Fracturas 1, Apuntes de Enfermería

¡Descarga Fracturas 1 y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity! Autora: BERTY SUNYER I YSAMAT CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS TRAUMÁTICS | REUMATICS FRACTURES 1.- DEFINICIÓ DE FRACTURA Definició de trauma: es tota forca exterior que ocasiona lesions a lorganisme Fractura: és la perdua de continuitat d'un os amb una direcció i extensió determinada que s'anomena trac de la fractura. Amb frequencia la fractura s'acompanya de lesions en els teixits tous: lligaments, músculs, tendons, vasos sanguinis, nervis, teixit cel-lular subcutani i pell i órgans veins. En molts casos aquestes lesions són produides per els fragments d'os que han perdut l'alineació anatómica. | són moltes vegades aquestes lesions que ocasionen més complicació que la propia discontinuitat de l'os. Les lesions més greus de les fractures d'extremitats són les neurovasculars. Pot haver-hi secció, compressió, contusió ¡ esquingament de vasos, el que pot ocasionar, hemorragia ¡ isquemia. Pot existir secció, compressió, atrapament i estirament de nervis ¡ es poden produir trastorns sensitius ¡ motors de menys a més greus. Al conjunt de la fractura ¡ les lesions dels teixits tous s'anomena focus de fractura No n'hi ha prou en reparar la lesió óssia per a retornar la funcionalitat a 'os. Cal reparar les lesions dels teixits tous. 2.- CLASSIFICACIÓ DE LES FRACTURES Les fractures poden classificar-se de moltes formes , peró cap d'elles és universalment acceptada. Una d'aquestes classificacions és la segúent A)Segons el traumatisme lesional. El traumatisme pot ser : + Un traumatisme directe: es produeix la fractura en el punt d'impacte de l'agent traumatic. Exemples: + un cop fort sobre la falange distal d'un dit amb un martell + una caiguda sobre la punta del colze pot produir una fractura de Polecranon + Un traumatisme indirecte: la fractura es produeix a certa distáncia del punt d' impacte En aquestes fractures el traumatisme transmet a l'os determinades forces que poden ser de tracció, compressió, torsió, flexió ¡ cisallament En Pesquema segúent observem aquestes forces: Autora: BERTY SUNYER I YSAMAT FORCES 1. Tracció 2. Compressió 3. Torsió 4. Flexió 5. Cizallament 1. Forca de tracció: Aplicació de dues forces sobre l'eix de los de la mateixa direcció ¡ sentit oposat divergents des de l'os. (Forca d'arrancar). 2. Forga de compressió: Aplicació de dues forces sobre leix de los en la mateixa direcció i sentit oposat convergents cap a Pos. (Aixafament).Ex: caigudes, accidents de tráfic 3.Forca de torsió: Aplicació d'una forga sobre l'os que ocasiona un moviment de rotació sobre el seu eix. La fractura resultant és en espiral. Per exemple una rotació del peu excessiva pot provocar una fractura en espiral de la tíbia. 4. Forca de flexió: Aplicació de dues forces paral-leles del mateix sentit que actuen perpendiculars a l'eix de l'os. El trac de la fractura sol ser transvers, lleugerament oblici de vegades pot existir un tercer fragment en ala de papallona 5. Forca de cisallament: Aplicació de forces paral-leles de sentit contrari perpendiculars a Peix de l'os convergents cap aquest. Es produeix una fractura de trac horitzontal. B) Fractures patologiques Són aquelles que es produeixen espontániament o al mínim traumatisme perque la resistencia de los está disminuida degut a que pateix una patologia com: + Osteoporosi + Neoplásia óssia C)Segons el patró d'interrupció del trac de la fractura: e Fractura completa: afecta tot 'espessor de l'os Totes les fractures de les que hem parlat fins ara són fractures completes. e Fractura incompleta: no afecta tot l'espessor de l'os: es manté la continuitat dels dos fragments ossis. Autora: BERTY SUNYER I YSAMAT G) Segons l'estabilitat dels fragments ossis: + Inestables: una vegada reduides els fragments ossis tenen tendencia a desplacar-se + Estables: no tendeixen a desplacar-se un cop reduides 4.