Feina d'educar (Lectura Pedagogia 1r UB), Resúmenes de Pedagogía

¡Descarga Feina d'educar (Lectura Pedagogia 1r UB) y más Resúmenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! FEINA D’EDUCAR Josep M.Puig Rovira Laia Rius Canta NIUB:20350960 I.PROPÒSITS I PREPARACIÓ TEMA: Estudiar l’educació moral a Primària. Educació moral: es transmet gràcies al clima de l’aula i de l’escola: es vehicula a partir del dia a dia, la moral s'aprèn a tot arreu. PROPÒSIT: Mostrar el contingut que s’amaga darrere la convicció que la moral s'aprèn a tot arreu i en el dia a dia d’una classe. Volem definir el tipus de pràctiques educatives que designen aquestes expressions i mostrar aquestes idees que tenen un referent conscient i descriure aquest referent i veure com és aquest sempre i arreu de l’educació moral. PREPARACIÓ: 1)A partir de diferents recolzaments teòrics hem desenvolupat les bases teòriques i metodològiques d’un currículum d’educació moral que s’han plasmat en uns materials d’educació en valors. Tot i que sovint l’adaptació de les propostes a l’aula es modifica i moltes vegades es millora. 2)Analitzar l’educació moral per poder treballar la construcció de la personalitat moral. HIPOTESI 1 → Fer recerca de com es construeix la personalitat moral. Metodologia de caire etnogràfic. L’educació moral depèn de la confluència de tres factors: les experiències morals que ens obliguen a replantejar-nos creences, punts de vista i hàbits, la intel·ligència moral o conjunt de capacitats psicomorals que ens permeten tractar l’experiència: eines morals+cultura moral+guies de valors. Personalitat moral = Experiències morals + intel·ligència moral + cultura moral (valors) 3)L’educació és un projecte que es comparteix amb moltes persones és una pràctica col·lectiva=l’educació moral. L’educació moral és un treball col·lectiu fet en el si d’una comunitat que ha d’expressar valors i que ha de ser democràtica. II.ORGANITZACIÓ I SEGURETAT Els alumnes porten un llarg aprenentatge d’hàbits escolars són uns alumnes experts: coneixen bé com s’han de comportar, què han de fer i com ho ha de fer. La Maria ha formulat el primer criteri de valor i ha demanat que l’apliquin (Fer petits grups mixtos per l’organització de les taules) és una conducta valuosa que forma part de la cultura moral de l’escola és un valor defensable. Estem davant d’un petit acte educatiu fet per implementar un costum moral, una virtut. Passar llista  És gest d’acollida a través del coneixement un acte que permet als alumnes sentir- se reconeguts. (Anomenar els alumnes és acollir i reconèixer a cada un). 1 FEINA D’EDUCAR Josep M.Puig Rovira Laia Rius Canta NIUB:20350960 + saber socialitzar els companys nous!! Presentació professor/a a alumnes =començament d’una relació de confiança entre la Maria i els seus alumnes. Professor ha de ser càlid i fiable perquè els alumnes es sentin segurs i oberts a l’esperança de un nou curs i un nou vincle. SER CONEGUT I RECONEGUT COM A PERSONA DÓNA SEGURETAT. ORGANITZACIÓ + ACOLLIDA = reduir el sentiment de perill dels primers dies. Cal crear una forma de vida escolar que doni seguretat i que permeti la participació creativa de totes les facetes dels alumnes. Revisar el material (Falten carpetes classificadores) La professora els hi diu que es comprin una senzilla perquè després ells la puguin decorar i fer se la seva... “Les coses no valen el preu que pago per elles, sinó per l’esforç que hi he posat a fer-les. Tot allò que que faig per mi mateix ho estimo més que allò que aconsegueixo pagant.” =Valor de l’esforç./Anticonsumista Material comú és una necessitat econòmica permet estalviar i és una decisió pedagògica ja que ensenya a compartir, a apreciar l’esforç dels que ens han precedit i a respectar-lo en benefici dels que vindran. El material és un instrument quotidià de l’educació moral. *(Aprenentatge bosses de plàstic RECICLATGE I REUTILITZAR)=Missatge de valors per modificar una conducta per proposar una alternativa i per ensenyar a fer-ho a través d’un aprenentatge grupal basat en la imitació i la verbalització dels passos a realitzar. Per demostrar que un adult es preocupa d’una qüestió ecològica i que una acció petita val la pena. *(La mestra els ha descobert un diferencia instructiva: els bons amics per jugar a vegades no ho són per treballar.