Perspectiva socioconstruccionista en inmigración y construcción de realidades sociales., Apuntes de Psicología Social

¡Descarga Perspectiva socioconstruccionista en inmigración y construcción de realidades sociales. y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity! Feedback PAC 1_ Psicologia Comunitària En aquest feedback s'expliquen els aspectes que s'han considerat fonamentals per el desenvolupament de la primera prova i compartir les lògiques que argumenten els criteris d’avaluació. En primer lloc, felicitar-vos perquè en general heu aconseguit un molt bon nivell. Aquells que no han tingut les notes més altes és perquè no han complert els criteris d’avaluació i/o ha faltat respondre a alguna pregunta. Recordeu que els criteris d’avaluació eren: - Capacitat de relacionar i aplicar els constructes teòrics desenvolupats per les perspectives amb el tema treballat. - L'originalitat, claredat i capacitat de síntesi en la redacció de les idees, postures i coneixements que es volen transmetre. - La capacitat d'explicar i argumentar els motius que ens permeten vincular l'organització dels pressupostos, teories i epistemologies de les perspectives en el abordatge dels problemes socials i les intervencions. La primera part de la PAC exigia una especificitat teòrica de la perspectiva socioconstruccionista. Pel que respecta al objectiu de conèixer els fonaments de aquesta perspectiva, no heu tingut gaire dificultats en assenyalar els principals aspectes d’ordre teòric de la perspectiva. Tanmateix, el punt feble ha sigut la vinculació i connexió d’aquests amb una proposta que identifiqui la legitimitat del discursos dels diferents immigrants, per tant, més que el consens total dels discursos, el interessant era analitzar la parcialitat de vivències en relació a un fenomen qualsevol que sigui. Es a dir, es pot realment parlar dels immigrants? Si cadascú es tan diferent com diferent son els espanyols, catalans, alemanys, senegalesos, francesos, etc. entre ells mateixos. La idea no era fer un exercici sobre com ens veuen ells a nosaltres (“els catalans”), perquè aquesta dicotomia en el socioconstruccionisme en rigor no es pot donar, ja que hi ha tantes realitats com observadors puguin descriure-la. És a dir, no és només la procedència el que et fa tenir un referent o una idea de com són els catalans, sinó que diversos determinants, com la pròpia experiència, l'edat, el gènere, l'educació, nivell socioeconòmic, etc. dintre d’un marco sociohistòric determinat. D'altra banda, procedir d'un país determinat no significa que totes les persones tinguin la mateixa cultura. Cultura no és igual a nació. En els processos d'accedir al coneixement, el socionstruccionisme realitza una presa de distància del vincle tradicional entre un “subjecte” que coneix i un “objecte” que es busca conèixer (S-O). D'aquesta forma, les ciències socials han arribat a entendre aquesta relació com una correspondència entre subjectes (S-S). El que ha posat en debat aquesta relació i la possibilitat d'apostar pel reconeixement de la subjectivitat en la recerca. D’altra banda s’ha qüestionat el concepte de normalitat i la forma en que el coneixement regula i controla el que es social. Doncs bé, en la prova es tractava de qüestionar els models tradicionals de definir un problema social, o en aquest cas de qüestionar fins quin punt es deu considerar un problema social com una cosa que existeix per si mateixa, i reflexionar sobre la càrrega cultural de les nostres creences (concepte de poder), que a vegades sense donar-nos pensem que són naturals, normals o obvis. El que vaig valorar, era la capacitat d'assumir com pròpia la perspectiva socioconstructivista i fer l'anàlisi des de “dintre”, encara així vaig trobar a faltar una comprensió més explícita de la perspectiva a l'hora de fer una anàlisi del programa un “Lloc estrany”. No es tractava de explicar literalment la perspectiva!! Era important reflexionar entorn dels determinants culturals que construeixen realitats socials, quins són els que tenen el poder de construir-la i que encara que la cultura és un marc de referència no vol dir que totes les persones que pertanyien a una determinada “cultura” son homogèniament igual en quant als pensaments, les emocions i la conducta. En aquest sentit hi havia que considerar fins a quin punt la cultura no és un element d’exclusió. En la pregunta dos era important incorporar els conceptes de M. Rodrigo com el d'etnocentrisme i identitat cultural, ja que permetia fer una anàlisi més completa de la complexitat que implica la posició de les diferents mirades en un determinat entramat social. En aquest sentit, era important reconèixer que no són només els “altres” els endocèntrics sinó que també nosaltres, ja que el humà necessita donar sentit a la realitat. És a dir, serà el backround de les persones el que determinarà la manera de formular i definir el sentit de les coses i les experiències. Un punt favorable era qüestionar que la cultura es intrínseca i immutable, pel contrari és demanava un sentit crític i plantejar que la cultura és dinàmica i es va construint constantment, ja que la cultura la porten les persones. Aquest mirada implicava considerar el canvi en els éssers humans. En relació a la identitat cultural, encara que sigui única i irreemplaçable i la cultura el marc de referència, era important considerar que existeixen models hegemònic que són determinants però no universal. Amb la qual cosa, no és correcte establir una relació unilateral i mono causal per explicar els discursos dels entrevistats amb una cultura, en tant que sigui representant de totes les persones que procedeixin de la cultura que teòricament representen. En altres paraules no eren necessariament representatius, ja que el “nosaltres” “ells” no són estàtics. També heu de considerar les diferents teories