- MANIFESTACIONS CLÍNIQUES La musculatura de la zona afectada per la fractura es contrau com a mecanisme antialgic ¡ els teixits s'inflamen. Així doncs els signes ¡ símptomes seran: Dolor: que pot intensificar-se amb els moviments ¡ la pressió directe Les fractures de les diafisis són més doloroses que les de les epífisis o metafisis. Impoténcia o limitació funcional: que está produida per: + eldolor + la impossibilitat d'un moviment correcte per manca de continuitat óssia Poques vegades és possible caminar amb una fractura de femur o de tíbia. La impossibilitat de recolzar la cama a terra després de l'accident és molt significativa. En les fractures amb desplacament no és possible la mobilització voluntaria Tumefacció: augment de volum de la zona degut a inflamació Deformitat de lárea afectada: pot ser conseqúencia de tumefacció de les parts toves o desplacament dels fragments ossis. Escurcament: es dóna en les fractures amb desplacament Crepitació: que apareix si la fractura és inestable degut a que el moviment ocasiona fregament dels extrems ossis entre si Equimosi: pot ser degut a trencament de petits vasos a la pell degut al traumatisme o bé al sagnat de los ¡ altres teixits més profunds que cerca pas cap a la pell. No és un signe frequent. 5.- DIAGNÓSTIC La sospita de fractura es basa en: > L'anamnesi: que estava fent en el moment de l'accident, quin tipus de traumatisme va patir, si el pacient va patir una caiguda investigar de quina algada, tipus de superfície on va caure, forma de caure......... > L'exploració clínica La radiografia confirma el diagnostic 6.- TRACTAMENT | ROL DE COL-LABORACIÓ Els objectius del tractament són: 1. REDUCCIÓ: col-locar els segments ossis en la seva posició anatómica habitual mitjangant tracció i manipulació de la fractura 2. IMMOBILITZACIO: crear les condicions biológiques Optimes per a una correcte reparació de Pos fracturat. 3. Promoure la RECUPERACIÓ FUNCIONAL de la totalitat de les articulacions del segment ossi afectat ' 4. ALLEUJAR EL DOLOR | LA INFLAMACIOÓ amb tractament farmacológic 5. PROFILAXIS TROMBOEMBÓLICA El més fonamental es la recuperació funcional del segment fracturat i per tant la reducció ¡ la immobilització s'han de realitzar correctament. Autora: BERTY SUNYER I YSAMAT 1. REDUCCIÓ S'aplica en les fractures amb desplacament ¡ el més aviat possible. Així s'evita que ledema i la contractura muscular que van en augment impedeixin la mobilització dels extrems ossis. Abans de les 10 hores les reduccions són fácils després ja són difícils o no són possibles. La reducció pot ser: e Tancada: es pot realitzar: = sota anestesia general: si la fractura és important = sota anestesia local: si la fractura és menys important, fa més curt el temps d'espera + Oberta: es realitza en: = fractures obertes = en aquelles en que cal intervenir quirúrgicament per col-locar una fixació interna Una vegada realitzada la reducció en algunes fractures els segments ossis tendeixen a desplacar-se. Aquest tipus de fractures s'anomenen inestables a diferencia de les que no tendeixen a desplacar-se. En aquest cas s'anomenen estables. (Veure classificació de les fractures G) 2. IMMOBILITZACIÓ. Existeixen dos tipus d'immobilització: + Absoluta + Relativa, permet una mínima mobilitat del focus de fractura IMMOBILITATZACIÓ ABSOLUTA: La immobilització absoluta s'aconsegueix amb: > L'embenatge rígid > Les traccions > La .cirurgia L'embenatge rígid s'explicará en una sessió a part Tracció Que és una tracció? Consisteix en aplicar una forca contínua sobre l'os fracturat. Finalitat de la tracció: +e Reduir la fractura Mantenir l'alineació dels fragments d'os Alleujar la contractura muscular i per tant el dolor Corregir la deformitat S'utilitza cada vegada menys ¡ gairebé exclusivament en fractures de femur mentre s'espera el tractament quirúrgic, per tant es mantenen poc temps. Algunes vegades degut a lestat del pacient no es pot realitzar la intervenció quirúrgica al cap de poques hores ¡ s'ha de perllongar la tracció La tracció pot ser: + Cutania + Transesquelética Autora: BERTY SUNYER I YSAMAT Tracció cutánia Consisteix en aplicar una forga de tracció sobre la pell del pacient que actua indirectament sobre los. Condicions: + No pot ser mantinguda massa temps, com a máxim dues setmanes + Elpes máxim no pot excedir de 2-4 Kg . S'aplica en una superfície amplia de pell, així el pes es reparteix millor ¡ cada punt suporta una carga menor Contraindicacions: Lesions a la pell Material necessari Técnica Bena elastica Tires