Fonética del valenciano, Exámenes de Valenciano

¡Descarga Fonética del valenciano y más Exámenes en PDF de Valenciano solo en Docsity! FONÈTICA Els fonemes són les petites peces amb què construïm les paraules. El fonema és la unitat mínima de so que intervé en la formació de paraules. És com una peça de Lego que es pot combinar amb altres peces. Cada fonema té unes característiques que el diferencien dels altres. No totes les llengües tenen els mateixos fonemes o peces de Lego. El català té un total de 38 fonemes i no tots es pronuncien a tot arreu. La vocal neutra existeix en els parlars orientals (per exemple, a Barcelona), però no pas en els occidentals (per exemple, a Lleida o a València). Les vocals En valencià escrivim 5 vocals a, e, i, o, u, però en pronunciem 7 ja que distingim dos tipus de e i de o, segons el grau d’obertura. Per exemple, la o i la e de porta i cèntim sonen obertes, mentre que les de camió i vaixell es pronuncien tancades. Aquesta variació, però, sols es dóna en la posició tònica de la paraula.  La nostra llengua presenta dos subsistemes vocàlics diferents, un en posició tònica i l’altre en posició àtona. El vocalisme tònic consta de set elements d’acord amb la següent distribució:   /i/                                                       /u/         TANCADES                                                              /e/                                       /o/                   SEMITANCADES                 /E/                   /0/                              SEMIOBERTES                           /a/                                           OBERTA                                             El vocalisme àton es caracteritza per una sèrie de neutralitzacions que afecten de manera diferent els distints dialectes. En sentit estricte, el nostre vocalisme en posició àtona consta de 5 fonemes:                                           /i/                                                 /u/                                                       /e/                         /o/                                                                     /a/   És important de tenir present que en tot cas, tant la E oberta com la O oberta es troben exclusivament en posició tònica, mentre que la E i la O tancades poden aparéixer indistintament tant en síl·labes tòniques com en síl·labes àtones. Paraules amb e oberta Exemples a) Davant de l, l·l, rr, r. guerra, terra, obert, novel·la, arrel… excepte: cérvol, herba… b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u.  peu, misteri, nèrvi, mèdic… excepte: Dénia, séquia, església, sénia, sépia. c) En termes científics.  alvèol, hélix, sèrum, vèrtex, encèfal… excepció: els acabats amb –ema: lexema, teorema… d) En paraules amb les terminacions cultes:   -ecte, -ecta, -epte, -epta. recepta, subjecte, inepte, perfecte… e) En quasi totes les paraules planes i esdrúixoles. Época, cèl·lula, academia… Excepte: Bétera, llémena, Énguera, sémola, ORTOGRAFIA Accent obert / accent tancat  A l’hora d’accentuar les paraules, observem que el grau d’obertura es correspon l’accent: l’obert ( ` ), també anomenat greu, i el tancat ( ´ ) o agut.      - La  a el porta sempre obert à      - La  i i la u e porten sempre tancat í , ú      - Les vocals e i o es pronuncien obertes o tancades en funció del seu lloc a la paraula. I per accentuar aquestes vocals et pots guiar amb la següent graella: e        o ESDRÚIXOLES PLANES AGUD ES Tipus d’accent Obert è        ò Obert è        ò Tancat é       ó Però     NO  Sempre !! fórmula  pólvora  tómbola góndola  tórtora      séquia      sénia   sépia        sémola   església   llémena Dénia      Bétera     Énguera       cérvol       préstec   térbol       feréstec llépol       préssec estómac què    perquè  però  açò això allò    arròs Vinaròs ressò inclòs conclòs espòs Diferències respecte del castellà Hi ha paraules que s’escriuen igual que en castellà però tenen la síl·laba tònica en diferent posició. Generalment són els cultismes. Com per exemple medul·la Activitats:  - Completa amb les opcions correctes (extret de les proves del C1 de la JQCV): 1. El vitrall _________ de la portalada gòtica de la catedral reprodueix una escena bíblica.     a) pòlicrom    b) policrom      c) polícrom 2. Quina és la frase que està ben escrita?     a) Necessàriament, hem d'agraïr-li-ho     b) Necessàriament, hem d'agrair-li-ho     c) Necessariament, hem d'agrair-li-ho 3. El trasplantament de ____________ ha sigut un èxit.     a) mèdula       b) mèdul·la       c) medul·la 4. La ___________ d'indicacions amb què s'ha trobat l'ha ________     a) sèrie / confòs         b) série / confòs          c) sèrie / confós 5. La _________ li ha provocat una __________ molt desagradosa     a) pneumonía / tòs     b) pneumònia / tos      c) pneumonia / tós 6. Durant el partit de ________ hi ha hagut un ampli desplegament _______     a) futbol / policíac      b) fútbol / policíac     c) futbol / policiac 7. L'Oceanogràfic té molts ______________     a) aquàriums        b) aqüariums       c) aquariüms 8. El _________ estava ____________ de quedar-se sense equip i va decidir fitxar amb una rebaixa de les seues condicions salarials.     a) pivot / temerós     b) pívot / temerós      c) pivot / temeròs 9. La màquina d'___________ té un ____________ per a regular l'aigua calenta.     a) osmosi / termòstat      b) òsmosi / termòstat     c) osmosi / termostat 10. Vosaltres _______________ que ens ho passaríem bé.     a) creïeu       b) creíeu      c) créieu   L’ACCENT DIACRÍTIC L’accent diacrític distingeix paraules que s’escriuen igual però tenen diferent significat   bé (adverbi de mode)                                      be (nom lletra, corder)   déu (divinitat)                                                  deu (número; font; verb deure)   és (verb ser)                                                    es (pronom feble)   mà (part del cos)                                             ma (possessiu)   més (adverbi quantitat)                                   mes (part de l’any)   món (tot allò creat)                                          mon (possessiu àton)   pèl, pèls (cabells)                                            pel, pels (contracció prep + art)    què (interrogatiu, relatiu després de prep.)     que (conjunció)   sé (verb saber)                                                se (pronom feble)