Variables en Investigación Científica: Tipos, Control de Manipulación y Mostreig - Prof. S, Esquemas y mapas conceptuales de Psicología

¡Descarga Variables en Investigación Científica: Tipos, Control de Manipulación y Mostreig - Prof. S y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Psicología solo en Docsity! VARIABLES • Qualsevol aspecte observable científicament que pot assumir al menys dos valors diferents. • La definició operacional experimental normalment es refereix a la VI. • La mesura normalment es dona en la VD. TIPUS - Qualitatives: no posen dimensió de magnitud, només es poden incloure en determinades categories. - Quantitatives - Posen una dimensió de magnitud i poden ordenar-se segons aquesta magnitud o segons la seva grandària. - Contínues: pren un determinat numero teòricament infinit de valors, dins d’una determinada amplitud i permet la seva ordenació Dicotòmiques – politòmiques. Categòriques- discretes. - Discontinues Només poden prendre un número limitat de valors dins d’una determinada amplitud i permeten ordenar dits valors. SEGONS EL CONTROL DE MANIPULACIÓ DE L’EXERCICI • Experimentals: permet la manipulació experimental intencional. • Seleccionades • Assignades/atributs: només permeten un nivell de manipulació de selecció. • Pròpies del mètode comparatiu. • Característiques del subjecte. SEGONS EL PAPER QUE EXERCEIXEN EN LA INVESTIGACIÓ • Variables estímuls VI • Qualsevol aspectes referit a la situació experimental que es pot manipular i pot donar lloc a una resposta. • Variables resposta • Qualsevol aspecte observable en la conducta dels subjectes. VARIABLES INDEPENDENTS • L’investigador exerceix un control sobre elles, sobre la seva manipulació per a estudiar els seus efectes sobre el fenomen que l’interessa observar o VD. • VI: al menys assumirà dos valors: absència o presència. MANIPULACIÓ INTENCIONAL • L’experimentador decideix lliurement què valors de la VI l’interessa estudiar en aquell experiment. • Hi ha una assignació lliure, aleatòria de cada valor de la VI a un grup de subjectes. (80 subjectes: 40 valors auditius i 40 a visuals). • L’experimentador triar o crea els valors de la VI i determinarà que grup de subjectes reben cada valor. MANIPULACIÓ DE SELECCIÓ • L’experimentador decideix lliurament els valors de la VI que l’interessa estudiar. • P.e.: estudia l’edat: 8,10,12 anys. Ja no pot assignar aleatòriament cada valor a la VI a un grup de subjectes, ja que cada subjecte disposa d’una determinada edat abans de l’experiment. • Edat, sexe, intel·ligència, personalitat, condició social: MÈTODE COMPARATIU. • En el mètode experimental, al menys una de les VI ha de tenir una manipulació intencional. VARIABLES DEPENDENTS • Tenen un efecte presumible de la VI. • No s’exerceix control sobre ella. S’observa i es mesura. • Validesa: la validesa del constructe es que es mesura el que es vol mesurar. • Fiabilitat: constància en la mesura, quan s’apliqui a dus o mes vegades als mateixos subjectes y en les mateixes circumstàncies s’obtenen els mateixos resultats. • KERLINGER MAXIMINCON • Maximitzar la variança primària. • Controlar la variança secundària. • Minimitzar la variança error. DISSENYS EXPERIMENTALS • Tenen el grau de control més elevat. VI • Permeten la manipulació intencional. • Gaudeixen de gran constància experimental. • Validesa interna elevada. • Relacions de causalitat VI-VD. Supòsits bàsics • Control de variables contaminades. • Aleatorització en l’assignació dels subjectes als grups. • Aleatorització en l’assignació als diferents nivells de les VI’s. • Manipulació de la VI. Estructura bàsica • UNIVARIABLE – MULTIVARIABLE. • INTERGRUPS – INTRAGRUPS. • UNIFACTORIAL – MULTIFACTORIAL. • ALEATORITZACIÓ COMPLERTA - RESTRINGIDA Aleatorització, present en dos moments • Selecció de la mostra. • Formació dels grups. DISSENY QUASI EXPERIMENTAL • Manipulació de la VI i absència d’aleatorització. • Grup quasi-control: no equivalents, no comparables. Característiques • Es fan servir en escenaris naturals. • Manca de control experimental complert. • Utilització de diferents procediments per esmenar l’absència de control. Total. • La seva disponibilitat per explotar alguna situació social donada. Per suplir l’absència de control complert • Inclusió d’un grup de control no equivalent. • Mesurament repetit de la conducta sota condicions idèntiques. • Series temporals interrompudes. METODOLOGIA SELECTIVA: CORRELACIONAL/ENQUESTA • Selecció de subjectes en funció de que tinguin entre les seves característiques un determinat valor o modalitat de les variables, per a poder estudiar la relació existent entre elles o amb la resposta que aquests participants donen davant determinades situacions o tasques. • ABSÈNCIA DE MANIPULACIÓ I ALEATORITZACIÓ. • Estudi de fenòmens sota la seva representació natural. Objectius del mètode • Descriure una realitat determinada. • Identificar regularitats en el conjunt de les dades. • Fer prediccions quan alguna variable es considera antecedent a les altres. Intentar establir quelcom tipus funcional o causal. Altres factors • El mostreig. • La recollida d’informació. • La codificació: assignar números iguals a respostes iguals o a característiques iguals a persones. • L’enquesta per mostreig és l’estratègia a seguir que el que es busca és la representativitat. Classificació per la dimensió temporal de recollida de dades • Transversals: estabilitat de les variables de temps. • Longitudinals: estudi del desenvolupament o del canvi al llarg del temps. ES POST FACTO VALIDESA INTERNA • Descartar per part dels investigadors causes de la VD que no siguin derivades de la VI i indica fins a quin punt el comportament de la VD es pot explicar únicament a partir de la VI/s. • Variables emmascarades: VE que no han estat controlades i que covarien amb la VI per convertir- se en una relació espúria entre la VI i la VD. • Grau de seguretat que es pot afirmar que la VI és la causa de les variacions observades en la VD. TIPUS • Historia. • Maduració. • Adaptació a les proves. • Instrumentació. • Regressió a la mitjana. • Pèrdua no aleatòria de subjectes. • Selecció. VALIDESA EXTERNA • Possibilitat o grau en que una investigació es generalitzable a altres individus, situacions i moments. • Obtenir i emprant tècniques de mostratge probabilístiques, amb mostra suficientment gran i un marc mostral ben definit, s’aconsegueix una elevada validesa externa. TIPUS • L’efecte reactiu o d’interacció a les proves. • Els efectes de a interacció dels biaixos de selecció i variable experimental. • Efectes reactiu als dispositius experimentals. • Interferències en els tractaments múltiples. TIPUS DE DISSENYS INTERSUBJECTE • Subjectes diferents en les diferents condicions experimentals. • Assignació aleatòria per a repartir els subjectes en les diferents condicions experimentals. INTRASUBJECTE • Grups equilibrats en quant a les diferencies individuals. Hi ha els mateixos subjectes en totes les condicions experimentals. • Cal evitar els efectes de la pràctica i la persistència: amenaces a la validesa interna • Existeixen diferents ordres de presentació. INTERACCIÓ ENTRE 2 VI O MÉS • Es dona l’efecte d’una VI (sobre la VD) depèn dels valors que pren l’altra VI. • No hi haurà interacció quan l’efecte que té una VI sobre la VD és independent dels valors que prengui l’altra VI.