Feina de classe Ciències Socials, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Feina de classe Ciències Socials y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! “9 untaagiÍ ppes de Corta - PUOISTO z Deoentest 2. Models 1 Senéllcions curriendars ar Pensenyament ¿e les ciémates socinlls 4 de les hamanitato: les Sunlltate 1 els valers com a opoló ideológica Lensenyament de les cléncies socials i de les numaritato ha estat des dels seus orígens um ensenyament fortament ideologitea:. La insBltucionalització de la geografia 1 de la histósia com a sabers escolars ve sec una consegiiéncia de la creació dels estats nació el segle passat i del tdemí del Nbergliste econbmic i polític. La seva continuñtat és una manifestació de la importancia qe encara s'a- torga a aquests sabers per crear una consciéncia de pertinenga a un determinat collectiv huma i per tansmetre uns determinats valors pretesament compartits per tot el cobiectiv, . A Aquesta situació, iniciada a Europa i als Estats Units, es vá ahar estenent arreu del món. Actualment, la geografía 1 la história s'ensenya a leséscoles de la major part dels pasos 1, en especial, en aquells que van obtentr la Jota independencia ¿1 final de la Segona Guerra Mundial o que, més recentment, intenten recons- tai Pestat inspirent-se en els principis del nacionalisme, com És el cas de molts palsos excomunistes, l analizar d'a- El curriculum escolas és sempre una construcció social « cord amb les finalitats o propóslis que la socictat atotgá ¡als 'sabezs que es volen ensenyar 1 fer aprendre a les noves generacions. Tot que aixó és així en tots els casos, aquesta intencionalitat encara és més clar gr el eás del currí- culum de les ciéncies socials i de les husuanitats, ja que Pobjegte d'estardi és la matelxa societat, els seus homes.t les seves dones. La imazge¡de La societat, del seu present i del seu passat, i el protagonisme que es concedete als homes ia les dones en el cursículum és determinant per a esbriñar cap a,on es vol por- tar l'elumnat, quin és el model de societat que es proposa (quina participació es vol donar als ciutadans. -- a El problema de las faetitass constitucix, seus dmbte) el debat sobre Vensengerment de les ciáncies socials (Pato, 1994). Ei sabes que fieigenye o.que Les finalitais o els propósiis de l'ensenyament determinen ¿contingut que cal seleccionar. De fer, la primera fase de la transposició didactl per consideracions de tipus ideoldgic, polttic, soctológic 1 a condicionada ció dels continguts també cal tenir en compte les idees 1 '9gadgament del pro- «Univers OÍ de Colunga = P00 tessorat, perqué tnflselzen en les decisions sobre qué convé ensenyas laprendie 1sobse qué es deixa d'ensenyar 1 d'aprendre. Un dels problemes més importants de l'ensenyament de les ciéncies socials i de les humanttats és la poca reflexló que es duv a terme sobre les seves finalitats, sobre la seva incidéncia en la configuració del pensament social de 'alumnss 1 la seva predisposició a la partlcipació a Vacció social. De fet, es discutela: enés sobze 'ensenyas al contingut que y'ha d'ensenyar que sobre les raons pes les quals sta a aquest coníngut í no un altre, e seu oblecte d'estudi 1 de le seves selacionsamb:l subject, La determinació de models i tradicions en 'ensenyament de les ciéncies socials ¡les humanttats és el resultat de Vanalisi ¿la valoració de les finalitats perseguides en la teoría 1 en la práctica curricular i de veure com aquestes es mantfesten en les concepcions sobre el saber, Vensenyament 1 P'aprenentaige predominants en el currículum t en la práctica, Amb totes les precancions ecessários próples de P'aná- si social, i la máxima flesdbilitat possible, es poden establir quatre models 6 tra- dicions les fronteres dels quals no sempre es manifesten amb prou nitidesa: ¿E + el model tradicional, majoritari en la práctica; s el model d'easenyament actin, de naturalesa pafdocéntrica, besat en els priñ- cipis de Phumanisme; el model basat en Vensenyarnent dels aspectes intel-Jectuats de les disciplines socials; el model exític, de naturalesa contrasociallizadora, basat en Y'análisi dels pro- bienes socials ¡ en leducació per a Faceió clutadana. Activitat 1.1. Els textos segúents presenten opintons de professoxs 1 profesores sobre les quatre fina- Lists de Vensenyarent de les ciéncies socials 1 de les humanitats | consituebren un exemple de cadascuna d'aquestes tredicions, 4) Ltegiilos Í intenteu identificar a quina tradició pertany cada text. 5) Compareu-losí valoreuzos argumentant la vostza valorarió, 1) “Sovint elaborem profectas sobre la localitat o Pescolz, Penso que és la millor mane- va 'aprendee cora funciona la societat dSmpliser-1a. És bo que els nois les nales 110 es limitina Hegir aprendre com funciona el govern, sinó que també tinguin experión- es disectes sobre com Intervenir, Hem tingut aquí V'alcalde. Hem estut a Yajunta- ment. Hem fet projectes de millora de Ventorn 1 els hem dut ala práctica, hem coldabo- rat amb algunes ONG, hem participat en projectes solidaris amb, el Tercer Món. jéncies socials $] 3 a 3 a 3 S 3 3 3 2 a 3 3 Z ? 