El desarrollo humano en la película 'la Guerra de Papá': Piaget y Vygotsky - Prof. Aguiler, Apuntes de Psicología

¡Descarga El desarrollo humano en la película 'la Guerra de Papá': Piaget y Vygotsky - Prof. Aguiler y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! PSICOLOGÍA DEL DESENVOLUPAMENT I PAUTES DE VALORACIÓ PS Curs 2011/2012 – Semestre 1 Per avaluar les vostres respostes a les preguntes de la Prova de Síntesi (PS), hem tingut en compte aquests criteris generals, aplicables a les tres preguntes: • La utilització adequada del vocabulari propi de l’assignatura Psicologia del Desenvolupament que heu anat integrant durant tot el curs. • La capacitat de sintetitzar i relacionar correctament conceptes i autors/es en les vostres respostes • La capacitat d’exposar de forma clara i sintètica els vostres arguments. • La capacitat de relacionar de forma adequada cada concepte amb les situacions pràctiques (tant les seqüències de la pel·lícula, com l’escenificació del personatge d’en Quico als 9 anys) • El caràcter reflexiu i integrador de les vostres respostes, evitant idees inconnexes i no raonades. • L’aplicació correcta de les teories, autors/es i conceptes principals estudiats al llarg de les tres unitats didàctiques de l’assignatura, tant a nivell teòric com pràctic. • L’esment addicional a altre autors/es, conceptes i teories estudiats durant el curs per elaborar unes respostes més riques i contrastades. • La correcció ortogràfica i gramatical. En aquest sentit també hem valorat l’esforç d’una bona cal·ligrafia i una bona estructura de presentació general. • També hem tingut en compte que hagueu respectat les consignes donades a l'enunciat de la prova, com ara, l'extensió màxima de cadascuna de les respostes. Recordem que aquest document mostra pautes de resposta on us indiquem els temes i conceptes principals que es podien desenvolupar a la pregunta, hi havia moltes maneres d'enfocar la resposta per demostrar l'adquisició de les competències de l'assignatura i, per suposat, no calia fer referència a tots. MODEL 1 1.- Prenent com a referència la pel·lícula “la Guerra de Papá” explica quina influència tenen les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà i argumenta-ho des de la teoria del constructivisme Piagetià. Disposes d’un màxim de 20 línies. Pautes: Segons el constructivisme piagetià, el desenvolupament és un procés orgànic que s’inicia quan el nen entra en contacte amb el seu medi i suposa un procés de construcció del pensament a partir de la interacció de les característiques de l’entorn amb les invariants funcionals de la persona. El motor del desenvolupament és l’acció del subjecte sobre l’entorn i el subjecte és vist com un organisme actiu que construeix el coneixement del medi a partir de la seva acció sobre ell mateix. L’adaptació es realitza bàsicament a través de dos moviments: l’assimilació (incorporació) i l’acomodació (ajust d’estructures). La interacció entre Quico i els membres de la seva família evoluciona. Des del constructivisme piagetià s’entén que els nens viuen la seva evolució, per una alternança d’etapes successives, de ruptures i de reajustaments, que passen per fases d’equilibri a desequilibri, per finalment arribar a una estabilitat. Segons Piaget, Quico estaria en un procés actiu d’adaptació discontínua amb l’entorn i a formes mentals i socials cada vegada més complexes. Sota aquest prisma es poden entendre les reaccions d’en Quico enfront de l’autoritat extrema del pare, la desesperació de la mare, el protagonisme involuntari de la seva germaneta, etc. Per a Piaget, les normes són més interpretades que interioritzades, per això Quico és actiu en la seva família: participa, interpreta i en molts moments rebutja les normes i els valors que se li estan transmetent. Es podia relacionar la pel·lícula amb la influència de les pràctiques educatives amb vinyetes de, per exemple, obediència/desobediència, respecte a l’autoritat parental/no respecte, seguiment o ruptura de les regles, haver de/plaure, mentida per atreure l’atenció, culpabilitat, egocentrisme, gelosia, manifestació o no de les emocions, etc. 2-. 2.1.- Centra’t en el personatge d’en Quico, i descriu les característiques principals que presenta segons l’etapa del desenvolupament moral i motriu en què es troba. Pots utilitzar algun exemple d’alguna seqüència de la pel·lícula que il·lustri la teva argumentació. Disposes d’ una cara de foli com a màxim. Calia parlar del desenvolupament moral i motriu a la segona infància (aproximadament als quatre anys) Desenvolupament Moral: La moral és un ordenament de les relacions humanes amb vista a la cooperació. La moral crea un ordre simbòlic ja que fa referència immediata a valors: el que està bé o malament (en l'àmbit de les relacions humanes). La criatura humana no neix "persona moral"; els infants es fan persones morals en el procés de socialització. El que vegada els nois i noies s'adonen més que el món és un espectacle i que, consegüentment, ells han de ser "espectaculars"... No obstant això, els pares, els mestres, els amics i ells mateixos conceben aquest fer-se notar, cada un, a la seva manera. La idea que "s'ha de fer un lloc" en el món social (preocupació que serà dominant en l'adolescència) pren més força. Els pares senten que a aquestes edats els nois (de tots dos sexes) se'ls comencen a escapar de les mans... El fet de no 0 0 1 Fdedicar- los una atenció i comprensió exquisides seria no solament tràgic, sinó irracional. Cal cultivar en ells el sentit de responsabilitat personal (cap a un mateix i cap als altres); que la manera en què nois i noies organitzen la seva pròpia vida (si això es pot anomenar organització...) passi de la voluntat dels adults a la seva. Tot això té força a veure amb la responsabilitat moral i el sentit d'identitat, temes que exposem en aquest mòdul. I, per descomptat, repercuteix en el seu desenvolupament cognitiu en la mesura que aquest és impulsat pel treball escolar. Temes relacionats: • La socialització en la família • La socialització mitjançant l'escola, les amistats i els mitjans de comunicació • El desenvolupament de la identitat personal • Desenvolupament psicosexual • Altruisme i conducta prosocial MODEL 2 1.- Prenent com a referència la pel·lícula “la Guerra de Papá” explica quina influència tenen les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà i argumenta-ho des de la teoria sociocultural de Vygotsky. Disposes d’un màxim de 20 línies. Segons la teoria sociocultural de Vygotsky el desenvolupament és un procés social que es produeix a partir de la participació plena en activitats significatives que la cultura posa a la disposició de la persona des del seu naixement. El desenvolupament és doncs el fruit de la interiorització del coneixement social que s'aprèn en contacte amb altres persones del nostre entorn. En aquest sentit, el motor del desenvolupament és la interacció amb adults o iguals més capaços i l'ús de mediadors culturals, per la qual cosa la influència de les pràctiques educatives és ingent: l'educació és l'element fonamental de la història de Quico, com de qualsevol altre/a nen/a. Per Vygotsky, Quico seria un ser social que viu immers en un entorn sociocultural (família de classe mitjana, pare autoritari i treballador, mare submisa, cuidadores molt presents, etc.) i en un moment històric determinat (franquisme). Quico és actiu, i construeix el seu coneixement a través de la interacció amb els seus pares, germans, cuidadores, etc. Per relacionar accions i paraules de Quico amb la teoria sociocultural de Vygotsky teniu moltes escenes en la qual podeu haver il·lustrat algun concepte clau com, per exemple, la zona de desenvolupament proper, la llei de la doble formació, la mediació i els processos psicològics superiors. Podíeu relacionar la pel·lícula amb la influència de les pràctiques educatives amb vinyetes de, per exemple obediència/desobediència, respecte a l'autoritat parental/no respecte, ús de la mentida, ús del llenguatge, ús del joc, etc. 2.1.- Centra’t en el personatge d’en Quico, i descriu les característiques principals que presenta segons l’etapa del desenvolupament cognitiu i social en què es troba. Pots utilitzar algun exemple d’alguna seqüència de la pel·lícula que il·lustri la teva argumentació. Disposes d’ una cara de foli com a màxim. Calia parlar del desenvolupament cognitiu i social a la segona infància (aproximadament als quatre anys) Desenvolupament Cognitiu Anomenem segona infància el període d'edat entre els dos i els sis anys inclosos. Al llarg d'aquesta fase, el llenguatge –que acaba de brotar– es desenvolupa esplendorosament, i amb aquest apareix el pensament pròpiament dit. Per molts pares, aquesta és la fase de la vida dels seus nens més gratificant: la seva comunicació adopta ja la forma de conversa, el seu discurs (el que infereixen i dedueixen) sorprèn pels tocs