Fòssils i roques sedimentàries, Apuntes de Paleontología

¡Descarga Fòssils i roques sedimentàries y más Apuntes en PDF de Paleontología solo en Docsity! PALEONTOLOGIA TEMA 1 1.B - FÒSSILS i ROQUES SEDIMENTÀRIES Com ja hem vist, generalment els fòssils es conserven continguts en les roques sedimentàries, i pràcticament es poden trobar fòssils en qualsevol categoria de roca sedimentària. De fet, moltes roques sedimentàries es formen per l’acumulació de restes mineralitzades d’organismes. Fins i tot hi ha roques sedimentàries compostes quasi exclusivament per fòssils. De fet, hi ha roques sedimentàries que reben el seu nom dels fòssils dels quals estan formades. Per exemple: 1. Lumaquel·la: roca calcària formada per l’acumulació de restes de mol·luscs 2. Encrinita: roca calcària formada per l’acumulació de restes de crinoideus 3. Diatomita: roca silícica formada per l’acumulació de diatomees 4. Calcària nummulítica: roca calcària formada per l’acumulació de nummulits SEDIMENTACIÓ I AMBIENTS SEDIMENTARIS Molts ambients sedimentaris són àrees on abunda la vida. En moltes ocasions es tracta de llocs amb una alta biodiversitat, com deserts, deltes, meandres, dunes de platja… Però hi ha excepcions… Per exemple les pissarres, que són roques metamòrfiques amb un grau baix de metamorfisme, solen contindre fòssils. Altra excepció són els òssos fòssils conservats en lava. Una qüestió ben controvertida fins a hores d’ara: possibles fòssils en meteorits procedents de Mart. Al famós meteorit marcià ALH84001, es van trobar al 1996 estructures d’aparença orgànica datades en 3.600 Ma. En 1999, van aparèixer estructures d’aparença orgànica (biomorfs) en altre meteorit marcià, l’anomenat Nakhla. PALEONTOLOGIA TEMA 1 1.C – EL REGISTRE FÒSSIL El registre fòssil és el conjunt de fòssils conservats en la litosfera, normalment en les roques sedimentàries. Una qüestió fonamental és la següent: quina és la seua qualitat com a mostra de la vida passada? O dit d’altra manera, representa realment els successos principals de la història de la vida o ho fa de forma fragmentària i capritxosa? Per exemple, els grans naturalistes del segle XIX Lyell i Darwin consideraven que el registre fòssil no era una mostra vàlida. Aquesta opinió es basava en una idea gradualista de la història de la Terra i de la vida, que no s’ajustava be amb les dades del registre. Una qüestió important és la següent: com és de complet el registre fòssil? És a dir, quina és la proporció que s’ha conservat de la totalitat dels organismes que han viscut en el passat? Conéixer això és fonamental si pretenem fer inferències sobre la història de la vida a partir del registre. En el registre fòssil, s’observa una pèrdua de diversitat conforme anem cap enrere en el temps. Això s’havía interpretat clàsicament com un augment progresiu de la biodiversitat al llarg del Fanerozoic (els ultims 542 m.a.). Però diversos estudis han evidenciat que hi ha una clara correlació entre la quantitat d’espècies fòssils registrades en una edat geològica i la quantitat (àrea, potència, volum) de roca sedimentària aflorant d’aquesta mateixa edat. La pèrdua d’informació segons retrocedim en el temps es pot considerar com un procés de rarefacció o enrariment del registre fòssil, com ara comentarem. Això sembla indicar que la biodiversitat s’ha mantés aproximadament constant al menys durant els ultims 542 Ma, és a dir, al llarg del Fanerozoic (des del Càmbric fins l’actualitat). Podriem dir que el registre fòssil, com a mostra de la vida en el passat, és el resultat d’un experiment natural de rarefacció o enrariment (pèrdua d’informació per reducció del tamany de la mostra). És a dir, segons anem disminuint el tamany de la mostra, va baixant el número de taxons representats. En una mostra estructurada jeràrquicament, per exemple amb una ordenació taxonòmica, la rarefacció afecta de manera més acusada a les categories inferiors. En el cas de mostres d’organismes, si mesurem la biodiversitat per mitjà del número d’espècies, aleshores el factor PALEONTOLOGIA TEMA 1 Significat legal dels fòssils Per a acabar amb aquesta