Els fluxos migratoris, Resúmenes de Geografía

¡Descarga Els fluxos migratoris y más Resúmenes en PDF de Geografía solo en Docsity! TEMA 6: LA POBLACIÓ D'ESPANYA La demografia és l’estudi de les poblacions humanes en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, les defuncions i els moviments migratoris. La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens demogràfics (distribució, composició, creixement i migració de les poblacions). 1.2. La població en el territori ● La població és un conjunt d’éssers humans que viuen en un territori que es presenta delimitat d’acord amb diversos criteris de pertinença i en relació amb un moment temporal determinat. 1.3. Les fonts demogràfiques ● El fogatge es basava en els focs: un foc era una casa, una família, i per tant una part del territori i una unitat contributiva. S’utilitzaven a l’hora de fer la recaptació d’impostos i les lleves de soldats. ● Des del segle XVIII amb l’entrada dels borbons es van començar a fer càlculs de població més detallats i periòdics (edat, sexe, estat civil). ● El cens; és el recompte de la població d’un país en un moment determinat que ens aporta informació sobre el volum de la població, la composició per sexes i edats, l’estat civil, la grandària de les famílies, el nivell d’estudis, la professió, la renda, etc. ● A l’edat contemporània, van tenir una certa fiabilitat des de mitjan segle XIX i es van començar a elaborar d’una manera regular els anys acabats en zero. El 1981 els censos van passar a fer-se els anys acabats en 1. ● El padró municipal; és un registre de competencia total que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi. Gràcies a la informatització de les dades el patró sempre està actualitzat. ● El registre civil; comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions. Amb aquestes dades l’Institut Nacional d’Estadística fa les estadístiques del moviment natural de la població. 1.4. Les projeccions de població ● La demografia no sols analitza la població del passat i la del present, sinó que també estudia la població del futur mitjançant les projeccions de població. S’ha d’interpretar com una simulació estadística. ● La població resultant l’any de referencia sera la indicada si es mantenen les tendències demogràfiques i es compleixen les hipòtesis; a vegades no degut a fets imprevisibles (catàstrofes naturals, guerres, crisis, etc.). 2. L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA (model de transició demogràfica) 2.1. El règim demogràfic antic (fase I) ● Es va allargar des del Neolític fins al final del segle XVIII a la Gran Bretanya, i fins ben entrat el segle XX a Espanya. ● La natalitat elevada, una mitjana d’uns cincs fills per dona. Elevada mortalitat infantil. L’esperança de vida a Espanya entre el 1880 i el 1890 era només d’uns 35 anys, a causa de les dures condicions de vida, la falta d’higiene i recursos mèdics. ● L’alta mortalitat, producte de les epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals. Com per exemple la Pesta Negra. La població no augmenta; etapa d’estabilitat demogràfica. ● Hi havia bàsicament una població rural a Espanya. A partir del 1881 s’observa que la natalitat i la mortalitat es mantenien molt elevades a l’Espanya interior, però, més moderades a la perifèria. 2.2. El creixement demogràfic (fase II) ● Es va desenvolupar entre el 1780 i el 1880 a la Gran Bretanya i des del 1920 fins al 1980 aprox. a Espanya. ● La natalitat alta, però la mortalitat va continuar disminuint (millores de l’alimentació i de la higiene). Un notable creixement demogràfic. ● A la Gran Bretanya, entre el final del segle XVIII i el començament del segle XIX, els progressos de l’agricultura amb la introducció de conreus i tècniques més eficients, la difusió de sabó i la recollida d’escombraries a les ciutat van evitar les fams i epidèmies. ● Espanya no va entrar a la segona fins a la dècada del 1920 a causa del baix desenvolupament econòmic i social del país. El gran creixement demogràfic va ser interromput per la Guerra Civil. ● Durant la postguerra l’increment de la població espanyola al centre i al sud peninsulars va comportar una forta pressió demogràfica. Va comportar l'èxode des del camp a les capitals de província i cap a les zones més industrials. També emigració cap als països industrials d’Europa i l’Amèrica Llatina. 