Filosofía Resúmenes, Resúmenes de Filosofía

¡Descarga Filosofía Resúmenes y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity! FILOSOFÍA La naturalesa humana i el procés d’hominització. Antropologia: És l’estudi de l'ésser humà apel·lant a diferents àmbits o dimensions; biologia, psicologia, cultura… Creada al segle 19 amb les primeres aportacions de Darwin i Lamarck. - Física: Procés d'hominització per obtenir conclusions què consisteix la natura humana des del punt de vista biològic.Reflexiona sobre el procés evolutiu, les seves característiques..etc - Cultural: Atén al procés d'hominització, reflexiona com ens influeix la cultura a la societat mitjançant metodes hipoteticodeductius, observacionals i experimentals. Hominització: Procés evolutiu mitjançant el qual explica els canvis de la especie humana des dels primers primats antropomorfs fins l’actualitat. Humanització: Procés evolutiu mitjançant el qual els primitius éssers humans adquireixen cultura. Explicacións prevolutivas: Creacionisme:Teories que veuen la creació del ésser humà com una obra divina. (3 religions monoteistes son la musulmana, la budista i la cristiana) (Lamarck, Darwin) Fixisme: Teoria que defensa que les especies no varían al llarg del temps, només cambia l’individu (son esensies inmutables). (Plató, Aristotil) Tot creacionismo es fixista però no tot fixista es creacionisme. Creacionisme fixista: Siglo.XVIII cretas per Linné i G.Wvier. Explicacionisme Evolutiu: Lamarck Darwin: - Defensa que les espècies s’originen per transformacions continues amb canvis graduals. - La selecció natural era el principi explicatiu de l’evolució. Entre molts canvis que es produeixen a l'espècie només perduren i es reprodueixen aquells que son més eficaços a la lluita per la vida, els que s’adapten correctament al medi, i els millor dotats. - L’essèr humà prové dels primats. La Teoría Darwinista + la Teoría Genética de Mendel = Neodarwinisme: dona explicació al mecanisme d’evolució proposat per Darwin. Niles Eldredge i Stephen Jay Ghould proposen a 1972 la Teoria de l’Equilibri puntuat: Evolució per salts per macromutacions positives no graduals. Procés d’hominització: Es poden destacar canvis com: - La posició erecta del cos: Es caracteritza per la marxa bípeda, és a dir a dos cames. D’altra banda els canvis anatòmics van ser la pèrdua de prensió en els peus, canvi de la curvatura de la columna… - Però sobre toto destaquem l’alliberament de les extremitats superior que va permetre fabricar armes per caçar altres aliment que no fossin fruits secs entre altres. - Desenvolupament cerebral: El cervell s’expandeix i es fa més complex el que es va permetre utilitzar instruments per a modificar l’entorn i satisfer les seves necessitats. I els simbòlics va ser la capacitat de crear i expressar per símbols i signes. Cultura i Procés d’Humanització: La cultura va ser el principal factor d’humanització. Cultura: És tot allò que no prové de la herencia adquirida sino del que adquirim a la societat com el coneixement, les idees, els valors, les arts, les tradicions, les costums, lleis… en aquest cas el Procés d’humanització seria el conreu de l'ànima o esperit en l’adquisició del coneixement. La cultura ens permet modificar el nostre propi medi, és a dir te un valor adaptable. La Cultura com a factor humanitzador. No només es va aparèixer la humanització (aparició del gènere Homo i de totes les seves espècies) si no que també es va produir la humanització (aparició de les primeres espècies que es poden considerar pròpiament humanes). Diferenciem la dimensió natural (allò que heretem o que ens ve de sèrie) i la Dimensió Cultural (tot allò adquirit socialment coneixements, tècniques, hàbits…) Els animals també tenen cultura ja que son capaços de transmetre conductes, els costums de l'aprenentatge dels animals és la imitació però els éssers humans tenim la capacitat de transmitir mitjançant el llenguatge que també permet la transmissió i assimilació de noves conductes (tècniques, coneixement o informació) a distancia. Es la causa de la cultura humana el conjunt d'informació adquirides socialment i transmeses a través del llenguatge. Diversitat Cultural. Hi ha moltes cultures i aquesta diversitat cultural s’ha donat per que som lliures i podem optar a una certa llibertat i intel·ligència a l’hora d'escollir la nostra conducta i triar la resposta adequada en cada cas. Donem diferents respostes als diferents ambients o entorns. Hi ha diferents posicions davant de la diversitat cultural: - Etnocentrisme: Actitud mitjançant la qual valorem o jutgem les altres cultures prenent com a referent la nostra propia cultura i si una d'aquestes cultures jutjades té uns trets o característiques diferents a la nostra la valorem negativament. - Racisme: Actituds que es basen en creure inferior a un grup de persones de característiques racials, és a dir, la marginació d’un grup de persones per la seva cultura, les seves creences… - Xenofòbia: Actitud de rebuig o menyspreu cap a tot allò estranger, nou, diferent o estrany. - Relativisme Cultural: Actitud que diu que cada cultura té el seu valor i que no comporta les mateixes característiques del les altres cultures. - Universalisme: Rebutja el que és una actitud etnocèntrica i que diu que no poden existir cultures superior a altres, diu que hauriem de agafas las millors característiques de cada cultura i universalitzar sense que desapareixen les altres costums. - Interculturalisme i Diàleg: Veu a diversitat cultural positivament i proposa que entre totes hi hagi una convivencia pacífica i tranquil·la per viure. Alguns debats antropológicos: L’innatisme i l'ambientalisme son dues postures que defineixen com es l'ésser huma: - L’Innatisme: Defensa que la forma de ser de l'ésser humà, de comportarse, la seva conducta..etc van determinades per la seva genètica, és a dir determinat per allò que heretem dels pares, per tant ja naixem de sèrie amb una forma de ser determinada, el nostre comportament i forma de ser es innat. Però no li resten tot el protagonisme a la educació i aspectes socioculturals, si no que ho posen un 10% educació sociocultural i un 90 la genètica. - L’Ambientalisme: Defensa completament el contrari, que l’ambient i aspectes socioculturals tenen més pes i per això defineixen més la personalitat però majoritàriament tot allò que defensen es que l’ambient, l’aprenentatge i l’educació son cuasi tot. L’ambient que ens envolta oh es tot. Els problemes dels dos son: - Innatisme: SI tot és genètic, no tenim llibertat per decidir com actuar o com ser perquè tot està premeditat. L’ Innatisme no deixa llibertat a l'ésser humà. - Ambientalisme: Si tot depèn de l’ambient, l'ésser humà no té cap responsabilitat sobre la seva manera de ser o comporta-se és a dir davant dels seus actes. Tensións entre naturalesa i cultura: Hi ha problemes entre els dos bandols: - Freud : destaca que els ésser humans per natura naixem amb violència, competitivitat i de vida (impuls sexual, autoconservació..) Si cada vegada que desitgem alguna cosa i ens deixem portar pels impulsos i desitjos no podríem viure en societat. La cultura ens ensenya a reprimir aquestos impulsos, però una cultura excessiva ens faria perdre les tendències natural, el punt intermig es el perfecte. - Rousseau: per natura els éssers humans son bondadosos i l’entorn i la cultura es el que ens fa ser cada vegada més competitius, podem desenvolupar les habilitats com la hipocresia o la mentida. ÈTICA: La ètica es la disciplina que s’ocupa de dictar si les nostres accions son correctas o no. - Ètica: Branca de la filosofia que estudia els sistemes morals i intenta fonamentar les normes, valors i criteris morals, intenta buscar l’equilibri entre el bé i la justícia. - La Moral en canvi (el llatí costum) és el conjunt de normes que diuen està bé i malament el comportament d’un individu o col·lectiu. Carácter i Consciència Moral: La conciencia es un dels trets que ens diferencien dels animals, així com el nostre caràcter lliure, és a dir els humans tenim llibertat: capacitat per triar i decidir però també hem de ser responsables amb les nostres accions, ja que la llibertat també comporta responsabilitat, van de la mà, les conseqüències d’aquestes accions dolentes son el que ens lliga a pensar en les normes morals el que està bé i el que està malament, si escollim fer una mala acció esperarem unes conseqüències per això tenim present el caràcter moral això que ens guia cap a la bona acció a l’hora d'escollir i a saber si allò escollit està bé o malament, si segueixen les normes morals estan bé si no les segueixen no. (estém ahí continuamente es un cicle infinit) - Carácter Moral: Si segueixes les normes morals está bé si no esta malament. - Carácter Inmoral: Individu que pren decisions fora de les normes morals. - Carácter Amoral: Tot allò fora del regne dels éssers humans es amoral, fora de la moralitat. (Ex: La mar es traicionera) Nosaltresdecidim fer, no fer, dir, no dir i sabem el que fem per què evaluem conseqüències. Els éssers humans som subjectes morals i conscients, la consciència ens permet triar el que està bé i malament tenint en compte les normes morals. Normes Morals: Son aquelles que el subjecte es sent obligat de acatar i fer seves, però l’obliga la conciencia moral i es dona al subjecte interior. No Afecten a l'àmbit del ser, tot allò que existeix de manera afectiva, si no al de haber de ser; tot allò que estaria bé que existìs, encara que no es doni en la realitat, és a dir, l'àmbit moral. Normes en les dues dimensions: