FILOSOFIA: QUADRES COMPARATIUS, Esquemas y mapas conceptuales de Historia de la Filosofía

¡Descarga FILOSOFIA: QUADRES COMPARATIUS y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity! COMPARACIÓ EPISTEMOLÒGICA SOFISTES-SÒCRATES-PLATÓ COMPARACIÓ SOFISTES – PLATÓ (Epistemologia) SOFISTES SÒCRATES PLATÓ Que és conèixer Conèixer és saber dominar la paraula. Saber CONVÈNCER. Poder de convicció Conèixer és arribar a la raó que hi ha dins d’un mateix. ASSUMIR i creure. DEFINIR Conèixer significa RECORDAR. DEFINIR Objectiu? Aconseguir el TRIOMF POLÍTIC a l’assemblea Aconseguir el BÉ COMÚ, LA VERITAT/VIRTUD DESENVOLUPAR L’ÀNIMA Sentits? SENSISME, els sentits ens condueixen a l’engany. NO SENSISME No és una font de coneixement NO SENSISME Forma de conèixer que no necessita esforç. No ens condueix cap a la veritat. Raó? La té qui millor ARGUMENTA (Instrument de manipulació) Per mitjà del DIÀLEG (Instrument de coneixement) A través de la REMINISCÈNCIA, CATARSI, ERÒTICA, DIALÈCTICA (Instrument de coneixement i veritat) Coneixement? RELATIVISME UNIVERSAL UNIVERSAL Veritat? Veritat INTERIOR (relativa)  Fruit d’imposar idees  opinions Veritat INTERIOR (universal)  No hi ha opinions Veritat INTERIOR. (universal) Possibilitat de conèixer ESCÈPTICS RELATIVISME (Triple negació de Gòrgies) DOGMATISME (la veritat és única) DOGMATISME (la veritat és única) Dialèctica CONVÈNCER: Erística (diàleg) MAIÈUTICA. Diàleg, reflexió i preguntes MAIÈUTICA (ascendent) + DIELÈCTICA DESCEDENT Innatisme (coneixement dins nostre) CONEIXEMENT APRÉS CONEIXEMENT INNAT CONEIXEMENT INNAT Nominalisme NOMINALISTES. Només es pot conèixer el nom. És pot conèixer tota la veritat perquè aquesta és universal. És pot conèixer tota la veritat perquè aquesta és universal. Relativisme Tot és relatiu, la raó la té qui millor argumenta. Res és relatiu perquè existeix una veritat única i universal. Res és relatiu. Tot existeix al món de les idees i està copiat al món real. Elitisme Intel·lectual Pagar a canvi d’aprendre a conèixer Tothom pot arribar a conèixer Cadascú arribar a conèixer en funció de les seves capacitats (Mite dels metalls) Plató i els sofistes tenen postures molt oposades pel que fa a la seva epistemologia. Això es deu en part a que la ideologia de Plató deriva de la de Sòcrates, el qual estava totalment en contra dels sofistes, mestres remunerats que creien en una veritat relativa, el sensisme, i exemplificaven la virtut amb el triomf polític i la manipulació, tot postures contraries a la ideologia de Plató. Primerament, els sofistes defineixen el terme conèixer com el fet de dominar la paraula, és a dir, saber convèncer i imposar les pròpies idees. D’altra banda, Plató relaciona el fet de conèixer amb el fet de recordar, ja que per a ell l’ànima és preexistent. Això ho explica amb mites com el mite del carro. Tanmateix, els seus objectius pel que fa a la filosofia són molt diferents. Els sofistes tenen com a objectiu el triomf individual, exemplificat amb el triomf polític. En canvi, l’objectiu de la vida per a Plató és un objectiu col·lectiu, el bé comú a traves de desenvolupar i purificar al màxim l’ànima, per tal de que aquesta pugui tornar al món de les idees. Els sofistes són sensistes, ja que defensen l’existència d’una veritat subjectiva, aquella que percebem a través dels sentits, una veritat relativa. Plató no creu en el sensisme ja que diu que tota forma de conèixer que no necessita esforç no es vertadera i no ens condueix cap a la veritat, ja que per a ell si que existeix una veritat universal. Això es relaciona amb el fet que els sofistes creuen en un coneixement relatiu, ja que per a ells totes