2 8 2 E 3 y E 5 a a Dootos rttares e ett i de les humanitats, Bcn, UOC, pág 7-12 nto Ohne Coalo e POSTS, 2 ¡eosenyrmenezo es pot limtas ala tsamsalssó O'informaeció, nó quo de de pepator A pere vine E pes e enfrunipres els amvis de manero Catita | tia” >) "Eon cert Vds que el reales fa bé, que igual niendo que Bid € COMES a, er a al £s el és importan Parque el caniingus da ste 2 probia e cudin por o fos massa dé els eto. No sb Ser agas nl emiene de e Md ml dut pe, ul coplas lí e sine y ro meras ml fe ds o 1 las. 1 tod €s fonamental, libre ésá monsbiement bé. Dentes cone ndxe el que pass l que vo passes. Fa aa bona ta dal que a de stas Por A una persone culta £ viure en el món adult” » «Cada quinzs esfera uma assemblca 1 decidva qué sudar. 4 vegades ie nales Ad omés volen esiuálar geograf, per d'alies prefecineo la Alain Serias. TS una Tita de possbles tomes Pectualtas, tant de la locals 3 os ns | lguas mol sumgesisen aprobar temes que hn vist od tec A e o imeresca pustadarmeni, que és demanen sf telde Cm end e smar a obiervas disercanens la reallizt En general, fea treball cooperan E1De el en pei en gran pray, la que Es més important que apsenguin a coblaborar 1 compartir que 1 pas que aprenguln només continguts. 9 "La wseva princtgal precenpad és el domi de Vestruenar conca muetodoló- ea dele bis sodas. Pez iz considero que la comprensió de la cronologia 1 4e Eos és tan Bhsiea com la compreasió dels panapals esdeventeents de pss 2.1. El model teegicional musenyor per a adoctrinar vVensenyament de les ciéncias socials de les humanttats ha esdevingut des dels seus intcis un instrament poderós de socialització al servel del nacionalismo 1 dels valors hegemónica, sora posen en evidencia, per exemple, els treballs de Ferso (1990) pel que fa a la história, de Sehramike (1976) pel que fa a la geogra- 63, 1 de Wong (1991) pel que fa al conjunt de los ciéncies socials. La Anolitat d'a- guest ensenyement és formar “bons” ciutadans 1 “bones” ciutadanes, és a dis, persones que acceptin acrticament Vexstbncia dns valors superior: que han de fer seus per a integrarse a la societat adulta. 2.2, El medal Wensenyament acti com ensayar a ser Feligos Rosa Sensat citava vult prucipis fonamentals de Vacteació de Vescola activa. Entre aquests principis seleccionera els que enllacen més dirgctamertt amb l'en- V ds Unive Obra de Cojo» PUBS. ru senyemnent de les eiéncies socials i de les humasltats 1 que permeten lilustráz la ésncepció educativa propia d'aquest model: + "EL pen ha de ser considarat el centre del sistema educativo” (principi segon), + "Sha de posar en contacte el nen arto les formes de vida, la natuzalesa 1el tcobali humá, pez tal que adquirera suelos inmmnediates dels éssers de les coses” (pucip! cinqué). > "Programa restringit, Emitació d'hores d'estucl 1 metodología aproplada pes tal d'atan» diment amb ua mínim d'estory intellectual” (paimipl sis + "Pizocupació constant 1 prefezent per el asilorament del Beñ com Piera formació del seu carácter, el desenvolupament de la seva individualicat i Vexpresstó de seus sentiments socials 4 patriótica” (principi sete), o Rosa Sensat (1978, pág, 43-46) le les humanitats de de Vensenyament de les Les finafitats de Vensenyament de les ciéncies soci Fescola activa procedeixen d'una concepció que utilitza els sabers socials 1 humans persones, Els sabers S'entenen com U potencien més els aspectes metodol clencies que no pas els curri . Uaprenentatge se centra en Palumne | es velora en termes de qualitat més que no pas de quantitat, interesa el foment de Lautonomia personal a través de la interacció entre els alumnes i el seu medi, Aquest enfocament, de llarga tradició histórica, ha estat 1 encara ds minoritar a Yescola primaria, ha fingut molt poc impacte a Vensenyament secundar ¿no ha pogut acabar amb el predomini del model tradicional, A Europa 1 en Ven mundial va tenir els seus moments més destacats en el període entre la Primera 1 la Segona Guerra Mundial ¡ en la década dels anys sebzanta 1 principis dels setanía, A Catalunya, aque durant la Segona República í el punt de partida di pedagógica als anys seltanta i setenta. 1.3, El model basa? ex Pensenyament dels aspectes intebiectanís: com fer joves científicos socisis La ceisi que va colpir el sisterna educatiu occidez xanta com a conseqiéncia dels triomís espaci “ment de naturalesa conservadora conegut amb el nom de *rerorm a alló basic", Aquest moviment va tenir una doble implicació: EP al de la decada dels sei > Quant a les Analitats, compartia, en gran maneca, les del model vadiciona!, + Pel que fa al saber, incorporava els principis del neop: 1 buscava una nova racionalitat en qué el pes de les tóra determinan. a Veducació clentifiques