FLUXOS MIGRATORIS i la MOBILITAT, Apuntes de Geografía

¡Descarga FLUXOS MIGRATORIS i la MOBILITAT y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity! GEOGRAFIA TEMA 7. ELS FLUXOS MIGRATORIS I LA MOBILITAT 1. LES MIGRACIONS 1.1 CAUSES • Demogràfiques i econòmiques ! es deu a l’auge de la població i els pocs llocs de treball, els salaris baixos. Potser en un altre país hi ha necessitat de ma d’obra barata. La emigració espanyola cap a Amèrica Llatina i Europa Occidental, i les migracions interiors de camp a les ciutat més desenvolupades • Catàstrofes naturals ! els terratrèmols, la desertització, les sequeres prolongades originen inseguretat en la població o perpetuen les males collites. A Espanya de vegades has comportat el despoblament de territoris molt secs o de zones d’altes muntanyes. • Polítiques ! les guerres, les persecucions i els exilis fan que les persones emigrin. Després de la Guerra Civil espanyola, moltes persones es van veure obligades a exiliar-se a França i Mèxic. • Socioculturals ! desig de viure en estat més democràtics, quan al país d’origen hi ha una dictadura, l’atracció de les condicions climàtiques i serveis més moderns com la sanitat. 1.2 CONSEQÜÈNCIES 1.3 ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA Les migracions a Espanya es classifiquen en: • Migracions transoceàniques històriques Es van produir fins a mitjan segle XX, països de l’Amèrica Llatina (destinació). • Migracions modernes ‣ Migracions interiors camp-ciutat ‣ Migracions exteriors POSITIVES NEGATIVES Per al país d’origen - Resol el problema de la falta de feina. - Rebaixa la pressió social. - Es perd força de treball. - Es perden persones molt dinàmiques. - S’envelleix la població despoblament. Per al país de destinació - Desenvolupament econòmic. - Auge de la natalitat. - Diversitat cultural. - Conflictes laborals amb la població autòctona. - Problemes d’acceptació. Per a la persona emigrant - Ha de prendre decisions importants sense garanties no seguretat sobre el futur. - Enriquiment personal en entrat en contacte amb una altra societat. 2. LES MIGRACIONS INTERIORS Les migracions camp-ciutat es van intensificar quan va augmentar la població rural però va minvar la dedicació a l’agricultura, alhora que a les ciutats. Hi augmentava la demanda de mà d’obra en la indústria i en els serveis. Tot això va originar un canvi profund en la distribució de la població espanyola. 2.1. MIGRACIONS INTERIORS CAMP-CIUTAT • Hi havia moltes regions amb dificultats socioeconòmiques originades per: - Poca productivitat de la terra (zones castellanes i lleoneses). - Predomini de latifundis i la forta presencia de població jornalera amb problemes d’atur (Andalusia i Extremadura), i pel predomini del minifundi (Galicia). - Pobresa i manca de terres. • Degut al desenvolupament e les comunicacions i davant la demanda de ma d’obra abundant i barata que necessitava la indústria, gran part de la població es va dirigir cap a les ciutats i els territoris industrials. • La millora de l’economia espanyola va afavorir un procés de mecanització de la terra que va originar una disminució de la necessitat de mà d’obra agrícola. En conseqüència, l’atur va incrementar i, també, les emigracions a ciutats en busca de treball. 2.2. LLOCS D’ORIGEN DE LA MIGRACIÓ INTERIOR • Els fluxos migratoris es van donar entre 1950 - 1970. En aquests períodes va ser molt elevat el nr. d’emigrants. • Hi havia les migracions intraprovincials ! dins de la mateixa província cap als pobles més grans o cap a la capital provincial. • Comunitats que van perdre més població: Sòria, Zamora, Palència, Segovia, Conca, Guadalajara… 2.3. LLOCS DE DESTINACIÓ DE LA MIGRACIÓ INTERIOR • Les zones de recepció de la migració interior espanyola van quedar molt polaritzades a les àrees industrials de les províncies de Madrid, Barcelona i el País Basc. • L’arribada massiva d’immigrants va plantejar problemes greus a les ciutats i a les zones industrials receptores, a causa de la manca d’habitatges i la insuficiència de les infraestructures per donar resposta a un augment demogràfic. 5. EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ Els darrers anys, la immigració cap a Espanya sembla que s’ha frenat, però el debat sobre la convivència de la immigració i els problemes que se’n deriven continua viu. Malgrat la crisi i les limitacions en l’accés, es preveu que en un futur immediat continuïn arribant immigrants a Espanya. 5.1.ESPANYA NECESSITA IMMIRANTS La immigració ha de considerar-se un fet positiu: ▪ En el pla econòmic ! aporta al país ma d’obra jove i disposada a realitzar els treballs més diversos en l’agricultura, construcció, hoteleria... cosa que reactiva el mercat laboral. Aquests treballadors contribueixen al millorament econòmic amb el pagament d’impostos, i són un col·lectiu de consumidors molt important. ▪ En el pla demogràfic ! ha augmentat la població en Espanya cosa que des de 1990 ha tingut taxes de natalitat molt baixes. Sn persones joves que solen tenir més fills que els residents autòctons. A mes les dones estrangeres solen ser mares molt joves. ▪ En el pla cultural ! la immigració suposa el contacte amb les cultures de països diversos i la possibilitat de conèixer altres maneres d’interpretar el món i altres formes de música, gastronomia, art... La diversitat cultural representa una riquesa que pot ser vista des de: − Interculturalitat: contacte entre cultures basat en la igualtat. − Multiculturalitat: contacte entre cultures basat en una jerarquització. 6. LA MOBILITAT QUOTIDIANA/MOVIMENTS PENDULARS La mobilitat quotidiana o habitual es refereix als desplaçaments que fan les persones de manera regular i per motius concrets i que, normalment, no comporten canvis de residència. 6.1.LA MOBILITAT QUOTIDIANA O HABITUAL ▪ La mobilitat quotidiana és una característica bàsica dels éssers humans. És un fenòmen que permet la interrelació de les persones entre si i amb el territori. ▪ Gràcies a la mecanització progressiva de la humanitat s’han pogut crear l’automòbil, l’avió o el ferrocarril que permet anar més lluny en menys temps. Per tant, les persones podem accedir a més llocs per fer les nostres activitats quotidianes. ▪ Els fluxos entre l’habitatge i el lloc de treball, l’escola, les botigues, llocs d’oci, determinen uns recorreguts i uns processos especials que poden tenir ritmes diaris, setmanals, mensuals, anuals o simplement ocasionals. ▪ La mobilitat actual ha anat augmentat en les ultimes dècades, quan les societats desenvolupades han incrementat les ofertes comercials i d’oci. Ara se’ns dona l’opció d’adquirir productes a diferents llocs i passar estones d’oci no només una vegada a l’any (en vacances), sinó de manera setmanal o diària. ▪ La mobilitat excessiva és un dels trets més característics de la nostra societat contemporània. 6.2.TIPUS DE MOBILITAT QUOTIDIANA ➡ La mobilitat obligada pel treball. Els viatges des del lloc de residència fins al lloc de treball són un dels tipus de mobilitat més estudiats, perquè es disposa de molta informació i d’anàlisis estadístiques. ➡ La mobilitat obligada per estudi. Afecta un volum important de la població de les societats occidentals, perquè els menors de 16 anys hi estan escolaritzats majoritàriament. ➡ La mobilitat habitual per compra. Inclou des dels desplaçaments per adquirir aliments diàriament (anar a comprar el pa) fins a fer compres ocasionals (anar a comprar una rentadora). ➡ La mobilitat per oci. A l’estiu, la població urbana sol desplaçar-se cap al litoral o a la muntanya. Els desplaçaments de cap de setmana impliquen també grans moviments d’una part de la població que, durant un parell de dies, viu fora del seu domicili habitual.