=Els hi demanat un esforç d’autoconeixement i de responsabilitats “penseu si de veritat podeu estar junts i treballar”. ESPAI (pg 29) L’aula és l’espai on els alumnes i els mestres treballaran i conviuran durant un llarg temps. La classe està organitzada en petits grups pensats per treballar cooperativament. La distribució de les taules i el moviment de la mestra per tota l’aula relativitza molt les posicions dels alumnes. No es pot dir qui esta davant i qui esta darrera la pissarra defineix la idea de 2 FEINA D’EDUCAR Josep M.Puig Rovira Laia Rius Canta NIUB:20350960 El compromís i els acords que es formulen a la classe i a les assemblees són molt importants a nivell de grup i també és molt important complir-los tots junts. Les assemblees són pràctiques de virtut,primer,perquè tenen una forma ritual flexible però prou establerta per tal que es poguí convertir realment en un hàbit per als alumnes a més a més aquest ritual o conjunt d’hàbits expressa o tendeix a valors de caire personal (com ara l’autonomia, l’esperit crític, la iniciativa, la responsabilitat i l’autoregulació), a valors de caire col·lectiu (com ara la cooperació, la solidaritat, l’esperit de grup i comunitat i la tolerància i, finalment, a valors procedimentals (com ara el diàleg, la disposició per resoldre conflictes i per acordar accions conjuntes.) També podem observar que es la practica del virtut moral ja que tenen com a objectiu obrir un espai a la participació i al diàleg de tots els membres. L’objectiu de les assemblees és obrir un espai a la participació i al diàleg a tots els membres del grup- classe. L’assemblea és un espai on a través del diàleg és possible incrementar la comprensió dels fets i de les persones, és possible construir formes de convivència i treball millors i, finalment, és possible sentir-se compromès amb tot allò que un mateix i el grup han contribuït a elaborar. Les assemblees tenen un doble poder formatiu: són educatives quant a la forma o conjunt de rituals valuosos que adopten i també són educatives quant al seu fons o conjunt de qüestions que permeten fer i tractar. Les assemblees tenen tres elements importants la preparació, el debat dels temes i l’aplicació dels acords. (pg 62-64 Com funcionen les assemblees) El diàleg és un element molt important dins de l’assemblea. EDUCADORA (Maria, la mestra) S’ha de parlar dels valors que expressen i defensen els educadors en les aules. Els educadors no són canals per on circula el coneixement els educadors actuen com a canal i com a eina, però eduquen perquè són persones que expressen valors. La Maria te una decidida <<voluntat de valor>> mostra amb l’ús quotidià i la paraula educativa una compromesa defensa de certs valors. En l’educació moral es vol formar a l’esperit crític i a l’autonomia del judici, però en l’educació moral també trobem un moment per expressar valors de voluntat d’educar. Això és el que fa la Maria en mil moments de la seva classe ho fa però no els imposa. Quins són els eixos valoratius de la Maria per la seva classe de quart de Primària? No hi són tots els valors que ella defensa i li són propis sinó que és una selecció de valors que podria desitjar a tothom. 5 FEINA D’EDUCAR Josep M.Puig Rovira Laia Rius Canta NIUB:20350960 =Doble eix valoratiu la defensa dels valors individuals es concreta en treball intens com ara (l’autoavaluació, la responsabilitat, construcció de l’autonomia en el comportament i en el judici) i els valors col·lectius (l’ajuda mútua i la col·laboració en tasques). Finalment el diàleg i tots els valors que porta implícits han estat també un dels objectius essencials d’aquest valor. A l’entorn d’aquests valors s’ha teixit una part important del treball d’educació moral del curs i són els que han guiat el treball d’ètica, tutoria i assemblea. També han donat direcció a les relacions i vincles que han establert durant el curs. III.RELACIÓ I RUTINES CARA A CARA AMB UN ADULT Hi ha hagut un intens recorregut