Estructura dels Sistemes Comunicatius (1r semestre), Apuntes de Publicidad y Promoción

¡Descarga Estructura dels Sistemes Comunicatius (1r semestre) y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity! Tema 1 Estructura: distribució i ordenació de les parts que formen un conjunt (el sistema comunicatiu). Cada part és diferent però tenen aspectes en comú. L’estructura es basa en uns elements de composició, regles que afecten a les parts i regulen el seu funcionament. L’estructura també és el pilar del s.c. L’estructura del sistema comunicatiu s’ocupa de: - Conèixer i analitzar empíricament l’evolució del s.c i del conjunt d’indústries culturals. - Explorar dinàmiques i el funcionament del s.c. - Explorar les interaccions del s.c amb el sistema social en la seva globalitat, és a dir, amb el seu context (històric, social, polític, tecnològic..). Estudiar el marc històric en el que es produeixen, distribueixen i consumeixen els productes comunicatius. - Analitzar els diferents troncs industrials que conformen el conjunt del s.c, que nascudes de manera autònoma al llarg del últims segles o decenis, s’han anat integrant cada cop més entre sí. Sistema: conjunt de principis o regles sobre un matèria racionalment enllaçades entre sí. El sistema respon a les parts, que tenen característiques comunes: producció, distribució i venda (gran objectiu del s.c) El problema o benefici d’un determinat sector pot influir positiva negativament en els altres sectors. El s.c és considerat com un macro sector, altament complex que engloba diferetns sectors molt dispars i diversos: - Sector producció de continguts (videojocs, cinema, música..) - Telecomunicacions: Eina facilitadora que crea xarxes per tal que el s.c pugui intercanviar el seus productes i acostar-los al consumidor (tenen un rol de transport). Sense les telecos el s.c avui dia seria inviable i no existiria, per això es diu que aquesta forma part del s.c. - Audiovisual: sector econòmic que engloba la tv i els videjocs (grans sectors del s.c.) El s.c és una indústria pq ven els seus productes genera riquesa i augmenta la dimensió ( crea llocs de treball). El seu producte però, és molt peculiar. Característiques del s.c: - Centralitat social - Doble paper: industrial i cultural - Complexitat i diversitat interna: sotmès a constants processos d’evolució molt dinàmics. 3? grans àmbits d’activitat: 1. Producció tot allò que fa que una idea es converteixi en un producte comunicatiu. 2. Distribució 3. Empaquetament i edició (depèn del sector) 4. Consum Tots aquests àmbits que formen part de la cadena de valor, estan vinculats uns amb els altres i s’afecten mútuament (interdependents i interconectats) 1. Producció: posar tots els mitjans necessaris pq es creï el producte (recursos humans i materials, molt importants x tal d’elaborar un producte comunicatiu). Necessitat d’una inversió econòmica important x fer un producte competitiu i de qualitat. 2. Distribució: fase en la q el producte comunicatiu es mou. - Distribució física - Distribució immaterial (Internet i noves tecnologies) 3. Empaquetament i edició: agafar unitats soltes i posar-les en un paquet de tal manera que arriba al client en una oferta. 4. Consum: moment en que l’usuari decideix llegir, mirar, escolar el producte. Accessos: - Accés condicionat: es basa en el pagament - Accés en obert: sense pagar. Tema 2: les teoríes per estudiar el s.c La globalització és un fenomen que afecta a la comunicació entre d’altres àmbits (ex: política, crisi econòmica...) que s’ha donat especialment en els últims anys en les societats post-industrials. Característiques que afecten al s.c:  Caràcter expansiu: com una immensa taca d’oli que va ampliant el terreny de joc. Els productes comunicatius passen a circular a escala planetaria.  