Psicología Evolutiva I: Desarrollo Infantil y Teorías Pioneras - Prof. Peralta Serrano, Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Psicología Evolutiva I: Desarrollo Infantil y Teorías Pioneras - Prof. Peralta Serrano y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity! PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Alicia Peralta F 0 E 0 profe teoria, despatx B5b-9 Reme Rubios F 0 E 0 profe de seminaris Psicologia evolutiva I: 0-6 anys. Primeres relacions de les persones. Estructura de la nostra psique. Afectivitat, seguretat, confort,… Base. PSICOLOGIA SISTÈMICA* BLOC A. INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT BLOC B. DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU BLOC C. DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUATGE BLOC D. DESENVOLUPAMENT COGNITIU (capacitats cognitives interactúen amb l’entorn) Seminaris d’aula • Elaborar un quadre evolutiu (word al moodle). • Grups de 6 persones • Planificar observacions que farem a un infant entre 8 mesos i 4 anys en 3 ocasions. En dies diferents i filmant-les. • Anàlisi de les observacions amb la teoria dels quadres evolutius. • Exposició oral + informe escrit. IMPORTANT! Mirar l’horari al power point del moodle (estan indicats els dies que no hi ha classe) MATERIAL DE EXAMEN: lectures obligatories!! (reprografies) F 0 E 0 BLOC A. Leer antes de la classe, plis steffi del futuro LECTURA 1. 1 “EL NEN COM A ONJECTE D’ESTUDI: PERSPECTIVA HISTÒRICA” • S’intenta introduir quan la ciencia es va començar a dedicar a estudiar els nens i, la història previa de la concepció sobre la infància (popular-folklorica o científica). • Representació social de la concepció de la infancia (coneixement tradicional + coneixement científic): tota aquella info que tenim sobre un concepte. Serà necessaria per a elaborar una teoria. • La realitat historica marca la represenrtació social. • Infancia: una fase del cicle vital de la persona. s.XVIII aportacions de la medicina Ciències mèdic-psicològiques (inici s. XIX) i a finals del s.XIX neix la psicologia del nen. 4 ELS INICIS DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL Autors o precursors: - Biografies infantils -Diaris, obres de narristes i novel·listes -Metge de la Cort de França 1ªbiografia de caire científic: G. Tiedman (1764) Al llarg del segle XIX: Nen salvatge d’Aveyron d’Itard Finals del XIX: Preyer (1882) F 0 E 0 primer clàssic sobre Psicologia del nen que 1)estableix estudi sobre base cientifica i 2) planteja problemes de gènesi i evolució Inicis s.XX: Stanley Hall; Mrs. Moore; Mrs. Shin; Baldwin; Piaget (selecció temes depenent d’una teoria) L’important, més que els autors, és el punt en comú entre tots aquests. -Preocupació per l’origen instintiu dels comportaments -Paper de l’herencia -Comportaments compartits Valoració: -Riquesa informació -Objectives però amb biaix (vinculació afectiva observador – observat) - Prejudicis i preteories dels autors - Les teories son representatives de la mentalitat de la epoca - Aquestes observacions son fonament dels mètodes clínic i longitudinal, és a dir, que fan un seguiment de tota la vida d’una mateixa persona des de que neix. *En la lectura de Palacios hi ha informació sobre el mètodes. 5 CONSOLIDACIÓ DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT Finals del XIX i primers anys del XX: punt d’inici d’una “ciencia del nen” Provenint de 3 fonts: • MEDICINA: contribució de tota la via clínica. Exemple: durant la primera guerra europea ¡, sorigina a partir de Dupré, a França, l’escola de la psicomotricitat(pertorbacions neurologiques dels nens) • EDUCACIÓ: Polítiques d’escolarització, problemes d’aprenentatge, psicologia educativa a les universitats Thorndike (1903). “Educational Psychology” Binet i Simon F 0 E 0 Tests d’inteligencia • PREVENCIÓ SOCIAL: ajust emocional del nen en l’àmbit familiar, creixement de la vida urbana, condicions laborals adolescents, “Social workers” (asistents socials) + psicolegs + psiquiatres = contribucio al diagnostic i terapia dels menors marginats 1r quart del segle XX: -La psicologia no estaba tan institucionalitzada com als EEUU pero hi havia figures cientifiques com Piaget, Vygotski; escola psicomotricitat; escola psicoanalítica... 2n quart segle XX: - Ciencia del nen des d’una perspectiva del desenvolupament. Trobem la suma dels enfocaments de teories psicologiques més globals. No hi ha una teoria unificada, sino dividida en dominis: motricitat, percepció, intel·ligència,... HASTA AQUÍ RESUMEN DEL CAPITULO DE HISTORIA I TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT!! *AUTORS INICIADORS? QUE ES UNA REPRESENTACIÓ SOCIAL?... 