¡Descarga Crítica Literaria: Análisis de Poemas - Dover Beach de Arnold y Viva la Vida de Coldplay y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Crítica Literaria solo en Docsity! CRÍTICA LITERÀRIA LECTURES 1. Lectures obligatòries. Fonts primàries; A part de les lectures i comentaris de poemes i relats diversos que es faran a classe, tots els textos literaris per fer les anàlisis crítiques seran de lectura obligada per a tothom. Tots aquests textos es recolliran als dossiers de textos de l’assignatura (un de poemes i l’altre de relats). 2. Lectura obligatòria. Novel·la: Javier Marías, Corazón tan blanco. 3. Lectures obligatòries. Textos teòrics: Els estudiants hauran de llegir fragments escollits d’alguns dels textos cabdals del pensament literari, que seran comentats a classe. Es recolliran en un dossier de textos teòrics. AVALUACIÓ La feina dels alumnes consistirà en: - La lectura de tots els textos, tant teòrics com literaris. - L’assimilació de l’esdevenir històric del pensament literari. - La redacció d’una anàlisi crítica d’un text literari seleccionat entre els proposats. ➢ Examen final Hi haurà una prova final sobre la teoria i les lectures, que correspondrà al 75% de la nota final. ➢ Comentari de text Els estudiants hauran de fer en grups petits una anàlisi crítica d’un text breu a partir dels coneixements teòrics adquirits al llarg del curs. Aquesta anàlisi crítica (que equivaldrà a un 25% de la nota final) haurà de ser llegida davant de la classe, i després provocarà un debat sobre el text literari en qüestió i sobre l’anàlisi que n’han fet els alumnes. DOVER BEACH (poema de Matthew Arnold) Primer poble de les illes britàniques. Molt famosos els acantilats de Dover. PRETEXT→ fonamenta un tema que no ve donat com un discurs filosòfic, sinó d’una forma artística que ens permet visualitzar o concebre un món artístic amb significat. La descripció del paissatge és una forma indirecte de referir-se realment del que vol parlar. Paissatge marítim. El poeta remet l’antiguitat a través de Sòfocles. Li descriu el que veu, a una segona persona que anuncia en la primera estrofa i que rep un paper importantíssim en la última. Estròfa 1: descriptiva, mar en calma, platja de Dover, damunt l’estret, la costa francesa,... Metonímia : espurneig immens, es dreça i corona la pau a la badía. Gabriel Ferrater tradueix “only” per a “només que” per a destacar literalment la felicitat. Mecànica innacabable quan es refereix a les onades - gran detall de Nietzsche (retorno eterno). Estròfa 2: Sòfocles sent el mateix que l’autor. Parla del patiment/sofriment. Sofriment del mar= sofriment humà. Destaca “nosaltres”. Estròfa 3: El cristianisme intenta donar una solució. “mar de la fe”(donant peu a que tots pensaven igual, ara no) = símbol metafòric. Estrofa més complexe. Mitjans del XIX; durant molt de temps, cada vegada hi ha més escriptors, pensadors,...creix l'ateisme. El mar de la fe, veiem una melangia de la fe, un gran soroll, que la mar s’està fent enrere, ja no ens banya més. Estructura del món esquelètica, i havent abandonat el mar de la fe, només ens queda el vent nocturn, que ens refresca i potser ens deixa fredolics i aquest perfil de la terra tan gran i àrida. Ens dona un vent (es dibuixa el contorn). Estan despullats i fràgils d’aquest vent. Estròfa 4: És la reflexió. Acaba fent un gir en la última estrofa, no s’ho treu de la màniga, ja que anteriorment menciona una altra persona. Poema amb gir de temàtica amorosa. Estrofa trista però sentimental i bonica. Ple de dolor, foscor, odi i molta pena per molts successos que passen al llarg de l’existència humana. Vivim en aquest mon que està ple de sofriment, de la millor manera possible. retorna a una metàfora. El pretext porta el poema a un altre tema. Fa un gir cap al tema principal.
