Evolució de les societats humanes, respostes de la guia de lectura tema 1, Ejercicios de Evolución Humana

¡Descarga Evolució de les societats humanes, respostes de la guia de lectura tema 1 y más Ejercicios en PDF de Evolución Humana solo en Docsity! 1 GUIÓ LECTURA Tema 1 (EVO) Llausàs, A (2015): “Els límits dels clima: a la natura, segons la ciència i per la societat”. Eines, nº 23, pp. 6-17. 1- El clima dels nostre planeta ha estat en canvi permanent. Històricament, la temperatura mitjana ha oscil·lat entre 14°C més que en l’actualitat, ara fa uns 50 milions d’anys i uns 12°C menys que avui dia durant les glaciacions de 20.000 anys enrere. 2- En els darrers 10.000 anys, la temperatura ha oscil·lat molt poc, fet que ha propiciat una certa estabilitat en la biosfera, sense grans episodis d’extincions massives d’espècies per causes naturals, i ha facilitat la transició de les societats humanes des del Neolític cap a la modernitat. 3- Defineix “efecte hivernacle” “L’efecte hivernacle” és el procés pel qual una part de l’energia solar que arriba a la Terra queda atrapada a l’atmosfera, absorbida per determinats gasos, tot contribuint a elevar la temperatura del planeta i fer-lo habitable. 4- Quin és el gas que més contribueix a aquest efecte? Per què? EL diòxid de Carboni (CO2) és el gas que més contribueix a aquest efecte, no perquè sigui la molècula que tingui més capacitat de retenir energia, sinó perquè és, amb diferència, la més abundant. 5- Alteracions en el clima. 2 ✓ Augment temperatura mitjana a l’atmosfera. Aquesta ha augmentat uns 0,8 °C des dels primers registres fiables, que daten de finals del segle XIX. ✓ Augment temperatura mitjan del mar. Aquesta ha augmentat en més d’un grau des de 1974 –amb dades registrades a 20 metres de profunditat. ✓ Augment acidificació de les aigües marines. L’excés de CO2 atmosfèric comporta una major absorció d’aquest compost per part de les masses marines, provocant l’acidificació de les aigües marines. 6- Bioindicadors de la superfície terrestre que evidencien el canvi global. Els cicles vitals de moltes espècies de plantes s’estan veient alterats amb un avançament de la brotada i la floració i un retard en la pèrdua de la fulla. A nivell espacial, s’ha observat com algunes espècies estan experimentant desplaçaments latitudinals i altitudinals cercant les condicions que els són òptimes com a estratègia d’adaptació. 7- Les societats humanes també evidencien canvis en el seu funcionament. De manera molt directa, l’augment del nivell del mar ja obliga a fer una reordenació dels fonts marítims de moltes ciutats litorals i , en casos extrems, a la construcció de dics o al desplaçament de poblacions que habiten en petites illes sense pràcticament perfil altitudinal. 8- Alguns científics parlen del pas de l’era Holocè a Antropocè . Per quins motius? Tot i l’impacte de l’ésser humà a la Terra durant l’Holocè, aquest ha sigut mínim comparat amb l’impacte global significatiu sobre els ecosistemes de la Terra que l’ésser humà està produint. De fet, alguns d’aquests nous canvis poden ser irreversibles. 9- En què es fonamenta la teoria coneguda com “tipping points”? 5 19- En la cimera de Copenhaguen, els països participants acorden millorar les seves accions de cooperació a llarg termini per combatre el canvi climàtic; ja que partint de bases científiques s’havien de limitar l’ascens de la temperatura a 2°C. 20- Quins son els motius que fan difícil convenir els objectius (per tal de reduir les emissions de gasos) que cal adoptar per part de cada membre de la comunitat internacional? Els acords no fan referència a les mesures que caldria adoptar, ni al quantitat d’emissions de gasos contaminants en relació a cada país. A més a més, hi ha més dificultats, com la diversitat de perfils, els interessos particulars i les tensions internes. 21- Quin és el factor clau per la limitació de l’escalfament o sia per la reducció del CO2 atmosfèric? El factor clau està en la limitació de les emissions derivades de l’ús de combustibles fòssils; per tant, en la limitació de combustibles. 22- Segon les dades del World Resource Institute, quines son les proporcions de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacles? El 65% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle són les associades a la producció i al consum d’energia fòssil; d’altra banda, el 35% està atribuït de manera fragmentada a l’agricultura, l’activitat forestal, la gestió de residu. I d’altres. 23- Busca informació sobre els resultats de la cimera de Bonn (Alemanya) celebrada el novembre de 2017. La cimera de Bonn va complir amb les expectatives; tot i ser molt tècnica i sense gaires novetats, va servir d’enllaç entre la cimera de París 2015 i la propera cimera a l’any 2018 a Polònia. Un dels resultats va ser la preparació per concretar el acords de París per l’any vinent; de fet, pel que fa aquest punt, un del objectius és que cada país avaluï les seves 6 emissions de CO2 de cara al proper any per tal de reduir-les. A més a més, també es va iniciar un pla de regles sobre financiació, tot i que no hi ha gaires canvis respecte l’esmentat a París. Com a novetats, també s’ha fomentat la defensa del paper de la dona davant del canvi climàtic; així com també tenir en compte el paper dels pobles i comunitats indígenes. També està present l’incloure l’agricultura al tractat. Un dels objectius principals ha sigut l’impuls de la “descarbonització”; es a dir, portar a terme l’abandó del carbó com a combustible, i alhora impulsar d’altres energies com la solar. Tot i ja ser conegut; crec que cal esmentar la sortida dels Estats Units del tractat de París.