Suposa l’establiment de creixents relacions i interdependències entre els diferent sectors de la comunicació. Això provoca que el q passi en un mercat concret afectarà a altres mercats (+ globals) Orígens de la globalització:  La globalització està vinculada a dos grans ideologies polítiques: Il·lustració i Liberalisme (s.XIX). o Il·lustració: la globalització es presenta en termes positius, idea de progrés i major benestar. Aquesta idea prové de la Il·lustració. o Liberalisme: planteja la idea que els individus han de tenir el màxim marge de llibertat possible, és a dir, l’estat no ha d’intervenir directament (paper secundari) El mercat ha de ser el mecanisme regulador del s.c. + Mercat – Estat  Procés de colonització: te com a manifestació la creació de noves colònies. Per alguns la colonització del XIX es repeteix en el terreny de la comunicació i a través dels productes comunicatius.  La globalització te una base d’ampliar els mercats per aconseguir més vendes del producte, és a dir, es fa per motius econòmics i per rendibilitzar el mercat i augmentar els beneficis.  Processos clau: o Transnacionalització: ens arriben productes comunicatius d’indrets llunyans molt fàcilment i s’incorporen amb naturalitat al nostra consum diari. La transnacionalització no només afecta al producte sinó que també a l’empresa. Per tant, la transnacionalització provoca que productes i empreses circulin internacionalment. o Liberalització: ens planteja que s’han anat eliminant els obstacles que dificulten la circulació dels productes a causa de: 1. La primacia (superioritat) del mercat 2. Menys intervenció de l’estat Sector TV Radio Indústria musical Indústria videojocs Indústria videojocs Premsa Sistema Comunicatiu  Estructuració: quin és l’efecte del funcionament de la comunicació sobre la societat. En funció de com sigui el s.c pot posar en mara processos d’estructuració de la societat. Aquests són tres procesos claus x intetnar entendre el funcionament del s.c. L’economia política de comunicació diu que la comunicació i els seus sectors no són un negoci més, ja q generen efectes culturals sobre la societat. Diu que s’ha d’estudiar el s.c des de diferents vessants i no només des de l’economia, sinó també política i cultural. Crítiques de l’economia política:  Te en compte tres perspectives analítiques: 1. Enfocament històric: és important saber d’on ve el s.c. 2. Visió amplia a) Estudiar el s.c en el seu interior b) Estudiar l’impacte del s.c sobre la societat c) Estudiar l’impacte de la societat en el s.c 3. Base crítica: analitza el q passa i valora si es positiu o negatiu x la societat, a diferencia de media economics.  A diferencia de media economics, te una visió macroeconòmica (conseq. Polítiques, socials.. que afecten al funcionament del s.c)  Autors principals: 1. Internacional: Mosco, Machesney 2. España: zallo, Bustamante, Murciano 3. ULEPICC (Unión Latina Economica, Política Información Comunicación y Cultura)  associació que acull investigadors, especialment d’Espanya i llatinoamerica, que utilitzen l’economia política. Dimensions s.c (Economia, tecnologia, política) Un mal rendiment del s.c afecta a l’economica. També afecta a la política i condiciona la tecnologia, ja que demanda noves tecnologies x millorar productes i serveis. Tema 3: l’impacte de la tecnologia en el s.c  La importància de la dimensió tecnològica:  Tecnologia: dimensió fonamental x entendre el funcionament i la configuració de l’estructura del s.c. Cada vegada te més incidència i importancia en el s.c. Sense tecnologia no hauria s.c i viceversa.  Apropiació: a vegades utilitzen la tecnologia d’una manera que en un principi no s’esperava (ex: trucades perdudes). La tecnologia és important per l’ús que la societat en fa d’ella i no la tecnologia com a tal, ens apropiem d’ella. La tecno a canviat els límits de l’esfera pública i privada.  Telecomunicacions: assoleixen forta importancia en el s.c des de mitjans del s. XIX (les societats més avançades s’estaven indutrialitzant). Aquest creixement es troba amb el problema de la falta de xarxes de comunicació. Les telecos apareixen x aconseguir suprimir la distància entre dos punts geogràfics (permetre la circulació de missatges de forma ràpida i eficient). No es pot entendre la globalització comunicativa sense les telecomunicacions i la tecnología. La tecno impulsa i frena el s.c. El s.c necessita les tecnologies x millorar les seves potencialitats. La tecnologia i el s.c estan molt lligats entre sí.  