adhesives Cordes ¡ politges Pesos S'apliquen les tires adhesives al costat dret i esquerra de Pextremitat S'embena l'extremitat, deixant la part distal descoberta Les tires adhesives s'uneixen a un dispositiu S'uneix el dispositiu a un sistema de cordes politges i pesos Rol de col-laboració Complicacions /problemes que poden presentar-se: + Manca d'efectivitat de la tracció Activitats: o La posició del pacient pot ser semi-Fowler o supí * Controlar: L'eix mecánic de la tracció L'alineació del cos La lliure caiguda dels pesos (no han de recolzar enlloc) Observar P'estat de lembenatge: % Presencia d'arrugues % Desplacament 0000 Autora: BERTY SUNYER I YSAMAT + Infecció del punt d'inserció dels claus i osteomielitis secundaria a la seva presencia Activitats Retirar les crostes Controlar Pestat de la pell del voltant dels claus cercant signes d'inflamació + Aseptitzar els punts d'inserció dels claus + Aplicar gasa esteril al voltant dels claus + Lesions al personal cuidador secundaria a la presencia dels claus Activitats + Protegir els extrems dels claus + Complicacions neurovasculars: Activitats: Detecció de complicacions neurovasculars a través del control de la part distal de l'extremitat: POLSOS DISTALS COLOR de la pell TURGÉNCIA de la pell TEMPERATURA de la pell DOLOR SENSIBILITAT MOBILITAT 0000000 Fixació externa Indicacions: + Fractures obertes ¡ lesions importants a nivell de la pell + Fractures plurifragmentaries de difícil estabilització Avantatges: + Permet una mobilització més rápida de les articulacions adjacents * Facilita l'accés a les ferides de les parts toves Material: e Fixador extern: ex: Hoffmann + Marcs més o menys complexos + Clausi cargols Técnica: + Es col-loquen els claus en el quirófan amb anestesia + Els claus es col-loquen per sobre ¡ per sota del focus de fractura ¡ posteriorment s'uneixen als marcs 10 Autora: BERTY SUNYER I YSAMAT Rol de col-laboració Complicacions/ problemes reals ¡ potencials + Inflamació secundaria a la intervenció quirúrgica. Activitats: +. Col-locar lextremitat en posició antiedema * Col-locar un arc metal-lic si s'han intervingut extremitats inferiors per tal de que la roba del Ilit no pesi sobre lextremitat intervinguda + Infecció del punt d'inserció dels claus ¡ osteomielitis secundaria a la presencia dels claus Activitats: + Control de la pell cercant signes d'inflamació a nivell dels punts d'inserció dels claus + Aseptitzar els orificis dels claus amb solució antiséptica iodada en sentit de proximal a distal, primer d'un costat i després de l'altre + Lesions al personal cuidador ¡ al propi pacient secundaria a la presencia dels claus Activitats: +. Protegir els extrems dels claus Fixació interna o osteosíntesi Indicacions: e En fractures de coll de fémur, certes fractures de les diafisis tibial ¡ humeral per la dificultat de reduir-les ¡ estabilitzar-les per métodes tancats Avantatges: + Permet una mobilització precoc del membre fracturat, evita l'atrofia muscular ¡ les rigideses articulars, s'aplica molt en ancians + Redueix el temps d'hospitalització Material: + Claus intramedul-lars: fixen fractures d'ossos llargs F Ñ 11 Autora: BERTY SUNYER I YSAMAT + Cargols: fixa diversos fragments d'os realitzant compressió ¡ la placa dóna estabilitat a 'os fracturat Técnica: + Escoluloca en el quirófan sota anestesia general En alguns casos el material d'immobilització pot ser extret un cop obtinguda la curació de la fractura en una nova intervenció. Rol de col-laboració Complicacions/problemes reals ¡ potencials + Inflamació secundaria a la intervenció quirúrgica Activitats: e Elevar lextremitat intervinguda e Colulocar un arc metal-lic protector sobre les extremitats inferiors si la intervenció s'ha realitzat en aquesta zona per evitar el pes de la roba del lit + Hemorragia secundaria a la intervenció quirúrgica Activitats: + Controlar l'aposit de la ferida cercant taca de sang e Controlar el drenatge: característiques del material drenat: volum, aspecte.... + Infecció secundaria a la intervenció quirúrgica Activitats: + Controlar la temperatura corporal sovint + Controlar l'aspecte de la incisió quirúrgica en el moment de fer la cura + Curar la ferida quirúrgica en funció de les prescripcions médiques 12