2.3. L’ajustament demogràfic (fase III) ● A la Gran Bretanya es va viure entre el final del segle XIX i la dècada del 1940. A Espanya no es va desenvolupar fins al començament de la dècada del 1980. ● La mortalitat va continuar baixant a causa de l’ús de vacunes. Disminució de les taxes de natalitat semblant a les taxes de mortalitat. Tancament de la fase II. ● Causes de la reducció de la natalitat a Espanya van ser: - Econòmiques: control de la fertilitat quan els fills deixen de ser una ajuda per a l’economia familiar i una assegurança per a la vellesa dels pares. Coincideix amb l'escolarització obligatòria, prohibició del treball infantil i l’establiment de les pensions per jubilació. - Socials: baixa mortalitat infantil, creixement del consum, accés al treball per a les dones i el canvi de la familia rural extensa a l’estructura familiar en parella planificada. ● Esglaons superiors comprenen els grups de més edat. Creixen en alçada i en amplada, un % elevat de població viu molts anys. Reducció de 70 a 74 anys correspon a la falta de naixements per la Guerra Civil i la Postguerra. ● La distribució per edats (2015) comporta la inversió de la corba demogràfica: disminueix la població jove i augmenta la població gran (65 anys i més). ● La distribució per sexe, neixen més homes que dones. Però, més mortalitat infantil masculina, disminució en nombre a causa de les guerres i d’accidents de feina i les dones viuen més anys. 4.2. L’envelliment de la població ● La població espanyola és una població envellida amb una mitjana d’edat, l’any 2015, de 42,44 anys. ● La causa d’aquest envelliment és la baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida a causa del descens de la mortalitat. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l’any 2025 el 20% de la població tindrà més de 65 anys i un 30% el 2050. ● Comportarà per a la població activa mantenir les pensions d’un nombre cada vegada més gran de jubilats i de serveis socials i sanitaris per atendre a la població anciana. 5. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ AL TERRITORI 5.1. UNA DISTRIBUCIÓ DESIGUAL ● Espanya és un país poc poblat en comparació d’altres països europeus. Encara que la densitat sigui baixa, el valor no és gaire significatiu perquè la població espanyola es reparteix irregularment al territori. ● Les zones més poblades estan situades a prop de la costa, perquè el desenvolupament econòmic dels darrers 150 anys s’ha situat a la façana marítima i a les àrees pròximes. ● La població es concentra a ciutats que formen conjunts urbans com Barcelona i la seva extensa àrea metropolitana. També, València, Alacant-Elx-Múrcia, Sevilla- Cadis-Màlaga-Granada, Giupúscoa-Biscaia-Càntabria, Gijón-Oviedo i La Corunya- Vigo. A més, els arxipelags de les Balears i les Canàries. ● A l’interior peninsular, destaca Madrid amb una extensa àrea metropolitana que s'extén cap a Toledo i Guadalajara. ● Les zones menys poblades es troben a l’interior i són les comunitats autònomes de Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia. Van perdre molta població a causa de l'èxode rural. 6. LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLA 6.1. La dinàmica dels sectors productius ● A mesura que una societat es desenvolupa, transvasament de població activa des de l’agricultura cap a la indústria i, més tard, de la industria al sector terciari o serveis. ● El creixement del sector terciari als països rics prové de quan augmenta la renda, es tendeix a multiplicar i a diversificar el consum de béns i la demanda de serveis. 