destinat a organitzar el grup ha estat un camí que ha donat estructures de funcionament ha inoculat seguretat: tothom coneix el marc dins del qual es mou. La classe s’ha anava convertint en una estructura d’acollida un àmbit on els alumnes es senten segurs, es troben en un lloc on perdre l’anonimat i ser reconeguts com a persones singulars. Resulta important comptar amb formes d’organitzar la classe, amb institucions de diàleg, en treball en equip... però tot serà superficial i fals si no hi ha un vincle que impliqui crear llaços recíprocs d’afecte. En la construcció de la relació i els llaços d’afecte entre els alumnes i els seus educadors podem distingir dos moments. ReunióTotes les estones escolars en que l’educador treballa a més d’un alumne a l’hora i amb grups reduïts o amb el grup classe. Encontre  Moments en que l’educador es relaciona únicament amb un alumne. Relació interpersonal amb un sol alumne. Amb la intenció d’establir-hi una relació orientada a assolir uns objectius. És un intercanvi que produeix resultats. +Doble efecte emocional. Qualsevol encontre provoca en els protagonistes alguna emoció: s’avalua i és viscut amb un to afectiu determinat. Un to que va acolorint la relació, però sobretot la identitat, la moralitat i el coneixement. Les situacions més habituals són les que mostren successivament moments de reunió i instants d’encontre. =Unitat en les relacions interpersonals i d’un moment en la construcció de la identitat personal, la moralitat i els coneixements. És necessària una certa rutinització de les relacions i aquesta rutinització és important perquè es doble: evita l’angoixa i produeix confiança i l’aplicació rutinària d’uns patrons d’interrelació té importants efectes educatius. La rutinització estableix patrons d’autoreconeixement, de convivència i de treball escolar. 6 FEINA D’EDUCAR Josep M.Puig Rovira Laia Rius Canta NIUB:20350960 FER LES COSES EN GRUP Per tal que l’aula sigui una estructura d’acollida són molt importants les relacions entre iguals . La Maria considera que la relació amb els altres i la convivència en grup són valors que aquest curs s’han de treballar de manera especial i són valors que sempre s’han de tenir presents, però és lògic dedicar-hi una especial atenció en aquesta edat perquè s’està fent un intens aprenentatge del treball en grup i convivència. “Viure i donar nom als valors és una manera de doblar l’eficàcia del seu aprenentatge.” Aprendre a conviure en un grup és una de les línies essencials de valor del curs. ELS QUINZE PRIMERS MINUTS Els quinze primers minuts estan destinats a la reorganització de la classe i a fer els càrrecs que cadascú te assignats per tal de poder començar el dia i les classes amb tot preparat.+ Corregir deures Aquestes rutines de classe pauten el treball, predisposen a la constància i ajuden a repassar i sobretot, a mecanitzar els aspectes de l’aprenentatge que no hi ha prou amb entendre. Fer els deures és un signe d’esforç en el treball i d’ordre personal. L’educació és plena d’aquestes exigències que pauten rutines matemàtiques o morals. REVISIÓ DELS CÀRRECS DE LA CLASSE Els càrrecs han de ser una aportació de cadascun dels subjectes i dels petits grups a la col·lectivitat a més a més contribueixen a crear una actitud de responsabilitat respecte de la resta de la classe. Ajuden a crear el sentiment de pertinença a una comunitat. Els càrrecs han de resultar útils i quan ho són es converteixen en pràctiques pedagògiques i són una oportunitat per aprendre a treballar en grup. Els càrrecs: -Ajuden a agafar consciencia que l’aula és una comunitat. -Tenir cura de les tasques que els exigeixen. -Contribueixen a pautar i rutinitzar aspectes de la vida col·lectiva. L’avaluació setmanal dels càrrecs sol ser un dels moments més densos pel que fa el treball de valors. És una ocasió per reflexionar sobre el comportament de cada un dels alumnes i per fer ho sobre el treball que ha realitzat. Els càrrecs i les assemblees han estat les pràctiques més repetides i, sobretot, més intenses quant al treball en valors de tot el curs. 7 FEINA D’EDUCAR Josep M.Puig Rovira Laia Rius Canta NIUB:20350960 (*Com que en aquest cas és la castanyada, els alumnes, ajudats per la Maria, fan panellets pel dia de la festa i a més cada taula haurà de preparar una petita representació. Tots els alumnes estan entusiasmats i col·laboren en tots el que se'ls demana, tal com els ha inculcat la Maria.) CONÈIXER-SE I OCUPAR-SE D’UN MATEIX Cal destacar la construcció de la individualitat i la formació de la comunitat com els dos eixos de valor centrals que han conduit la feina educativa de la mestra. Ara voldríem centrar-nos en l’altre eix valoratiu: la construcció de la individualitat i d’una manera més concreta, en el coneixement i la cura d’un mateix com a mètodes per assolir l’autonomia individual. Ens construïm gràcies a la relació amb els altres i la relació amb nosaltres mateixos. L’escola és un espai important on els nois i les noies reben imatges de si mateixos que venen dels adults i dels companys també es un lloc per aprendre a mirar-se i a tenir cura de si mateix: observar-se, valorar-se, conduir-se i transformar-se. (*La Maria vol treballar aquests conceptes i per això reparteix una poma per a cada grup-taula i els hi diu que l'observin durant una setmana per veure els canvis que pateix la fruita. També vol que s'observin a ells mateixos i els hi diu que han d'anotar en un full els seus hàbits alimentaris i desprès els hauran de llegir i comentar.) L’observació d’un mateix té semblances amb l’observació de les coses i el coneixement i la cura d’un mateix respecte de l’alimentació és un tema de valors. El coneixement de si mateix es dirigeix al rendiment acadèmic i pren la forma d’avaluació externa. *(Una altra activitat relacionada amb el tema d'aquest apartat és la prova de lectura. Cada alumne llegeix un text i la Maria els hi diu el que han de millorar.) En definitiva, el que la Maria vol transmetre'ls es que han de conèixer-se i tenir autocontrol per poder millorar el seu rendiment i realitzar-se com a persones. ¿SOM SEMPRE ELS MATEIXOS? Aquest dia l'autor es disposa a gravar una classe d'ètica. El tema que es planteja avui són els canvis que cadascú experimenta i a partir d'aquí, els que son controlables i els que no ho són. Tots participen dient quins creuen que són els canvis que experimenten. Quan ja han dit el canvis, han de decidir si aquests són controlables o si pel contrari no es poden controlar. 10 FEINA D’EDUCAR Josep M.Puig Rovira Laia Rius Canta NIUB:20350960 Amb això arriben a la idea de responsabilitat de si mateixos perquè saben que hi ha aspectes de seva pròpia manera de ser que poden canviar per millorar-la També parlen dels canvis físics i de que aquests canviaran amb el temps però no sempre al nostre gust. En aquest apartat es comprova que estem enfrontats a un procés de reflexivitat que afecta molt profundament la constitució de la pròpia identitat. Recorda novament la distinció entre coses que hem d’aprendre a acceptar i coses que hem d’aprendre a canviar. L’educació moral no s’ocupa tant de transmetre una manera de ser prefixada com de posar a punt eines per tal que cadascú vagi perfilant la seva pròpia trajectòria. TEATRE I SETMANA DE NADAL Els contes han estat presents en nombroses ocasions durant el curs. I estan preparant un conte per representar durant la setmana de nadal. La Maria els hi diu que han d'escriure un conte cadascún i desprès entre tots escolliran un per convertir-lo en una obra de teatre. Amb això la Maria ha posat en joc dos elements carregats de possibilitats per a l'educació en valors: els contes i els projectes de treball perquè exigeix un treball col·lectiu basat en la cooperació. Els contes oposen valors i contravalors de manera que dibuixen amb claredat els criteris morals que apreciem, en el conte clàssic el bé després de l’esforç sempre acaba per triomfar i imposar les seves formes. Tots treballen junts perquè la representació sigui un èxit però no només fan això al Nadal. També preparen sortides i fan activitats relacionades amb la temàtica. *(Així és el Nadal en aquesta escola pública no confessional de Cornellà, tradicional, ple de valors i respectuós amb la cultura religiosa tant del seu entorn com amb la