salaris baixos Males condicions de vida Males collites Mal repartiment del a terra Oferta de treball Millors salaris Bones condicions de vida Manca d’atenció sanitària Causes polítiques Persecució política Manca de llibertat Dictadura Guerra o conflictes armats Llibertat d’expressió Seguretat Democràcia Causes socials Discriminació Fam Lligams culturals Educació i estudis Atenció sanitària 2. LES CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS Per al lloc de sortida dels emigrants País D’Origen Per al lloc d’arribada dels immigrants País de destinació Positives Negatives Positives Negatives · Disminució de la pressió demogràfica · Recepció de transferències econòmiques · Disminució de l’atur · Envelliment de la població´ · Pèrdua de població activa · Desdoblament del territori · Fuga de cervells · Rejoveniment de la població ·Augment fecunditat · Arribada de persones formades amb estudis · Augment del consum intern · Més diversitat cultural · Pèrdua d’identitat cultural ·Degradació habitatges centre i perifèria · Conflictes ètnics o xenofòbia · Baixada de salaris 2. LES MIGRACIONS EXTERIORS/INTERNACIONALS Les migracions exteriors són desplaçaments de població entre països · Les persones que es desplacen buscant un lloc de treball són un dels grans fluxos de l’economia global actual: el de mà d’obra. · Tenen importància econòmica: · Des de finals S.XX Espanya ha esdevingut un territori receptor d’immigrants. · Causes: ✓ Demanda de mà d’obra per l’evolució positiva de l’economia espanyola entre les anys 1995 i 2009 i el buit demogràfic causat per la baixada continuada de la natalitat a partir del 1975. ✓ Causes externes de caràcter econòmic, polític i cultural. · 2001-2011: La població d’Espanya creix a prop dels 6 milions hab. · Degut a un 90% al creixement migratori. · Aquest creixement ha contribuït a: ✓ Dinamitzar la població espanyola ✓ Elevar la taxa de natalitat ✓ Elevar l’índex de fecunditat · La majoria d’aquesta població immigrants prové de països de: ✓ L’Amèrica Llatina (un 29%) ECUADOR, COLOMBIA, BOLIVIA, VENEZUELA ✓ Europa de l’est (un 21%) RUMANIA, BULGARIA ✓ Altres països de la UE (UN 18%) ALEMANYA, GB, ITÀLIA... ✓ Marroc (un 14%) · Diferents tipus d’immigració: ✓ Jubilats del nord i centre d’Europa ✓ Directius multinacionals, treballadors qualificats, esportistes, estudiants,... de la UE. ✓ Refugiats polítics (persecució política, guerres, seguretat personal...) ✓ Emigrants procedents de països pobres · A partir del 2006, la immigració per reagrupament familiar ha estat l’altra font d’arribada de persones foranes. · Entre 2000-2010 Espanya, l’estat de la UE que va rebre més immigració. · Des del 2011 el creixement migratori és negatiu pel retorn als països d’origen de molt immigrants i que alguns han adquirit la nacionalitat espanyola. · 2011: Espanya té la taxa d’emigració més altre d’Europa. · 2015: Van sortir del país +500.000 persones. · 2011 vivien a l’Estat Espanyol 6,6 milions de persones nascudes a diferents països. · 2015: Residien a Espanya 4,7 milions d’estrangers. · Distribució de la població estrangera per CCAA 2015: És molt desigual · La immigració ha contribuït a: ✓ Elevar la taxa de natalitat i el creixement vegetatiu ✓ El rejoveniment de la població · Amb la crisi econòmica del 2008 s’ha produït: ✓ El retorn als seus països d’origen d’una part dels immigrants ✓ S’ha incrementat l’emigració d’espanyols a l’estranger ✓ 2011-2015: el saldo migratori d’Espanya era negatiu ✓ 2016: torna a ser positiu ELS CAMINS DE LA IMMIGRACIÓ · Segons l’INE, només l’1,1% dels estrangers que viuen a Espanya van posar en perill les seves vides tractat amb xarxes clandestines de transport d’immigrants. · Els immigrants irregulars dels països subsaharians segueixen dues rutes diferents per a arribar a Espanya: ✓ La primera, que té com a objectiu arribar a Marroc, i, a continuació, travessar l’estret de Gibraltar. ✓ Una segona ruta arrenca dels ports del Senegal i de Mauritània i va cap a les illes canàries. Aquesta travessia és molt perillosa. · Espanya intenta frenar l’entrada clandestina d’immigrants per mitjà de la signatura d’acords amb els països africans d’on surten les pasteres ✓ També podrien anar Ceuta i Melilla (ja que són d’Espanya). 3.3 LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA · La població a Catalunya ha augmentat per la immigració · Aquests immigrants han arribat en diferents etapes: ✓ Entre 1920 i 1930, amb l’arribada de mig milió de persones procedents d’Aragó, País Valencià i Múrcia. · Població catalana: 3 milions d’habitants ✓ Entre 1950 - 1975: van arribar prop d’1,5 milions de persones procedents de sud de la península Ibèrica. · La població catalana estava a 6 milions d’hab. ✓ Entre 1998 i 2010:persones precedents de diverses parts del món: ✓ Marroc(21%) ✓ UE (Romania, Alemanya, GB, França i Colòmbia) ✓ Àsia (Xina i Pakistan) ✓ 2015: la població estrangera és d’1.029.069 persones · El creixement de la població de Cat. S’accelerà a partir del 2000: 7,5 milions d’hab. · La crisi econòmica iniciada el 2007 va frenar quest corrent. · Catalunya ha tingut entre 2011-2018 un creixement migratori negatiu per: ✓ La tornada d’una part dels immigrants als seus països ✓ El trasllat a altres CCAA d’Espanya ✓ La sortida de població autòctona buscant treball · La distribució territorial de la població immigrada ha estat desigual. Barcelona i la seva rodalia van actuar com a pol d’atracció de les persones immigrades. · La immigració espanyola de mitjan segle XX es va concentrar a les comarques costaneres i de la Depressió Prelitoral. · La immigració de la primera dècada del segle XXI s’ha distribuït de forma desigual per territori. · La immigració actual s’ha repartit per les comarques de l’AMB, les comarques de l’àrea de Girona, la zona costanera sud i d’algunes comarques de l’interior de Catalunya. COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA · La població dels immigrants estrangers a Catalunya es heterogènia per que fa a l’edat i al sexe. · Pel que fa a l’edat ,presenta una mitjana de 28,5 anys, fet que ha comportat un paper rejovenidor per a la població catalana. · Pel que fa al sexe, està bastant equilibrat entre homes (52,1%) i dones (47,9%). Però hi ha més desequilibris entre sexes en funció de la nacionalitat. 4. LA IMMIGRACIÓ A LA UE · La tercera part de les migracions internacionals té com a destí la UE. · El 6,5% dels habitants de la UE són nascuts en països extracomunitaris. · Característiques dels immigrants de la UE: ✓ 2/3 procedeixen de països extracomunitaris: Europa oriental, Turquia, el Magreb i Amèrica del Sud. ✓ 1/3 d’altres països comunitaris, especialment de l’Europa de l’Est. · No es reparteixen uniformement per tota la UE, sinó que s’instal·len en països amb un desenvolupament elevat. · Acostumen a establir-se en països que tenen alguna afinitat cultural. · Es dirigeixen cap als grans centres urbans de la UE. 4.1 POLÍTICA D’IMMIGRACIÓ DE LA UE · El 2008, la UE va aprovar el Pacte Europeu d’Immigració, que, juntament amb el Programa d’Estocolm, serien la base de la política comuna per les migracions. · Planteja una immigració legal i ordenada: ✓ Controlar l’accés ✓ Regular l’estada d’estrangers en la UE