feina d'educar, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga feina d'educar y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! Nom i Cognoms: Oriol Palà Rebolloso Assignatura: Teories i institucions contemporànies de l’educació. Grup: M2 Data: 14/12/05 Referència Bibliogràfica: PUIG, J. M.: Feina d’educar. Barcelona, Edicions 62, “Premi Rosa Sensat” de pedagogia 1998 Tesis pedagògiques: 1. La classe no és una institució buida on s’entra i d’on se surt només per rebre informacions, sinó que és una realitat densa de valors. 2. Una escola no és una màquina d’ensenyar ni un supermercat cultural, una escola és una comunitat de treball i de convivència. 3. El pati i l’aula són dues realitats diferents però que estan estretament relacionades. Feina d’educar 1. La classe no és una institució buida on s’entra i d’on se surt només per rebre informacions, sinó que és una realitat densa de valors. Amb aquesta tesis l’autor vol defensar que l’escola no és un lloc on l’alumne és un educant passiu, sinó tot el contrari, l’alumne rep informació, però no només per part de l’escola sinó de tots els àmbits de la societat. Però especialment és en l’aula de l’escola on hi ha una realitat densa de valors, necessaris per al bon desenvolupament personal del alumne. La classe és un àmbit on els nois i noies hi troben seguretat d’avant d’allò que encara els hi és nou, a més també és un espai idoni per crear-se la previsibilitat, és a dir que saben a on els portarà l’educació i el que s’espera d’ells. Cal afegir que l’aula també és un lloc per perdre l’anonimat i ser valorats i reconeguts, que tothom està en unes mateixes condicions i no hi ha ningú superior a l’altre. O com diria l’autor: - és un espai on se’ls estima -. També és important remarcar que una classe no pot funcionar i fer-la com una estructura d’acollida si falla la relació càlida i segura que hi ha d’haver entre alumne i mestre. Aquesta relació pot esdevenir dos moments importants en l’aula, el moment de reunió que és quan l’educador parla o es dirigeix a més d’un alumne, ja sigui a tota la classe o a grups reduïts, com per exemple explicar a la classe un tema de matemàtiques, o explicar els dubtes que tingui un petit grup. I l’altre moment important i sovint el més rellevant és l’encontre. Aquest es refereix a totes aquelles situacions en què l’educador es relaciona únicament amb un alumne, deixant per un instant la resta de la classe en segon terme. Aquest últim moment és imprescindible i molt important per el creixement personal del nen. Per al alumne que la mestra li dediqui una frase o qualsevol paraula, ja sigui bona o dolenta, el nen es sent atès i estimat, que es preocupen per ell. Però la classe no està dividida en la meitat de la classe en reunió i l’altre en encontres, sinó que s’intercalen entre ells, és a dir moments de reunió en què s’està avaluant els càrrecs de la classe, i en cada moment la mestra aporta petits comentaris. Personalment opino que aquesta tesis es de rellevant importància, s’ha de fer al alumne protagonista del seu aprenentatge, només així s’evitarà el fracàs escolar. Feina d’educar VALORACIÓ PERSONAL A mi personalment el llibre m’ha servit de molt. Al inici del llibre no sabia gaire bé del que hem podria trobar dins, només quatre reflexions fetes a classe i un resum molt breu sobre el que tractava el llibre, un home que es passava tot un any en una classe de 4rt de primària amb una càmara i prenent apunts del tot el que passava. No és un llibre que et pot deixar indiferent, sinó que t’aporta una sèrie de coneixements que cap carrera ni cap classe impartida per un professor et pot ensenyar, només ho pot mostrar algú que ho ha viscut i que narra tal i com passen els fets, sense interrupcions i tal i com són d’espontanis. He trobat un llibre sincer, que no pretén fer-te canviar ni d’opinió ni de manera d’actuar, sinó que et fa reflexionar que si allò que fas com a docent ho fas bé i de quina manera. A més reflecteix gairebé a la perfecció la realitat d’una classe, els problemes que hi sorgeixen, els comentaris dels nens, la relació entre societat i escola i tots els factors que la condicionen. En el moment que llegia les escenes en què els alumnes participaven d’una manera basta, quan parlaven de les sortides que realitzarien, de les colònies o fins i tot de les festes que es feien en certes èpoques com la Castanyada, el Nadal, el Carnestoltes, Sant Jordi d’entre d’altres em feia retornar en aquells anys on jo em podia sentir protagonista d’aquest llibre. El que m’agradaria d’estacar del llibre és la espontaneïtat que es vull en una classe de primària, que qualsevol moment és bo per impartir una mica de valors morals o de normes. A més també és important aprofitar els imprevistos o les circumstàncies del moment. També voldria fer referència a la figura de la Maria, la mestra. Suposo que no ha de ser gaire usual que et gravin i estiguin mirant com fas la teva feina, però suposo que també s’ha convertit en un hàbit per ella i per la classe, la voldria felicitar per la gran tasca que fa com a mestra, tot i no veure-li gaire els defecte trobo que és un exemple a tenir en compte, no pas per copiar el mateix que fa, sinó més que res per tenir una idea clara de com s’organitza una classe, com es duen a terme els càrrecs o fins i tot crear una classe compacta i solidària tot treballant sota el tema “fer-ho plegats” que tant remarca al llibre i que ho trobo d’una manera molt encertada. Feina d’educar Feina d’educar