de fora.) V.TREBALL I CONVIVÈNCIA DEL PATI A L’AULA En aquest apartat es parla de la importància que té l'estona d'esbarjo al pati. No només aprenen valors a l'aula sinó que aquesta estona que passen jugant els fa ser independents i aplicar normes morals. El pati i l’aula són mons culturals diferents i sovint antagònics. La Maria opina que la classe està massa dividida entre els que juguen a futbol i els que no ho fan. No apliquen les normes de comunitat democràtica al pati i això crea conflictes. La Maria els proposa que durant un dia no juguin a futbol i provin altres jocs en equip on pugui jugar tothom. La proposta té bon resultat i ,encara que no és fàcil, amb el temps es van acostumant a variar les activitats lúdiques que realitzen al pati tot hi que no tots hi estan molt d'acord. Hem vist que els debats sobre l’acompliment de normes acostumen a tenir tres parts: comparació de les conductes reals amb les normes per tal de comprovar en quina mesura s’acompleixen , preguntar pels motius que impedeixen un acompliment satisfactori de les normes que coneix 11 FEINA D’EDUCAR Josep M.Puig Rovira Laia Rius Canta NIUB:20350960 tothom i preguntar que s’hauria de fer per aconseguir un millor acompliment de les normes establertes. Podríem dir que és una intervenció sobre un contingut procedimental de l’educació moral. S’haurà aconseguit un objectiu educatiu important : trencar una visió limitada d’un problema viscut i alhora fer un veritable exercici de gimnàstica moral. ELS SABERS NO ESTAN LLIURES DE VALORS Totes les matèries que es treballen a classe estan plenes de valors però sovint l'educació ha cregut que devien ser més científiques i allunyar-se de qualsevol valor. La Maria els hi diu que una part del programa de coneixement del medi es dedicarà a estudiar l'entorn físic i la història social i econòmica del Baix Llobregat. Com sempre, la mestra els hi fa participar a tots. Els hi plateja conflictes que tenen a veure amb el medi ambient perquè reflexionin i denúncies cíviques perquè s'adonin de que l'home és el causant de molts dels problemes ambientals. També estudien la part humana: les transformacions socials i econòmiques de la comarca.(pg 182) Per aquest estudi caldrà investigar la història a través dels seus propis familiars fent servir enquestes. En conclusió el coneixement del medi ha de relacionar els aspectes físics, socials, econòmics i històrics i s'ha d'explicar problematitzant els fets. També ha de ser sensible a la multiculturalitat i utilitzar fonts properes (com familiars) per obtenir informació. El saber social no està lliure de valors ni pot oblidar la responsabilitat humana. S'ha de fer referència al passat i al futur i s'ha d'estimar el medi ambient en general. Per últim s'ha de potenciar la recerca, la reflexió, la crítica, el debat i la cooperació. Per tant el mètode didàctic no està lliure de valors. TEMPS PER A LA REFLEXIÓ El treball moral es troba en el dia a dia amb la qüotidianitat dels actes i també en moments específics com les activitats programades, les festes, els costums… En definitiva la moralitat es troba en la relació amb els altres. L'educació moral està present en tots els àmbits de la nostra vida no només en una assignatura específica per això cal parlar-ne d'ella. A la classe de la Maria s'ha destinat durant tot el curs una hora i mitja a la setmana per reflexionar sobre l'ètica. La reflexió ètica ha der ser l’objectiu específic i sistemàtic que es plantegi l’educador. El temps destinat a la reflexió ètica ha tingut dues modalitats: les classes d’ètica i les assemblees. El primer punt és comú és el temps: les classes d’ètica i les assemblees compartien aquesta hora i mitja setmanal. El segon punt en comú es refereix a l’objecte de reflexió: l’ètica com la preocupació de tot allò que ens esta passant. El tercer punt en comú es la reflexió: les classes i les assembles són moments de reflexió. TemesLes preocupacions i dificultats pròpies de l’edat apareixen de manera regular. L’ètica ha de rebutjar els estils basats en la transmissió unilateral de continguts i utilitzar metodologies basades en el diàleg i l’experiència. 12