6 FONAMENTS Fonaments epistemològics (de què es nodreix la propia ciencia, que la fa diferents d’altres) *Epigènesis • En la Evolutiva ens interesa el caràcter prospectiu de canvi i proces • Investigació bàsica: subjecte epistèmic (Piaget). • Psicoleg practic: subjecte psicologic • Canviants concepcions socials i teoriques sobre que es el desenvolupament • Posicions teoriques i tiruriruri TIPOLOGIA D’INFLUENCIES • NORMATIVES • Ocorren de forma similar per a la majoria de persones d’un grup • Afecten a persones de la mateixa edat • Classificades per la història afecten a una cohort particular • NO NORMATIVES • Son inusuals per si nateixes o pel moment en què ocorren • Impacte notable sobre les vides individuals. Ex: que a un nen de 6 anys se li mori la mare CANVIS EN EL DESENVOLUPAMENT El canvi s’intueix per comparacions d’estats a partir d’algun paràmetre temporal L’ésser huma canvia i evoluciona de forma progressiva cap a nivells d’organitzacio i interaccio amb el seu medi més complexes Canvi: idea deprogressió, millor a FALTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA TIPOLOGIES DE CANVIS UNIVERSAL O NO QUANTITATIU O QUALITATIU IRREVERSIBLE O REVERSIBLE DIRECCIONAL O NO DIRECCIONAL ACTIU O PASSIU TEMA 3. L’ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT •.1L’aproximació biològica al desenvolupament: Piaget Piaget parteix de la pregunta: Què és coneixer? F 0 E 0 Què és el coneixement? F 0 E 0 Què coneixem? F 0 E 0 Com aconseguim conèixer allò que coneixem? El seu treball de psicologia genetica i d’epistemologia busquen una resposta a la pregunta fonamental de la construcció del coneixement. Ell volia demostrar que el nen té maneres de pensar específiques que el diferencien de l’adult. Amb l’adaptació i l’organització arribem a l’equilibrament. L’assimilació es troba constantment equilibrada per l’acomodació F 0 E 0 procés continuat d’ajustament. Es va repetint al llarg de la vida amb estructures cada vegada més complexes i organitzades. Activitat psíquica es desplega a través de l’acció. “El principi de tot està en l’acció”: El reflexe mitjançant l’acció arriba a convertir-se en esquemes d’acció, que formen estructures de coneixement i despres formen operacions mentals: LÒGIQUES I FORMALS.****** ESTADIS FORMALS PIAGETIANS (pàgina 46)! • Sensoriomotos (0-2 anys): esquemes reflexos i d’acció • Preoperatori (2-7 anys): organització d’esquemes representatius • Operacions concretes (8-11 anys): operacions vinculades als objectes • Operacions formals (11-16 anys): operacions desvinculades dels objectes. •.2L’ENFOCAMENT SOCIOGENÈTIC DEL DESENVOLUPAMENT: VYGOTSKI • Model contextualista • Context: entorn/escenari on interactuen les persones i on les activitats realitzen i els soccessos tenen un significat socio-cultural compartit. • Significats construits anteriorment per altres. • Socio-genètic: CONTRAPOSICIÓ NATURALESA/CULTURA (Endogen, exogen) ENFOCAMENT SÒCIO-GENÈTIC DEL DESENVOLUPAMENT: LEO VYGOTSKY (1896-1934) • El desenvolupament es porta a terme en el si de les relacions socials (Cultura) F 0 E 0 Regulada pel llenguatge • Mediació social: activitat humana socialment mediada i històricament condicionada. Sense medi social no podriem adquirir determinades capacitats psíquiques superiors ni tampoc el desenvolupament individual. La mediació social té 2 facetes: F 0 E 0 Adquisició de capacitats psíquiques superiors gràcies als útils o instruments (ganivet). F 0 E 0 Dintre dels instruments trobem els signes: gràcies a que els adults fan coses significatives (signes) els nens adquireixen significats (cultura). • Mediació Semiòtica: procés pel qual l’individu es desenvolupa, adquirint funcions psíquiques superiors. És la fusió de les mediacions de : instruments i signes. • LA CLAU d’aquesta perspectiva radica en determinar com es produeix l’apropiació per part de l’individu dels signes i instruments de mediació semiòtica. • Creu que hi ha d’haver un desenvolupament individual que no es pot separar dels processos socials, estàn intimament lligats. PER TANT, l’estructura cognitiva (estructura de funcionament individual) deriva i reflecteix en l’estructura de funcionament social. • LLEI TEORICADE VYGOTSKY: En el desarrollo cultural del niño, toda funcion aparece dos veces: primero, en un nivel social, i más tardem a nivek individual; primero entre persones (interpsicològicament) y despues en el interior del propio niño (intrapsicologica). F 0 E 0 Llei general del desenvolupament de les funcions mentals superiors *Hem d’interioritzar allò que hem après externament. • DIFERENCIA ENTRE PIAGET I VYGOTSKY: PART SOCIAL • ZONA DE DESENVOLUPAMENT •