Ètica de Nietzsche, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Ètica de Nietzsche y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Friedich W. Nietzsche Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX. Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant l'estudi d'alguns dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Nietzsche va rebre un ampli reconeixement durant la segona meitat del segle XX, com una figura significativa en la filosofia moderna. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de Paul Ricoeur), juntament amb Karl Marx i Sigmund Freud. 1. La Crítica a la cultura occidental Segons Nietzsche, la cultura occidental està viciada des del seu origen, perquè l'error més perillós de tots consisteix a intentar instaurar la racionalitat a qualsevol preu. L'error de la filosofia grega hauria estat la invenció del "estatisme de l'ésser" (Parmènides) i del "bé en si" (Plató). La manera grega de veure el món, és interpretada per Nietzsche com un símptoma de decadència. És decadent tot allò que s'oposa a tots els valors de l'existir instintiu i biològic de l'home. Cal criticar Plató per eliminar els errors de base; es tracta d'una crítica total als tres mons que són inventats per l'home occidental i que són símptomes de la seva decadència: El món racional, el món moral i el món religiós. 2. Crítica a la moral. Un dels arguments fonamentals de Nietzsche era que els valors tradicionals (representats en essència pel cristianisme) havien perdut el seu poder en les vides de les persones, el que deia nihilisme passiu. Ho va expressar en el seu contundent proclamació "Déu ha mort". Estava convençut que els valors tradicionals representaven una "moralitat esclava", una moralitat creada per persones febles i ressentides que fomentaven comportaments com la submissió i el conformisme perquè els valors implícits en tals conductes servien als seus interessos. Nietzsche va afirmar l'imperatiu ètic de crear valors nous que havien de reemplaçar els tradicionals, i la seva discussió sobre aquesta possibilitat va evolucionar fins a configurar el seu retrat de l'home per venir, el 'superhome' (übermensch). L'error de la moral tradicional es caracteritzaria per la seva antinaturalitat, ja que imposa lleis i imperatius que van en contra dels instints primordials de la vida. A més, l'ideal d'aquesta moral és l'imperi de la virtut, o "fer l'home bo", tot i que sealmente converteixi l'home en esclau d'aquesta ficció. La moral cristiana es consolidaria per Nietzsche com a valor suprem, valor que no està en aquest món. La moral tradicional, doncs, postula un altre món, que és el món del més enllà o de la perfecció platònica, i per tant, els valors que han prevalecidos fins ara són ficticis, propis dels febles. El moralista menysprea tots els valors del jo, sent l'altruisme la norma suprema de conducta. L'altruisme és lliurar-se als altres sense esperar res a canvi. L'altruisme no és més que una justificació de decadència personal. En conclusió: la lògica d'aquesta moral consisteix en una alteració de la personalitat, perquè considera que el poderós i el fort és una cosa suprahumà i en canvi el feble i el vulgar és propi de l'home. Les accions elevades no són pròpies de l'home sinó d'un altre jo més perfecte que s'anomena Déu. 3. Crítica a la religió cristiana. Diu Nietzsche que la religió neix de la por i l'horror que l'home té de si mateix. Es tracta de la incapacitat d'assumir un el seu propi destí. Quan l'home li envaeix un sentiment de poder i tem quedar avassallat pel, mitjançant un mecanisme de defensa patològic, ho atribueix a un altre ser més poderós que és Déu. I és que la religió ens portaria a l'alienació de l'home, ja que el cristianisme només fomenta valors mesquins com l'obediència, el sacrifici o la humilitat, sentiments propis del ramat. El cristianisme seria per al filòsof una moral vulgar, que s'oposa a tots els valors específics de la virtut. absoluta, sinó tan sols superar el caos que produeix en la nostra ment l'intent de captar allò que és de per si canviant. La filosofia occidental, encapçalada per Plató i Aristòtil va reprimir els plantejaments dionisíacs per oferir una visió del món apolista. Davant d'això, Nietzsche nega els ideals apol·linis i reclama el triomf dels ideals dionisíacs mitjançant la utilització metafòrica del llenguatge com a expressió de la voluntat de poder. La negació dels ideals apol·linis implica la negació del principi d'individuació, expressat en el platonisme per la idea d'un i substituïda en el cristianisme per la idea de Déu. Si neguem a Déu, neguem a un, i si neguem la idea d'un, neguem els ideals apol·linis i afirmem la multiplicitat dionisíaca, de manera que cadascú pugui expressar la seva pròpia veritat i els seus propis déus. 4. La transmutació dels valors tradicionals: el nihilisme. La cultura europea ha arribat a la seva pròpia ruïna, a la decadència, cal alliberar l'home de tots els valors falsos, retornant-li el dret a la vida i a l'existència, diu Nietzsche. Per a això, el 1er pas ha de consistir en una transmutació de tots els valors de la nostra cultura tradicional. Així, el nihilisme no consisteix en una teoria filosòfica o en una proposició teòrica, sinó que és un moviment propi de la nostra cultura. La força de l'esperit d'occident, cansat i esgotat pels valors inadequats i falsos de la seva "veritable món" es torna nihilista. << Què significa nihilisme ?, que es desvaloritzen els més alts valors, falta la meta i falta la resposta al per què >>. El nihilisme de l'esperit occidental és radical i absolut, i un cop perduda la fe en el "veritable món", la cultura es queda sense sentit, sense guia o meta aparent, llavors s'arriba a la decadència o al pessimisme. Per tant, el nihilisme és una força destructora de la base de la cultura occidental, és a dir, d'aquest Déu cristià en el qual es dóna suport a la moral i el coneixement de l'home: << On s'ha anat Déu?, Jo us ho dic, nosaltres ho hem matat, tots nosaltres som els seus assassins. L'única cosa que està en Déu mort són l'esglésies >>. 5. La moral dels senyors Nietzsche té especial enemistat amb les ètiques kantiana del deure, la utilitarista i sobretot amb l'ètica cristiana i valora, per contra, la vida sana, forta, impulsiva i amb voluntat de domini. Tot el feble, malaltís i fracassat és dolent, però definitivament, la compassió és el pitjor mal. Distingeix dos tipus de moral: - Moral dels senyors: la de les individualitats poderoses que tenen superior vitalitat i vigor per si mateixes. És la moral de l'exigència i de l'afirmació dels impulsos vitals. - Moral dels esclaus: la dels febles i miserables, la dels degenerats; regida per la falta de confiança en la vida, perquè valoren la compassió, la humilitat i la paciència. És una moral del ressentit, que s'oposa a tot el superior i que per això afirma tots els igualitarismes. 6. El superhome Pensa Nietzsche que l'home és un ésser miserable i immund, un ésser a mig fer, un pont entre la bèstia i el superhome, un pas de la pura animalitat a la superhumanitat. És el seu destí, però en el seu recorregut evolutiu poc ha estat encara el que ha aconseguit: << Heu evolucionat del cuc a l'home, però encara hi ha molt de cuc en vosaltres >>. L'home és com una malaltia en l'univers, i és l'únic animal que encara no ha arribat a consolidar-se. La vida humana comporta un greu risc: o vèncer l'home mitjançant la superació, o tornar a l'animalitat primitiva. Mentre tots els animals han produït una mica superior a ells, l'home es resisteix a evolucionar, no vol abandonar el valors del passat i donar un nou sentit a la humanitat. Està doncs, a diferència de l'animal, tornat al futur i concep ideals, compte destinacions. Doncs bé, hauria segons Nietzsche tres versions de l'ideal