de subtilesa, la "intuïció" sobre allò que passa per la ment dels grans no els deixa de petja, els seus jocs estan plens d'inventiva i al mateix temps incorporen una gran quantitat d'elements del món real adult, l'entorn se'ls presenta ple d'interrogants (és l'època dels "per què?"), s'obren al món social extrafamiliar: mestres, amiguets de les seves hores d'escola; etcètera. Pel psicòleg infantil és també un període molt ric d'observacions mitjançant les quals pugna per aconseguir una teoria coherent del desenvolupament intel·lectual i social que es produeix en el nen. Avui sabem molt sobre el desenvolupament del nen entre els dos i sis anys però en àrees que gairebé no s'encavalquen; són avingudes paral·leles o que divergeixen: el llenguatge, les seves relacions familiars i socials, les seves idees del que pensen els altres, les seves capacitats d'aprenentatges instrumentals (lectura, escriptura, càlcul) i altres. Temes relacionats: • Piaget: El període preoperacional • L’egocentrisme • La visió del desenvolupament cognitiu de M. Donaldson • Representacions mentals i pensament Desenvolupament Social Si s'hagués de resumir el procés de socialització en poques paraules, s'hauria de dir que és "aprendre a veure el món" de la manera com el veu la societat en 0 0 1 Fquè es creix. Els nens i nenes se socialitzen no tant per a inculcar- los determinades normes, sinó per allò que aquelles normes diuen sobre com és (i ha de ser) el món que s'obre davant d'ells. Quan moltes normes s'imposen com "el millor que es pot fer" (enfront d'altres alternatives), comporten una càrrega de valors; pel fet que es justifiquen per raons que no són, estrictament parlant, racionals, sinó meres creences, la socialització es tradueix a accedir a un món de significacions (compartides) que no té un altre fonament que el consens social. El món social és un món, el sentit del qual és purament simbòlic. Temes relacionats: • La socialització en la família • La socialització mitjançant l'escola, les amistats i els mitjans de comunicació • El desenvolupament de la identitat personal • Desenvolupament psicosexual • Altruisme i conducta prosocial 2.2.- Ara, imagina’t en Quico d’aquí 5 anys, és a dir amb 9 anys, i descriu les característiques principals que hauria de tenir també, a nivell de desenvolupament llenguatge i afectiu. Disposes d’una cara de foli, com a màxim. Calia parlar del desenvolupament del llenguatge i afectiu dels set anys fins a l’adolescència Desenvolupament del Llenguatge En la construcció de la identitat, el llenguatge exerceix un paper crucial. La construcció de la identitat és un procés típicament psicosocial, intersubjectiu; la criatura adquireix la identitat en la conversa, dia a dia amb aquells que l'envolten, i esdevé interlocutora en una "malla d'interlocutors" (Taylor, 1989). A partir d'aquest principi, és obvi que el llenguatge –mitjà de comunicació per excel·lència– tindrà un pes molt gran en la configuració de la identitat del nen o nena. I com que el llenguatge és l'instrument per excel·lència d'expressió d'allò simbòlic, conclourem que la identitat és també un producte simbòlic. El llenguatge mou diverses peces en aquest joc. La primera és el nom propi de la criatura. El nom serveix per a cridar, designar l'interlocutor dins la xarxa social. Molt aviat, força temps abans que l'infant pugui parlar, aquest descobreix que hi ha una paraula que el designa / que es refereix a ell. El cultiu del nom com una cosa inherent a la identitat continua al llarg de tota la infantesa. Els adjectius qualificatius són una segona peça lingüística que s'adjudiquen col·loquialment a les altres criatures: boniques, precioses, espavilades, brutes, ploraneres, etc. Una tercera peça lingüística són els pronoms personals i possessius. El sentit de "possessió" dels infants (que també passa amb els animals) pateix un canvi irreversible quan apareixen els termes meu, teu. L’actitud o conducta possessiva 0 0 1 F(no deixar -se prendre alguna cosa) no significa el mateix que l'expressió simbòlica que declara aquesta actitud que prevé o contraresta finalment l'acció de l'altre. El jo és la manifestació plenament simbòlica en què hi ha el sentiment d'identitat. Ara bé, tant l'ús dels possessius 0 0 1 Fmeu -teu, com el dels pronoms personals 0 0 1 Fjo -tu planteja un enigma. No s'adquireixen, evidentment, per imitació. Un infant que es veu tractat de tu 0 0 1 Fobserva, en canvi, que el seu interlocutor fa servir el jo (per a referir -se a ell mateix). Semblaria lògic que ell mateix es comencés a denominar tu; això no obstant, no succeeix gairebé mai. En el joc de la referència, per tant, abans que arribi el pronom Per a Quico, una transformació del seu entorn és el naixement de la seva germaneta, a partir d'aquest nou àmbit se sent destronat i intenta cridar l'atenció per tots els mitjans. El desenvolupament radica a integrar harmònicament cada canvi al llarg de la vida, amb les experiències i vivències internes associades, per la qual cosa a Quico li queda un llarg camí per recórrer. Els quatre sistemes que proposa Bronfenbrenner sempre estan interrelacionats entre ells. Els microsistemes de Quico són sobretot la família (pares, germans), les cuidadores i els veïns. Els vincles que s'estableixen entre els diversos entorns, que tenen gran influència sobre en Quico, formen els mesosistemes. En els exosistemes conflueixen les influències d'agents externs, que no estan en contacte directe amb Quico, però que tenen un impacte en ell, com, per exemple, el lloc de treball del pare, el col·legi dels germans o les persones de les quals parlen els seus pares. Finalment, en el macrosistema radiquen les creences culturals, els valors socials, els mites, els missatges que es transmeten a través de clixés i estereotips, etc. En l'educació que es transmet a en Quico veiem exemples de com Quico mama i interpreta el masclisme i el patriarcat imperants, el racisme, el pes de la religió, la tensió política, etc. 2.1.- Centra’t en el personatge d’en Quico, i descriu les característiques principals que presenta segons l’etapa del desenvolupament llenguatge i afectiu en què es troba. Pots utilitzar algun exemple d’alguna seqüència de la pel·lícula que il·lustri la teva argumentació. Disposes d’ una cara de foli com a màxim. Calia parlar del desenvolupament del llenguatge i l’afectiu a la segona infància (aproximadament als quatre anys) Desenvolupament del llenguatge Els nens estan motivats a parlar perquè, per sobre de tot, volen comunicar millor. Comunicar sobre què? Sobre les persones, objectes, situacions que els interessen. Justament, les primeres paraules que pronuncien són sobre aquests temes: persones de casa amb qui estan lligats afectivament, objectes que ressalten o que manipulen (joguines), situacions i episodis que sol·liciten la seva atenció (el menjar, anar a passeig, etc.). Les primeres paraules s'insereixen en la constel·lació d'impressions que tenen de persones, objectes i situacions que per a ells són rellevants; són un element més de la representació que estan construint de cada entitat a la seva capacitat comprensiva. Les primeres paraules tenen la naturalesa d'índexs associats a si mateixes i funcionen com a "etiquetes" que designen. Són una prolongació dels gestos ostensius (assenyalar). Les denominem descriptors primitius. La psicolíngüística infantil tracta d'explicar com aquests descriptors es converteixen en paraules, és a dir, com incorporen significació (social) i es fan elements de les estructures del llenguatge. És un procés a quatre bandes: 1. Cognitiu, de formació de conceptes. 2. Cognitiu i lingüístic, de descobrir què és el nom (anomenar). 3. Psicosocial, de donar al descriptor un significat (que no és inherent al so que té). 4. Lingüístic, d'ubicar els descriptors en una estructura (sintàctica) i per tant en relació mútua. Temes relacionats: • En la cerca d'una teoria explicativa de l'adquisició del llenguatge • Orientacions noves en l'estudi de l'adquisició del llenguatge • Els inicis del llenguatge en el nen • Conceptes, categories i paraules • Els enunciats dels nens com a ''actes de parla'' • La referència • Els requisits psicològics del diàleg i la conversa Desenvolupament afectiu El món emocional –el domini dels sentiments– s'assenta en els fonaments de la vida psíquica dels infants i les persones. Els trastorns profunds de la psique –l'autisme, sense anar més lluny– no són de mena cognoscitiva sinó emocional. La teoria psicològica, modelada segons els cànons del pensament científic occidental, ha donat, malgrat tot, una importància més gran a l'estudi dels processos cognitius que al dels emocionals. Pitjor encara, ha prevalgut una dicotomia nefasta entre el domini dels sentiments i el domini de la raó que cal superar. En la primera infància, la vida emocional i el coneixement incipient de l'infant apareix en completa