Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Fisiologia i patologia del sistema digestiu, Esquemas y mapas conceptuales de Fisiopatología

En este esquema resumo la anatomía, histología y fisiología del aparato digestivo, a grandes trazos. Pero no la patología. El índice de contenidos es el siguiente: tubo digestivo, glándulas anexas i peritoneo luego las cinco fases; cefálica, oral, esofágica, gástrica, intestinal i colónica por ultimo la histología muy por encima

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2020/2021

Subido el 15/04/2023

Liam.KU
Liam.KU 🇪🇸

1 documento

1 / 1

Toggle sidebar

Documentos relacionados


Vista previa parcial del texto

¡Descarga Fisiologia i patologia del sistema digestiu y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Fisiopatología solo en Docsity! nasofaringe orofaringe hipofaringe: epiglotis Cardies: esfinter que regula el pas de Fundus: acomula aire per a la contració ms Cos: més gran, més actiu antre Pílor: esfinter que regula la sortida de aliments Duodè: Ampul.la de vater: Colèdoc: prové del fetge Jejú: gruix, irrigat i absorció. Ples circulars Ili: +llarg Cec: apendix ventiforme Colon Recte: Recte en el pla frontal, però segueix les curvatures del sacre i del còccix. Cavitat bucal Faringe: Esòfag: mediastí, tub muscular que permet del bol alimentari. Atravesa el diafragma per el hiat esofàgic Estomac: curvatura major i menor aliments i inpideix la deglució Intestí prim: replegat formant nases intestinals i vesícula biliar i Conducte pancreàtic angle duodeno jejunal (o de Treitz) valvula ileocal Intestí gros: Ascendent Transvers Descendent Sigmoide Anus: Esfínter anal intern (ms llisa invol) extern (ms estriada vol) Cèl secretores de moc i bicarbonat- protecció Cèl principals: Pepsina- proteines Cèl parietals: àcid clorhídric (suc gàstric) externa: LLISA interna: nombrosos PLECS LONGITUDINALS -proteines umbilical mesogastri epigastri hipogastri hipocondri D hipocondri E Flanc D Flanc E Fossa Iliaca D Fossa Iliaca E Mucosa: capa més interna (epiteli, làmina pròpia i musculs de la mucosa) secreció i absorció. Submucosa: tx connectiu. molt vascul i innervada. Plexe submucós o de Meissner (regula processos de secreció) Muscular: interna: fb ms circulars externa: fb ms longitudinals (motilitat del tub) Plexe mientèric o d'Auberbach (peristaltisme) Serosa o adventícia: tx conjuntiu lax, peritoneu. + ve llo si ta ts ENTERÒCIT CÈL.LULES CALICIFORMES CÈL.LULES PANETH: funció defensiva i control de flora intestinal CÈL.LULES ENTEROENDOCRINES: alliberen hormones intestinals (secretina, pèptid inhibidor, gàstric) CÈL.LULES M: Enteròcits especialitzats en la captació d'antígens CÈL.LULES INDIFERENCIADES • Mucina: lubrica / viscositat. • Amilasa(e): midó. • Lisozim(e): bactericïda. • Ptialina(e): inicia digestió de CHO Aparell Digestiu Tub Digestiu Glàndules Annexes Glàndula digestiva: secreta la bilis (digestió Funció metabòlica: síntesi de proteïnes Emmagatzematge de glucogen, Desintoxicant: depura fàrmacs i altres (bilirubina) Fetge: Òrgan glandular i més gran de l'organisme dels greixos) vitamines, Ferro... Glàndues salivals Pàncrees exocrina i endocrina. exocrina; sintetitza el suc pancreàtic (bicarbonat i enzims digestius) Surt a través del conducte pancreàtic i s’aboca al duodè a través de l’Ampolla de vater S'emmagatzema a la bufeta de la fel i s'aboca al duodè a través del colèdoc. La bilis surt pel conducte hepàtic comú (1) i s’aboca al duodè a través del colèdoc (2), o s’emmagatzema a la vesícula biliar. El pas de la bilis entre el conducte colèdoc i la vesícula es fa a través del conducte cístic (3) Artèria hepàtica (DRETA i ESQUERRA) - Branca de l’artèria aorta: porta oxigen a les cèl·lules del fetge. 30% de la sang Vena porta: - Porta sang venosa carregada de nutrients 70% de la sang que rep el fetge Peritoneu Membrana: contínua, resistent i superfície llisa. No forma part del tub digestiu. Però envolta tot l’aparell digestiu dins la cavitat abdominal. PARIETAL: capa exterior. Adherida a la paret abd VISCERAL: capa interior. Envolta els òrgans de dins Cefàlica Oral Esofàgica Gàstrica Intestinal Colonica Previa a la ingesta Hi ha resposta parasimpàtica que estimula algunes secrecions digestives i salivals Ingesta d'aliments "bol alimentari" S'inicia la deglució 1r) El paladar tou tanca la nasofaringe i l’epiglotis tanca la laringe. FASE VOLUNTÀRIA 2) El bol es desplaça per l’esòfag per l’acció dels moviments peristàltics FASE INVOLUNTÀRIA "b ol a lim en ta ri " "Q ui m " "Q ui l" no hi ha digestió - Només absorció (d'aigua, minerals i algunes vitamines). La majoria d'aigua s'ha absorbit a l'intestí prim, i es completa aquí Hi ha FERMENTACIÓ de substàncies. FEMTES: : - Restes sòlides de la digestió dels aliments que no poden ser aprofitats (com ara fibra) - Moc secretat per la mucosa intestinal - Nutrients no absorbits. - Pigments biliars. - Restes de la paret intestinal. -MICROBIOTA del colon) "F em te s" (c .s ig )
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved