¡Descarga La identidad en las relaciones interpersonales: una perspectiva sociológica y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! PAC 2 PARÀBOLA DELS AMANTS DIVORCIATS ENUNCIAT - A.1 Amb la nova conceptualització del self / identitat com a relacional i emergent que dóna l’autor Geroge H. Mead, aquesta queda dotada de les següents característiques: En primer lloc, la identitat és situada perquè depèn del context en què té lloc la interacció. Un exemple, relacionat amb l’article de Manuel Cruz, les identitats de cadascun dels amants quan interactuaven a través d’un xat d’Internet no era la mateixa que les del matrimoni (els amants) quan interactuaven en el context de la vida real. En segon lloc, la identitat és múltiple perquè és capaç de canviar segons la situació en què es dóna com, per exemple, fent servir el mateix que el de la identitat situada perquè, des del meu punt de vista, podrien ser dues característiques que van íntimament relacionades, quan els amants es mostren totalment diferents en el món virtual en comparació a com es mostren davant de la seva parella en el món real. En el xat són molt més afectuosos, decidits i oberts a explicar-s’ho tot, capaços de tornar-se a enamorar. En canvi, a la vida real, decideixen divorciar-se perquè no es veuen capacitats per seguir amb la nova i desitjada identitat creada en el món virtual. En tercer lloc, la identitat és emergent perquè sorgeix o és creada durant unes certes i concretes interaccions socials, per tant, la identitat no existeix abans d’aquestes interaccions. Un exemple extret de l’article podria ser què, quan els amants comencen a interaccionar en el món virtual, a través d’un xat, creen una nova identitat la qual mostren al seu interlocutor. En quart lloc, la identitat és recíproca perquè respon a les respostes que ens donen els altres sobre nosaltres mateixos, és a dir, ens anem definint recíprocament. L’exemple que millor ens ho mostra és que mentre duren els missatges en el xat, cadascun dels amants es va mostrant segon el que diu l’altre, per tal d’agradar-se mútuament i poder enamorar-se, encara que a la vida real no tinguin la mateixa identitat. 1 PAC 2 En cinquè lloc, la identitat és negociada perquè per formar la imatge de nosaltres mateixos no només ens guiem per la que els altres ens donen de nosaltres, sinó que la modifiquem i l’ajustem a la nostra manera de pensar-nos. Un exemple de l’article que ens pot ajudar a entendre-ho és semblant al de la identitat recíproca, que també són dues característiques que podrien anar íntimament relacionades, perquè en el xat cada amant es definia segons com es descrivia l’interlocutor i anaven modificant la seva identitat segons desitjaven, és a dir, es mostraven com els hi agradaria ser i convertir-se, personalment, algun dia. Resumint, ensenyaven la identitat amb la qual cada amant somiava i que era totalment diferent de la que tenien a la vida real i, d’aquí, el motiu del seu divorci. Per acabar, m’agradaria puntualitzar que, des del meu punt de vista, les característiques van molt lligades entre elles, depenen unes de les altres i per això, en aquest cas, els exemples extrets de l’article de Manuel Cruz són molt semblants. ENUNCIAT - A.2 Pel que fa el divorci, d’una banda, un psicòleg social podria argumentar-lo gràcies al concepte de gestió d’impressions. En l’article de “Parábola de los amantes divorciados”, l’autor Manuel Cruz (febrer del 2013) ens transmet que tant un com l’altre s’enganyaven a si mateixos respecte a la seva pròpia identitat, que l’anaven modificant segon el que mostrava l’altre, construint la identitat que cadascú desitjava tenir. En el moment que van fer una quedada i s’adonaren que eren parella, van decidir que no podien seguir amb la mentida quan la relació ja no era virtual, sinó cara a cara. M’agradaria citar un paràgraf de l’autor on queda molt ben explicat: “Quizá entonces la genuina razón del divorcio, lo que haría que la decisión de la ruptura pudiera resultar mucho más coherente de lo que parecía a primera vista, fuera precisamente la imposibilidad de perseverar en la mentira, en la ficción del propio yo que tanto él como ella habían mantenido ante el otro mientras creían que ese otro se la podría creer, esto es, mientras la comunicación era meramente electrónica, pero que ahora, puestas boca arriba las cartas, se mostraba de todo punto insostenible”. És per aquest motiu que ho relaciono directament amb el concepte de gestió d’impressions, extret de l’estudi que fa Goffman sobre les estratègies de presentació del jo, perquè quan una persona es troba en la realitat d’una situació d’interacció, s’ha de deixar portar per les primeres impressions, i cada individu tendeix a manipular la impressió que dóna, decidint quin comportament vol mostrar i quin tracte tindrà amb les persones amb les quals es relaciona. 2
