ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT Geografia, Apuntes de Geografía

¡Descarga ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT Geografia y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! Júlia Dalmau Aguilar U7: ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT 1. LES MIGRACIONS Saldo migratori: diferència entre el nombre de persones que emigren d’una població i el nombre d’immigrants que hi arriben. Quan el nombre d’immigrants supera al nombre d’emigrants, el saldo migratori té signe positiu, i viceversa. Causes dels moviments migratoris: − Demogràfiques i econòmiques: l’augment de la població sense la creació en paral·lel de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos, alhora que en un altra país es necessita mà d’obra. − Per catàstrofes naturals: els terratrèmols, la desertització, les plaques i les sequeres prolongades perpetuen les males collites. − Polítiques: les guerres, les persecucions i els exilis forçosos provoquen l’emigració. − Socioculturals: el desig de viure en estats més democràtics quan al d’origen hi ha una dictadura i l’atracció de viure un indret que ofereix un cost de vida inferior i un clima més agradable. Conseqüències dels moviments migratoris: Per al país d’origen: − L’emigració disminueix la pressió social que origina la desocupació i ajorna problemes urgents − Suposa la pèrdua de força de treball i de persones amb iniciativa − Provoca l’envelliment de la població i el despoblament. Per al país de destinació: − Les onades d’immigrants creen conflictes laborals (salaris a la baixa), degradació d’habitatges a la perifèria i al centre urbà, problemes d’acceptació en una part de la societat. − Desenvolupament econòmic i diversitat cultural del país d’acollida. Per a la persones emigrant: − Qüestions sobre la destinació, dificultats a l’hora d’adaptar-se al nou país, possibles problemes d’identitat, problemes de discriminació negativa o xenofòbia, dificultats en l’àmbit laboral (explotació). Júlia Dalmau Aguilar Moviments migratoris a Espanya: Migracions transoceàniques històriques: − Període: des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial. − Destinació: l’Amèrica Llatina. L’emigració es realitzava cap a les colònies, implicaven una sortida de població escassa degut a les dificultats del viatge. A partir del segle XIX, amb la industrialització, l’emigració va esdevenir massiva gràcies als vaixells de vapor. Emigracions d’entre 1911-1915: − Es van assolir les xifres més elevades d’emigrants amb destinació de l’Amèrica Llatina (Argentina i Cuba). − Els emigrants procedien de Galícia, Astúries i Cantàbria, eren pagesos i població amb qualificació escassa. − Les crisis econòmiques i les guerres civils van frenar l’emigració. Emigracions de 1950: − L’emigració es reactiva i el primer lloc de destinació era Veneçuela per les explotacions petrolíferes. − Els emigrants eren treballadors d’indústria amb major qualificació. − A finals de dècada les emigracions se centren en països d’Europa. Migracions modernes: − Període: des de la fi de la dècada dels anys 50 i l’actualitat. − Destinació: es classifiquen en migracions camp-ciutat i migracions exteriors cap a països industrialitzats de l’Europa central i occidental. 2. LES MIGRACIONS INTERIORS Causes de les migracions camp-ciutat: Món rural: − Augment de la població durant la segona meitat del s. XX, sobretot a Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura i Andalusia. − Eren regions amb dificultats socioeconòmiques a causa de l’escassa productivitat de la terra, el predomini de latifundis a Andalusia i la forta Júlia Dalmau Aguilar 4. D’UN PAÍS D’EMIGRANTS A UN PAÍS D’IMMIGRANTS I VICEVERSA Finals del segle XX: − Nova etapa de migracions caracteritzada per l’arribada de persones immigrants a països rics d’Europa, procedents d’Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina. − Espanya va protagonitzar un gran desenvolupament econòmic que va aturar l’emigració i va atraure la immigració. Grups d’immigració: 1. Persones jubilades procedents de l’Europa central i septentrional: persones que s’instal·len difinitivament a Espanya (costa) atretes pel clima, l’entorn agradable i els bons serveis. No tenen dificultats en instal·lar-se. 2. Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professional, gent del món de l’esport, d’àmbits artístics i de la cultura: grup de població format per persones procedents de la UE que s’instal·la a Espanya per motius laborals i la bona qualitat de vida. 3. Refugiats polítics: persones que fugen del seu país d’origen per motius de repressió política, conflictes armats, violència generalitzada o per raons de seguretat personal. 4. Emigrants de països pobres: grup més nombrós que comprèn homes, dones i infants procedents de l’Amèrica Llatina, l’Europa Oriental, Àfrica i Àsia que arriben per cercar treball i millorar les condicions de vida. o La UE estableix un procés de regulació de l’entrada d’aquest grup d’immigrants, que troben moltes dificultats i limitacions per obtenir el permís d’immigració i de treball. o Això provoca l’entrada clandestina per mitjà de màfies, xarxes clandestines de transport d’immigrants i viatgen en condicions precàries en què s’hi juguen la vida. La població estrangera a Espanya: Volum de població estrangera: o A partir de 2001 la població estrangera augmenta fins a 700 mil i 800 mil persones/any. Júlia Dalmau Aguilar o Des de 2012, quan s’assoleix la xifra de més de 47 milions d’habitants, el volum s’ha estabilitzat. Aquestes variacions són degudes a la dinàmica de la població estrangera (8 de cada 10 ciutadans nous han nascut fora d’Espanya). o El 2015 residien a Espanya 4,7 milions d’estrangers, inferior a la de 2012 perquè molts han tornat al país d’origen i d’altres han adquirit la nacionalitat. Característiques: o Sexe: la població estrangera està equilibrada amb l’espanyola. o Edat: la població immigrada té entre 16 i 44 anys (66%) mentre que els espanyols representen el 45%. Els majors de 65 anys representen menys del 5%, mentre que els espanyols representen un 18,4%. Lloc de procedència: o Predomini notable de persones procedents de Romania i Bulgària des que el 2007 s’incorporaren a la UE. o El Marroc, la Xina, països de l’Amèrica Llatina (Colòmbia, Equador i Bolívia). o Els procedents de Regne Unit, Alemanya, Itàlia proven la relació econòmica i social entre els països intercomunitaris. Els camins de la immigració: Segons un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística → 1,1% dels estrangers han entrat a Espanya amb xarxes clandestines de transport d’immigrants. Rutes dels immigrants irregulars: 1) objectiu: arribar al Marroc i travessar l’estret de Gibraltar; és molt difícil i perillós accedir a Ceuta i Melilla degut als acords entre el Marroc i Espanya. 2) objectiu: arribar a Les Canàries des de Senegal o Mauritània en pasteres; és altament perillós. Convenis: Espanya frena l’arribada irregular i clandestina d’immigrants amb acords amb els països africans → es comprometen a vigilar les costes a canvi d’ajudes pel desenvolupament. Júlia Dalmau Aguilar 5. EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ Espanya necessita immigrants: la immigració ha de considerar-se un fet positiu des dels punt de vista econòmic, demogràfic i cultural: o En el pla econòmic: aporta mà d’obra jove i disposada a realitzar treballs més diversos en l’agricultura, la construcció, l’hoteleria, el servei domèstic o l’atenció de persones (reactiva e mercat laboral intern). Contribueixen en la millora de l’economia amb impostos i el consum, que revitalitza el comerç interior i el mercat de l’habitatge. o En el pla demogràfic: augmenta la població i les taxes de natalitat, ja que són persones joves que solen tenir més fills que els residents autòctons i a edats més joves. o En el pla cultural: aporta diversitat cultural i la possibilitat de conèixer altres maneres de viure, formes de música, moda, gastronomia... (interculturalitat i multiculturalitat). La interculturalitat: dificultats i idiomes L’arribada d’immigrants és vista com un problema per alguns sectors, de manera que cal imposar restriccions i controls de tota mena. Això és degut a l’alt volum de població que representa en països petits, que temen perdre la cohesió social i la seva identitat nacional i cultural. El rebuig, l’exclusió social i la xenofòbia → fomentar el rebuig envers la immigració és fàcil i s’assoleix al·ludint a prejudicis culturals, la competència laboral o la inseguretat que pot suposar. S’ha demostrar que els immigrants poden integrar-se en la societat i que els problemes econòmics, socials i de seguretat provenen d’altres esferes de la societat. Posicions enfrontades a la UE → 1) malfiança social pel que fa a l’admissió de més immigrants 2) necessitats dels empresaris que reclamen mà d’obra. Cal respectar els drets bàsics dels immigrants malgrat les restriccions.