Evolució del sector telecomunicacions  Ruptura del binomi comunicacions i transport físic en els inicis de les telecos el nexe entre les telecos i el transport físic era molt gran.  Inicialment les telecos utilitzaven l’electricitat x lliutar contra la distància. Més tard, l’electrònica.  4 grans etapes en l’evolució de les telecos:  les primeres comunicacions elèctriques per cable (és un gran pas però alhora limitat a causa del cable). 1844. Aparició TELEGRAF (Morse): Fent servir impulsos elèctrics que representaven el codigo Morse amb un llenguatge propi. Eren missatges breus. El telègraf va tenir un impacte revolucionari en el s.c de l’època. Impacte en la premsa: Modernització del concepte d’actualitat periodística Trencava amb la forma de redactar les notícies: síntesi i posar el més important al principi x si es perdia la comunicació (piràmide invertida i les W). Inicis d’un procés de globalització de la info. Aquests tres efectes del telègraf van provocar tal influència que han arribat fins els nostres dies. El telèfon (1876,Bell): tb necessita un cable per poder transmetre missatges (era molt costós). Per tal q el telèfon i el telègraf arribi tb a les zones + rurals, l’estat s’encarega d’aquestes telecos. El telèfon permetia la circulació de veu humana, a diferència del telegràf. El telèfon afegeix poca cosa al s.c però revoluciona l’àmbit domèstic i canvia x sempre més les relacions humanes. 2- Aplicació ondes electromagnètiques a) Hertz: descobreix q a través de l’aire ens podem comunicar x impulsos electrònics q circulen x l’aire (ones electromagnètiques o ones Hertzianes) Quan l’intensitat començava a baixar calien uns repetidors. b) Marconi aplicarà aquest procés sense cable al telègraf (1896) c) Apareix la ràdio com a mitjà de comunicació a partir d’aquesta descoberta i + tard la TV (comparteixen la mateixa base, ones hertzianes). Els governs s’adonen que gestionar aquest canal on circulen les ones és molt estratègic i el converteixen en propietat pública (x tant, qualsevol empresa privada que volgués emetre ha de tenir una autorització de l’estat) 3- Aplicació de l’electrònica a gran escala a) Les dues guerres mundials paren l’avenç de les telecos. b) Quan passen aquestes conflictes bèl·lics apareixen nous aparells receptors (transistor i chip) El chip permetrña una fabricació massiva d’equipaments de recepció amb una mida més reduïda i com a consq + baratgairabé totohm pot accedir a la tv i la ràdio. Es creen els teleclubs (locals x veure la tv) fins que apareix el chip. Fase marcada per l’equipament. c) El satèl·lit de comunicació cobreix un espai molt gran de territori a partir d’ones electro. El satèl·lit permetia veure cadenes d’altres països, tot i que no va tenir gran èxit aquest ús. Des d’un altre punt de vista, el satèl·lit permetia transmetre esdeveniments en directe succeïts a km de distància (va tenir molta incidència). 4- Integració informàtica a. Comença a donar-se a partir de l’època dels 60 i 70, les telecos. Les telecos troben en l’informàtica un aliat x donar un pas més. b. Microprocessador, 1975. És element clau de funcionament (motor,nucli) d’un ordinador. L’aparició d’aquestrevolució informàtica. El micro. Permetrà la fabricació en massa i + barata, pc amb + potència x processar dades (els pc arriben a + població gràcies al micro.) c. Neix telemàtica : unió d’informàtics i telecomunicacions i base de la creació d’una xarxa mundial de pc connectats entre síapareix INTERNET. d. L’arribada d’Internet revoulciona tots els sectors del s.cobra una nova etapa (S:Isocietat de la inforació) e. Internet, punt de partida de la DIGITALITZACIÓ. La digitalització.  És un canvi de llenguatge, procés tècnic que el q busca es establir un llenguatge únic per tal que.  Fa un esforç per intent a arribar a un tipis de mecanisme que permeti comunicar entre si aparells q fins ara no havien pogut tenir aquest contacte.  