factors biologics, Apuntes de Etología

¡Descarga factors biologics y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity! Factors biològics Erich Fromm contempla dos tipus d'agressió: descriu un com biològicament adaptatiu i al servei de la vida; un tipus d'agressió, segons ell, filogenéticament programat i, comuna tant als animals com als homes. Exemple d'això, d'acord amb Fromm, és l'impuls a atacar o a fugir quan es troben amenaçats interessos vitals. L'altre tipus, l'agressió maligna, com són la destructivitat i la crueltat, no és biològicament adaptativa. Aquest tipus d'agressió s'observa específicament en la conducta d'homes com Hitler, Himmler, Goebbels i uns altres semblants; és comú únicament als homes i brolla de les condicions de l'existència humana. Un factor que ha donat molt debat entre polítics és el genètic. En molts estudis es van comparar nens genèticament idèntics, es a dir bessons, i nens adoptats que no tenen res genèticament igual amb la seva familia adoptiva i es va demostrar que la herencia genética afecta a l’aparició d’agressivitat independenmentde l’ambient. Tot i així no podem dir que l’ambient no influeixi, ja que es un dels factors més importants. Considerem també com a desencadenadors d’agressivitat les anomalies neurològiques, es a dir, el mal funcionament del cervell. D’aquestes en podem parlar dels danys al lòbul frontal. També de desequilibris químics al cervell, ja que al tenir controlades per impulsos elèctrics provocats per neurotranmissors químics les nostres emocions, pensaments i comportaments, aquests es veuen afectats quan es dona algún desequilibri, com per exemple: uns nivells elevats de testosterona son desencadenadors de conductes agressives y uns nivells baixos de serotonina ens inhibeixen el control de l’impuls agressiu. El periòde de menstruació de les dones també ens mostra com amb l’alteració de les hormones es desencadenen condcutes d’irritabilitat i hostilitat. Un altre motiu que provoca un canvi hormonal y per tant desencadena conductes es ficar a l’home en una tarea provocadora de l’agressivitat, com una tarea competitiva, aquesta tarea provoca un estat d’hipoglucemia que està relacionada amb l’agressivitat. Amb això comprovem com els canvis biològics del nostre cos ens porten a ser agressius. Factors ambientals Els factors de risc que poden –de fet ho fan- potenciar l'agressivitat són: els mitjans de comunicació, l'estructura social i educativa, les característiques dels ecosistemes on resideixen els adolescents, el *status socioeconòmic, l'estrès social causat per la desocupació i l'aïllament social (Melero, 1997). A més poden afegir-se els succedanis del plaure (drogues, esports de masses) i les tendències polítiques extremistes que fan apologia del racisme, del nacionalisme a ultrança, etc (Fernández, 1998). I per què son aquests un risc? Doncs trobem les teories del aprenentatge per explicar els motius. Aquestes teories postulen que la agressió es apresa per múltiples factors: Aprenentatge per associació(estímul- resposta), com estímuls simultanis evoquen respostes semblants. Condicionament operant, de Skinner,els reforços formen i mantenen comportaments determinats, les ontingències de la resposta augmenten o diminueixen un comportament estimulat amb recompenses. Aprenentatge social-vicario,per observació o immitació. Aprenentatge psicogenètic, Piaget, la forma en que els subjectes construeixen el seu coneixement tenint en compte el desenvolupament cognitiu. Això ens ajuda a entendre com un ambient pot arribar a influir tant en el desenvolupament d’una futura personalitat violenta. En definitiva, la família i l'escola són els principals agents socializadores i conseqüentment en els quals recau major responsabilitat. La familia: La família és el primer referent social que té l'home i, per tant, el primer “instrument” socializador en la vida del subjecte. Per tant sembla lògic entendre que es constitueix com un element clau en la gestació de conductes agressives en el nen. L'àmbit familiar generarà sentiments, valors, normes de convivència que redundaran en la vida adulta. Fomentarà la creació de ciutadans que s'ajustaran o no a les normes socials, a les normes de convivència, amb major o menor facilitat depenent, entre altres factors del model de criança viscut. Recents estudis han intentat trobar la relació entre el model familiar i les futures conductes delictives dels nens. Així les recerques dutes a terme per Patterson, Capaldi i Bank (1991) afirmen que les conductes antisocials que es desenvolupen en el si d'una família serveixen d'entrenament per a les conductes que els joves posaran de manifest en altres ambients com a conseqüència d'un procés de generalització. D'aquesta manera en el context escolar aquest procés de generalització comporta tres estadis al llarg dels quals es mostren, per part del nen, conductes òbviament antisocials com a petits furts, desobediència, actes disruptius, etc. Conseqüència d'això és la gradual exclusió del nens del seu grup d'iguals i progressiu fracàs escolar. D'aquesta manera mentre que el nen passa per un d'aquests estadis van augmentant les seves possibilitats de passar al següent amb el que la quotidianitat de les seves conductes conflictives li van portant irremissiblement a una deterioració de les seves relacions amb els iguals i, alhora, a un dèficit escolar cada vegada més important. Altres estudis intenten relacionar les conductes que presenten els nens fora del seu ambient familiar amb les variables afectives presents en ella(rebuig dels pares, càstig, manca d'afecte, negligència). Les seves conclusions fan referència al fet que ha de ser la llar qui actuï com a generador de conductes antisocials, que prevalgui l'agressivitat com a conducte per resoldre problemes personals (Eron, Huesmann i Zelli, 1984, 1986, 1987, 1991). Diferents autors consideren els següents factors de risc per a l'agressivitat dels nens i adolescents (Morton, 1987; Harris i Reid, 1981; Patterson, Debaryshe i Ramsay, 1989): - La desestructuració familiar que provoca que algun dels rols tradicionals siguin qüestionats per l'absència d'algun dels membres progenitors o per falta d'atenció, per exemple, pares massa ocupats pel seu treball, o insensibles a la responsabilitat de tenir fills… - Els maltractaments i el modelatge violent dins del marc familiar que potencia el que el nen aprengui que el dany físic, verbal, l'abús… - La falta d'afecte entre els mateixos cònjuges també provoca conflictivitat familiar. La falta de seguretat vehicula aquestes practiques suaus en els models de criança. Recerques més properes en el temps (Cirerer, 1991; Esteban i Cirerer, 1992; Cirerer, 1995) també destaquen la importància que té el clima soci-familiar en la formació i desenvolupament d'aquest tipus de conductes en els escolars. Després d'aplicar les escales de Clima Social en la Família de Moos, Moos i Trickett (1984) es fa patent que aquells alumnes que són considerats per la resta de companys com a persones agressives i agressores, perceben el seu ambient familiar com a conflictiu; en aquesta línia, els alumnes considerats víctimes percebien el seu ambient familiar amb un nivell de sobreprotecció superior al de la resta de companys. Factors cognitius i socials