ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT U.7, Apuntes de Geografía

¡Descarga ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT U.7 y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! TEMA 7: ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT 1. Les migracions. 1.1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris. L’impuls d’emigrar es desencadena si es donen situacions intolerables al lloc d’origen o si l’atracció del lloc de destinació és molt intensa. Causes dels moviments migratoris Causes demogràfiques i econòmiques. Són dues de les raons més freqüents de l’emigració. L’augment de la població sense la creació en paral·lel de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos, alhora que, potser, en un altre país, hi ha necessitat de mà d’obra. Causes per catàstrofes naturals. Els terratrèmols, la desertització, les plagues i les sequeres prolongades originen inseguretat en la població o perpetuen les maless collites. Causes polítiques. Les sequeres, les persecucions i els exilis forçosos provoquen que les persones emigrin. Causes socioculturals. Poden ser molt diverses: el desig de viure en estats més democràtics, quan al país d’origen hi ha una dictadura o l’atracció que exerceix un indret, com passa actualment a Espanya, on un gran nombre de persones jubilades, procedents de països del Nord d’Europa, s’instal·len atrets per les bones condicions climàtiques i socials. Conseqüències dels moviments migratoris Per al país d’origen. L'emigració disminueix la pressió social que origina la desocupació i ajorna problemes urgents. Però alhora suposa la pèrdua de força de treball i de les persones amb iniciativa, alhora que provoca un envelliment de la població i la despoblació del territori. Per al país de destinació. L’arribada d’ onades d’immigrants pot crear conflictes laborals, degradació d’habitatges a la perifèria i al centre urbà i problemes d’acceptació en una part de la societat. Per a la persona emigrant. La sortida li pot plantejar qüestions diverses: prendre la desició de marxar, triar la destinació, adaptar-se al nou medi…. 1.2. Els moviments migratoris a Espanya Les migracions a Espanya es classifiquen en migracions transoceàniques històriques i migracions modernes. Migracions transoceàniques històriques (LEE LA PAG 141, DE VERDAD QUE ME DABA PALO RESUMIR💛) 2. Les migracions interiors. 2.1. Les migracions interiors camp-ciutat Durant la meitat del s. XX, l’augments de població més significatiu a Espanya va tenir lloc a les àrees rurals de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Galicia, Extremadura i l’interior d’Andalusia. Aquestes eren regions amb dificultats socioeconòmiques originades per l’escassa productivitat de la terra, pel domini dels latifundis i la forta presència de població jornalera i per el domini del minifundi i la pobresa i la manca de terres consegüents. Va començar una forta migració interior camp-ciutat, a partir del desenvolupament de les comunicacions i davant demanda de mà d’obra abundant i barata. LLocs d’origen de la migració interior L’emigració camp-ciutat va afectar pràcticament tot el territori espanyol. Si comparem els censos, se sap que entre el 1950 i el 1980 van canviar de provincia 5,4 milions de persones; però a nivell intraprovincial (migracions dins de la mateixa província, cap a pobles grans o capital) la xifra seria el doble. Eel 201 es va registrar a 11 províncies espanyoles menys habitants que el 1900. Llocs de destinació de la migració Hi ha més migració espanyola en les àrees industrials, com Barcelona, Madrid i el País Basc. En els anys 60 Barcelona i Madrid van experimentar més creixement demogràfic. Els emigrants tendeixen a instal·lar-se a prop dels llocs de sortida (com de Castella i Lleó i 1. Arribar a Marroc i després atravesar l’estret de Gibraltar. Aquest camí presenta moltes dificultats perquè és gairebé impossible accedir a Ceuta i Melilla. 2. Arranca dels ports del Senegal o de Mauritània i va cap a les Illes Canàries. Aquest camí és molt perillós. Espanya i els països africans tenen un tractat sobre la immigració, aquests països vigilen les seves costes i a canvi Espanya ajuda en el seu desenvolupament. 5. El debat sobre la immigració Actualment s’ha reduït l'ingrés d’immigrants a Espanya encara que es preveu que en un futur es preveu que continuïn arribant. 5.1. Espanya necessita immigrants ● Al pla econòmic el col·lectiu immigrant beneficia molt el país que l’acull, són treballadors joves disposats a treballar en qualsevol àmbit laboral com la construcció, la agricultura, l’hosteleria… A part, aquests treballadors aporten diner al país pagant els seus impostos i aportant diners als comerços del país. ● Al pla demogràfic l’arribada de la immigració contribueix a l’augment de la població, perquè aquestes persones immigrants solen tenir més fills i son mares molt joves. ● Al pla cultural el contacte amb els immigrants suposa aprendre cultures de països molt diversos. 5.2. La interculturalitat: dificultats i dilemes Als països de l’Unió Europea hi ha dues posicions oposades: 1. El rebuig, l’exclusió social i fins i tot, la xenofòbia. Aquests comportaments es solen al·ludir a perjudicials culturals, a la competencia laboral o a la inseguretat que li provoca a la població espanyola. 