¡Descarga Empúries Llatí (2 BATXILLERAT) y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity! Ciutat romana d’Emporiae Contextualització ➔ Al segle III aC entren en escena els romans. ➔ L’any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió va desembarcar al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que ja es trobaven a la ciutat de Sagunt (València). ➔ L’any 195 aC, Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries. ➔ Els romans van guanyar els cartaginesos i van enfortir les seves posicions a la Mediterrània. El campament romà es va convertir definitivament en ciutat, i en època de l’emperador August (segle I aC) la ciutat grega i romana es van unir físicament u jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae. A partir del segle I dC, Empúries va patir una lenta decadència que va ser propiciada per diferents factors entre els quals cal destacar: ➔ Inutilització del port pels sediments aportats pel Fluvià. ➔ Els consegüents canvis de fluxos comercials en les rutes marítimes. ➔ Va anar quedant en segon pla davant el creixement de ciutats com Tàrraco o Bàrcino. Tant la ciutat romana com la Neàpolis es va anar despoblant i finalment la ciutat es va replegar en l’actual Sant Martí d’empúries. Distribució de la ciutat De la ciutat romana d’Empúries se n’ha excavat gairebé un 20%. Tot i així, es pot veure clarament la seva estructura: un rectangle amb un perímetre de 700 metres per 350 metres, amb una superfície de 22,5 hectàrees delimitades per una muralla, que formava part del sistema defensiu de la ciutat. Xarxa viària era molt regular, amb dos carrers principals que creuaven la ciutat: cardo (de nord a sud) i decumanus (d’est a oest). Muralla Cal destacar el bon estat de conservació d’una part de la muralla amb una de les portes de sortida de la ciutat. Es tracta d’un mur recte, sense torres i amb dues parts ben diferenciades: la interior, feta amb grans blocs de pedra; i la superior, construida amb una mena de formigó format per calç, sorra i pedres petites. A la muralla s’observen una sèrie de forats que servien per aguantar uns pals transversals sobre els quals es dipositaven taulons en el moment de la construcció. Quan s’assecava el formigó, aquest encofrat es desmuntava i l’operació es repetia en un nivell superior. Fòrum La zona més espectacular és la del fòrum, una gran plaça descoberta, envoltada per un pòrtic, on es trobaven els principals edificis públics de la ciutat. Era un dels espais amb més vida de la ciutat. Les assemblees ciutadanes, la presentació de candidatures als càrrecs municipals, la celebració de cerimònies religioses, tertúlies, els negocis… El primer que es veia en entrar al fòrum era el temple capitolí, aixecat damunt d'un podi, més enlairat que la resta d’edificis per donar-li més prestigi. Dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En l’època d’August es van edificar dos petits temples, dedicats al culte imperial. ➔ La part nord del fòrum estava envoltada per una construcció en forma de U, formada per un pòrtic, la part exterior, i un criptopòrtic, una part subterrània que feia la funció de magatzem. ➔ A la banda est del fòrum hi havia els edificis administratius: la basílica, on es feien judicis, i la cúria, on es prenien decisions polítiques. ➔ A la banda oest hi havia les botigues comercials (tabernae). Eren locals senzills, amb un taulell amb uns dipòsits interiors on s’emmagatzemaven diferents productes com ara l’oli, el vi i el gra. Les termes No més lluny del fòrum hi havia les termes, descobertes l’any 2000. Eren uns establiments destinats a la higiene personal, però també eren un lloc de reunió social. La majoria de cases no tenien lavabo i molts romans anaven a fer les seves necessitats a unes latrines, també públiques, que hi havia a les termes. Un esclau que portava una esponja ho anava netejant després de cada ús. S’hi podien practicar exercicis gimnàstics o gaudir d’un bon massatge i de tractaments i perfums. Els esclaus tenien cura de les instal·lacions, renovaven l’aigua de les piscines i eren els encarregats de mantenir la temperatura de les calderes. La calefacció s’obtenia per sota del paviment a través d’un forn. Popinae A prop de les termes hi havia les popinae, eren una mena de tavernes on es podia menjar, beure i jugar a jocs d’atzar. Locals amb un mostrador obert al mateix carrer. Domus privades De la ciutat també coneixem l’existència de grans domus privades estructurades a partir d’espais oberts que proporcionaven llum a les estances del voltant i recollien l’aigua de grans cisternes subterrànies. Societat jeràrquica