part sobre fòssils i registre fòssil, convé comentar quina és la consideració dels fòssils des d’un punt de vista legal. Evidentment, no tots els fòssils poden protegir-se. Per tant, s’ha de catalogar o inventariar per a cada territori aquells jaciments mereixedors de ser conservats, i dotar-los de les pertinents mesures de protecció (senyalització, tancament, vigilància, etc.). Alguns jaciments tenen també un alt potencial d’aprofitament social (per exemple poden fer-se visitables, amb cartells explicatius, etc.). La Llei 4/1998, de 11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià (Art. 1.2), inclou al patrimoni paleontològic como un valor objecte de protecció, amb especial referència als jaciments de vertebrats fòssils. Per altra banda, la Llei 11/1994, de la Generalitat Valenciana, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, acull com valor objecte de protecció pel seu interés científic i natural, el material paleontològic de notòria singularitat i interés. La forma de protecció passa per la seua inclusió dins un espai natural protegit. PALEONTOLOGIA TEMA 1 1.D – DIVISIONS DE LA PALEONTOLOGIA La Paleontologia, com a ciència que estudia el registre fòsil, és a dir, la dimensió històrica de la vida, ha de respondre a una sèrie de qüestions: 1. Com s’ha format el registre fòssil? De comprendre això s’encarrega la Tafonomia. En l’origen de qualsevol fòssil sempre hi ha un organisme, que forma part de la biosfera. En canvi els fòssils els trobem en la litosfera. La Tafonomia tracta d’esbrinar els mecanismes implicats en aquesta transferència d’informació. 2. Com s’ordena cronològicament la història de la vida? D’això s’ocupen la Paleontologia Estratigràfica i la Biocronologia. Els fòssils es troben associats als estrats sedimentaris. La ordenació en el temps dels continguts paleontològics de les roques sedimentàries és fonamental per a poder contextualitzar cronològicament la història de la vida. 3. Interpretació de la història de la vida en termes de mecanismes biològics. Això ho aborda la Paleobiologia, amb moltes subdivisions: a. Paleontologia Sistemàtica: s’ocupa de la identificació taxonòmica dels éssers vius que produiren els fòssils, encara que això no sempre és possible. Dins d’aquesta s’englobarien la Paleozoologia i la Paleobotànica. b. Paleoecologia: estudia les relacions dels antics organismes amb el paleoambient i amb els altres organismes (Paleoautoecologia), així com els ecosistemes del passat (Paleosinecologia). c. Paleobiogeografia: és l’estudi de la distribució geogràfica dels organismes del passat i dels factors que la condicionen. d. Paleobiologia Evolutiva: tracta de comprendre l’evolució per mitjà de l’estudi del registre fòssil. La Paleontologia ens permet contemplar la dimensió macroevolutiva de la història de la vida, així com la dinàmica de les extincions i les radiacions adaptatives e. Estudis sobre la Forma Orgànica: s’ocupa dels aspectes que condicionen la forma (Biomorfodinàmica) i de l’evolució morfològica dels organismes. 4. Aplicació a altres branques de la ciència: Paleontologia Aplicada. La Paleontologia té un camp important d’aplicació a la Geologia, especialment a les disciplines de la Geologia Històrica (reconstrucció de la història de la Terra) y de la Estratigrafia (Sedimentologia i Geocronologia). De fet, el principi de la successió faunística permet establir l’escala geocronològica relativa on la major part de les divisions s’establixen en funció de les variacions de les biotes fòssils. PALEONTOLOGIA TEMA 1 També presta una gran ajuda a la sedimentologia en la reconstrucció d’antics ambients sedimentaris. Així com a la Tectònica, en la reconstrucció de la posició i moviment dels antics continents. També a la prospecció geològica, per a la recerca de recursos naturals de tanta importància com els combustibles fòssils. Per ultim, la disciplina anomenada Micropaleontologia és una divisió metodològica que abarca l’estudi d’aquells grups de fòssils que requerixen la utilització de tècniques de microscopia. *** La Paleontologia dota a la Biologia de la seua dimensió històrica ***