2. La necessitat dels empresaris que reclamen disposar de més mà d’obra. 5.3. El reagrupament familiar És un dret bàsic que els immigrants puguin viure en família. L’arribada dels fills dels immigrants que es troben a Espanya hauria de ser de manera esglaonada per tal de no produir desajustos en les ofertes de places escolars, disposar de més serveis sanitaris… Tot i aquestes complicacions, l’arribada dels seus fills representarà un rejoveniment de la població espanyola. La legislació vigent estableix que els estrangers que resideixen legalment a Espanya poden sol·licitar fer-hi venir els seus familiars una vegada que hagi passat un any d’estada en territori espanyol. 5.4. El dret d’asil El dret d’asil és un dret bàsic que obliga als països a admetre qui pateix persecució. Els conflictes bèl·lics de molts països africans i asiàtics, com Siria o Iraq, combinada amb la fam, les lluites ètniques i la corrupció política, fan que moltes més persones busquen trobar refugi als països veïns. Molt sovint les peticions d’asil que aquestes persones demanen a països rics, com Espanya, son rebutjades perquè sospiten que son emigracions de treball encobertes. 5.5. La política de la Unió Europea i la immigració Al 2008 la Unió Europea va aprovar el Pacte Europeu d’Immigració que, amb el Programa d’Estocolm havien de ser la base de la política de les migracions. El pacte plantejava una immigració legal i ordenada amb controls d’accés, regulacions de l’estada d’estrangers i la lluita contra l’ocupació irregular i el desenvolupament de polítiques d’acollida i retorn eren els seus objectius. Aquestes mesures van acabar fracasant perquè van arribar molts immigrants per la dramàtica situació que patia Siria i altres zones de l’Orient Mitjà al 2015. 6. La mobilitat quotidiana Aquesta mobilitat es refereix als desplaçaments regulars de les persones per motius concrets que no comporten canvis de residència. 6.1. La mobilitat quotidiana o habitual La mobilitat quotidiana és un fenomen que permet la interrelació de les persones entre si i amb el territori. La societat sempre ha estat mòbil, però el que ha variat amb la mecanització progressiva humana és l’abast territorial d’aquesta mobilitat: L’avió, l’automòbil o el ferrocarril permeten anar més lluny en menys temps que desplaçar-se a peu o carro, de manera que les persones podem accedir a més llocs per a les nostres activitats quotidianes. Els fluxos entre l’habitatge entre els llocs de treball, escola i altres destinacions determinen uns recorreguts i processos espacials que poden tenir ritmes diaris, setmanals, etc., o ocasionals. Aquesta mobilitat ha augmentat aquestes últimes dècades, sobretot en les societats desenvolupades que han anat incrementant ofertes comercials i d’oci: avui dia tenim la possibilitat d’adquirir més productes a llocs diferents i passar estones d’oci setmanalment o diariament. L’excés de mobilitat és característic en la societat contemporània perquè comporta extensió en l’espai de d’acció de les persones i de les nostres activitats. També té altres implicacions com l’increment de les transaccions econòmiques, les relacions socials, la potenciació de de l’automòbil, i l’augment en l’ús i extensió de les xarxes de transport públic. 6.2. Tipus de mobilitat En trobem 4 tipus: 1. La mobilitat pel treball. Els mercats de treball permeten canviar de lloc de treball sense canviar la residència o viceversa. Aquests mercats de treball conformen unes ciutats quotidianes que superen l’àmbit municipal estricte. Un dels seus criteris que delimiten l’extensió d’àrees i regions és l’abast del mercat de treball. Els estudis han demostrat que l’atracció de persones cap a punts determinats per motius laborals, toot desenvolupant una sèrie de serveis , equipaments i estructures. 2. La mobilitat per l’estudi. Afecta a societats occidentals: els menors de 16 anys estan escolaritzats majoritàriament, fet que significa que durant el període escolar les persones es desplacen des d’on viuen ins a l’escola, inclosos els acompanyants dels alumnes. La raó d’estudi provoca la concentració en trajectes precisos en moments del dia determinats. Exemple.. ús del temporal del campus universitari. 3. La mobilitat per compra. S'inclouen des dels desplaçaments per als aliments fins a compres ocasionals. La tecnologia ha modificat les nostres pautes de mobilitat, pero els hàbits de consum l'alteren més diferència entre comprar en una botiga local que en un centre comercial o online. 4. La mobilitat per oci. A l'estiu, la població tendeix a anar al litoral o a la muntanya, fet que marca i provoca que els sistemes de transport registrin una activitat intensa durant aquest període. els desplaçaments de cap de setmana impliquen moviment d'una part de la població. la gent que esta uns dies a fora també fan activitats regulars, com ;la població censada, així que per aquesta mobilitat, l'administració ha de planificar equipaments i infraestructures. 7. Les polítiques migratòries d’Espanya Les polítiques dels països receptors d’immigrants principals es resumeixen en: restricció i selectivitat, la qual aquesta ultima implica que només tenen més possibilitats d’ingrés legal els que siguin altament capacitats. La restricció es basa en defensa i control de fronteres (ex. alçament de tanques o murs); ha incrementat la quantitat d’immigrants il·legals, les morts a les fronteres transitades i discriminació la qual criminalitzen la migració. El seu fracàs es vincula amb la seva pròpia contradicció en què es fonamenten: les barreres a la migració es contraposen a la demanda real de mà d’obra jove als països desenvolupats, davant l’envelliment de la població i manca d’oferta nativa per a determinades activitats laborals.