fusió. Hem insistit en aquesta idea a propòsit de molts dels aspectes del desenvolupament tractats fins ara. Per exemple, • en exposar la noció de psicomotricitat i d'intersubjectivitat primordial, • en plantejar el procés de socialització primària com a interiorització de normes, creences i valors familiars dins d’un clima profundament afectiu, • en tractar les primeres relacions socials tant familiars (entre germans, per exemple) com extrafamiliars (amb els mestres o els amics), • en indagar com els infants s'inicien i com progressen en el coneixement de les persones • i, finalment, en la configuració de la mateixa identitat: en la tensió que sorgeix entre prendre distàncies i crear / mantenir vincles. Les coses no acaben aquí. El món afectiu continuarà impregnant el desenvolupament psicosexual i el desenvolupament de la prosocialitat i moralitat. La penetració mútua dels processos socials i afectius, d'una banda, i la ja mencionada entre aquests i els cognoscitius ens inciten a concebre la vida psíquica de les persones (dels infants en particular) com una cosa profundament unitària i indisociable. El substrat està constituït per les motivacions i emocions; d'aquí brota el món relacional i el cognoscitiu que, en el seu desenvolupament, amaguen l'arc de volta que articula tota la vida psíquica. Temes relacionats: • Les emocions com a reguladores del comportament social infantil humà • El desenvolupament de les emocions de la segona infància • La cultura de l'emoció • Desenvolupament psicosexual • El desenvolupament de l'empatia, altruisme i prosocialitat en els infants • Els vincles afectius interpersonals i la responsabilitat moral 2.2.- Ara, imagina’t en Quico d’aquí 5 anys, és a dir amb 9 anys, i descriu les característiques principals que hauria de tenir també, a nivell de desenvolupament moral i motriu. Disposes d’una cara de foli, com a màxim. Calia parlar del desenvolupament moral i motriu dels set anys fins a l’adolescència Desenvolupament moral La moral és un ordenament de les relacions humanes amb vista a la cooperació. La moral crea un ordre simbòlic ja que fa referència immediata a valors: el que està bé o malament (en l'àmbit de les relacions humanes). La criatura humana no neix "persona moral"; els infants es fan persones morals en el procés de socialització. El que complica les coses és que es porten disposicions contradictòries en l'"equipatge": unes disposicions altruistes que indueixen a la cooperació; unes altres d'egocèntriques que 0 0 1 Fdesemboquen en agressió. L'educació moral es veurà obligada a "no desviar- se del camí" i cultivarà les predisposicions biològiques empatico-altruistes. Això pel que fa al domini de les actituds. L'educació moral inclou també aspectes racionals: coneixements del que és moralment correcte dins cada societat humana i capacitat de raonar com s'apliquen els principis de conducta moral apresos. Tot això fa que en l'estudi del desenvolupament moral conflueixin intricadament els dominis social i individual, el dels sentiments i la raó. El desenvolupament de la moralitat constitueix una faceta important de la socialització en els valors. El desenvolupament moral comporta la interiorització d'uns principis que orienten la conducta del subjecte agent moral. Ara bé, aquests principis es traslladen en acte moral en determinades situacions amb els seus actors, el seu drama i les conseqüències que l'acció reporta. Qualsevol acte moral apareix en una cruïlla: l'actor i la seva situació. La decisió moral és, d'una banda, qüestió de regles i principis però també requereix bàsicament una interpretació de la circumstància amb els antecedents i conseqüències per al mateix actor i per a altres persones. En la decisió moral intervé, a més, un jo compromès psicològicament que s'exigeix coherència entre uns principis que ha interioritzat i l'acte que fa, un jo compromès també pels sentiments d'autocomplacència o culpabilitat que resultaran d'aquell acte. Temes relacionats: • La dimensió altruista i empàtica en el desenvolupament moral i Hoffman i Rawls • El desenvolupament dels criteris de decisió moral: teories de Piaget i Kohlberg • Els vincles afectius interpersonals i la responsabilitat moral • Desenvolupament psicosexual Desenvolupament motriu El moviment és la capacitat psíquica per excel·lència. Els antics van traslladar aquesta intuïció en l'aforisme: vita in motu. Hi ha molts éssers en el nostre entorn que no tenen