Imposició d’un nou llenguatge tècnic per poder facilitar les comunicacions entre diferents dispositius (ex:tv i pc). Aquest llenguatge Permet codificar els llenguatges amb una combinació de zeros i uns. (BIT) Característiques tècniques de la digitalització: o La digitalització permet avantatges tècnics o Aquesta nova manera de codificar el missatge permet millorar i augmentar l’espai disponible podem comprimir notablement la info que transmetem. (ex: TDTen l’espai que abans nomes cabia un canal, amb la TDT ara en caben 4). o Millora de la qualitat d’imatge i de so.(ex: HDtot i que l’espai no es pot comprimir tant i x tant no hauria espai x totes les cadenes) o Millora la capacitat d’emmagatzematge i transport de dades o Facilita una major flexibilitat en la distribució de la senyal. Podem intercanviar contingut i fer circular-lo entre diferents dispositius pq ja no son incompatibles entre sí.  Forta renovació tecnològica, ja que els dispositius han d’estar preparats per entendre aquest nou llenguatge  Canvis interns: tots els sectors del s.c van haver de renovar la seva tecno per poder elaborar productes codificats en el llenguatge digital.  Canvis externs: els usuaris van haver de comprar un descodificador x adaptar-nos tecnològicament.  A estimulat la compra i la venda d’equipaments a afavorit alguns sectors.  Oportunitats i riscos de la digital.:  Augment de la eficacia i les possiblitats comunicatives: ara podem consumir un contingut en diversos suports (veure una serie des de la tv, pc, movil..). Consum a la carta: podem veure les series quan i on volem.  Costos econòmics: pot generar que si el cost d’aquest canvi tecno es molt elevat, persones no podin fer front a aquests costos i es generin exclusions socials i desigualtats en quant equipament tecnològic.  La digitalizació te impacte no només en la tecnologia, sinó en tots els sectors del s.c.  Processos claus vinculats a la digitalització:  La informació te un paper fonamental per millorar la productivitat de les empreses i és una font de poder en la política.  La societat de la info provoca transformacions socials, canvis en l’estrcutura l’organització i el funcionament de la societat.  La societat industrial ens situa davant del fet que els individus passen a formar part de classes socials q es col·loquen en diferents estrats de la piràmide social en funció dels diners i el poder que tinguin. (s’organitza jeràrquicament).  Hi ha autors (Castells) que plantegen la idea de q en la societat de la info canviarà la orngatizació de la societat. Diuen que passarem de tenir un sistema piramidal a un sistema més horitzontal (espècie de xarxa amb nodes interconectats), gràcies a la tecnologia. Castells diu que en el cas que es produis un colapse o fallida afectaria menys en el model de xarxa que en el piramidal. Crítics afirmen que aquest model es basaria en relacions online.  Definicions: 1. Castells (1997): organització social en la que la generació, el procesament i la transformació de la info es converteixen en fonts funamentals de la productivitat i el poder gracies a les TIC.- societat-xarxa 2. Echeverría (1999): el moment que vivim es fruit de la revolució informàtica- nou període en la història de la humanitat- tercer entorn (E3) que sorgeix desprès dels dos primers: l’estat de la naturalesa i l’àmbit urbà—és un espai simultani i no una etapa posterior- les 7 tecnologies que modelen aquest E3 són: telèfon, radio, TV, diner electrònic, xarxes telemàtiques, multimèdia i hipertext. Trets de la SI 1- Exuberància entesa com abundància, gran quantitat de dades i info que estan a la nostra disposició amb un fàcil accés. Aquesta abundància però, planteja alguns problemes: ▄ Saturació: un gran volum de info pot desorientar, desinformar i saturar a la gent (ex: govern nord-americà). ▄ Soroll: tot allò que suposa un obstacle o interrupció del procés comunicatiu. Tot allò que impedeix que s’estableixi la connexió entre emissor i receptor. 