les opinions són valides mentre les sapiguem defensar, i la raó la tindrà qui argumenti millor. En canvi Plató creu en un coneixement universal, el qual es basa en el món de les idees. De totes formes, tots dos creuen un una veritat interior, però amb matisos. Els sofistes són escèptics (triple negació de Gòrgies), rebutjant el coneixement absolut, alhora que nominalistes, afirmant que no podem conèixer més enllà que el nom de les coses, i en canvi Plató es dogmàtic, defensant la veritat única. Per tant, podríem concloure que és per això que la veritat interior dels sofistes és relativa, percebuda a través dels sentits, atorgant la raó a qui millor argumenta, de forma que utilitzen aquesta raó com a mètode de manipulació. En canvi, Plató defensa una veritat interior universal, a la qual s’arriba a través de recordar i el diàleg. Els sofistes utilitzen la dialèctica per a manipular i imposar el seu criteri (ho ensenyen amb l’erística), fent valer la seva pròpia veritat interior, en canvi Plató utilitza la dialèctica (ascendent i descendent) com a font de coneixement universal, a més de processos com la reminiscència (recordar) , la catarsi (purificar), i l’eròtica (perfeccionar), com a mètodes per arribar al coneixement i la veritat. COMPARACIÓ SÒCRATES – PLATÓ (Epistemologia) Plató i Sòcrates tenen postures força similars pel que fa a la epistemologia, però difereixen en alguns aspectes. La primera diferència la trobem en el fet que per a Sòcrates, l’objectiu de la filosofia és arribar al bé comú, que tothom sigui un bon ciutadà. En canvi, per a Plató l’objectiu és el de desenvolupar i purificar al màxim l’ànima, per tal de que aquesta pugui tornar al món de les idees. Això ho explica amb mites com el mite del carro. Tots dos defensen l’existència d’una veritat universal, i rebutgen el sensisme, ja que creuen en l’existència d’una veritat interior. Però difereixen en els processos per arribar a aquesta veritat interior. D’una banda, Sòcrates creu en el procés de la maièutica, un mètode basat en la el diàleg i la ironia, el qual mitjançant una sèrie de preguntes amb l’interlocutor s’arriba a una conclusió i definició final, la qual representa el coneixement vertader. En canvi, és cert que Plató defensa el diàleg com a procés per arribar a la veritat, però ell afirma que conèixer significa recordar, ja que per a ell l’ànima és preexistent, i és per això que creu en d’altres processos com la reminiscència, la catarsi i l’eròtica. La reminiscència es basa en aprendre a través de recordar, la catarsi en el fet de purificar l’ànima i l’eròtica en el fet de ser millors a través del perfeccionisme que ocasiona el fet d’estar enamorat. D’altra banda, Sòcrates creu que tothom pot arribar a conèixer, reflexionant i trobant la veritat interior, però Plató creu en l’intel·lectualisme moral, afirmant que cadascú podrà arribar a conèixer en funció de les seves capacitats, fet que explica a través del mite dels metalls. A més, Plató creu que la veritat universal i perfecte només existeix al món de les idees, i que tot està copiat d’aquell món, fet que explica a partir del mite del Demiürg. A part, Sòcrates només creu en un procés de coneixement inductiu (maièutica) i Plató afegeix també el procés deductiu, el qual utilitza la veritat universal o definició per a resoldre problemes concrets, i ho exemplifica amb les matemàtiques. Després defineix les altres ciències com a processos inductius, en els quals s’arriba a una conclusió o definició. Per tant, podríem concloure que Plató té una visió pel que fa a l’epistemologia força similar a la de Sòcrates, però pel fet de ser el seu deixeble l’ha