¡Descarga empúries llatí 2n batx y más Apuntes en PDF de Latín solo en Docsity! EMPÚRIES
Eurrópiov — Emporiae
Informació extreta de:
http://www.xtec.es/=-sgiralt/labyrinthus/
y “e 200 « e
BADIA DE ROSES
EN
DN
R AS escullera romana
y CIUTAT ROMANA
a =A
y cisternes Ta,
temple capitolí A
portic amb criptoportic +
decumanus maximus — 2
; A
1
ecropolis
amfiteatre
necrópolis
necropolis
La muralla meridional de la ciutat romana d'Empúries. En la foto superior el tram corresponent a la porta que dóna al Cardo Maximus. A la dreta de la porta s'hi observa el relleu d'un fal·lus (detall), símbol de protecció. A la foto de la dreta l'extrem del mateix tram murari (S.G.). El fòrum ocupa quatre illes i s'articula en dues parts divides per un decumanus. La banda meridional estava limitada originàriament per una filera de tabernae. El cantó septrentrional estava presidit pel temple, del qual gairebé només es veu el podium i que devia estar dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Darrere seu el fòrum quedava tancat per un pòrtic de doble nau en forma de U amb criptopòrtic (corredor semisubterrani) i precedit per un nimfeu. Probablement les dues parts tenien funcions diferents: la meridional servia per a les activitats comercials i polítiques i la septentrional per a les religioses. En època d'August el fòrum va ser objecte d'una reforma total, d'acord amb la recent categoria de municipium. L'entrada de les tabernae es va girar cap al carrer, en comptes de mirar cap a dins el fòrum. Es va edificar un nou pòrtic en forma de U a tres bandes de la plaça meridional i, a la del sud, una basílica adjacent d'una sola nau amb tribunal (aedes Augusti) a la capçalera. A l'àrea sacra es van aixecar un templet a cada costat del principal, probablement dedicats al culte imperial. Finalment tot el recinte es va tancar amb tres portes. Restes del criptopòrtic que envoltava el temple del fòrum (S.G.). Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertes l'any 2000 i recentment excavades. Els altres edificis públics coneguts són l'amfiteatre i la palestra, tots dos bastits, el segle I d.C., extramurs però ben a prop de la muralla, a una banda i l'altra de la porta sud. L'amfiteatre emporità era un edifici molt modest en forma d'un òval de 93 x 44 m. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fusta. La palestra, edifici destinat a practicar activitats físiques, només està testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic, que envoltava l'arena. El forn (praefurnium) de les termes. De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n'ha excavat una petita part. Tot i això s'ha calculat que hauria pogut arribar a tenir uns 4000 habitants. A banda d'uns habitatges humils veïns del fòrum, només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat. L'estudi de l'evolució de les tres domus excavades il·lustra sobre el terreny l'enriquiment d'algunes famílies. Dues de les domus, les núm. 1 i 2B, es van ampliar en diverses fases a expenses de les cases veïnes. La domus 1 fins i tot va ocupar part del carrer i va saltar l'antiga muralla. Aquesta mansió tenia peristil, jardí (hortus) i, aparentment, banys privats, a més d'una esplèndida decoració, tal com es dedueix dels mosaics conservats, i una vista magnífica. Entrada i atri de la domus 1 (S.G.). A partir del segle I d.C. Empúries pateix una lenta decadència, com ja evidencia la humilitat dels nous edificis públics com l'amfiteatre i la palestra. Diversos factors poden explicar el aquest procés: la progressiva inutilització del port pels sediments aportats pel Fluvià, els canvis dels fluxos comercials en les rutes marítimes, la importància creixent de ciutats com Tàrraco o Bàrcino i les reformes administratives de Vespasià. Tant la ciutat romana com la Neàpolis es van anar despoblant i finalment la ciutat es va replegar altre cop en el petit promontori de l'actual Sant Martí d'Empúries, la primitiva Paleàpolis, que va ser seu episcopal en l'atiguitat tardana i època visigòtica. El nom es mantindria encara amb el comtat medieval d'Empúries i amb la comarca de l'Empordà. LA CIUTAT ROMANA D'EMPÚRIES Plànol de la ciutat romana d'Empúries (extret i adaptat de R. MARCET - E. SANMARTÍ, Empúries, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1989.)