2- Irradiació: ampli radi d’acció i de circulació dels continguts Un contingut pot ser consumit en qualsevol lloc del món que hagi Internet. Difusió dels continguts a escala planetària. Circulació instantània. Els continguts es repeteixen i es reutilitzen, fet que provoca l’aparició de soroll. Internet com a plataforma privilegiada, única plataforma q permet difondre qualsevol contingut comunicatiu en qualsevol format. (incloure audio, imatge...) no hi ha limitacions. Això obra grans possibilitats d’accés però tb te algun problema la pirateriapermet que els continguts circulen de manera il·legal i el creador o productors no poden vendre’ls x generar benefici econòmic. La SI amb la irradiació a ampliat les nostres possibilitats de comunicació. 3- Omnipresència: en la SI la comunicació i els mitjans de comunicació tenen ubiqüitat (estan x tot arreu), fa que els mitjans de comunicació i els p.c es converteixin en un espai d’interacció social. Això fa que tinguem majors facilitats d’informar-nos o entretenir-nos. Però tb ens fa mes dependents i ens supedita als interessos de les grans companyies propietàries dels mitjans d c. 4- Velocitat: busquem l’acces ràpid als continguts, perquè si no ens molestem. 5- Intemporalitat: perdem la nostra noció del temps. Memoria digitaluna part important dels continguts de la xarxa es configura en un gran arxiu, és a dir, es queden per sempre als cercadors. (usuaris demanen el dret a l’oblit) 6- Volatilitat: molta informació però una part es fràgil i inestable i pot fàcilment desaparèixer. 7- Immaterialitat: els continguts comunicatius poden circular de manera immaterial podem consumir productes que no podem trobar en productes físics però sí a Internet. 8- Interactivitat: capacitat d’acció i de resposta per part dels usuaris. (permet que l’usuari sigui + actiucrear continguts i difondre (blogs, youtube...), però no vol dir que tothom ho faci) 9- Noves formes de relacionant-se amb els altres:  Bakardjieva: La societat de la info facilita la socialització innòvil ( sense haver de trobar-nos cara a cara)  Wolton: gracies a la tecnologia podem relacionar-nos amb un nombre molt elevat de persones però paradoxalment estem sols davant d’una pantalla (soledat interactiva)  Col·laboració entre els usuaris: participació col·lectiva dels usuaris per tal d’establir una xarxa comunicativa que els permeti compartir missatges i expandir la xarxa. - CrowdfundingCol·laboració entre usuaris per aconseguir financament economic per realitzar un projecte (reportatge, disc...) - Crowdsourcingcol·laboració col·lectiva x desenvolupar una tasca o projecte que individualment seria impossible. Les tecnologies permet sumar esforços i crear una intel·ligència col·lectiva. 10- Emmascarament: possibilitat d’ocultar o alterar la nostra identitat a la xarxa. Obra els portes al concepte d’anonimat. L’anonimat presenta aspectes negatius com el fet de no saber qui hi ha darrera d’una info però tb positius ( ex:difondre injustícies en països repressius). Tot i que en realitat, estem controlats pq deixem rastre a la xarxa. 4.3. Brecha digital (digital divide)és una caract més però + important. L’estructura dl s.c pot influir en l’estrcutura de la societat. La societat de la info mantenen i amplien les desigualtats ja existents (no redueix les desigualtats, les agrava). Hi ha una separació entre aquells que tenen acces a la SI i els que es queden fora (reformulació del binomi rics vs pobres en info-rics vs info-pobres). Els info pobres es situen en una situació de marginació social i desavantatge. Costos socials. Nivells que agreujen les desigualtats: 1. Tecnològic: primer nivell que pot generar exclusions. ▄ Qui no te un accés mínim a la tecnologia queda fora ▄ Connexions de bona qualitat 2. Cultural: tot i poder accedir a tecnologies hi ha gent q no esta preparat (avis) ▄ Cal estar alfabetitzat per poder accedir a Internet ▄ Capacitat de produir (tb pot generar desigualtats) 3. Llibertat: permet-hi que els usuaris puguin utilitzar Internet amb llibertat, sense censura. (això no afecta a Espanya x sort). 4.4 La cumbre mundial de la SI Es va dissenyar per la ONU per tal de definir una visió comuna entre governs amb l’objectiu de millorar la implantació de la SI. Dues fases: Ginebra (2003) i Tunicia (2005)  El primer punt que van posar en comú va ser com estendre la SI i implantar noves tecnologies que permitissin el seu accés a :Introducció de la tecnologia, connectivitat, transferència TIC i desenvolupament de les infraestructures. També es va tractar el fet de com permetre que zones més empobrides poguessin accedir a la SI.  