6.2. La situació de la població activa ● La població activa és el conjunt de persones de +16 que treballen en qualsevol dels sectors de l’activitat econòmica. També, les persones que actualment estan buscant feina per primer cop o les que estan d’atur. ● Ha anat augmentant a mesura que ha crescut la població i a causa de la incorporació de les dones al món laboral. ● La diferencia entre la població activa i l’ocupada és la població en atur, que a causa de la crisi economica ha anat augmentant i s’ha convertit en un dels problemes més greus. ● La disminució de la taxa d’atur no reflecteix tant la creació de nova ocupació com el fet que moltes persones hagin decidit buscar feina a l’estranger. ● En temps de crisi, el sector empresarial presiona per liberalitzar la contractació i poder contractar i acomiadar els treballador segons les necessitats de l’empresa, mentre que el sector sindical i el social proposen recórrer a un altre tipus de mesures per defensar els drets dels treballadors. L’Estat, per frenar l’atur, incentiva la contractació laboral i els contractes indefinits. 6.3. El problema de l’atur ● En una societat la desocupació depèn del creixement econòmic. Quan hi ha crisi, les empreses limiten els costos de mà d’obra o tanquen. En canvi, si la l’economia és expansiva, la taxa d’atur sol baixar. ● Des de mitjan segle XX s’han viscut tres crisis econòmiques importants. Començament de la dècada del 1970 per l’augment dels preus del petroli. Començament de la dècada del 1990 per l'automatització i la informatització progressives dels processos productius. Crisi del 2007 (financera). ● Les persones més perjudicades per la desocupació són els joves, - 25 i + 50 anys i les minories ètiques. ● Les comunitats autònomes més perjudicades han estat les de dependencia més gran del sector de la construcció i del turisme. En canvi, al nord d’Espanya i a Madrid la recuperació de contractes sembla més important. ● Les persones a l’atur per la pèrdua de l’ocupació reben un subsidi d’atur de la SS. Però, l’atur forços representa un greu problema personal i social. 6.4. La incorporació de les dones al món laboral ● L’activitat restringida de l’àmbit de la llar no comptabilitzava com una feina reconeguda ni remunerada. Consistia a criar els fills, cuidar de les persones grans i de la llar i participar en les feines del camp. ● La societat del benestar des de mitjan segle XX i les taxes de mortalitat infantil baixes han desembocat en una planificació familiar i una limitació del nombre de fills. ● Al llarg del temps les dones han reivindicat el dret a formar-se i a ocupar un lloc de treball. L'accés a la feina remunerada ha alliberat les dones de la seva dependència econòmica. A més, les feines de casa s’han transformat en una responsabilitat compartida. ● Avui en dia s’ha avançat molt en el camí de la igualtat, encara que continua havent casos de discriminació encoberta, com la bretxa salarial. 7. L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ ● Espanya serà un país de vells; un índex de natalitat molt baix i una esperança de vida molt alta, doncs, hi haurà més gent en edat de jubilar-se. Si els percentatges de l'atur no milloren, resultarà molt difícil de sostenir el sistema de pensions. ● En un futur es preveu que es produeixen més defuncions que naixements. La immigració va disminuint i l'emigració ha augmentat. Les espanyoles són les europees que tenen més fills més tard i les terceres que en tenen menys. La falta d'estímuls a la natalitat està agreujada pels efectes negatius de la crisi a les famílies. ● L’envelliment de la població resulta a ser una font d’oportunitat per a l’economia; ja que són menys vulnerables a les promocions i gasten durant l’any dins del sector turístic més que la resta de la població. 8. LA POBLACIÓ DE CATALUNYA ● Dècada 1950, augment accelerat per l’arribada d’immigrants (èxode-rural). Augment de la natalitat pels anys de bonança econòmica. Des dels anys cinquanta fins a mitjans dels setanta, triplica el volum. Crisi econòmica dels setanta estancament de la població (creixement vegetatiu molt baix). ● Darrers anys del segle XX i principis segle XXI: fills dels nascuts durant el baby boom de 1950 1970, creixement econòmic, arribada d’immigrants procedents en gran part del Marroc, l’Europa de l’est i Llatinoamèrica. ● Actualment: situació inversa, generacions menys nombroses, retrocés de la immigració des de 2008, envelliment: baixa natalitat i augment esperança de vida i baixa mortalitat.