que aborden el tema de la diversitat cultural, les hi ha les més asimilacionistes en la qual es dóna valor a la capacitat del nouvingut a canviar el seu format per la cultura de destinació i no s'accepta realment la diferència de l'altre. I després les hi ha les teories que En altres casos se l’ha vinculada a la teorització feminista i la dels denominats ‘nous moviments socials’ com poden ser les associacions de dones que solidaritzen i no estigmatitzen a les persones que exerceixen la prostitució. Tot i que, efectivament aquesta perspectiva, sorgeix d’aquests dos àmbits de discussió, els conceptes de posicions de subjecte i el d’articulació discuteixen, precisament, els efectes de pensar l’acció política partint de la necessitat de constitució de categories identitàries i aposten per la construcció d’aliances precàries i contingents entre posicions afins però diferents. L’acció social sorgeix per tant, de la producció d’esdeveniments, pràctiques, significats, etc. sorgits de la tensió semblança-diferència entre les diverses posicions. En els casos dels vídeos es podia observar de quina manera treballadores del sexe i altres professionals se han connectat per a lluitar per un motiu “comú”, encara que no necessàriament iguals. Van haver pocs treballs que van considerar que la perspectiva situada procura evitar els efectes d’homogeneïtzar el binomi interventors / intervinguts, i que assumeix la impossibilitat d’eliminar les relacions i els eixos de poder que travessen cada posició. Una articulació és una relació social carregada de poder i és indispensable assumir, conèixer i gestionar amb responsabilitat aquesta condició. Per exemple, les accions es desenvolupen en conjunt amb les treballadores del sexe, amb i per a elles, sense desconèixer els avantatges que el mateix treball pugui generar per a la persona professional. La perspectiva situada afirma que es produeix coneixements segons la posició i el lloc del subjecte i que per tant els coneixements són situats i parcials. L’ús de la noció coneixements situats fa referència al procés de producció de coneixements localitzats i no generalitzables en casos específics. Aquests coneixements es produeixen a partir de l’articulació de posicions de subjecte diversament involucrades en el fenomen en qüestió. A tall d’exemple i de manera sintètica, la visió sobre el treball sexual en un context específic, segons aquesta perspectiva, requeriria: • Abandonar la noció de dona prostituïda, víctima, pobre, explotada, etc. com a categoria explicativa acceptada a priori, única i fonamentada en el discurs expert sobre el tema. • Iniciar un procés de coneixement dels agents socials locals involucrats diversament en la definició i intervenció sobre el fenomen (institucions, grups d’interès, ONG´s, treballadores del sexe, etc.). La idea és assumir la parcialitat de la nostra mirada i afavorir un procés en el que la tensió entre la semblança /diferència amb altres posicions sigui generadora de coneixements. • Afavorir un procés de negociació de la definició de quin és el problema i com es vol intervenir, amb una preocupació especial per atendre a les relacions de saber / poder inherents a aquest procés, així com des d’una voluntat política orientada a la transformació i participació social. Aquí hagués estat molt important fer-nos la pregunta de què és un comportament cívic del que no ho és. Qüestió que no he trobat. • Les definicions i actuacions emergents d’aquest procés s’anomenen coneixements situats. Són els coneixements que hauran emergit després d’un procés d’articulació entre diferents posicions de subjecte que, necessàriament, hauran transformat la nostra posició inicial respecte al fenomen. Un altre aspecte que m’agradaria comentar és el que fa referència a la discussió d’aquests conceptes en l’àmbit de la intervenció social. La perspectiva situada manté una discussió que qüestiona les formes en què ha estat entesa la intervenció social i, per tant, emergeix en diàleg amb aquest àmbit disciplinar en el que totes nosaltres estem immerses. En canvi, les formes d’acció col.lectiva ‘problematitzen’ significats o pràctiques arrelades en les concepcions socialment dominants. En general, ha faltat realitzar un bon anàlisis sobre l'acció col·lectiva de les treballadores del sexe, no de les ONG, en la qual s'exposés que la seva mobilització va ser una resposta a una legislació que no les considera subjectes de dret. En aquest punt m'hagués agradat que haguessin qüestionat la idea de ciutadania, perquè l'administració "escolta" a uns ciutadans i no a uns altres? Per altra banda, hagués estat interessant que s'animessin a reflexionar sobre el lema "jo també sóc puta". Aquest missatge reivindica la idea que tots som subjectes de estigmatizació i discriminació a l'excloure a uns per no pertànyer al que socialment es diu que siguem. L'ésser puta situa a totes les dones en la franja del que no han de ser, no només a aquelles que trien el comerç sexual com activitat econòmica, sinó a totes que irrompen les expectatives socials sobre el seu rol de gènere. Es a dir, l’insult a la dona és la de puta i la del home fill de puta. Finalment, un altre aspecte amb el qual heu d’anar en compte és l'ús de les referències bibliogràfiques. És fonamental cada vegada que es cita a algun autor o es planteja alguna idea o concepte senyalar d'on prové. A més en alguns treballs s'han reproduït fragments literals dels materials sense assenyalar-ho citant-les entre cometes o m'he trobat amb referències bibliogràfiques al final del document però sense haver estat nomenat durant tot el text. Us recordo que si teniu qualsevol dubte respecte a la valoració d’aquesta prova o als continguts que hi hem treballat, podeu a enviar-lo a la bústia personal o al fòrum. Fins a la propera! Constanza Jacques Consultora “Psicologia Comunitària”