El segon punt va ser com utilitzar les TIC per millorar les economies dels països que s’introduïssin a la SI. Un enfocament molt economicista remarcant nomes els beneficis econòmics però no els socials. Van pensar que amb l’extensió de la tecnologia només haurien aspectes positius, sense tenir en compte els negatius.  Grans temes: - Reducció de la escletxa digital- pes del difusionisme. Creien que que posant ordinadors a tot arreu el problema de les desigualtats estaria resolt tot i que no és així, pq tb s’han de tenir en compte aspectes culturals. - Seguritat des de dos punts de vista: -La seguritat entesa com el dret a la privacitat i intimitat de les dades personals (debat actualment no resolt) - La seguritat en les transaccions econòmiques online (seguritat en les dades, comptes bancaris etc de la gent). Va ser un debat molt important pq si no actualment no hi hauria tan comerç online. Aquesta qüestió s’ha resolt. -Govern d’internet, els governs deien que calia establir un govern d’internet pq en la situació actual nomes podem regular el funcionament d’internet amb la legislació de cada estat i per tan es fàcil de burlar perquè internet és global.. Creuen que la seva capacitat de controlar la xarxa era i és insuficient. El govern d’internet era i és un aspecte prioriatri dels governs de diferents països. No s’ha arribat a cap acord sobre si es bo o no que hi hagi un govern d’internet i en el cas que sigues q si com s’hauria d’implantar i quines serien les seves característiques. Creien que si no havia un gobern d’internet les lleis de uns països es podrien incumplir perque podrien anar a d’altres països que els permetessin du a terme. Dades extretes de les gràfiques: -Allò que te un major grau d’nfo a nivell mundial del context de les TIC són les línies de telefonia tradicionals. Han expermentat un gran creixement pq han augment molt els escriptors (95% mundial). no massa important. -Increment notable d’usuaris d’Internet en cinc anys. I la tendència es en ascens equilibrat. A nivell mundial nomes el 42% de la població son usuaris d’Iinternet, la resta estan fora de la SI. Ens posa de manifest que l’escletxa social i les desigualtats és un problema real. - L’evolució de les xarxes socials: hem doblat el nombre d’usuaris de les xarxes socials en cinc anys. L’increment es produeix entre el 2011 i 2012. Només un 27% de la població mundial son usuaris de xarxes socials. -L’efecte de la introducció d’equipaments i connexions de qualitat (de banda ampla): La banda ampla fixa han increment però molt moderat. Els percentatge de subscriptors de banda ampla fixa sigui d’un 10% mundial. Per tant, les connexions continuen sent lentes. Subscriptors de mòbils amb 3g o 4g, han augmentat molt. (32% però). Pot portar que en un futur l’accés d’Internet es farà a partir de dispositius mòbils 3g(abandonessin la connexió fixa). El creixement del 3g es molt més accelerat que la banda ampla fixa.-->força important -Equipament d’smartphone: increment espectacular. (37% de la població mundial te smartphone, xifra molt alta si tenim en compte el percentatge de població que te accés a internet, 42%). - Tablets: apareixen al 2010. A partir d’aqui es va incrementat la venda de tablets, especialment al 2013 pq no només hi ha tablets d’iphone i progressivament va baixant el seu preu. Tot i així, no es un dispositiu que hagi patit un increment de la talla del smartphone. Encara és un equipament car per a la majoria de la població (6%mundial). La situació d’ Espanya dins de Europa - Els països que predominen respecte la incorporació de les SI són els països escandinaus (Noruega(primera), Finlàndia, Dinamarca, Suècia (80-86%). Holanda, Luxemburg i Regne Unit també. - Espanya es troba a la part mitja baixa envers la UE pel que fa la introducció de la SI(49% d’introducció). Per tant, la meitat de la població es troba fora de la SI. - Al final de tot trobem Romania.